CASS. malaltia professional. TSJA-100/12

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0077-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-100/12

SENTÈNCIA 50-2013

PARTS:

Apel·lant: Sr. Benítez

Representant: ídem

Advocat: Espada

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Cañellas

Advocat: Sra. Álvarez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0077-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 7 de novembre de 2012 va desestimar la demanda interposada pel Sr. Benítez contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia professional.

2.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual afirma que la malaltia de Dupuytren que pateix s'ha agreujat com a conseqüència de la seva activitat laboral i que la neuropatia compressiva del nervi cubital s'ha de tractar igualment com una malaltia professional, ja que deriva del seu treball com a picapedrer. En conclusió, demana que, almenys pel que fa a la neuropatia compressiva, es consideri l'existència d'una malaltia professional i s'avaluï el grau d'incapacitat.

3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs, sol·licitant la confirmació íntegra la sentència apel·lada. En la seva opinió, tant l'informe dels seus propis serveis mèdics com el dictamen pericial conclouen sense cap dubte que les patologies que presenta l'assegurat no deriven de l'exercici de la seva activitat laboral.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés, que consisteix en determinar si les patologies que presenta el recurrent poden ser qualificades com a malaltia professional, s'ha de resoldre d'acord amb el que disposa l'article 125 de la Llei de la seguretat social, segons el qual:

"És malaltia professional tota malaltia inclosa en la llista de malalties professionals que es contreu com a conseqüència del treball realitzat com a persona assalariada o per compte propi, que està provocada per l'acció de circumstàncies, elements o substàncies que, per cada malaltia professional, s'estableixen a l'esmentada llista i sempre que la integritat del temps d'exposició es produeixi a Andorra".

També caldrà tenir en compte el Reglament que estableix la llista de malalties professionals i el procediment per reconèixer-les, aprovat per Decret de 28 d'octubre de 2009.

Del conjunt d'aquesta normativa es desprèn que l'existència d'una malaltia professional requereix que concorrin tres elements, com són que la patologia es trobi inclosa en la relació establerta per reglament, que sigui conseqüència del desenvolupament d'una activitat laboral assalariada o per compte propi, i que es produeixi a Andorra la integritat del temps d'exposició als elements o substàncies que en cada cas es determinin, això sens perjudici dels acords internacionals en matèria de seguretat social signats pel Principat.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, el recurrent pateix la malaltia de Dupuytren i una síndrome del túnel cubital, amb parestèsies del 4t i 5è dits de la mà dreta, com resulta de l'informe pericial practicat en la primera instància.

Pel que fa a la malaltia de Dupuytren, els informes mèdics de la CASS i dels perits judicials són coincidents en el sentit de que es tracta d'una patologia que no mostra cap tipus de causa concreta que la desenvolupi, encara que existeix una alta probabilitat de tenir un origen familiar o hereditari, així com un origen metabòlic -per alcoholisme, diabetis o tabaquisme-. Ara bé, els estudis epidemiològics no han provat l'existència d'una relació directa entre els microtraumatismes produïts per l'exercici d'una professió i l'aparició de la patologia. Altra cosa és que la híper utilització de les mans pugui agreujar la patologia prèvia.

En conseqüència, els perits descarten que els factors mecànics derivats de l'activitat laboral del recurrent hagin produït la referida malaltia de Dupuytren, per la qual cosa procedeix confirmar la sentència apel·lada en aquest punt.

Quart.- Quant a la neuropatia compressiva del nervi cubital, tot i que els experts afirmen que es tracta d'una patologia inclosa al llistat de malalties professionals (encara que es refereixen de forma improcedent als llistats de França i d'Espanya), no aprecien en aquest cas que derivi del treball que realitza el recurrent.

En efecte, l'informe pericial conclou que no ha existit cap tipus de recolzament prolongat sobre les zones anatòmiques on es troba el trajecte del nervi a nivell del colze, i que el mecanisme de l'acció de colpejar la pedra sembla afectar més a nivell del canell que al colze. D'aquesta manera, recolzen les conclusions a què van arribar els serveis mèdics de la CASS, en el sentit de què aquesta patologia no deriva del treball realitzat pel pacient.

En el seu recurs, l'agent manifesta la seva disconformitat amb aquesta conclusió. Tanmateix, resulta evident que no existeix en les actuacions cap altre element de prova que sigui susceptible de desvirtuar el contingut i els resultats a què arriba el dictamen pericial.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Benítez contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 7 de novembre de 2012, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.