Laboral (200/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 200/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Hoyos va presentar davant de l'Hble Batllia demanda laboral contra la societat ORG_0 (P. SL) i solidàriament contra el Sr. Gálvez i la Sra. Esparza titular del negoci ORG_2, en reclamació de les quantitats de : 10.124,44 EUR o subsidiàriament de 7.593,32 EUR amb els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, indegut i irregular; 3.733 EUR amb els interessos legals corresponents, en concepte de vacances dels anys 2003, 2004 i 2005; 3.000 EUR amb els interessos legals corresponents, en concepte de préstec efectuat a favor del Sr. ENTITY_5; 1.500 EUR aproximadament, en concepte de dietes i desplaçaments; amb cotització prop de la CASS de les quantitats esmentades llevat de l'import de 3.000 EUR.

II.- la societat ORG_0 i els negocis ORG_1 i ORG_2 varen plantejar l'excepció de manca de legitimació passiva pel que fa a ORG_0 i ORG_1 i sobre el fons, es varen oposar a totes les pretensions de la part agent.

III.- Per sentencia de data 3 d'abril del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant parcialment l'excepció de manca de legitimació passiva formulada per la societat ORG_0, el Sr. Gálvez i la Sra. Esparza, pel que respecta al dos primers, i estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar a la Sra. Esparza a abonar al sr Hoyos la quantitat de 7.593,32 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de fermesa de la resolució; a la societat ORG_0, al Sr. Gálvez i a la Sra. Esparza, conjuntament i solidàriament a abonar al sr Hoyos, la suma de 3.733 EUR en concepte d'havers laborals, import brut en relació a la qual els demandats hauran d'efectuar la corresponent cotització prop de la CASS, i a l'abonament dels interessos legals devengats per la referida suma d'ençà el dia 29 de gener del 2007; absolent als demandats de la resta de les pretensions del demandant, i imposant a la part defenent l'abonament de les despeses processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució el sr Gálvez, la Sra. Esparza i la societat ORG_0 han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre sol·licita la practica de la prova testifical declarada improcedent en primera instancia. Per Aute de data 20 de novembre del 2008, aquesta Sala no va donar lloc a aquesta pretensió. Sobre el fons del litigi, la part apel·lant considera que l'excepció de manca de legitimació passiva que va formular pel que fa a la societat ORG_0 i ORG_1 ha d'esser estimada, ates que no hi ha hagut mai un tracte successiu d'empreses per part del Sr. Gálvez, sinó empreses totalment diferents les unes de les altres, no existint cap identitat dels socis, ni domicili social. Manifesta la mateixa que donat que no hi ha hagut cap assumpció de l'activitat econòmica de ORG_1 per part de ORG_2, el preavís s'ha de calcular en funció del temps treballat únicament a ORG_2 i per tant la carta d'acomiadament fou el correcte. Considera igualment la part recurrent que la reclamació de les vacances dels anys 2003, 2004 i 2005 ha prescrit i que pel que fa a les vacances de l'any 2006 malgrat el treballador disposar en data 22 de desembre del 2006 de 7,5 dies de vacances, en va efectuar 10 sense el consentiment de l'empresa. Ates que la reclamació de l'agent no ha estat estimada en la seva totalitat sinó d'una forma molt parcial, els defenents consideren que no han d'esser condemnats en costes.

II.- El dia 1 d'octubre del 2003 el Sr. Hoyos va començar a treballar pel compte de la societat ORG_0 en qualitat de pintor. Al mes d'agost del 2004 el mateix va treballar pel compte del negoci ORG_1 i a comptar del mes de juliol del 2006 pel compte del negoci ORG_2. El dia 24 de gener del 2007, la Sra. Esparza titular del negoci ORG_2 va entregar directament al treballador una carta notificant-li el seu acomiadament amb un preavís de 6 dies i una compensació econòmica equivalent a 9 dies de treball efectiu. La problemàtica que s'ha prèviament de resoldre, es la de l'antiguitat del Sr. Hoyos que determina la durada del termini de preavís, l'import de la compensació econòmica, i per tant la regularitat de l'avís de comiat.

III.- Es cert que la societat ORG_0, el negoci ORG_1 i el negoci ORG_2, corresponen a 3 persones jurídiques diferents, amb domicili social distint. Nogensmenys, si això correspon a la situació aparent, pertoca als tribunals de recercar quina es la situació real, per aplicació del principi de l'aixecament de vel.

En cas d'autes s'ha de posar de manifest: que les 3 empreses tenen la mateixa activitat de treballs de pintura; que el Sr. Gálvez fou soci fundador i administrador general de la societat ORG_0, titular del negoci ORG_1, i que treballa pel compte de ORG_2, negoci del qual n'és titular la seva esposa Esparza. Resulta dels extractes de punts de vellesa de la CASS (fol 15) que el Sr. Hoyos va successivament treballar per cadascuna de les empreses esmentades, sense cap interrupció. El Sr. Gálvez reconeix que degut a greus problemes econòmics, la societat ORG_0 ha tingut de cessar la seva activitat, i fou el negoci ORG_1 que va acabar els treballs pendents amb el mateix personal de ORG_0 i pagar el salaris dels treballadors. D'aquestes circumstancies se'n desprèn de manera clara que el negoci ORG_1 va substituir-se a la societat ORG_0 i per tant el Sr. Hoyos va conservar les mateixes condicions d'antiguitat, d'acord amb les disposicions apartat primer de l'article 10 de la Llei sobre el contracte de treball.

IV.- La mateixa cosa va passar entre ORG_1 i ORG_2. En efecte, resulta de les proves que consten en autes: que el Sr. Gálvez fou el que dirigia el negoci ORG_2, continuant a encarregar-se del pagament de les nomines del sr Hoyos (fol 26), el que suposa que quan el Sr. Gálvez va treballar pel compte de ORG_2, va deixar la seva activitat amb el negoci P.S.; que el personal del negoci ORG_1 va esser traslladat a ORG_2, sense que hi hagi hagut cap acomiadament del mateix per part de ORG_1, ni tampoc cap liquidació laboral; que el Sr. Gálvez que va treballar pel compte de ORG_1 i desprès de ORG_2 va precisar que si no s'ha fet cap liquidació es perquè es tractava nomes d'un canvi d'empresa; que les obres encomanades a ORG_1 les va realitzar o acabar el negoci ORG_2 (fol 219). Per tant, queda suficientment acreditat que ORG_0, ORG_1 i ORG_2 corresponen a 3 denominacions successives d'una mateixa activitat professional, la que va desenvolupar sense cap interrupció el sr Gálvez, amb el mateix personal i els mateixos clients. Es tracta doncs d'un canvi successiu de titular de la mateixa empresa que no afecta l'antiguitat del treballador en aplicació de l'article 10 de la Llei sobre el contracte de treball. Per conseqüent el preavís donat al Sr. Hoyos en la carta d'acomiadament, calculat nomes en funció del temps de servei prestat pel treballador al negoci ORG_2 no fou el correcte, el que determina el caràcter improcedent de l'acomiadament.

V.- Respecte a les vacances reclamades pel sr Hoyos, l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que les accions derivades del contracte de treball prescriuen als 3 anys. No hi ha res a afegir al raonament i al càlcul efectuats per la resolució recorreguda i contra els quals les parts apel·lants no aporten la mes mínim critica, sinó que reiteren els mateixos arguments ja desenvolupats en primera instancia i correctament rebutjats per la sentencia impugnada. Sobre el fons de la qüestió, pertoca a l'empresari provar que ha complit totes les seves obligacions legals, i entre altres que el treballador va gaudir de totes les vacances que li corresponien. Això no ho han fet en cap moment els recurrents, ço que imposa estimar integrament la reclamació del Sr. Hoyos.

VI.- Pel que fa a les costes judicials de primera instancia, es costum que en matèria laboral, quan s'estima, encara que sigui parcialment, les pretensions del treballador, posar les costes a càrrec de l'empresari, ates que no seria just ni equitatiu que un treballador que ha tingut d'iniciar una acció judicial per percebre el que li pertoca, hagi de pagar les costes del procediment que el comportament de l'empresari ha fet obligatori.

VII.- En conseqüència, s'ha de confirmar la sentencia impugnada, i condemnar en costes de segona instancia, les parts recurrents en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels srs Gálvez, Esparza i de la societat P. SL;

Confirmar la sentencia del Hble Tribunal Unipersonal de Batlles de data 3 d'abril del 2008 en tots els seus extrems.

Condemnar a les parts recurrent al pagament de les costes processals de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.