IMMIGRACIÓ. TSJA-IM-003/13

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0087-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-003/13

SENTÈNCIA 48-2013

PARTS:

Apel·lant: Sr. Valverde

Representant: Sr. Pera

Advocat: Sr. Pera

Apel·lat: Sr. M.I, GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Mercader

Advocat: Sr. Guerrero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0087-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 5 de febrer de 2013 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda interposada pel Sr. Valverde contra el M.I. GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 16 d'octubre i 14 de novembre de 2012, en virtut de les quals havia estat denegada l'autorització de residència per reagrupament familiar que havia demanat el recurrent.

2.- Disconforme amb aquesta resolució, el Sr. Valverde interposa recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual es fonamenta, en substància, en la infracció del principi de proporcionalitat per part de les resolucions administratives impugnades. En aquest sentit, el recurrent al·lega que ha contret matrimoni amb una ciutadana andorrana i que esperen un fill, al temps que els antecedents penals i policials de l'interessat no suposen un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.

3.- La representació del M.I. GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs, adduint que el recurrent presenta dos condemnes penals al Principat i una al seu país d'origen, a part dels antecedents que ja han estat cancel·lats. A més, a l'empara de l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, sol·licita que s'incorpori a les actuacions la documentació acreditativa d'uns fets produïts amb posterioritat al període probatori de la primera instància, de la qual resulta que l'agent ha estat detingut novament per un delicte contra la salut pública i que es troba en presó preventiva al Centre penitenciari.

4.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a qüestió prèvia, procedeix admetre la prova documental proposada per la representació del Govern, d'acord amb l'article 64.c) de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, atès que es refereix a uns fets posteriors als escrits de demanda i contestació i que resulten òbviament rellevants per a la resolució del procés.

Tercer.- Segons disposa l'article 102.1 i 103.1 de la Llei 9/2012, de 31 de maig, qualificada d'immigració, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat o l'estranger titular d'una autorització d'immigració de residència i treball que hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent a Andorra el darrer any pot sol·licitar el reagrupament familiar, entre d'altres, amb el seu cònjuge. Ara bé, segons l'article 104.1 del mateix cos legal, la sol·licitud de reagrupament familiar pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d'una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, s'ha de reconèixer a l'Administració un marge d'apreciació per estimar si la presència de l'interessat en el territori del Principat representa o no un risc. Però la mesura ha de respectar la necessària proporcionalitat entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de la decisió, compte tingut de les circumstàncies personals de l'interessat.

Quart.- En el cas que ara s'examina, resulta de les actuacions que, a més dels antecedents que ja han estat cancel·lats, l'interessat va ser condemnat a Andorra per ordenança penal de 18 de juny de 2011, com autor d'un delicte de conducció de vehicle amb una taxa d'alcoholèmia superior a 0'8 l/g a la sang, a una pena d'un mes d'arrest nocturn condicional i quatre mesos de privació del permís de conduir. També va ser condemnat, per ordenança penal de 9 de maig de 2012, com autor dels delictes menors de possessió i consum de droga tòxica (cocaïna), de conducció de vehicle amb una taxa d'alcoolèmia superior a 0'8 l/g a la sang, de conducció temerària amb perill concret per a les persones, de refús de sotmetre's a la prova de tòxics i de desobediència greu a l'autoritat, a les penes d'un mes d'arrest nocturn condicional i multa de 300 euros, un mes d'arrest nocturn condicional qualificat a seguir tractament de deshabituació al consum de begudes alcohòliques i vuit mesos de privació del permís de conduir, tres mesos d'arrest nocturn i dotze mesos de privació del permís de conduir i multa de 700 euros.

A més, el recurrent ha estat condemnat al seu país d'origen, per l'Audiència Provincial de València, com autor d'un delicte continuat de falsificació de documents públics, segons sentència de 29 de març de 2010.

En darrer terme, segons resulta dels documents aportats en aquesta instància, posteriors a la demanda i contestació, l'interessat va ser detingut el 26 de gener de 2013 per la comissió d'un presumpte delicte contra la salut pública, fet que va donar lloc al seu ingrés al Centre penitenciari.

Cinquè.- El contingut d'aquesta antecedents condueix a la conclusió de què resulta efectivament aplicable l'article 104.1 de la Llei qualificada d'immigració, abans esmentat, ja que la conducta reiterada de l'interessat suposa un evident risc per a les persones i per a l'ordre públic, de manera especial pel que fa als delictes contra la salut pública.

A més, cal considerar que l'al·legada rehabilitació del recurrent ha quedat posada en qüestió des del moment en què s'ha produït una nova detenció i ingrés en presó provisional per uns fets ulteriors relacionats amb el tràfic de drogues.

Resulta indubtable que les resolucions impugnades impedeixen el reagrupament familiar de l'interessat amb la seva esposa. Tanmateix, la pluralitat i la naturalesa dels fets que han donat lloc a les actuacions penals i policials abans descrites obliguen a considerar que l'Administració ha fet un ús raonable de les facultats que li confereix l'article 104.1 de la Llei qualificada d'immigració, en denegar l'autorització sol·licitada.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Valverde contra la sentència dictada el 5 de febrer de 2013 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No realitzar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.