Excepció dilatòria plantejada després peremptòria-variació demanda (0024/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0024/11

SENTENCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va interposar demanda, de data 9-04-2008, envers el Sr. Palmer i la mercantil Recio, en virtut de la qual demana que es condemni solidàriament als defenents a l'abonament de la quantitat de 130.306,23 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.

En data 30-04-2008, la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va articular excepció dilatòria de cosa jutjada.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute,de data 20-10- 2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- Que ha de desestimar i desestima l'excepció de cosa jutjada formulada per la representació processal de la Cia. Recio i el Sr. Palmer..

Segon.- Imposar les costes generades pel present procediment incidental a la part promotora del mateix, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de l'adversa".

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va resoldre el fons de l'assumpte per sentència, de data 24-11-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que ha de desestimar i desestima l'excepció peremptòria de cosa jutjada interposada per la Cia. Recio i el Sr. Palmer..

Que ha d'estimar i estima, substancialment, la demanda interposada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la Cia. Recio, i el Sr. Palmer, i, conseqüentment, ha de condemnar i condemna el demandat Sr. Palmer a pagar a la demandant la suma de VINT MIL VUIT-CENTS CINQUANTA EUROS AMB VUITANTA-TRES CÈNTIMS (20.850,83.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 10 de desembre del 2008 i fins a la seva total liquidació; i ambdós demandats, solidàriament, a pagar a l'actora la suma de CENT SET MIL QUATRE-CENTS SETANTA-VUIT EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS (107.478,71.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 10 de desembre del 2008 i fins a la seva total liquidació; i a l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

IV.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 28-02-2011 ha presentat escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència. Pel contrari, la part recorreguda ha articulat, en data 21-03-2011, escrit de contesta a les conclusions, segons el qual sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que l'excepció de cosa jutjada que fou al·legada per la part defenent, com a dilatòria, i refusada per Aute de 20-10-2008, s'ha tornat a reproduir en el procediment sobre el fons i ha de ser acollida, ara com a excepció peremptòria. En segon terme, manifesta que part de la reclamació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) esdevé extemporània, tota vegada que s'ha ampliat al llarg del procediment el petitum inicial. Així, manifesta que en l'escrit de rèplica s'ha formulat una nova demanda i conforme a la jurisprudència del Tribunal Superior aquesta actuació no és admissible. I, en tercer terme, afirma que si no prospera el primer motiu de recurs no seria just imposar les costes processals d'aquesta alçada ni de la instància. Afegeix que si el segon motiu esdevé acollit, ens trobarem front a una hipòtesi d'estimació parcial. Afegeix que dels tres conceptes reclamats (prestacions mèdiques, salari i capitalització de la pensió) la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha desistit del primer, ha rebaixat el segon i ha admès els càlculs d'aquesta part quant al tercer.

II.- Quant al primer motiu o greuge que la part recurrent articula contra la sentència d'instància, s'ha de convenir amb allò que la sentència recorreguda recull en el seu III Considerant i que constitueix la jurisprudència d'aquesta Sala. En efecte, aquesta Sala Civil ha tingut ocasió de posar de relleu en reiterades ocasions que les excepcions que les parts litigants articulen com a excepcions dilatòries i que han estat objecte de coneixement i resolució per part del jutjador no poden de nou ésser sotmeses a un nou examen a través de la via de presentar-les ara com a excepcions peremptòries. Per consegüent, i sense necessitat de procedir a l'estudi de la viabilitat o no de l'excepció de cosa jutjada, de nou reproduïda, s'escau la desestimació d'aquest primer motiu de recurs.

III.- En el segon dels motius del recurs, la part defenent posa de manifest l'existència d'una variació del petitum de la demanda en l'escrit de rèplica, de forma que es vulneraria la jurisprudència de la Sala, en virtut de la qual, els escrits de rèplica i dúplica tenen com a finalitat l'aclariment de fets dubtosos i la precisió i aclariment dels fets objecte de debat, però no es pot a través dels mateixos l'alteració o modificació de les pretensions esgrimides a la demanda i a la contesta.

En concret, considera la recurrent que la partida que s'ha introduït ex novo a la rèplica és la petició de la diferència entre la suma que l'assegurada rebrà a partir dels 65 anys i la que li correspondria com a pensió de jubilació, i que xifra en l'import de 22.605,93 euros.

Tampoc aquest motiu pot prosperar. En efecte, en l'escrit de rèplica, com indica la sentència d'instància, s'han concretat els paràmetres o els indicadors relatius a la reclamació de la capitalització de la pensió d'invalidesa. Així, si bé esdevé cert que s'ha diferenciat entre la capitalització de la pensió d'invalidesa i la diferència entre la pensió d'invalidesa i la de jubilació a partir dels 65 anys, també ho és que, en primer terme, la reclamació pel concepte de capitalització de la pensió ja es va portar a terme en la demanda, de manera que en l'escrit de rèplica es pot procedir a aclarir i precisar les pretensions efectuades en el petitum i, en segon terme, que la totalitat de les partides reclamades no supera la pretensió total de la demanda, per import de 130.306,23 euros.

IV.- En darrer terme, i pel que fa a les costes processals, esdevé clar que la no imposició de les costes no es pot fonamentar en cap dels dos primer greuges o motius contra la sentència d'instància, tota vegada que els mateixos han estat refusats. En canvi, sí que, malgrat tractar-se d'una hipòtesi d'estimació substancial de la demanda, cal tenir present que les al·legacions de la defenent quant a les diferents partides reclamades (prestacions mèdiques, prestacions de salari i capitalització de la pensió) han estat en part tingudes en compte, per a la determinació del quantum de les mateixes, de manera que s'escau, acollir aquest extrem del recurs i revocar en aquest extrem la condemna en costes de la instància, atès que les consideracions anteriors permeten, en consonància amb allò que es preveu a la Novel·la 82, cap. X, determinar que correspon a cadascuna de les parts suportar les costes causades, essent les comunes per meitat.

Quant a les d'aquesta alçada, l'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, tanmateix, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Recio i el Sr. Palmer contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 24-11-2010, i revoquem la seva part decisòria, únicament en l'extrem relatiu a les costes processals, de manera que correspon a cada part suportar les costes causades a la seva instància, essent les comunes per meitat, mantenint la resta dels pronunciaments de la part dispositiva de la sentència. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-