Divorci. Distribució dels desplaçaments amb la menor. Pensió d'aliments. Distribució despeses extraordinàries

Sentència

Magistrats

CARLES CRUZ MORATONES JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000005/2026

ORIGEN: 3000211/2025 - 0

NIG: 5300542120250001274

SENTÈNCIA 000039-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000005/2026

Nig : 5300542120250001274

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00039

SENTÈNCIA 000039/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Loïc

Representant: Sra. Eugènia

Advocada: Sra. Liana

Apel·lant: Sra. Albina

Advocada: Sra. Habiba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Divorci. Distribució dels desplaçaments amb la menor. Pensió d'aliments. Distribució despeses extraordinàries

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Mitjançant escrit de data 26/06/2025, la Sra. Albina formulà demanda de dissolució del matrimoni per causa de divorci i d'establiment de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat contra el Sr. Loïc.

2.- El Tribunal de primera instància dictava resolució en data 01/12/2025 amb la següent part decisòria :

"que estimant substancialment la demanda de dissolució del matrimoni per causa de divorci i d'establiment de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat articulada aquesta per la Sra. Albina i dirigida contra el Sr. Loïc, ha de declarar i declara dissolt per causa de divorci, el matrimoni civil celebrat entre els darrers el 26 de juny del 2009 a la Parròquia d'Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra), i a d'adoptar i adopta les mesures en les relacions entre els progenitors i la filla menor d'edat comú de nom N segons es descriuen i preveuen als Fonaments de dret II.-, III.-, IV.-, V.- i VI.- de la present resolució.

Tot això amb extinció del règim econòmic matrimonial, quins efectes s'han de retrotreure al moment d'interposició de la demanda de divorci, és a dir al 26 de setembre del 2025 i, sense fer especial condemna sobre les costes processals d'aquesta instància a cap dels litigants. Procedint-se a la inscripció d'ofici d'aquesta sentència prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma."

3.- Per escrits de 12 i 19/01/2025, les parts apel·lants han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència estimatòria dictada en el marc del procediment civil de família número 3000211/2025.

La representació processal del Sr. Loïc discrepa parcialment de la sentència. Sol·licita que se'n vulgui dictar una altra mitjançant la qual:

- sigui el progenitor el quin un diumenge de cada dos anirà a cercar a la menor Rocío a les 12h00 al domicili matern, essent al progenitora la quina aquell dia vagi a cercar a la menor al domicili patern a les 20h00.

- s'estableixi que en aquells períodes vacacionals en que el progenitor acompanyat de la seva filla menor es desplaci a Portugal per estar amb la família paterna, l'adversa quan li correspongui, es desplaci fins a Barcelona-aeroport- per tal de cercar a la menor i trobar-se en al seva companyia.

- es suprimeixi la condició continguda en el punt V segon a) dels Fonaments de Dret.

- es suprimeixi la menció (...) "L'estada s'haurà de dur a terme exclusivament amb el pare i/o amb els familiars paterns directes (avis, germans, oncles o cosins) i en cap cas amb terceres persones alienes a l'entorn familiar patern". (...)

- s'acordi que la pensió d'aliments s'ha de fixar en 450 euros mensuals.

Per la seva banda la representació processal de la Sra. Albina demana en seu de recurs que :

"- Es revoqui parcialment la resolució recorreguda (...) i es fixi la contribució del Sr. Loïc a les necessitats de la menor Rocío, tant pel que fa a la pensió d'aliments per despeses ordinàries com a les despeses extraordinàries fixes, atenent la proporció d'ingressos d'ambdós progenitors (78 % a càrrec del Sr. Loïc i 22 % a càrrec de la Sra. Albina), i per l'import mensual de VUIT-CENTS VINT-I-NOU EUROS AMB CINC CÈNTIMS (829,05-.€), o la quantitat que el Tribunal consideri ajustada a dret.

- Es declari la nul·litat parcial de la sentència recorreguda per haver incorregut en una incongruència omissiva generadora d'indefensió en relació amb la pretensió relativa a la valoració dels vehicles adquirits durant la convivència i a la corresponent compensació econòmica, decretant-se, en conseqüència, la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior al dictat de la sentència, a fi que l'òrgan judicial de primera instància dicti nova resolució en què es pronunciï expressament sobre la referida pretensió, en els termes interessats a l'escrit de demanda."

4.- El 20/02/2026, el Ministeri Fiscal ha presentat el seu escrit d'al·legacions als recursos d'apel·lació. Les demés parts no han presentat cap escrit respecte l'apel·lació de l'adversa.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En els presents recursos contra la sentència de divorci entre els progenitors, respecte determinats extrems de les mesures definitives acordades, cal fer una precisió preliminar davant de la tècnica processal inapropiada de remetre als fonaments jurídics la composició de la part dispositiva.

Respecte d'aquest procedir ja hem tingut ocasió de sostenir (Aute d'11-6-2024, rotlle TSJC-316/2023) que, "L'

article 17.3 lletra d) del CPC

exigeix que la part dispositiva de les resolucions judicials detallin amb precisió cadascun dels pronunciaments. Aquest mandat és contrari a la deficient tècnica processal que es remet de manera genèrica als fonaments civils sense més precisió ni detall. La part dispositiva exigeix un redactat curós amb les decisions que es prenen, doncs si no és així, es pot generar confusió a l'hora d'executar la resolució en els seus propis termes i també al mateix dret de defensa de la part que desitgi impugnar la decisió. Cal concloure per aquesta raó que la tècnica de redacció no es correspon amb el mandat del CPC".

Hem reiterat aquest criteri interpretatiu de l' article 17.3 lletra d) del CPC en els recursos TSJC 242/24 i 190/25, entre d'altres. El precepte esmentat disposa expressament que la part dispositiva d'una sentència ha de contenir "tot detallant amb precisió cadascun dels pronunciaments". Aleshores ja hem precisat que la remissió al contingut dels Fonaments de Dret contravé el principi d'autosuficiència de la part dispositiva i que pot donar lloc a incertesa de les mesures a complir (el condemnat); en el beneficiari pot generar dubtes del que pot exigir executar, o a tercers (altres autoritats com Fiscalia, el Servei de Policia, el saig o als Serveis Socials, per citar els més freqüents, sobre allò que s'ha disposat.

Estem parlant de seguretat jurídica i davant del contingut que pot abastar un fonament jurídic que inclou la motivació del tribunal en el qual es poden incloure arguments i contra arguments de les parts, o matisos als mateixos que poden donar lloc a dubtes interpretatius, el legislador processal opta ( article 17.3 lletra d) del CPC ) per exigir que la part dispositiva s'expressi "tot detallant amb precisió cadascun dels pronunciaments". Aquest mandat legal exigeix que les mesures a complir es relatin de manera estricta en la part dispositiva sense remissions (llevat de que sigui a qüestions com ara les costes que no poden donar lloc a diferents interpretacions).

Recordada de nou aquesta doctrina, procedirem a l'examen dels dos recursos per separat. El Ministeri Fiscal s'ha oposat als dos recursos.

RECURS DEL SR. Loïc

Segon.- Retorn de la menor al domicili matern els diumenges alterns

La part recurrent es queixa de que la decisió judicial li imposa recollir i retornar a la filla N (a punt de complir els 14 anys d'edat) al domicili matern. Afirma que es discriminatori el tracte respecte a la seva progenitora. Però la realitat és que és la millor forma d'assegurar el moment del retorn al domicili i que també li permet al pare més llibertat per estar amb la seva filla on més els convingui i no que la mare hagi d'estar pendent del lloc on l'ha de recollir. Així doncs convenim amb el Ministeri Fiscal que la mesura és la més adient per a la menor.

Es rebutja el motiu.

Tercer.- Desplaçament en el retorn de les vacances amb la seva filla

Considera el recurrent que la sentència hauria d'haver precisat juntament amb el dret del pare a passar amb la seva filla la meitat de les vacances d'estiu i de nadal, que la mare hauria d'anar a Barcelona (aeroport) a recollir la filla que retorna procedent de Portugal on hi resta tota la família extensa paterna, amb vincles afectius amb la nena. En cas contrari ell hauria d'anar de Barcelona a Andorra a deixar la nena i anar de nou a Barcelona per agafar un altre vol a Portugal per gaudir de les vacances que li resten.

Però aquesta pretensió podria resultar una font de conflictes i dificultats per a la mare i la nena doncs en cas de qualsevol incidència en el vol de tornada de Portugal o en l'accés a Barcelona des d'Andorra comportaria un neguit innecessari per a la nena. Per a ella, el més convenient és que sigui el pare el que la retorni a Andorra al domicili matern, encara que així li hagi de comportar alguna incomoditat.

No es pot atendre el motiu.

Quart.- Estada en les vacances

La sentència disposa que durant les diferents vacances (escolars, festius i altres períodes de vacances) i les corresponents pernoctes el pare podrà restar en companyia de la seva filla "sempre que es compleixi alguna de les següents condicions:

a) Que la menor estigui sota la cura directa del pare o dels familiars paterns en un habitatge adequat.

b) Que el pare disposi d'un allotjament de vacances (hotel, apartament, casa rural o similar) adequat i segur on pugui tenir cura directa de la menor"

El pare en el seu recurs insisteix en la supressió de la condició de la lletra a) transcrita perquè això li pot impedir que si la nena s'apunta a algunes activitats a l'estiu i ell no pugui anar a recollir-la, no pugui tenir l'ajut d'altra persona (que la nena coneix) perquè en faci la recollida. Però això no és el què preveu la mesura sinó que el que es busca és que els períodes de vacances amb pernocta la nena estigui a cura del seu pare o de familiars paterns en un domicili adequat, cosa que es perfectament aconsellable i que no impedeix que per anar a buscar-la a la sortida de l'activitat pugui fer-ho una persona aliena a la família directa però amb vincle amb la N que no es pot oblidar que aviat complirà els 14 anys d'edat.

Per tant aquesta supressió que demana no pot ser atesa.

Cinquè.- Estades amb el progenitor en el dia del seu aniversari/onomàstica

La sentència disposa que amb motiu de l'aniversari del pare que té lloc durant el període de vacances d'estiu, es permetrà una estada de dos nits consecutives amb el pare i haurà de tenir lloc en els dies anteriors o posteriors a la data d'aniversari. I afegir que "l'estada s'haurà de dur a terme exclusivament amb el pare i/o familiars paterns directes (avis germans oncles o cosins) i en cap cas amb terceres persones alienes a l'entorn familiar patern."

Bé, aquesta "imposició" que considera la part recurrent que se li dicta doncs el terme "exclusivament" i "en cap cas" sembla que no donen peu a la possibilitat que en el domicili on es faci l'estada pugui haver alguna altra persona no familiar (de fet la menor en la seva audiència del 25/07/2025 va manifestar que la presència d'un senyor amic del pare no li resultava incòmode) . Però efectivament una cosa és que es determini que hi hagi el pare o un familiar patern directe en el domicili on es fa l'estada i l'altra és que no pugui haver algú més que no tingui aquesta condició de familiar. Això podria comportar un excés de zel en la protecció de la menor i una limitació desproporcionada al dret del pare de celebrar les seves festes. Es suficient, doncs, que es mantingui el primer incís sense l'adverbi derivat "exclusivament" i suprimint el darrer incís "en cap cas amb terceres persones alienes a l'entorn familiar patern".

Aquest motiu és atès.

Sisè.- Pensió d'aliments

Convenim amb el Ministeri Fiscal que la pensió de 500€ al mes a càrrec del pare és perfectament ajustada a les necessitats de la filla i atenent en que fins al litigi ja no era motiu de discrepància la pensió de 450€ al mes que el pare venia satisfent. La filla no té necessitats especials afegides a les pròpies de la seva edat i el pare té capacitat econòmica per suportar el pagament de la suma fixada pel Tribunal un cop ajustada al temps transcorregut des de que es venia satisfent la suma de 450€ al mes. Per aquesta raó, cal confirmar la decisió presa i no retornar als 450€ com demana el pare.

El motiu no pot reeixir.

RECURS DE LA SRA. Albina

Setè.- La mare centra el seu recurs en dos qüestions o greuges. El primer, relatiu a la pensió d'aliments perquè considera que per la capacitat del pare i als càlculs que ha fet en un full Excel, les necessitat de la filla justifiquen una pensió de 829,05€ mensuals o "la quantitat que el Tribunal consideri ajustada a dret". Ho demana en base a la proporcionalitat dels ingressos de cada progenitor, segons els seus càlculs. Però la pensió d'aliments té la finalitat de contribuir al sosteniment econòmic de la manutenció de la filla, però no té la finalitat d'igualar patrimonis, doncs si fos així, i el criteri no fos el cost d'un fill menor d'edat en les circumstàncies que l'envolten, resultaria que estaríem atorgant una pensió d'aliments a la mare o una pensió compensatòria prescindint dels requisits que s'exigeix legalment per accedir-hi. Tot això sense entrar que si la mare està els mesos d'estiu (vacances escolars) sense feina per inactivitat de l'escola on treballa, pot trobar-ne una per aquest període, atès que no consta que tingui cap impediment per treballar.

Coincidim doncs amb el Ministeri Fiscal que el motiu no pot prosperar.

Vuitè.- El segon motiu el centra en que la sentència ha incorregut en una infracció de garanties processals i drets constitucional perquè no va a entrar a valorar una petició de la mare conforme se l'ha d'indemnitzar per l'apropiació unilateral dels vehicles adquirits constant matrimoni (tres, un Fiat Panda, un BMW i una motocicleta) per part del marit. En la seva demanda la Sra. Albina demanava que se la compensés econòmicament per la diferent valoració dels vehicles que han quedat en poder del Sr. Loïc. I aquest pronunciament no s'ha inclòs en la sentència d'instància. Per la qual cosa cal estimar aquest motiu i declarar que, en execució de sentència, caldrà que s'avaluï la valoració dels tres vehicles i es procedeixi per part del Sr. Loïc a compensar a la Sra. Albina amb la meitat de la valoració (un cop descomptat el valor del FIAT Panda que ja està en el seu poder).

S'estima aquest motiu.

Novè.- Atesa l'estimació parcial del recurs interposat per la progenitora no fem pronunciament en matèria d'imposició de costes.

Pel que fa al recurs del progenitor que ha estat estimat parcialment tampoc fem pronunciament sobre les costes.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR parcialment el recurs interposat pel Sr. Loïc i revocar parcialment la sentència d'instància en el sentit de que l'apartat Tercer del Fonament de Dret V ha de quedar redactat en el seu segon paràgraf de l'epígraf Els dies de celebració pròpia dels progenitors de la formes següent:

"L'estada s'haurà de dur a terme amb el pare i/o amb els familiars paterns directes (àvia, germans, oncles o cosins), sense excloure altres persones amb vincle amb la menor"

Es mantenen els restes del pronunciament.

SEGON.- ESTIMAR parcialment el recurs interposat amb la Sra. Albina i declarar que, en execució de sentència, caldrà que s'avaluï la valoració dels tres vehicles i es procedeixi per part del Sr. Loïc a compensar econòmicament a la Sra. Albina amb la meitat de la valoració (un cop descomptat el valor del FIAT Panda que ja està en el seu poder).

TERCER.- No es fa pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de caps dels dos recursos.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.