Contracte d'assegurança de danys: determinació de l'abast de la responsabilitat de la companyia asseguradora.- Recurs d'apel·lació (0054/05)

Sentència

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 15 DE SETEMBRE DE 2005

Contracte d'assegurança de danys: determinació de l'abast de la responsabilitat de la companyia asseguradora.- Recurs d'apel·lació: qüestions noves en el recurs.- Prova pericial

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes de judici declaratiu ordinari núm. 19-3/04 instat per "Gutierrez" contra "Anaya", en data 9 de febrer últim l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar una Sentència en què va desestimar la demanda i va absoldre la mercantil demandada amb imposició de costes a l'agent.

II.- Disconforme aquesta darrera amb tal resolució va interposar contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat d'acord amb la llei.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- Pel que fa a la reclamació de 52.145'12 EUR que formula la constructora contra la seva asseguradora per raó de la inundació de les plantes soterrànies de "l'ARTHOTEL" quan s'estaven construint, la Sentència apel·lada ha apreciat l'excepció de prescripció atès que el sinistre va tenir lloc el mes de setembre del 2000 i la citació a la demandada per escoltar la demanda no es va produir fins el 26 de gener del 2004 quan s'havia escolat amb escreix el termini de prescripció de tres anys en no haver-hi hagut interrupció de tal termini prescriptiu ni per reconeixement del deute ni fer reclamació judicial, que són les dues maneres que produeixen la interrupció del termini prescriptiu a les Valls segons el CODI (7, 39, 7, 1 i 7, 39, 7, 5) i la reiterada jurisprudència d'aquest Tribunal Superior (Sentències de 25 de maig de 1994, 15 de maig i 10 de juliol de 1997, 30 de novembre de 2000, 19 de juny, 17 de juliol i 13 de novembre de 2003, una del mateix dia d'avui, etc.)

II.- El recurrent oposa a l'anterior, l'apartat f) de l'art. 13è de les condicions generals de la pòlissa d'assegurança, la qual estableix que : "La acción para reclamar contra los acuerdos de la Compañía, concediendo o denegando la indemnización, caduca al año de haberse hecho saber, por carta certificada o requerimiento notarial, al siniestrado o a su representante, dicha resolución ; una vez pasado este plazo, ningún derecho asiste al siniestrado para pretender su modificación o revocación, sea la que quiera la causa en que se funde". Argüeix que si bé el sinistre és de setembre del 2002 (sic., vol dir 2000), el peritatge que la Companyia adjunta a la demanda (sic, vol dir contesta a la demanda) es va realitzar el 27 de juliol del 2002 ; diu que aquesta és la data que cal tenir en compte per aplicar la condició general 13-f de la pòlissa i que hem de prescindir del termini d'un any que la mateixa estableix ; que la demanda va ser interposada el mes de gener del 2004 quan no havien transcorregut 3 anys des del 27 de juliol del 2002, i que, per tant, no s'havia escolat el termini de prescripció.

III.- En resposta a l'anterior escau assenyalar que fins i tot en l'hipotètic supòsit que en aquest moment fos possible considerar l'aplicació de la clàusula 13a f) de la pòlissa (transcrita anteriorment), aquest Tribunal no veu com podria prescindir del termini de l'any que la mateixa estableix. El cert és, però, que aquesta qüestió no pot ser considerada en aquesta resolució perquè és una qüestió nova introduïda per primera vegada en l'apel·lació, i és doctrina jurisprudencial ben consolidada que no es pot pretendre en la segona instància modificar l'argumentació que s'ha fet valer en la primera ni introduir qüestions noves que no s'hagin al·legat en ella (Sentència d'aquesta Sala de 21 de gener, 11 de març i 22 de juliol de 1999; 23 de març, 20 de juliol i 22 de setembre de 2000 ; 26 d'abril i 18 de desembre de 2001 ; 24 de gener, 8 de febrer, 20 de juny, 11 de juliol, 24 d'octubre, i dues d'11 de novembre de 2002; 26 de febrer, 27 de març, 19 de juny, i 17 de juliol de 2003, Aute de 22 de maig de 2003 etc...)

Cal per tant refusar l'apel·lació pel que fa a la reclamació per raó de la inundació produïda el mes de setembre de 2000.

IV.- I en el referent a l'altre sinistre (deformació de l'estructura de fusta de la coberta de l'Arthotel que queda per sota de la llosa de pissarra) per raó del qual "Gutierrez" reclama a la seva asseguradora l'import de la reparació del desperfecte (refer la coberta de l'edifici) xifrat en la quantitat de 135.010 euros, escau manifestar que el fet Tercer de la demanda, seguint el dictamen del seu perit Sr. Pino (adjuntat al document núm. 1 de la demanda) reconeix clarament i precisa que la causa de les deformacions en l'estructura de fusta de la coberta degudes a la condensació d'humitats va ser "que l'estructura no estava seca quan es va cobrir la teulada" i que "el projecte constructiu realitzat per l'arquitecte no contempla una especial ventilació de la teulada" (foli 12); és ben palès que la pòlissa d'assegurança contractada per la Constructora no cobreix aquest sinistre. És suficient examinar la pòlissa per comprovar que l'assegurança abasta la indemnització "de los daños y perdidas materiales cuando unos y otros sean consecuencia directa de una causa accidental e imprevisible..." ; i era evidentment previsible que la manca d'una adequada ventilació de la coberta podia produir els danys que efectivament es van produir.

I atesa l'assenyalada coincidència de parers dels dos perits, no té cap objecte la petició de pràctica de proves que interessava la recurrent en aquesta segona instància.

Per consegüent, tant si s'aplica l'exclusió de l'apartat h), com la de l'apartat f) de l'art. 3è de les Condicions Generals de la pòlissa, és òbvia la manca de cobertura del dany reclamat, i, per tant, escau desestimar també el recurs per aquest altre sinistre i confirmar en tot la Sentència dels Batlles ; amb imposició de costes a la recurrent d'acord amb la regla general.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació ; CONFIRMAR la Sentència apel·lada ; i IMPOSAR a la recurrent les costes del recurs amb inclusió d'honoraris d'advocat i procurador de l'altra part.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.