Legalitat d'una decisió de reposar l'assegurança en situació d'alta laboral (0039/06)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-017-2/05 TSA: 09/06

S E N T È N C I A NÚM. 39-06

PARTS:

Apel·lant: Morillo Procuradora : Briones Advocat: Calatayud

Apel·lada: CASS Procurador: Benítez Advocat : Rius

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-017-2/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Morillo va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 22 de febrer de 2005, confirmant en alçada la decisió del 13 de gener anterior sol·licitant l'anul·lació de les decisions impugnades.

2.- En la seva sentència de 23 de desembre del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda formulada per la Sra. Morillo.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 20 de febrer del 2006, la Sra. Morillo manifesta principalment que:

demana continuar de baixa, ja que per una banda el seu problema psíquic i per altra el reumatològic no la capaciten per donar-la d'alta.

demana la practica de proves.

demana subsidiàriament una pensió d'invalidesa del grup II.

-demana el pagament de les costes.

4.- En la seva contesta de data 27 de març del 2006, la CASS manifesta principalment que:

la Sra. C. no aporta ni un sol document mèdic que acrediti que la seva patologia segueix en evolució o que és susceptible de guariment a curt termini.

el trastorn psiquiàtric i somàtic de la Sra. C. es troba, desprès de més d'un any de baixa laboral, absolutament consolidat.

5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- La practica de proves és excepcional en segona instància (veure article 64 de la Llei qualificada). En aquest cas, la practica de noves proves no és necessària i la demanda ha de ser rebutjada en aquest punt.

Tercer.- La Sra. Morillo demana principalment que li sigui prolongada la seva situació de baixa laboral a raó d'una banda, del seu problema psíquic i per altra el reumatològic.

No aporta tanmateix cap element mèdic nou relacionat amb la seva demanda de primera instància.

En aquestes condicions, com ho ha jutjat en diverses ocasions aquesta Sala, convé acordar una importància particular a les conclusions dels perits designats pel Batlle.

A nivell físic, els perits manifesten (el 4 d'agost del 2005) que les patologies actuals estan consolidades a partir del dia 31 de gener del 2005 (veure foli 107).

A nivell psíquic, el perit conclou (el 20 d'agost del 2005) que «aquesta patologia es trobava consolidada el 31 de gener de 2005 » (veure foli 112).

En aquestes condicions, cal considerar que les patologies presentades per la Sra. Morillo estaven consolidades a comptar del 31 de gener del 2005. En conseqüència, la prolongació de l'atur de treball no està justificat i la demanda presentada per la Sra. Morillo s'ha de rebutjar.

Quart.- La Sra. Morillo demana subsidiàriament l'atorgament d'una pensió d'invalidesa del grup II. Malgrat tot, en el seu recurs d'apel·lació (punt Primer), diu « aquesta representació no esta demanant cap pensió d'invalidesa en el seu escrit de demanda ».

En tot cas, aquesta demanda no és admissible, puis el recurs conté la decisió de la CASS de data 13 de gener de 2005 (veure foli 8) confirmat per decisió de la comissió contenciosa de data 22 de febrer del 2005 ( veure foli 29) és extemporània sobre aquest punt.

Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Morillo.

Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de 22 de febrer del 2005, i amb ella la decisió del 13 de gener anterior, és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.