**** (0137/07)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-137/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de setembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Escolano, en sa qualitat de propietari de l'empresa Gibert, administradora de la Comunitat de Propietaris de l'edifici M., va formular en data 6 de juny del 2006 demanda de judici verbal contra el Sr. Ribes, propietari de diversos locals i places d'aparcament del citat edifici, en reclamació de la quantitat de onze mil nou-cents cinquanta-nou euros amb cinquanta-sis cèntims en concepte de despeses de comunitat, més els interessos legals meritats per aquesta suma, més totes aquelles quantitats que en el mateix concepte vencessin després de presentada la demanda fins el moment del pagament, més els interessos legals corresponents, més les costes judicials.

II.- El dia 4 de juliol del 2006 la representació processal del Sr. Ribes va contestar a la demanda, manifestant no estar d'acord amb els conceptes i càlcul de les despeses que se li reclamaven, de tal manera que sol·licitava reconvencionalment que es fixés en 5.705,29 euros la suma a abonar pel seu mandant, s'establís que respecte de les despeses comunitàries que anessin vencent no se'l fes participar en aquelles que no li corresponien segons els estatuts de la Comunitat i que es desestimessin les demés peticions de la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment. Manifestava igualment per altressí que adjuntava un xec per l'import que reconeixia deure per tal que fos posat a disposició de la part actora.

III.- En data 12 de setembre del 2006 la representació processal del Sr. Escolano va presentar un escrit oposant-se a la reconvenció i manifestant que la seva interpretació dels estatuts de la Comunitat era correcta i que les quantitats reclamades ja havien estat aprovades.

IV.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 20 de març del 2007 estimant la demanda formulada i condemnant al Sr. Ribes al pagament de la suma de 11.959,56 euros, més els interessos legals de 6.254,27 euros a comptar des de la data de contesta a la demanda, més els imports corresponents a despeses comunitàries vençuts després de presentar la demanda i que no haguessin estat pagats i que s'acreditessin mitjançant un nou certificat de l'acord de la junta aprovatori de la liquidació del deute, més els interessos legals d'aquestes sumes a partir del seu venciment.

V.- Contra l'esmentada Sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ribes en data 5 d'abril del 2007 i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es fixi en 7.045,70 euros la quantitat a abonar pel seu mandant en concepte de despeses comunitàries a l'administrador de l'edifici M. a data 6 de juny del 2006. Manifesta igualment per altressí que adjunta un xec per import de 6.254,27 euros, que, junt amb la quantitat dipositada anteriorment, completa la suma reclamada a la demanda,

FONAMENTS DE DRET

I.- En el recurs formulat contra la Sentència d'instància la representació processal del Sr. Ribes desisteix d'impugnar la inclusió de les despeses d'electricitat de les parts comunes entre aquelles que li reclama la part agent, admetent que no és aquest el procediment adequat per resoldre una controvèrsia que, en tot cas, s'ha de ventilar en un procediment ordinari.

Per aquest motiu, el recurrent impugna únicament la inclusió de la suma de 4.913,86 euros entre les despeses que ha de pagar a la Comunitat de Propietaris, quantitat corresponent a la quota de calefacció, conserge, substitució del conserge, neteja, ascensor i gas-oil de l'any 2003, ja que en la liquidació de l'any 2004 aquests conceptes ja no s'inclouen dins de les despeses que se li reclamen.

Com argument per tal de negar-se a pagar aquesta suma al·lega el recurrent que l'administrador de la Comunitat va admetre que les despeses per aquests conceptes s'havien inclòs per error en la liquidació de l'any 2003, perquè l'article 7 apartat segon i tercer dels estatuts exonerava als propietaris dels locals d'aquests pagaments i en prova d'aquest fet fa referència al document del foli 105 que el Sr. Ferreras, que treballa per compte de l'administrador de la comunitat, reconeix haver redactat (foli 132 en relació al 124). No obstant, en primer lloc, en aquest document no s'accepta la devolució de les quantitats a les que fa referència, sinó que es manifesta que s'hauran de restar les mateixes no se sap si dels comptes del 2003 o en relació al 2004 i, en tot cas, una persona que treballa per l'administrador de la comunitat no està legitimat per exonerar als propietaris d'un local de pagaments que segons els estatuts aquests no han de pagar excepte si els utilitzen (article 7 in fine dels estatuts), raó per la qual pot existir controvèrsia sobre si s'han d'incloure o no en les despeses del local, A més a més, aquesta manca de legitimació és en tot cas indiscutible quan la liquidació en la que s'inclouen aquestes despeses dins de les que els hi correspon pagar als propietaris dels locals ja ha estat aprovada per la junta de propietaris, de tal manera que tot el que podia fer llavors l'administrador era proposar aquesta modificació a la junta de propietaris de l'any següent.

D'altra banda, a la junta de propietaris celebrada l'any 2004 s'admet implícitament que les despeses de conserge, substitució de conserge, calefacció, neteja, ascensor i gas-oil no siguin suportades pels propietaris dels locals aquell any, però en cap cas es fa menció de que s'hagin de retornar les que es van cobrar per l'any 2003, sinó que, pel contrari, la junta celebrada l'any 2004 confirma la del 2003. Per aquesta raó, sense l'acord de la junta no es podria obligar als altres copropietaris a suportar una despesa superior a la que els hi correspondria els anys posteriors per tal de compensar al demandat d'allò que aquest entén que se li havia cobrat de més l'any 2003 i, de fet, el mateix acord de reclamar judicialment les quantitats degudes pel demandat mostra precisament que no estaven disposats a fer-ho.

II.- Com destaca la Sentència que ara es recorre, si el demandat no estava d'acord amb la liquidació de despeses que es va fer l'any 2003 havia d'haver impugnat l'acord de la junta que la va aprovar, sense que es pugui defensar, com fa el recurrent, que quan es va produir aquesta encara no havia entrat en vigor la llei de propietat horitzontal i per tant no existien els terminis de caducitat per impugnar que disposa l'article 32.4 d'aquesta llei, ja que, encara que no existissin terminis de caducitat per fer-ho és evident que calia impugnar-la en un termini prudencial i no era suficient que el 20 de desembre del 2005, és a dir dos anys després de ser aprovada per la junta la corresponent liquidació, el fill del propietari enviés una carta a l'administrador proposant un nou repartiment, ni que en el moment de reclamar-li el pagament, l'any 2006, es negués al mateix al·legant un error en la liquidació feta l'any 2003.

III.- Havent acreditat el recurrent haver consignat la suma de 6.254,27 euros en data 5 d'abril del 2007 sols serà procedent incloure dins la condemna els interessos d'aquesta suma generats des de la contesta a la demanda fins aquesta data.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Ribes contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 20 de març del 2007 que CONFIRMEM íntegrament, imposant-li a més les costes d'aquesta alçada al recurrent, amb la precisió que els interessos de la suma de 6.254,27 euros, que segons la Sentència d'instància ha de pagar el demandat, s'hauran de calcular des de la contesta a la demanda fins la data de consignació de la citada quantitat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.