Accident de circulació-quantum indemnitzatori dels danys materials (188/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-188/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 d'abril del 2011 la representació processal del Sr. Zapata va formular demanda contra el Sr. Miró i contra la companyia asseguradora "X. SA" sol·licitant que es dictés Sentència condemnant solidàriament als defenents a abonar a la seva mandant la suma de 726,20 euros en concepte d'indemmnització pels danys materials que va patir el vehicle de la seva propietat com a conseqüència del sinistre del què considerava responsable a l'adversa, més els interessos legals de la citada quantia a partir de la data d'emissió de la factura de reparació del vehicle o, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda, més les costes generades pel procediment.

II.- La representació processal del Sr. Miró i de la companyia "X. SA" va contestar a la demanda en data 26 de maig del 2011 oposant-se a la mateixa amb l'argument que els danys reclamats de contrari no es corresponien amb els què va patir el seu vehicle com a conseqüència del sinistre en el què es van veure implicats els turismes propietat dels litigants, entenent que la indemnització procedent s'havia de limitar a 204,73 euros, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda formulada contra el seu mandant i que es fixés l'import de la reparació del vehicle de l'agent en aquesta suma, imposant a l'adversa les costes del procediment.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 18 de juny del 2012 va decidir estimar la demanda interposada per la representació processal del Sr. Zapata contra el Sr. Miró i la companyia "X. SA", condemnant solidàriament a aquests darrers a pagar al primer l'import de 726,20 euros, incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 26 de maig del 2011 i fins el total pagament del deute, així com a l'abonament de les costes processals causades pel procediment exclosos els honoraris d'advocat i procurador.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Miró i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es limiti la condemna que s'imposa a la seva mandant al pagament de la suma de 204,73 euros, imposant a l'adversa la totalitat de les costes del procediment amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat, procurador i pèrit tant de la primera, com de la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 17 de setembre del 2010 es va produir un sinistre en el què es van veure implicats el vehicle marca Renault model Espace D Turbo, amb matrícula andorrana X, propietat del Sr. Zapata, i el turisme marca Volkswagen, matrícula també andorrana Y, propietat del Sr. Miró i tampoc es discuteix que aquest es va produir quan el primer es trobava aturat cedint el pas a altres vehicles i el segon va xocar amb ell pel darrera, de tal manera que no hi ha dubtes sobre la responsabilitat del defenent.

El conflicte que confronta a les parts rau en el fet que, mentre el Sr. A. considera que el seu vehicle va patir danys per un import de 726,20 euros, i així ho estima la resolució d'instància, el Sr. N. i la companyia "X. SA" defenen en la seva contestació a la demanda, i reiteren en aquesta alçada, que sols han d'indemnitzar a l'adversa amb la suma de 204,73 euros, que es corresponen amb el cost de reparació dels danys que va patir l'agent com a conseqüència del sinistre. Aquesta conclusió es fonamenta en el criteri de que el vehicle de l'agent no va patir danys en la seva part posterior esquerra, sinó en la part posterior dreta, com es dedueix de l'apartat 10 de la declaració amistosa del sinistre que consta al foli 6 de les actuacions. Admet el defenent, i ara recurrent, que al croquis que apareix en el citat document es dibuixen els danys del vehicle de l'agent en la seva part posterior esquerra, però entén que es tracta d'un error, ja que si els cotxes estaven alineats quan van xocar, com es dedueix del citat dibuix, els danys que van patir els dos s'havien de produir en el mateix costat i els què es podien observar a la dreta del vehicle eren molt inferiors als que es detectaven a l'esquerra.

II.- De l'examen de les actuacions es dedueix que el lloc a on es trobaven els danys que el vehicle de l'agent va patir com a conseqüència del sinistre no es pot esbrinar a partir de la declaració amistosa del mateix que consta al foli 6 de les actuacions, ja que en l'apartat desè del mateix s'assenyala la part dreta posterior del vehicle de l'agent, mentre que en el croquis que s'acompanya s'indica l'esquerra, malgrat el fet de que els dos cotxes es dibuixin alineats porta a pensar que la versió correcta és la primera.

No obstant, consten a les actuacions dos informes pericials que, malgrat hagin estat elaborats a instància dels litigants, poden aportar llum en aquest debat. En primer lloc, l'agent adjunta a la seva demanda un informe elaborat pel Sr. Caro que posa de relleu exclusivament que es va canviar el para-xocs del vehicle propietat del Sr. A. amb un cost de 726,20 euros (foli 8), que són els que es reclamen en aquest procediment. En segon lloc, els defenents aporten un altre informe signat pel Sr. Puga, pèrit de la companyia "X. SA" (foli 38), en el què aquest constata, adjuntant les fotografies corresponents, que a la part posterior dreta del vehicle de l'agent existien altres danys de magnitud inferior als de la part esquerra que no havien estat reclamats i que, comparant l'alçada en la què es trobaven els danys en el vehicle del defenent i aquella en la què apareixien en el de l'agent, calia concloure que els únics que concordaven entre sí eren els de la part dreta dels dos vehicles (A:43-54 i B:43-55), ja que els de la part esquerra del turisme propietat del Sr. A. es trobaven a 43-30 cm. del terra.

Per aquestes raons, entenem que l'únic que pot reclamar l'agent és que se li compensi el cost de reparació dels danys que va patir en la part posterior dreta del seu vehicle, ja que, malgrat aquesta conclusió es fonamenti en un informe pericial aportat pels defenents, considerem que el mateix estudia amb deteniment i coherència els danys que van patir els dos vehicles, a diferència del que succeeix en el cas del presentat per l'agent. D'altra banda, el fet de que es tracti d'informes de part, i fins i tot que un d'ells hagi estat elaborat per un pèrit depenent de la companyia d'assegurances defenent, no suposa que aquesta Sala no els pugui valorar d'acord amb el criteri de la sana crítica, encara que ho faci amb la deguda cautela.

III.- Arribats a aquesta conclusió, sols queda per determinar quina és la indemnització que té dret a percebre l'agent i aquesta Sala estima correcta aquella a la què fa referència l'informe del mateix Sr. B. i que consta al foli 47 de les actuacions, amb un import de 204,73 euros. És cert que en la quantitat que reclama l'agent es correspon amb el canvi del para-xocs, mentre que la que proposa el citat informe sols contempla la seva reparació i és cert també que en el seu informe el Sr. B. diu que els danys tant a la part esquerra com dreta d'aquest element són importants, però també ho és que destaca que aquests darrers són "de magnitud inferior" i que es constata l'existència d'altres desperfectes repartits per tota la seva superfície. Per aquesta raó, tenint en compte que l'agent fonamenta la necessitat de substituir el para-xocs del seu vehicle en l'existència d'uns danys que no es poden imputar al defenent i considerant que la possibilitat de que aquests quedin reparats sense necessitat de substituir-lo queden recollits en un dictamen que aquesta Sala valora com seriós i complert, procedeix estimar el present recurs i revocar parcialment la Sentència d'instància en el sentit que defensen els recurrents, ja que entenem que una solució diversa comportaria un enriquiment injust per l'agent.

IV.- Argumenta igualment la part recurrent la procedència d'imposar a l'adversa les costes tant de la primera, com de la segona instància, o, subsidiàriament, no fent especial pronunciament sobre les mateixes i, atès que l'estimació de la demanda no ha estat substancial i s'ha estimat aquest recurs, procedeix atendre la petició subsidiària efectuada per la part recurrent no condemnant a cap de les parts a suportar les costes de cap de les dues instàncies de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Miró i la companyia "X. SA" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 18 de juny del 2012, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de fixar l'import que el Sr. N. i a la companyia "X. SA" han d'abonar solidàriament al Sr. A. en 204,73 euros, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts, excepte pel que fa a les costes de la instància que no imposem a cap de les parts, sense fer tampoc especial pronunciament sobre les generades en aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.