Defectes construcció (TSJC 232/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJENTITY_8- 0000232/2015 ORIGEN: 2100484/2008

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.

Reunida la Sala Civil del ENTITY_9I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel ABRIL CAMPOY i els Magistrats

ENTITY_9I. Sr. Vincent ANIÈRE i ENTITY_9I. Sr. Carles CRUZ MORATONES, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Comunitat de Propietaris dels Edificis B. II, III i IV va interposar demanda, de data 21-07-2009, envers el Srs. Cepeda, Zapata, Pera, S.ENTITY_8O.S.ENTITY_11S.R., ignorats hereus del Sr. Julián i Valverde, S.A, segons la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament a l'agent de la suma de 521.750,52 euros, respecte de l'edifici

B. II, 288.701,15 euros respecte a l'edifici B. III, i la quantitat de 955,72 euros corresponents al conjunt de les comunitats B. II, III i IV, amb més els interessos legals des del venciment de cada factura impagada i amb imposició de les costes processals.

Per escrit de 29-11-2011 el Sr. Cepeda va contestar a la demanda. En la mateixa data la representació processal de Valverde, S.A va oposar-se a la demanda i va demanar l'absolució de la defenent, amb imposició de les costes a la part agent.

En data 13-12-2011 la representació processal de S.ENTITY_8O.S.ENTITY_11S.R. va procedir a contestar la demanda.

Els Srs. Zapata, Pera i els ignorats hereus del Sr. Julián foren declarats en situació de rebel·lia processal.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 28-01- 2015, amb la següent part decisòria: "DECIDIM Que hem d'estimar i estimem parcialment la demanda formulada per la representació processal de les COMUNITATS DE PROPIETARIS DELS EDIFICIS B. II, III I IV, contra els Srs. ENTITY_8GT., Zapata, Pera, els ignorats hereus del Sr. Julián , la mercantil S.ENTITY_8O.S.ENTITY_11S.R. i Valverde, S.Palomo, tots ells de forma solidària a satisfer a l'agent la quantitat de 381.750,52.- euros, pel que respecte als danys de l'edifici B. II; 148.701,15.- euros pel que respecte als danys de l'edifici B. III i els imports de 275,86.- euros i 679,86.- euros corresponents a dues factures dels edificis B. II, III i IV, més els interessos legals a comptar des de la contesta a la demanda, i més les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits".

III.- La representació processal de la Comunitat de propietaris, del Sr.

ENTITY_10T. i de l'asseguradora ENTITY_8O., S.Palomo han interposat sengles recursos contra la sentència d'instància. Així, han presentat escrits de conclusions, de dates respectives 23-07, 27-07 i 23-7-2015, segons els quals demanen la revocació de la sentència d'instància i que s'incrementi la condemna dels defenents en els extrems interessats per la Comunitat de propietaris o la revocació de la condemna solidària del Sr. ENTITY_10T. i de la condemna de l'asseguradora i, en aquest darrer cas, de forma subsidiària, si procedeix la condemna que es tingui en compte el límit màxim de la pòlissa d'assegurances de 600.000 euros, respectivament.

Consta a les actuacions que el Sr. ENTITY_10T. va articular escrit de contesta a les conclusions de data 17-09-2015, que ENTITY_8O., S.Palomo va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 18-09-2015, i que la Comunitat de propietaris agent ho efectuà en data 21-09-2015.

Ha actuat com a magistrat ponent el ENTITY_9I. Sr. Joan Manel ABRIL CAMPOY.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.- El deure de fonamentar en dret les decisions judicials (art. 10 i 86 CA), el de motivació i la necessària claredat expositiva requereixen examinar per separats els tres recursos interposats contra la sentència d'instància.

El recurs interposat pel Sr. ENTITY_10T. es justifica en els següents motius de recurs. En primer terme, afirma que no comparteix l'anàlisi de la prescripció de l'acció respecte del Sr. ENTITY_10T. En segon terme, manifesta que la sentència confon el sinistre originat per les patologies de l'edifici Símbol amb les patologies dels Edificis B. En tercer terme, no comparteix l'atribució de responsabilitat solidària del Sr. ENTITY_10T., atès que ha estat possible determinar de forma particularitzada la seva intervenció. En quart terme, critica que la sentència d'instància entengui provat que el recurrent va participar en la direcció de les obres dels referits edificis. En cinquè terme, sustenta que la sentència opina que el Sr. ENTITY_8V. va actuar com a fiduciari. En canvi, sosté que existeix prova suficient que acredita que no era un prestanoms.

L'asseguradora ENTITY_8O., S.Palomo fonamenta el seu recurs en els següents motius. En primer terme, afirma que no es pot entendre que els Srs. Barba, Estany i

Palomo fossin personal al servei del Sr. Valverde Considera que el comerç Palomo tenia com a titular administratiu al Sr. Valverde i com a responsables reals els Srs. Barba i Estany i que aquests darrers tenien una societat civil particular de la que no formava part el Sr. Valverde En segon terme, entén que no es pot compartir la condemna solidària de la sentència, perquè es desprèn dels informes emesos en la causa penal que fou el Sr. Palomo el màxim responsable al no haver verificat que les dades subministrades eren correctes. En tercer terme, afirma que la doctrina del prestanoms respecte dels tercers de bona fe troba excepcions atès que la Comunitat de propietaris va conèixer en el marc de la causa penal que dins dels autèntics responsables no es trobava el Sr. Valverde En quart terme, no està d'acord amb la consideració de la sentència d'instància que l'asseguradora va pagar prèviament, atès que van concórrer circumstàncies excepcionals al ser una solució d'emergència. En cinquè terme, posa en relleu que la pòlissa no cobreix els danys, ja que la mateixa fou contractada en data 18-01-1993 (es va retrotraure al 7 de gener) i el projecte i execució del mur van finalitzar el 31-12-1992, de manera que quan es va projectar el mur i quan fou construït ni el Sr. Valverde ni Palomo tenien contractada cap pòlissa. I, encara més subsidiàriament, manifesta que la pòlissa d'assegurances té un límit de 600.000 euros i que existeix una altra causa civil que porta causa del mateix sinistre, caldrà tenir present aquest límit màxim.

El recurs de la Comunitat de propietaris dels edificis B. II, III i IV es fonamenta en els següents motius de recurs. En primer terme, assevera que foren els veïns qui van abonar els treballs de reparació dels desperfectes existent, de manera que procedeix revocar la sentència i condemnar a l'abonament dels interessos de les quantitats reclamades d'ençà la data d'emissió de les factures. I, en segon terme, quant al dany moral, entén que la sentència ha reconegut que les afectacions als veïns van durar diversos anys i que les edificacions han consolidat un mal nom al Principat amb la consegüent devaluació de les unitats immobiliàries. Per això, els 10.000 euros es consideren insuficients i es sol·licita la quantitat de 150.000 euros per l'edifici B. II i 150.000 euros pel III. Així mateix, sol·licitava la condemna solidària dels demandats al pagament de les costes processals.

II.- Quant al recurs interposat pel Sr. Estany, convé efectuar les següents consideracions. En primer terme, respecte de l'excepció de prescripció no comparteix el raonament del jutjador d'instància, segons el qual els danys per la inestabilitat del mur de contenció es van iniciar l'any 1996 i es van perllongar o agreujar fins l'any 2006. Sustenta el recurrent que no és cert que els danys es perllonguessin i agreugessin fins l'any 2006, sinó que només ho van fer fins l'any 1997, segons informe del Sr. ENTITY_9S. de 20-05-1997 i del Ministeri d'Ordenament del Territori de 22-05-1997, de manera que quan es va dictar Aute de processament contra ell, l'acció estava prescrita.

Aquest primer motiu de recurs no pot prosperar. En efecte, consta acreditat a les actuacions que a principis de l'any 1996 van començar a aparèixer les patologies en els edificis B. Si s'examinen els informes als quals fa referència la part recurrent, dels mateixos se'n deriva que en data 20-05-1997, l'arquitecte Sr. ENTITY_9S. informava que s'observaven patologies greus en l'estructura i mur dels edificis i l'informe del Ministeri d'Ordenament territorial, de data 22-05-1997, feia constar que existia un nivell de risc i esdevenia adequat actuar amb celeritat en la refacció i reforçament del mur de sosteniment i en les estructures afectades i es proposaven unes mesures urgent d'intervenció. És a dir, dels referits informes no s'extreu que els danys estiguin consolidats, sinó que en atenció a la rellevància dels mateixos calia prendre una sèrie de mesures urgents d'actuació per a disminuir riscos. I el fet que els danys no estaven consolidats sinó que es van anar encara produint al llarg dels anys següents ho acrediten no solament l'existència de factures abonades des dels anys 1998 a 2001 per la part agent, sinó que la recurrent no acredita la seva al·legació que els danys estaven consolidats l'any 1997. I no ho acredita perquè els informes de maig de 1997, als quals es refereix la recurrent, i als que ja hem fet referència solament proven que en aquella data existien patologies greus que requerien una intervenció urgent per a evitar que el risc augmentés, però no que les patologies es mantinguessin i es desenvolupessin al llarg dels anys anteriors i fins que els treballs de reparació (no solament els d'urgència) s'haguessin efectuat; ço que no va succeir fins a anys posteriors.

En segon terme, assenyala que la sentència ha errat en l'apreciació i valoració de la prova, ja que el Sr. ENTITY_10T. no ha tingut cap participació en les obres dels edificis B. Manifesta que la Sala acoti la participació del Sr. Estany només a l'edifici B. III i després examini si la seva concreta participació actua com a causa de les patologies aparegudes l'any 1996 i que es reprodueixen l'any 1997. Manifesta que existeix un flagrant error perquè es justifica la condemna solidària del Sr. Estany amb la valoració de la prova de l'edifici S. Sol·licita que es valori que la promotora sigui la mercantil Valverde, S.Palomo, de la qual fou soci el Sr. Barba i que el Sr. Estany va entrar a formar part del despatx d'arquitectura Palomo des del juny de 1991 fins al juny de 1994. Quan va entrar ja formaven part del despatx l'arquitecte tècnic Sr. ENTITY_8V. i el Sr. ENTITY_9P. i aquests foren els encarregats d'elaborar el projecte de construcció dels edificis B. I,

II, III i IV, essent el responsable del càlcul de l'estructura i del mur dels edificis I,II i IV el Sr. ENTITY_9Vilar i del III el Sr. Palomo Afirma que les dades pel càlcul de les estructures i dimensionament del mur dels edificis B. I,II i IV foren recollides pel Sr. Barba o facilitades pel Sr. Barba o Valverde Així, el 1991 quan va ingressar al despatx Palomo l'edifici B. I ja estava fet i els II i IV es trobaven a la fase d'acabats. Només va efectuar tasques administratives de repàs comptable de partides controvertides, de manera que s'ha de revocar la consideració de la sentència d'instància segons la qual va treballar com a director de les obres.

Les presents al·legacions tampoc poden justificar l'estimació del motiu. En primer lloc, perquè no hi ha cap confusió entre el procediment que abasta als edificis B. i a l'edifici S. sinó que cal tenir en compte que el mur de contenció que efectua la funció de mantenir les terres és el mateix per les diferents edificacions. Així, de la pericial efectuada en el procés penal, s'assenyala que les causes que van ocasionar danys en els edificis són el no seguiment de l'execució dels treballs del mur de contenció sense que conceptes bàsics com la col·locació de juntes verticals de dilatació, drenatges per l'evacuació d'aigües del trasdós o replé amb materials drenants, manca de coordinació entre el projectista i el tècnic que va supervisar i dirigir les obres del mur, no instrumentació del mur per a controlar les variacions en les accions sobre el mur. I resta provat que el mur d'execució fou executat abans que el Sr. Estany abandonés el despatx Palomo, per la qual cosa les seves consideracions sobre la seva absència de responsabilitat en els edificis B. i, II i IV, així com en el III han de ser refusades.

En segon lloc, la sentència d'instància ja va valorar les al·legacions del Sr. Estany i dels testimonis proposats pel mateix que indiquen que no dirigia les obres i que era només delineant. Però també va tenir en compte que en el procés penal -no per les declaracions del Sr. Valverde i Barba, que per altra part coincideixen en la realitat de la direcció de l'obra pel Sr. ENTITY_10- el propi Sr. Estany va reconèixer, en presència de l'Hble. Batlle i assistit de lletrat, que mentre van durar els treball d'U. i fins el 14 de juny de 1993 va dirigir pràcticament tota l'obra i puntualment també ho feia el Sr. Barba I assenyala que aquestes tasques de direcció incloïen l'estructura del mur i de l'edifici.

I, malgrat la recurrent no vulgui atribuir-li al document núm. 47 el valor probatori que d'ell ressurt, en el mateix el Sr. Estany signa el document, en el qual s'assevera que "Els sotasignants acorden realitzar els treballs especificats de direcció d'obra i acabats del projecte realitzat". Per tant, encata que la seva titulació fos la de delineant, com afirma el recurrent, s'ha d'entendre acreditat, per via documental i per les pròpies declaracions del Sr.

Estany en el procés penal, així com dels testimonis que aquest efectuava el seguiment i direcció de les obres d'estructura de l'edifici i del mur, de manera que ha de respondre dels danys produïts a conseqüència d'una deficient direcció que no va controlar que els càlculs efectuats s'adeqüessin a la construcció del mur ni l'execució del mateix.

En aquest sentit, el mur estava finalitzat en la seva execució abans que el Sr. Estany marxés del despatx Palomo l'any 1994, de manera que les deficiències esmentades, consistents en no examinar durant la fase de construcció del mateix que els càlculs efectuats es mantinguessin o el seguiment i control de l'obra durant l'execució del mur li són imputables i, per tant, ha de respondre d'una direcció d'obra no desenvolupada conforme a les regles de la lex artis ad hoc.

En tercer terme, argumenta que existeix una errada a la valoració de la prova per quant no s'han exercit funcions de direcció d'obra ni de control ni bona execució de projecte, alhora que sosté que les patologies que afecten els edificis B. rauen en una errada de concepció dels murs, com ressurt de l'informe d'Vilar La tasca de direcció d'obra, quant al mur de contenció, generador dels danys en els diferents edificis, per part del Sr. ENTITY_10T. ha restat ja acreditada. Ara, manifesta que la causa eficient dels danys patits en els edificis estriba en un càlcul incorrecte del mur de contenció, com resulta dels informes pericials que esmenta. Arribats a aquest extrem, s'ha de posar en relleu que l'any 1996 aparegueren un seguit de deficiències en els edificis B. II, III i IV, que es van agreujar l'any 1997 (cfr. informe del Ministeri d'ordenament territorial de 22-05-1997) i que, malgrat el mur de contenció estigués mal concebut, la qual cosa justifica la condemna d'aquell que va efectuar els càlculs del mateix, a l'informe pericial que obra en el procediment penal s'assenyalen també com a causes de les patologies dels edificis B. el no seguiment de l'execució del mur, la manca de coordinació entre el projectista i el tècnic que dirigia les obres i la no instrumentació del mur per a controlar les possibles variacions en les accions sobre el mateix.

En quart terme, respecte de la impugnació que efectua la recurrent de la responsabilitat solidària que se li atribueix en els danys ocasionats, s'ha d'indicar que ja s'ha tingut ocasió d'analitzar com la responsabilitat del Sr.

ENTITY_10T. deriva del desenvolupament de tasques de direcció d'obra per les quals no comptava amb la titulació adequada i que foren les causants, junt amb la direcció de l'obra inadequada del Sr. Barba, i els càlculs erronis efectuats pel Sr.

Palomo dels defectes produïts.

Aquesta responsabilitat es desprèn clarament de la seva pròpia declaració en la causa penal, així com de la literalitat del document núm. 47, en el que es declara pels sotasignants l'assumpció de tasques de direcció, i ho referma, per una banda, les declaracions en el procés penal del Srs. Barba i Valverde, i, per l'altra, el repartiment de beneficis amb el Sr. Barba, derivats de les obres que portaven a terme, la qual cosa no s'adequa amb la tesi sustentada que només actuava com a delineant i sota el control dels tècnics. Des d'aquesta òptica, resta clar, com assenyala la sentència d'instància que la condemna solidària dels agents de l'edificació és conseqüència de la impossibilitat d'individualitzar la porció de responsabilitat en la causació del dany que correspon a cadascú d'ells i, aleshores, procedeix també el manteniment d'aquest extrem de la condemna.

En cinquè terme, s'ha d'analitzar la pretensió de la part recurrent que s'alça contra la consideració que el Sr. Valverde era una titular formal o fiduciari del negoci d'arquitectura quan els reals titulars del mateix eren el Sr. Barba i Estany Així, manifesta que el Sr. Valverde ja formava part del despatx d'arquitectura amb el Sr.

Barba abans que el Sr. Estany entrés a formar part l'any 1991, que és el tècnic autor dels projectes constructius així com el director de les obres i percebia

300.000 ptes del despatx d'arquitectura perquè preferia assegurar una quantitat fixa i no assumir possibles pèrdues.

Aquest motiu no pot prosperar per les següents raons. La representació processal del Sr. Estany impugna la consideració que efectua la sentència, segons la qual el Sr. Valverde era un mer titular fiduciari perquè era l'únic autoritzat a desenvolupar la professió a Andorra, mentre que no succeïa el mateix amb els Srs. Estany i Barba

Si s'analitza la prova practicada s'ha de concloure amb la sentència d'instància. En primer lloc, el fet que només el Sr. Valverde estigués autoritzat a desenvolupar la professió a Andorra, extrem no contradit en aquesta alçada, ja evidencia que només ell podia signar els documents relatius al projecte, a l'assumpció de la direcció de l'obra i al certificat final d'obra, alhora que explica que pogués intervenir a la reunió relativa a la consolidació del mur amb ancoratges per si calia la seva signatura en algun projecte o modificació que es derivés de la seva intervenció. També avala aquesta conclusió el fet que el Sr. Valverde percebés mensualment la quantitat de 300.000 ptes, mentre que els reals titulars de l'empresa Palomo (sense que sigui rellevant que abans de la incorporació del Sr. Estany només ho fos el Sr. ENTITY_9) es repartien els beneficis al 50% de les obres realitzades.

I, en segon lloc, perquè la real activitat del Sr. Valverde en les tasques de direcció i supervisió de l'obra no ha restat acreditada a les actuacions. Així, el propi Sr. Valverde, en les declaracions en el procediment penal, assevera que el Sr. Barba era el gerent del despatx d'arquitectura i qui contractava amb els clients i el Sr. Estany era l'encarregat de la direcció de les obres, a la vegada que aquest nul paper atribuït en la direcció de les obres al Sr. Valverde, es posa de nou en relleu quan el Sr. Estany reconeix que qui dirigia les obres era ell i el Sr. Barba, extrem estrany quan qui tenia la titulació per a fer-ho era el Sr. Valverde, a qui a més no se li atribuïa segons ressurt de les declaracions cap paper en l'empresa d'arquitectura. Si a això, afegim que les signatures del llibre d'obres apareixen els Srs. Estany i Barba no es pot arribar a la conclusió volguda per la part recurrent i, per tant, la sentència ha de ser confirmada també en aquest extrem.

I, en darrer lloc, pel que fa a la condemna dinerària sustenta, en consonància amb les anteriors al·legacions, que cap responsabilitat se li pot exigir pels danys als edificis B. II i IV, ja que quan va entrar a formar part del despatx ja estaven a la fase d'acabament i que respecte de l'edifici III tampoc perquè els danys tenen el seu origen en un incorrecte dimensionament del mur. Aquests motius no poden prosperar en atenció a les consideracions realitzades anteriorment, de les quals es deriva la responsabilitat del Sr. Estany en la manca de supervisió i execució adequada del mur de contenció, quan sí formava part del despatx Palomo i que va generar els danys a l'edifici S. i als edificis B.

Subsidiàriament, manifesta que es reclama per la Comunitat i no procedeix el cost de reparació d'una construcció il·legal, caseta de comptadors, així com les despeses relacionades amb la mateixa i pel desplaçament dels comptadors elèctrics, la reposició de rajoles en jardí, atès que era una zona ajardinada, danys produïts a l'ascensor, per quant foren imputables a Palomo, pel lloguer del local del Sr. Martin, ja que l'espai era fora d'ordenació, i quant al dany moral, perquè no existeix base per a la seva reclamació i els propietaris no van haver d'abandonar de forma traumàtica les seves llars.

Sens perjudici de l'al·legació referent al dany moral, que serà analitzada conjuntament amb el motiu de la comunitat de propietaris relatiu a la indemnització del dany moral, les altres al·legacions s'han d'examinar. Així, al marge de les al·legacions que efectua la recurrent sobre si la caseta d'obra i el trasllat de comptadors es troba fora d'ordenació, el que resta provat és que la reparació de la mateixa i el trasllat dels comptadors fou derivat del sinistre d'autes. I el mateix succeeix amb la factura (foli 297), atès que de la mateixa resulta que es va subministrar i col·locar rajola en terrat planta baixa, teló impermeable i es va procedir a la retirada i reposició dels jardins, així com a l'enderroc i la nova construcció del muret de pedra del jardí, de manera que les actuacions descrites i el seu import s'emmarquen en un context de reparació dels danys produïts, com s'indica quan es refereix enderroc i nova construcció o retirada i reposició i, per tant, ha de ser també inclosa en el quantum indemnitzatori.

Pel que fa referència a la partida de l'ascensor, la comunitat reclama 3.515, 92 euros pels danys ocasionats a l'ascensor. Als folis 319 i ss apareix, per una banda, un contracte de transacció amb Palomo, en virtut del qual el deute de la comunitat a aquesta es dedueix en l'import de 550.000 ptes. i al foli 334 apareix el pressupost de reparació de l'ascensor, de manera que aquesta despesa fou satisfeta ja per Palomo, i que la Comunitat de propietaris ja ha estat rescabalada en aquest extrem, per tant, ha de ser deduïda de la reclamació envers els defenents. Per tant, s'ha de deduir l'import de 3.515,92 euros.

Quant a la reclamació del cost de lloguer, una vegada més al·lega que s'ha provat que l'espai que el Sr. Martin destinava a magatzem era fora d'ordenació, però sí ha restat provat que el Sr. Martin desocupar el seu local per tal que s'efectuessin les obres de reparació del mur de contenció i va llogar un nou local, i el lloguer fou assumit per la Comunitat de propietaris agent, de manera que el perjudici produït ha estat real i acreditat.

III.- Respecte del recurs interposat per l'asseguradora ENTITY_8O., S.Palomo es poden analitzar conjuntament la qüestió relativa a la cobertura de la pòlissa pel que fa als danys coberts i pel que fa a les persones que desenvolupaven la seva tasca professional per Palomo, així com que l'enginyer Sr. Palomo fou el màxim responsable i per tant no procediria la condemna solidària..

Esdevé un fet no controvertit que el titular administratiu del despatx d'arquitectura i únic habilitat per a desenvolupar professionalment la seva tasca al Principat d'Andorra era el Sr. ENTITY_8V. Ja hem posat de manifest anteriorment que, malgrat ell fos el titular fiduciari del negoci, els titulars reals del mateix eren els Sr. Estany i Barba, i foren aquests darrers els que s'encarregaran d'efectuar les tasques de direcció de l'obra, alhora que fou el Sr. Palomo l'enginyer, contractat per Palomo, qui es va encarregar d'efectuar els càlculs estructurals.

L'assegurança de responsabilitat civil professional fou contractada per l'O. (O.) per a cobrir la responsabilitat civil de l'aparellador Sr. ENTITY_8V. al Principat d'Andorra i a Espanya, amb efectes des del dia 7 de gener de 1993. En les clàusules addicionals a les condicions particulars s'inclou com a risc cobert (2.7) la responsabilitat per actes del personal al seu servei i es delimita temporalment la cobertura de la pòlissa (4) als danys produïts durant el període de vigència de l'assegurança per errades professionals comeses durant aquell mateix període.

Des d'aquesta òptica, s'ha de ressenyar que el Sr. ENTITY_8V. era el titular administratiu del negoci d'arquitectura i l'únic que podia desenvolupar professionalment la seva tasca a Andorra, de manera que era la seva responsabilitat civil la que s'assegurava. A la pràctica, com a titular formal va signar els projectes, però els directors de l'obra eren uns altres, tota vegada que aquests s'emparaven en la titularitat fiduciària front a tercers.

Consegüentment, contractada pel despatx d'arquitectura (com a prenedor de l'assegurança) una pòlissa de responsabilitat civil respecte de l'arquitecte tècnic, titular administratiu del despatx, que donava cobertura al personal al seu servei, s'ha d'entendre que, front a tercers, l'asseguradora ha de respondre dels sinistres per les actuacions del personal al seu servei. I dins d'aquest personal s'ha d'incloure tots aquells que han desenvolupat les seves funcions pel despatx d'arquitectura, tota vegada que el Sr. ENTITY_8V. era el titular del mateix i front a tercers els defenents havien estat contractats per ell o s'integraven en el seu despatx d'arquitectura. I aquesta interpretació que realitza la sentència d'instància s'ha de mantenir per la Sala front als tercers, com és el cas de la comunitat de propietaris agent, sense perjudici que la companyia asseguradora pugui després, i en funció de les reals relacions entre el Sr. Valverde i els defenents exercitar, si procedeixen, les accions de subrogació o repetició oportunes. I s'ha de mantenir perquè resulta la interpretació que s'adequa amb el condicionat particular i addicional de la pòlissa, en virtut de la que s'assegura per un despatx d'arquitectura la responsabilitat civil del seu titular i s'inclou la cobertura del personal al seu servei, la qual cosa comporta assegurar la responsabilitat del titular del despatx i d'aquells que s'integren en el mateix o realitzen determinades prestacions contractades pel despatx, com succeïa, front a tercers, en el cas que ara s'analitza.

Cal afegir que la responsabilitat per part del prestanoms i dels titulars reals és solidària front als tercers, sense que, segons reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, es pugui oposar a aquests tercers les relacions existents entre ells. Considera la recurrent que ens trobem en el present cas davant d'una excepció a aquesta doctrina, també reconeguda per la jurisprudència, segons la qual (cfr. STSM 22-03-1993) quan el tercer coneix que els titulars reals del negoci són diferents del prestanoms, s'absol a aquest darrer. Però el coneixement que els titulars reals del negoci són diferents del prestanoms s'ha d'obtenir en el moment en el qual s'efectua la contractació o l'actuació de la qual es derivin danys al tercer, no amb posterioritat a la gènesi dels danys. I en aquest sentit, si s'analitza la demanda (foli 66) es pot extreure que el coneixement que el Sr. Valverde actuava com a fiduciari l'obté la part agent a resultes de la tramitació de la causa penal i, per tant, amb posterioritat a la causació dels danys, de manera que es trobava legitimat per a demandar, com a tercer que havia patit els danys, tant al titular formal com als reals que els havien causat.

Pel que respecta a la responsabilitat del Sr. Palomo, aquesta Sala no nega que el càlcul erroni de la concepció del mur i el fet de no comprovar les dades facilitades opera com a causa de les deficiències que van patir els edificis B., però no obsta, com s'ha raonat anteriorment, que junt a aquesta responsabilitat, existeix també una greu negligència en la manca de supervisió i direcció de l'obra pel que fa a l'execució del mur de contenció, sense que existís la necessària relació entre projectista i direcció de l'obra, ni s'incloguessin en l'execució del mur les mesures més habituals i necessàries en la realització d'aquest tipus de mur (drenatges, juntes de dilatació, etc...). Consegüentment, no es pot individualitzar el percentatge de responsabilitat que es pot atribuir a les deficiències del càlcul i a les derivades de la negligent direcció de les obres, de forma que la resposta de la solidaritat passiva resulta l'adequada i conforme amb la jurisprudència en supòsits de manca possible d'individualització de la responsabilitat dels agents de l'edificació.

Quant a la cobertura temporal de la pòlissa, sustenta la companyia asseguradora que només es troben coberts els danys esdevinguts durant el període de vigència de l'assegurança per errades professionals comeses durant aquell període. La vigència de la pòlissa va començar el 7 de gener de 1993 mentre que el projecte i l'execució del mur de contenció havien finalitzat el 31 de desembre de 1992, segons certificació d'obra. Entén que en la data dels càlculs del mur i de la seva construcció, cap dels assegurats tenien contractada la cobertura de la seva responsabilitat civil.

No hi ha dubte que els danys es van produir amb posterioritat a la vigència de la pòlissa (atès que els mateixos es van manifestar en un primer moment l'any 1996 i en un segon moment l'any 1997). El que cal analitzar és si les errades professionals es van produir durant el període de vigència de la pòlissa o, com sustenta l'asseguradora, són anteriors. Si ens atenem a l'informe pericial, elaborat per Pombo, en data 28-07-1998, i que es troba a les actuacions penals, en el mateix s'indiquen com a causes del sinistre, entre altres, el no seguiment de l'execució del treball de rebliment del trasdòs del mur ni del seu drenatge i no comprovar el manteniment de les hipòtesis de càlcul durant la construcció i una vegada finalitzats els treballs. I, des d'aquesta òptica, resulta que el mur de contenció no fou replenat ni va entrar en càrrega fins a la primavera de 1995 quan van aparèixer les primeres fissures i que va motivar una primera intervenció consistent en la col·locació d'uns ancoratges al mur. Intervenció que tampoc fou satisfactòria, atès que la referida pericial indica que la reproducció de les fissures i danys va tenir lloc per la manca d'estudi geotècnic i per la no instrumentació del mur ni dels ancoratges. Així, de la pericial del Sr. ENTITY_8Palomo (foli 365) es desprèn que el baix pes del mur, junt amb la fort empenta del terreny, van fer que quan el mur va entrar en càrrega es desplacés i empentés l'estructura de l'edifici, donant lloc a l'aparició de fissures.

Aleshores, si no van aparèixer els danys fins a que el mur va entrar en càrrega, la primavera de l'any 1995, i no es van supervisar l'entrada en càrrega del mur ni com es comportava el seu trasdòs ni el drenatge del mateix, ni si els càlculs es mantenien al llarg de la seva execució i després d'aquesta i quan entrava en càrrega, a més dels danys derivats d'una inadequada solució adoptada amb els ancoratges, s'ha de concloure que sí van existir, conforme a les causes de les patologies indicades per les pericials, errades professionals durant el període de vigència de la pòlissa que justifiquen la confirmació d'aquest extrem de la mateixa.

Afegir que, com ressenya la sentència d'instància, la pròpia asseguradora va reconèixer amb la seva actuació la cobertura temporal de la pòlissa i dels danys causats pels defenents, quan va procedir a indemnitzar a la promotora pel mateix sinistre amb la quantitat de 37.619,75 euros per la instal·lació dels ancoratges per a tractar de solventar les patologies aparegudes la primavera de l'any 1995. No es pot acceptar que l'asseguradora ara negui la responsabilitat i sustenti que fou una decisió derivada de la urgència del cas,en atenció a la solidaritat respecte del Sr. Valverde i que va avançar els diners sense que això comportés cap assumpció de responsabilitat, perquè, a part que va intervenir un perit de la Companyia, aquesta no procedeix a indemnitzar per un sinistre produït si el mateix no es troba, a criteri d'aquesta, contingut dins de la cobertura de la pòlissa de risc professional, per la qual cosa també aquesta al·legació ha de ser refusada.

Per últim, i com a argument més subsidiari, manifesta l'asseguradora que la pòlissa H.8.958.928 té un límit màxim de 600.000 euros i que existeix un altre procediment civil en el que la mercantil I., S.Palomo reclama contra els Srs. ENTITY_10T., ENTITY_11B., ENTITY_9P. i Valverde, S.Palomo els desperfectes que porten causa del mateix sinistre.

Aquest darrer motiu, articulat amb caire subsidiari per la companyia asseguradora, el mateix sí que ha de ser acollit. Els danys i les deficiències que presenten l'edifici S. i els edificis B. porten causa del mateix sinistre, atès que les causes que han provocat els danys consisteixen en el càlcul erroni i en la manca de direcció i supervisió en el mur de contenció que subjecta les terres en les que estan bastits els diferents edificis. Per tant, no hi ha dubte que, en seu d'execució de sentència, s'haurà de tenir en compte el límit màxim de cobertura en les indemnitzacions fixades a càrrec de l'asseguradora front a I., SLU i a la comunitat de propietaris B. II, III i IV. I això perquè es tracta no d'una clàusula limitativa de drets sinó una delimitació de cobertura, de manera que, a diferència de la primera, no esdevé una excepció personal de l'assegurador front l'assegurat, de manera que pot ésser oposat front al perjudicat, ja que la suma assegurada constituirà aleshores el límit màxim de la indemnització a abonar.

Per tant, la Sala considera que el sinistre que dóna lloc als danys a l'edifici S. i B. és el mateix, mentre que la sentència d'instància no descompta la indemnització de 37.619,75 euros abonats per l'asseguradora. Però aquest extrem de la deducció de la suma de 37.619,75 euros no ha estat objecte de recurs per l'asseguradora, sinó que sol·licita que es tingui en compte el límit màxim de 600.000 euros en relació a les dues causes existents, la iniciada per I., SLU i per la comunitat de propietaris agent, de manera que, malgrat el manteniment de la sentència quant a la seva part decisòria en aquest punt, sí s'ha de determinar que el límit de 600.000 euros actua a les dues causes atès que el sinistre és el mateix i que aquest extrem s'ha de tenir en compte en seu d'execució de sentència.

IV.- Quant al recurs interposat per la Comunitat de propietaris agent, aquest es fonamenta en dos motius diversos. El primer dels motius, impugna que la meritació dels interessos perquè els propietaris de les unitats immobiliàries van abonar l'import de les reparacions i, per tant,les factures han de meritar interessos des de la data d'emissió de les mateixes.

Aquest primer motiu no pot prosperar per les raons següents. És obvi que la reclamació dels interessos derivats de l'incompliment per part del deutor permet configurar-los com a interessos moratoris. En aquest sentit, per tal que el deutor pugui ésser considerat en situació de mora cal que es tracti d'una obligació positiva, que el deute sigui líquid, que hagi existit intimació o interpel·lació i que el retard sigui imputable al deutor. Una vegada concorren aquests pressupòsits, com en el cas d'autes, la jurisprudència ha establert (cfr. SSTSM de 15-5-1987 i 6-7-1989) que, de conformitat, amb el que es determina al Codi 6,47,2 els interessos moratoris, a excepció de pacte i de norma especial, es meriten des de la data de la contesta a la demanda, per la qual cosa el motiu ha de ser refusat i la sentència confirmada.

El segon motiu exigeix examinar l'al·legació del recurs del Sr. ENTITY_10T. segons el qual no procediria la indemnització per dany moral, alhora que el motiu de la Comunitat de propietaris que entén que els danys morals s'haurien d'incrementar i fixar en 150.000 euros els danys morals per la comunitat de propietaris de l'edifici B. II i 150.000 euros per a l'edifici III.

Els danys morals s'han de conceptuar com aquells danys extra- patrimonials que incideixen en l'esfera personal o abasten els drets de la personalitat i s'ha de posar en relleu que un sol fet damnós pot generar danys tant patrimonial com extra-patrimonials o morals. En el cas que ara ens ocupa, no es poden conceptuar com a tals el fet d'haver hagut de sol·licitar préstecs personals i la privació de realitzar coses i projectes derivats del menyscapte econòmic, atès que aquest dany és clarament patrimonial. En canvi, el fet de les afectacions derivades del deficient disseny i execució de l'obra, que es van perllongar durant diferents anys (consten factures de reparació fins els anys 2001 i 2002) com el fet de viure en un habitatge que presenta esquerdes, fissures i deficiències genera un patiment fins que el mateix no ha estat reparat de forma satisfactòria, constitueix un clar dany moral.

El problema del dany extra-patrimonial o moral és el de la seva valoració, de manera que quan es parla de reparació del mateix esdevé més oportú parlar de compensació que no d'indemnització. En aquest cas, s'ha d'entendre justificat l'augment de la quantitat reclamada perquè la qualitat de vida dels damnificats per les deficiències en les seves unitats immobiliàries i el fet que aquests defectes es mantinguessin presents i agreujant-se fins a la seva reparació durant més de 4 anys justifica que la compensació s'incrementi a 30.000 euros per l'edifici B. II i 30.000 per l'edifici III.

V.- L'estimació parcial dels recursos interposats per les recurrents justifica la no imposició de les costes processals derivades d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del ENTITY_9I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR els recursos interposats per la representació processal del Sr. Cepeda, de l'asseguradora S.ENTITY_8O.S.ENTITY_11S.R. i de la Comunitat de propietaris agent contra la sentència, de data 28-01-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, en el sentit de reduir la condemna pels danys a l'edifici B. III en l'import de 3.515,92 euros, incrementar a

30.000 euros la compensació per dany moral per l'edifici B. II i 30.000 euros per l'edifici B. III, així com establir que el límit de 600.000 euros de la pòlissa de responsabilitat civil actua a les dues causes (2100484/2008 i 2100022/2009) atès que el sinistre és el mateix i que aquest extrem s'ha de tenir en compte en seu d'execució de sentència. S'ha de mantenir la resta de pronunciaments de la part dispositiva que no resten afectats pels anteriors canvis. No s'escau imposar les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-