Resolució excés compte corrent (TSJC 451/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000451/2014 ORIGEN: 6100642/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de maig del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Seco va interposar demanda, de data 10-10-2013, envers el Sr. Tamarit, segons la qual sol·licitava que es tingués per resolt el contracte de crèdit amb garantia hipotecària i es condemnés a la part defenent a l'abonament de la quantitat de 651.657,57 euros, amb més els interessos bancaris meritats des del dia 16-12-2011 i fins a la liquidació del ròssec deutor, amb imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 14-11-2013, en virtut del qual demanava la desestimació de la demanda amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 20-11- 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDIM Que hem de desestimar i desestimem la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària Seco contra el Sr. Tamarit, havent d'absoldre aquest darrer de les pretensions que s'hi contenen, fent imposició de les costes processals ocasionades a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador causats a la part defenent, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 10-02-2015, va articular escrit de conclusions, en mèrits del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància.

1 Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, en data 3-3-2015, pel qual sol·licitava la confirmació de la sentència amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, assenyala que en la resolució s'indica en el Resultant I C.SA per comptes de Seco SA, la qual cosa porta a pensar que la resolució d'instància no es correspon amb la causa instada per la part agent.

Aquest extrem no pot ésser estimat, no solament per quant la confusió en un resultant en la denominació de l'entitat bancària és una mera errada corregible, màxim quan en el mateix Resultant es fa esment a Seco SA, sinó a més perquè de la lectura de la resolució judicial es pot comprovar com s'analitzen les al·legacions de les parts i es resol en congruència amb les mateixes, sense que l'al·legació que la sentència no es correspon amb la causa instada per l'entitat bancària Seco SA trobi cap recolzament probatori.

II.- En segon terme, manifesta la recurrent que basava la resolució del crèdit en compte corrent en la infracció de les causes a) i i) (manca de pagament de qualsevol quota o quantitat referida en el present instrument i qualsevol de les causes de venciment establertes en dret) i la TSJC de data 29-01-2013 va indicar que, en cas d'incompliment de l'obligació per excés del descobert pactat, el banc pot mantenir vigent el contracte o declarat vençut el crèdit, a la vegada que sobrepassar el límit màxim significa l'incompliment de les obligacions del deutor. I, en tercer terme, sustenta que el tribunal d'instància entén de manera errònia que percebre els interessos per l'excedit suposa una tolerància que impedeix la resolució del contracte, quan es tracta d'interessos moratoris que cerquen una funció indemnitzatòria. A més, posa de relleu que va requerir al Sr. Tamarit per tal que regularitzés la situació d'excedit, amb l'advertència que si no ho feia es donaria per resolt el contracte.

La resolució del present recurs exigeix partir de les següents consideracions. La demanda de l'entitat financera es fonamenta en que el Sr. Tamarit no ha procedit a la regularització del ròssec deutor, el qual, segons ressurt dels folis 40 i 45 excedeix el límit de crèdit màxim autoritzat (650.000 euros) en l'import de 1.657,57 euros. I per a recolzar la seva facultat de donar per vençut el crèdit addueix les causes de resolució previstes en el contracte de crèdit amb garantia hipotecària de data 15-12-2005 en el pacte cinquè, lletra a) (manca de pagament -total o parcial- al respectiu venciment d'una qualsevulla quota o quantitat referida al present instrument) i i) (qualsevol de les causes de venciment anticipat establertes en dret).

La sentència recorreguda considera que no existeix empara contractual per a resoldre anticipadament el contracte per raó d'ultrapassar el límit de crèdit i que solament es preveu en els excessos sobre el límit màxim que es meritaren interessos del 14,50 %, sense contemplar la facultat de resolució anticipada.

Aquesta Sala ha de confirmar la resposta de la instància en atenció als següents arguments. En primer terme, la facultat de resolució anticipada de la relació contractual, amb la pèrdua del benefici del termini pel deutor constitueix una facultat que les parts poden, en l'ús de la seva autonomia privada, concedir a una d'elles. Nogensmenys, l'asseveració anterior, atesa la gravetat de l'exercici de la facultat de donar per resolt avançadament el contracte, es requereix, per a garantir la posició del deutor, afavorit pel benefici del termini, que les causes que justifiquin posar en marxa aquest remei extraordinàriament gravós pel deutor es trobin perfectament delimitades i, sense perjudici de l'estudi sobre l'abusivitat o no de la clàusula, no permet incardinar en els supòsits de la mateixa previsions diferents a les que, amb els mitjans d'hermenèutica contractual, el Tribunal pot considerar que les parts han volgut establir. I des d'aquesta òptica, la interpretació literal i sistemàtica que efectua la Sala mostra que la voluntat comuna de les parts fou preveure uns supòsits de resolució contractual, entre els quals no apareix excedir el límit màxim autoritzat, no solament perquè de les concretes causes de resolució no apareix l'excés en el límit màxim, el qual no pot ésser considerat com un impagament total o parcial de qualsevol quota o quantitat a la data de venciment, sinó perquè de l'estudi conjunt amb el pacte segon, es contempla únicament que els excessos sobre el límit donaran lloc a la meritació d'uns interessos, que han de ser conceptuats no com a remuneratoris- sinó com sancionadors-, però en cap cas es preveu -i sens dubte, l'autonomia privada ho permetia i exigia de voler facultar al creditor per a resoldre avançadament el contracte que constés amb claredat- la facultat de resoldre avançadament per la superació del límit màxim.

Consegüentment, ni excedir el límit màxim es pot incardinar en l'impagament total o parcial de quotes o quantitats al seu venciment, atès que aquest encara no havia arribat i no se sap de quan de temps disposava el deutor si excedia el límit per a corregir aquesta situació, ni tampoc quin excés podia justificar una mesura tan greu com la resolució, i aquí cal fer notar que en el present cas un límit màxim de 650.000 euros havia estar excedit en 1.657 euros; és a dir, en un 0,25% de la quantitat autoritzada com a màxim a disposar. I tampoc en les causes de resolució anticipada previstes en dret, per quant com s'ha vist una remissió genèrica a les causes de resolució exigiria l'examen de l'incompliment de la prestació del deutor, de manera que pogués ésser qualificat de prestació essencial i incompliment greu i rellevant; extrems que no concorren, en atenció al que s'ha exposat, en el supòsit present.

III.- Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació del recurs interposat amb la consegüent imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Seco SA contra la sentència de data 20-11-2014 dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.