CONTRACTUAL: resolució contracte manteniment ascensors per incompliment contractual (1000072/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000263/2022 ORIGEN: 1000072/2021 - 00

NIG: 5300542120210001098

PARTS:

Apel·lant: Esteban

Representant: Sra. Escolano

Advocat: Sr. Vara

Apel·lat: Sr. Daza

Representant: Sra. Martin

Advocat: Sra. Yuste

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: CONTRACTUAL: resolució contracte manteniment ascensors per incompliment contractual

SENTÈNCIA 053-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 14 de juny de 2021, la representació processal de la societat Esteban interposà demanda pel procediment ordinari contra el senyor Daza, tot sol·licitant l'estimació de la seva demanda i, doncs, de la seva petició principal de declaració de la vigència del contracte de manteniment dels dos ascensors instal·lats a l'edifici situat a l'XXXX fins el dia 31 de desembre de 2024 i la seva condemna a donar estricte compliment del contracte de manteniment dels ascensors signat en data 1 de gener de 2000 i, en aquest sentit, a permetre l'entrada de la societat Esteban per a què pogués dur a terme el manteniment dels ascensors; i pagar-li la quantitat trimestral de 1.187,62 euros des del dia 1 de gener de 2021 fins el dia 31 de desembre de 2024. També demanava la condemna del senyor Daza al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat, procuradora i saig.

Subsidiàriament demanava la condemna del senyor Daza a pagar-li la suma global de 3.800,38 euros a títol d'indemnització pels danys i perjudicis ocasionats per la indeguda, unilateral i intempestiva rescissió de contracte de manteniment dels ascensors; més els interessos legals meritats per l'esmentada suma des de la data de rescissió del contracte de manteniment o, subsidiàriament, des de la data de contesta a la demanda. I més la totalitat de les despeses judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procuradora i saig.

2.- La representació processal del senyor Daza contestà la demanda articulada de contrari en data 5 de juliol de 2021, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, i la seva condemna a satisfer les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 6 de setembre de 2022, el Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X :

Primer.- Que desestima la demanda interposada per Esteban contra el senyor Daza , efectuant imposició de costes tant processals com judicials a la part agent."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposa recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Esteban en considerar, en síntesi, que la mateixa conté error en la valoració de la prova. Insisteix en què no s'ha produït cap incompliment contractual i que, si existís no hauria estat ni principal, ni total, ni rellevant ni transcendental, per motivar la resolució del contracte, i sol·licita l'estimació del seu recurs d'apel·lació i la revocació de la resolució d'instància, acordant-se les peticions principal i subsidiària per ell interessades.

5.- La representació processal del senyor Daza s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació és la determinació de l'obligació de continuar amb el compliment o la resolució del contracte de manteniment d'ascensors existent entre les parts litigants i, en el seu cas, la fixació de la indemnització a favor de la societat Esteban.

Segon.- No és discutit per les parts litigants que en data 5 d'abril de 2000 Esteban i el senyor Azorin van atorgar un contracte de manteniment sobre dos ascensors instal·lats a l'Edifici situat a l'Av. B 00-00, d'Andorra la Vella, amb efectes des del dia 1 de gener de 2000 i per una durada de 10 anys, renovable per acceptació tàcita per períodes de 5 anys, en cas de no ser denunciat fefaentment per cap de les parts contractants amb una antelació de 6 mesos abans de l'expiració d'un període qualsevol (sic).

Així, en data 31 de desembre de 2009 es va produir el venciment del termini principal del contracte, iniciant-se les pròrrogues tàcites del mateix, per períodes de 5 anys.

En data 30 de setembre de 2020 l'administradora de la finca radicada al c/ B 00-00, senyora Sandoval, per ordre de la propietat, senyor Blasco, va comunicar a la societat agent la seva voluntat de resoldre el contracte de manteniment amb efectes a partir del 31 de desembre de 2020.

Des del 23 de desembre de 2020 apareixen comunicacions via e-mail entre la representació lletrada del senyor Daza i el representant de la societat agent, senyor Azorin, havent exposat finalment per e-mail de data 29 de desembre de 2020 que la causa de la resolució eren els greus incompliments de la societat agent. Explicació que, a més, va efectuar el senyor Daza per carta de la mateixa data, que no fou però recollida per la societat.

Tercer.- Les parts discuteixen si a partir del 30 de setembre de 2020 i amb efectes a partir del 31 de desembre del mateix any es va produir la resolució del contracte per causa d'incompliment de la societat Esteban o si, en canvi, es van continuar generant pròrrogues tàcites per no existir incompliment contractual i no haver respectat la propietat el termini de preavís de 6 mesos previst a l'apartat de "condicions particulars" del contracte de constant referència (f. 35).

La Sentència d'instància considera que els incompliments que han restat acreditats són de suficient entitat com per provocar la resolució de la relació contractual que vinculava a les parts.

I contra la mateixa s'alça la part recurrent.

Quart.- Convenim amb les parts litigants que les mateixes es troben vinculades per una relació contractual sinal·lagmàtica, de la que es deriven obligacions recíproques per cadascuna d'elles. Procedirà, per tant, que la Sala examini si en aquest supòsit concorren els requisits per al triomf de l'acció resolutòria exercida, com són que la part que pretengui la resolució hagi complert amb la seva prestació i que l'incompliment de l'altra part recaigui en una prestació que mereixi la qualificació de principal i no d'accessòria i, a més, que sigui un incompliment rellevant i transcendent. Al respecte, podria plantejar dubtes la transcendència resolutòria d'un incompliment parcial o defectuós, però la doctrina l'ha admès, sempre que el defecte presenti tal entitat que impedeixi satisfer l'interès del creditor. De la mateixa manera que no qualsevol incompliment parcial pot motivar l'acció resolutòria, havent admès també la doctrina que un incompliment parcial pot motivar la resolució contractual sempre que pugui ser qualificat de notable o suggestiu. En el mateix sentit es pronuncia la Sentència amb número de rotlle 78/2018, invocada tant per la resolució d'instància com per la part recurrent.

Procedeix, en conseqüència, que la Sala verifiqui l'existència dels incompliments que haurien motivat la resolució i, en el seu cas, valori la seva entitat.

Cinquè.- De la prova practicada que, com bé posa de relleu la resolució d'instància és documental, es deriva que efectivament una bona part de les queixes de la propietat de l'Edifici es produïren durant l'any 2018, i eren d'una entitat prou important com per a què la propietat es plantegés en aquell moment la resolució del contracte, com per exemple, no haver passat la inspecció tècnica periòdica (f. 87) i estar més d'1 mes sense fotocèl·lula.

Tot i així, i tot i ser cert que havien passat anys fins al moment de la resolució i que a l'any 2018 es va optar per mantenir el contracte, aquests fets ja denoten una certa deixadesa en el compliment de les obligacions del manteniment dels ascensors per part de la societat Esteban. Deixadesa que, en tot cas es va agreujar a l'any 2019 amb la manca de realització de dues de les revisions obligatòries sobre els ascensors de constant referència, els mesos de febrer i agost -no discutides per la part contrària qui, senzillament li pretén restar importància-. Mancança de servei que no es pot considerar innòcua en afectar a la seguretat dels ginys i, per tant, de les persones que els utilitzen. Noti's que precisament l'article 13.2 de la Instrucció Tècnica del Reglament d'aparells d'elevació referent a ascensors electromecànics, hidràulics o elèctrics, exigeix que la revisió s'efectuï almenys 1 cop al mes. I noti's també que les mateixes persones a les que afectava la seguretat d'aquests ginys, els residents a l'Edifici, van manifestar la seva preocupació per la seva seguretat (doc. 91).

En relació al valor probatori que cal atorgar a aquest darrer document, cal dir d'acord amb les regles de la sana crítica, que tot i ser residents de l'edifici, no hi ha cap motiu per dubtar de la credibilitat de les seves manifestacions, tenint en compte que es limiten a posar de relleu extrems que bàsicament han estat acceptats per la pròpia societat Esteban, com per exemple la manca de la fotocèl·lula abans referida, i la manca de funcionament adequat dels mateixos i la conseqüent preocupació per la seva pròpia seguretat.

Considera, en conseqüència, la Sala que aquest incompliment afecta a una de les seves obligacions principals, com és garantir la seguretat dels usuaris dels ascensors a través del seu correcte manteniment i, a més s'ha de considerar transcendental, ja que sense el mateix, l'ascensor no pot complir amb la seva finalitat com és el trasllat de persones a l'interior de l'Edifici en condicions de seguretat. I això encara sense perjudici de què com bé apunta també la resolució d'instància, la situació dels ascensors encara no era excel·lent al moment de la intervenció de la nova companyia de manteniment dels mateixos, essent difícil per no dir impossible amb els elements obrant en autes poder procedir a la qualificació de les reparacions efectuades en relació a la seguretat dels seus usuaris.

Sisè.- Procedeix, en conseqüència, confirmar la resolució recorreguda en el sentit de considerar que els incompliments de la relació contractual per part de la societat Esteban són d'entitat suficient com per resoldre la relació contractual que vinculava a les parts.

Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició del pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta instància a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Esteban contra la Sentència dictada en data 6 de setembre de 2022 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.