Contractes mercantils: requisits.- Diferències entre els contractes civils i els mercantils (115/04)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 10 DE GENER DE 2005

Contractes mercantils: requisits.- Diferències entre els contractes civils i els mercantils

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat Rius va formular demanda, de data 12-1-2004, contra el Sr. Toll, en virtut de la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 1.863, 40 euros, relatiu a part del preu d'un curs d'anglès, als interessos legals des de la data de contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals.

El Sr. Toll va oposar-se a la demanda, per escrit de data 2-2-2004, en el qual sol·licitava el refús de la demanda per la manca d'autorització de l'agent per a exercir activitats mercantils a les Valls i per la procedència de l'excepció peremptòria de prescripció.

II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 3-5-2004, i va decidir: "Que estimant la demanda interposada per la societat espanyola Rius contra el Sr. Toll, i desestimant l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció formulada per aquest darrer, ha de condemnar i condemna el Sr. Toll a pagar a l'agent la quantitat de 1.863,40 Euros, més els interessos legals que es generin a partir del dia 2 de febrer del 2004 i fins el dia del total pagament del deute, imposant al demandat la totalitat de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La part defenent va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 7-9-2004, va formular llur escrit de conclusions, segons el qual sol·licitava la revocació de la sentència. Per el contrari, la part apel·lada va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, en data 6-10- 2004, i va demanar que es procedís, d'acord amb els arguments continguts en el mateix, a la confirmació de la resolució recorreguda i amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs d'apel·lació que formula la part defenent contra la resolució d'instància es fonamenta en un sol motiu de greuge. En efecte, considera la part recurrent que la part agent desenvolupa una activitat mercantil i que, per consegüent, la compravenda d'un curs d'anglès no pot ésser titllada de civil, sinó que ha de merèixer la qualificació de mercantil. Afegeix que el lliurament de lletres de canvi suposa automàticament la consideració d'un acte de comerç.

La resolució d'aquest recurs exigeix posar en relleu el que segueix. En primer terme, que no es troba a les actuacions el lliurament de canvials sinó simplement l'emissió de rebuts (cfr. foli 12), a la vegada que el lliurament de títols valor en res afecta a la natura de la relació subjacent que explica la seva emissió, podent ésser aquesta civil o mercantil.

I, en segon terme, perquè aquesta Sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se recentment, i en litigis també promoguts per la societat agent en reclamació de quantitat, sobre l'excepció peremptòria de prescripció triennal. Així, en les sentències d'aquesta Sala de dates 22-07-2004 i 23-09-2004, s'ha posat de manifest que el supòsit que ens ocupa no pot ésser reputat una compravenda mercantil, atès que no concorren els requisits que exigeix l'ordenament jurídic ni tampoc pot ésser entès, des de l'òptica del Decret de 4-10-1969 com un acte de comerç. En aquesta línia d'idees, els argument ja emprats per aquesta Sala i que ara es reprodueixen són els següents:

"Pel que fa referència a l'articulació de l'excepció de prescripció, existeix ja una doctrina establerta per aquesta Sala que ha vingut assenyalant que aquelles obligacions que es deriven de contractes mercantils es troben sotmeses a un termini de prescripció diferent al general i trentenari de l'usatge omnes causae (cfr. Llibre VII, títol II, constitució 2ª del volum 1r de les Constitucions i altres drets de Catalunya). Aquest termini específic de tres anys es fonamenta en el costum andorrà i en els paràmetres que regeixen les legislacions mercantils més modernes, tota vegada que la celeritat i agilitat del tràfic mercantil requereix un termini molt més breu de prescripció amb la funció d'atribuir seguretat a les operacions i transaccions mercantils. Entre altres sentències, aquest Tribunal Superior ha establert la doctrina esmentada en les seves sentències de 18-1-1996, 4- 4-1996, 10-7-1997, 30-9-1999, 30-11-2000. Nogensmenys el que s'ha exposat cal que la relació existent entre les parts pugui merèixer la qualificació de mercantil en el cas que ens ocupa.

En efecte, si s'analitza el cas present, es pot concloure que ens trobem front a la venda d'un curs d'anglès per un preu cert i determinat on la part venedora és una mercantil anònima i la part compradora un consumidor. L'existència del caire mercantil de la compravenda requereix segons la sentència del Tribunal Superior de la Mitra de 5-12-1983 i d'aquest Tribunal Superior de 26-9-2002, en un supòsit de vendes de llibres i mercaderies, que concorri l'ànim de lucrar-se en la revenda i en el supòsit que ara s'analitza és constatable que el mateix no concorre. Cal afegir també que aquesta mateixa conclusió es pot assolir de l'estudi dels articles 1 i 2 del Decret de 4-10-1969. Així, l'article 1, des d'una òptica subjectiva, ens diu que són comerciants el que exerceixen actes de comerç i en fan llur professió habitual, per la qual cosa s'ha de considerar com a no comerciant a la part compradora del curs, mentre que l'article 2, des d'un punt de vista objectiu, entén que són actes de comerç "Tota compra de gèneres i articles, per a revendre'ls, sigui al natural, sigui després d'haver-los elaborat o simplement per llur arrendament d'ús. També ho serà tot negoci de venda de béns immobles per a la seva revenda". Tampoc des d'aquesta línia d'idees la venda efectuada pot encabir-se dins la consideració de negoci mercantil".

II.- Per consegüent, els arguments exposats en el fonament de dret precedent, que constitueixen doctrina d'aquesta Sala Civil sobre la improcedència de l'excepció peremptòria triennal de prescripció, justifiquen el rebuig del recurs formulat per la part defenent i donen lloc, en matèria de costes processals, a la imposició de les mateixes a la part recurrent, segons es deriva del principi del venciment contingut en el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs formulat pel Sr. Toll contra la sentència de l'Honorable Batlle, de data 3- 5-2004, i confirmar la seva part dispositiva íntegrament. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.