Laboral - comiat no causal (4000443/2021)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000257/2022 ORIGEN: 4000443/2021 - 00

NIG: 5300542120210002214

PARTS:

Apel·lant: Sra. Almansa

Advocat: Sr. Alfaro

Apel·lat: Bermudez

Representant: Sr. Araujo

Advocat: Sra. Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral - comiat no causal

SENTÈNCIA 038-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Segons contracte de treball de data 21-09-2020, la Sra. Almansa va iniciar una relació laboral per temps indefinit pel compte de la societat Bermudez, com a comercial, per un salari mensual brut de 1.390,37.-euros més 10% de les vendes i lloguers que efectuï.

Per carta de data 21-06-2021, l'empresa va decidir el seu acomiadament no causal a l'empara de l'article 84.1 de la Llei de relacions laborals.

2.- Per escrit de data del registre 14 de setembre del 2021, la Sra. Almansa va presentar demanda laboral en contra de la societat Bermudez, a tramitar pel procediment laboral, demanant que es dictes sentència :

"1.- Declarant que l'acomiadament no causal efectuat a la meva mandant en data 21 de juny de 2021 fou dut a terme en forma indeguda.

2.- Condemnant a la societat Bermudez a pagar a la meva representada la suma de VUIT-CENTS SETZE EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS (816,95 EUR) bruts, en concepte d'indemnització prevista a l'article 92.1 de la Llei 31/2018, per acomiadament dut a terme en forma indeguda.

3.- Condemnant a la societat Bermudez a pagar a la meva representada la suma equivalent al 10% dels honoraris percebuts per la demandada, derivats de les operacions tancades durant la relació laboral i meritades amb posterioritat al seu acomiadament, detallades en el fet cinquè de la present demanda, quantitat a acreditar en fase probatòria.

4.- Declarar a la CASS la indemnització esmentada en els punts anteriors. 5.- Satisfer a la meva manant els interessos legals generats a comptar des de la data de l'acomiadament (21 de juny de 2021), i subsidiàriament a comptar des de la data de la interpel·lació judicial.

6.- Fer expressa condemna a la demandada al pagament de les costes generades pel present procediment, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procuradora d'aquesta part i finalment les taxes judicials. "

3.- Per escrit del 20-10-2021, la representació processal de la societat defenent contestà a la demanda interposada sol·licitant la seva íntegra desestimació i l'estimació de l'excepció de compensació formulada per ella, fent expressa imposició de costes a la demandant, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

4.- Per Sentència del 20 de setembre del 2022, el Tribunal Unipersonal va decidir :

"Estimar parcialment la demanda formulada per part de la Sra. Almansa en data 14 de setembre del 2021 contra la societat ENTITY_6; Condemnar aquesta darrera a pagar a la primera la quantitat bruta de 2.107,50 EUR més interessos legals i costes processals en els termes dels dos darrers fonament de dret. Compensar la quantitat neta resultant amb l'import de 54,20 EUR. A l'ensems, la demandada haurà de declarar les quantitats i, conceptes que no hagin estat cotitzats prèviament a la CASS.

Malgrat l'anterior i, en seguiment a allò previst a l'article 290.4 del Codi de procediment civil aquest Tribunal comunicarà d'ofici aquesta resolució.".

5.- En contra d'aquesta resolució interposa recurs d'apel·lació la Sra. Almansa. Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova i demana la revocació de la sentència en el sentit d'estimar íntegrament la seva demanda i d'imposar a l'adversa les costes d'ambdues instàncies.

6.- La representació processal de la societat Bermudez. demana confirmar íntegrament la Sentència de primera instància, tot imposant a l'adversa les costes processals.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'assalariada no impugna la part de la sentència relativa als honoraris que reclamava per raó de la seva intervenció com a comercial en una sèrie d'operacions dutes a terme per l'agència sinó que impugna el Fonament de Dret tercer relatiu a la forma de l'acomiadament no causal i el Fonament de Dret setè relatiu a les costes.

L'empresa no ha interposat cap recurs.

Per tant, totes les qüestions vinculades amb el punt 2.- de la demanda queden resoltes.

Segon.- Pel que fa a la qüestió de la forma de l'acomiadament, la part apel·lant continua sostenint en aquesta alçada que, amb independència de quan es van consignar les sumes que la part empresarial va considerar unilateralment oportunes, la carta del 21 de juny del 2021 no es va remetre respectant els formalismes exigits per la Llei ni es va fer entrega de la quitança escrita amb els conceptes individualitzats, cosa que no es va fer fins al dia 28 de juny del 2021 i sense cap oferiment de pagament ; que és a petició de l'assalariada que les parts es van trobar el dia 25 de juny, dia on l'empresària li va proposar un import aproximat de 2.200.-euros que ella va refusar, i que és com a més tard al dia 22 de juny del 2021 que se li havia d'haver ofert i satisfet tots els conceptes retributius.

Tercer.- Per resoldre la qüestió, escau prèviament recordar les disposicions aplicables i la jurisprudència de la Sala.

L'article 84 de la LRL relatiu a l'acomiadament no causal disposa que:

"1. Excepte en els supòsits exclosos per aquesta Llei, en els contractes per temps indefinit l'empresa pot acomiadar la persona assalariada mitjançant un preavís comunicat amb una antelació de dotze dies per any treballat, o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de trenta dies, i el pagament d'una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat, o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de 365 dies. (...)".

L'article 86 relatiu a les formalitats de l'acomiadament no causal i de l'acomiadament per causes objectives disposa que :

"1. L'acomiadament previst als dos articles anteriors s'ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant- la directament a la persona assalariada, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data o, si es nega a signar, en presència de dos testimonis.(...)

4. L'incompliment de les formalitats previstes en aquest article converteix l'acomiadament en injustificat i dóna lloc a la indemnització establerta a l'article 92.".

D'altra banda, l'article 93 que pertany a la secció quarta "Liquidació de la relació laboral" i que és relatiu a la quitança disposa que:

"1. Resolt el contracte a iniciativa de l'empresari, aquest ha d'oferir a la persona assalariada, el darrer dia de la relació contractual o com a màxim en el termini d'un dia laborable, el pagament de tots els conceptes retributius, i ho ha de reflectir en un document o quitança, estès per duplicat, que han de signar l'empresari i la persona assalariada. (...)

3. En cas de desacord en qualsevol dels conceptes liquidats, la quitança se signa pels altres conceptes en què hi hagi acord, i l'empresa, en el termini màxim dels cinc dies naturals següents al de l'oferiment de la liquidació, ha de consignar judicialment i sense condicions, a disposició de la persona assalariada, l'import que creu que correspon pels conceptes discutits. L'acceptació per part de la persona assalariada de la quantitat dipositada no implica renúncia a reclamar la resta que consideri deguda."

Al respecte d'aquesta problemàtica, la Sala ha pogut establir com a principi que el pagament del preavís i de la compensació en el termini legal no eren una simple obligació econòmica sinó un requisit essencial per a la validesa i la procedència de l'acomiadament no causal. El pagament de la compensació té un fonament legal i no pas contractual. Ha de ser efectiu i no pot ser ni condicionat ni fraccionat.

En efecte, si bé la Llei preveu la possibilitat excepcional per l'empresa de resoldre la relació laboral sense haver de justificar ni invocar cap causa, ho compensa amb l'obligació de satisfer en contrapartida uns imports destinats a una mínima protecció de l'assalariat.

Aquí rau la ratio legis : el fet de no satisfer dits imports de manera íntegra i en el termini legal constitueix un desviament de la institució del comiat no causal. (cf. en aquest sentit, i entre altres TSJC de data 28-02-2017 rotlle 490-2016, de data 09-10-2014 rotlle 91/14 i de data 11-02-2022 rotlle 312-2021).

I és en consideració d'aquests paràmetres que hem d'abordar el cas d'autes.

Quart.- En el present cas, l'acomiadament es va notificar el 21 de juny del 2021 mitjançant la remesa de la carta que porta data del mateix dia.

Dit acomiadament va tenir efecte immediat com ho permet l'article 86.3 LRL i no s'està discutint la seva data.

En el seu escrit de demanda l'assalariada reconeix aquesta remesa de la carta i per tant no tenen rellevància les seves al·legacions sobre el fet que dita carta no es va remetre via correu certificat o en presència de dos testimonis. Així les coses, la forma de l'acomiadament per se no és criticable.

El plantejament de l'assalariada és que, pel sol fet del retard sobrevingut en la liquidació de la quitança (9 dies de retard segons diu en la seva carta del 12 de juliol), l'acomiadament s'hauria automàticament de qualificar com a fet en forma indeguda en aplicació de l'article 86.4 LRL.

I és veritat que en aplicació de l'article 93.1, essent l'acomiadament de data 21 de juny, la quitança de liquidació s'havia en principi de remetre i satisfer com a més tard el 22 de juny.

Però la Sra. Almansa obvia les circumstàncies que va originar el seu comportament i que van retardar la remesa de la quitança i el seu pagament.

En efecte, com ho explicava l'empresària i com ha quedat confirmat durant la vista oral, el dia 21 de juny, la Sra. Almansa era alterada i es va negar a rebre cap document per part de la representant de l'empresa, i les dues van quedar pel divendres per a "liquidar-ho tot".

El dia 23 de juny del 2021, la Sra. Almansa va enviar un missatge per indicar (confirmar) que es desplaçaria el 25 de juny a l'empresa per recollir la quitança ("A quina hora vols que vingui el divendres per firmar el finiquito"). Aquell dia, divendres 25 de juny del 2021, les parts es van efectivament trobar sense però arribar a cap entesa ja que, havent parlat la Sra. Almansa amb el seu advocat sobre el tema de la quitança i els imports que havia d'integrar, no va voler agafar el xec que li oferia l'empresària ni el document de quitança, la situació quedant bloquejada.

Per carta de data 28-06-2021, l'empresa, indicant que l'empleada no havia recollit la quitança de data 21 de juny que s'havia posat a disposició seva, va adjuntar-la al seu correu i va notificar-li que la mateixa seria dipositada judicialment. I així es va fer el mateix dia, per import de 3.267,81.-euros.

Per carta d'advocat de data 12-07-2021, la Sra. Almansa va manifestar a l'empresa que el càlcul del salari variable no era correcte faltant l'import de 160.45.-euros i que faltaven les comissions merescudes en relació a tres vendes per un total de 2.500.-euros, i que havent passat el termini legal per entregar les sumes derivades de la relació laboral, l'acomiadament s'havia de considerar com a fet de forma indeguda.

Per correu electrònic del 20-07-2021, l'empresa es va reafirmar en la bondat de la quitança i va recordar en quines circumstàncies els fets s'havien desenvolupat.

En aquestes circumstàncies, la Sra. Almansa no pot pretendre que es consideres que l'acomiadament es va fer de forma indeguda pel fet que no se li va remetre la quitança el dia 21 o 22 de juny quan queda provat que no va voler que se li remetés cap document el dia 21 i que estava d'acord per que es procedís a la liquidació el dia 25. El dia 25 va refusar la liquidació ja que al seu parer no era correcta.

Aleshores, sí que és d'aplicació l'article 93.3 doncs existia un desacord sobre els conceptes liquidats, essent per tant aplicable el termini des 5 dies naturals, per procedir a la consignació judicial, sia fins al dilluns dia 28 de juny del 2021 primer dia hàbil en que ho podia fer doncs el dia 27 era festiu (diumenge).

En tal paràmetres, qualificar l'acomiadament no causal com fet en forma indeguda i donar lloc a la indemnització correspondria a un formalisme extrem sense tenir en compte que és la pròpia assalariada que va fer impossible que es respectes el termini de l'article 93.1 pel lliurament de la quitança.

Finalment, hem de confirmar la valoració de la prova feta per la Sra. Batlle i desestimar aquest primer aspecte del recurs.

Cinquè.- Pel que fa a les costes, la part recurrent posa de relleu que el fonament setè.- conté un evident error en relació al decideix i que la qüestió de les costes s'havia de resoldre en els termes de dit decideix.

És veritat que existeix una contradicció entre el Fonament de Dret setè que diu "Que en mèrits de l'article 350 i 290 del Codi de procediment civil cal imposar les costes del procés a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador." i la part dispositiva que diu que es condemna la societat Bermudez, a pagar els honoraris "més interessos legals i costes processals en els termes dels dos darrers fonament de dret.".

Ara bé, com bé ho remarca la part apel·lada, una petició d'aclariment hauria sigut suficient i, de tota manera, el pronunciament contingut en la part dispositiva és favorable i conforme a la petició de la part agent i ara recurrent.

Es tracta d'un mer error material contingut en la redacció del Fonament de dret setè i que no comporta cap conseqüència revocatòria.

Per tot l'exposat, escau desestimar íntegrament el recurs.

Sisè.- Pel que fa a les costes de segona instància, la desestimació del recurs comporta imposar-les a la part apel·lant vençuda.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la Sra. Almansa en contra de la Sentència del Tribunal Unipersonal de data 20 de setembre del 2022 de la qual confirmem la part decisòria.

Segon.- Imposar a la Sra. Almansa les costes processals de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.