Clàusules abusives (TSJC-281/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-281/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11 d'octubre del 2010 el Sr. Macias va formular demanda contra el Sr. Vendrell argumentant que, per tal d'adquirir dues unitats immobiliàries situades a l' edifici "X" 2ª B i C del XXXX, amb els pàrkings i els trasters corresponents, que el defenent li va prometre vendre, va sol·licitar un préstec bancari i que, degut a la malaltia que l'afectava, no va poder abonar mensualment les sumes pactades, de tal manera que l'entitat X SA havia presentat una demanda contra ell reclamant-li la suma de 284.565,02 euros i que, atesa la manca de pagament del preu pactat, el Sr. E. li havia notificat la resolució del contracte signat entre les parts, precisant que perdia les sumes lliurades fins aquella data, que, segons afirmava, suposaven aproximadament un 90% del preu acordat. Per aquesta raó, considerava que si no va atorgar la consegüent escriptura de compravenda va ser per un motiu de força major i que la clàusula segons la qual el venedor es podia quedar totes les quantitats pagades a compte era nul·la per ser abusiva. Per aquestes raons, sol·licitava que es dictés Sentència condemnant al defenent a abonar-li la suma de 276.886,44 euros, més els interessos bancaris per a préstecs en comptes corrents precisats per l'ABA, o bé més els interessos legals vigents a comptar des del dia de pagament de cada una de les quantitats abonades per ell com a part del preu de dos unitat immobiliàries, o bé, subsidiàriament, a partir de la contesta a la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Vendrell va contestar a la demanda en data 8 de novembre del 2010 oposant-se a la mateixa, rebutjant tots els arguments de l'agent i negant que la clàusula en virtut de la qual el comprador perdia la suma lliurada en pagament fos abusiva i que, en tot cas, havia estat acceptada per l'adversa, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda, imposant a l'agent les costes del procediment.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i, posteriorment, van presentar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 30 de juny del 2011 estimant substancialment la demanda interposada pel Sr. Macias contra el Sr. Vendrell, condemnant a aquest darrer a abonar al primer la suma de 256.886,44 euros, més els interessos legals devengats per aquesta quantitat a comptar de la data de la fermesa de la resolució i fins el dia del seu total pagament i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vendrell i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, desestimant íntegrament la demanda formulada contra el seu mandant i imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 3 de març del 2004 el Sr. Tejera, en nom i representació del Sr. Vendrell, i el Sr. Macias van signar sengles contractes en virtut dels quals el primer prometia irrevocablement transmetre al segon, que prometia irrevocablement adquirir, els drets sobre dues vivendes, dues places de garatge i dos trasters de l'edifici propietat del Sr. E. que s'estava construint al XXXX pel preu de 142.671,20 euros en el primer cas i 141.348,80 en el segon i fixant un determinat règim pel pagament d'aquestes sumes. És igualment indiscutible que en la clàusula tercera del citat contracte constava que si la part promitent adquirent retornava impagat qualsevol rebut o quantitat dels mencionats en el punt anterior en el termini de dos mesos a comptar de la data del requeriment, el contracte quedaria automàticament resolt o sense efectes i la part compradora perdria a favor de la part venedora, en concepte d'indemnització per danys i perjudicis, la totalitat de les quantitats abonades fins aleshores.

Tampoc és objecte de debat que el Sr. Macias va abonar la suma total de 276.886,44 euros, deixant de pagar el que restava del preu pactat i formulant posteriorment la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es condemnés al Sr. Vendrell a retornar-li aquesta quantitat, atès que si no havia pogut pagar havia estat per causa de força major, i que la clàusula, en virtut de la qual perdia allò abonat si no pagava el preu total, era nul·la. En aquest context, la Sentència d'instància va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. G., considerant que la penalització establerta en el contracte signat per les parts era excessiva i reduint-la a la compensació del perjudici que el Sr. E. havia patit com a conseqüència de l'incompliment del Sr. G. de les seves obligacions.

II.- Com a primer motiu del recurs plantejat contra aquesta decisió, argumenta la recurrent que la Sentència d'instància és incongruent, ja que el que demanava l'agent era que se li retornés la suma pagada a compte del preu dels immobles que va prometre adquirir, atès que la malaltia que patia li havia fet impossible abonar la resta del preu degut, mentre que la resolució objecte del present recurs estima parcialment la demanda pel fet de que la clàusula del contracte signat per les parts en virtut de la qual si el promitent comprador no abonava el preu pactat perdia les sumes lliurades fins aquell moment era abusiva.

Malgrat els arguments del recurrent, de l'examen de la demanda formulada pel Sr. Macias es dedueix que la seva sol·licitud de que se li retornés la quantitat abonada a compte del preu de les unitats immobiliàries que va prometre adquirir es fonamentava en dos motius: el primer, que la malaltia que patia li havia impossibilitat complir amb les seves obligacions, tractant-se d'un cas de força major, i, el segon, que la clàusula recollida en el contracte en virtut de la qual si el promitent comprador no pagava el preu pactat per la compra perdia les sumes que hagués abonat fins aquell moment era nul·la, de tal manera que, si bé és veritat que en el seu petitum no demanava la nul·litat de la clàusula, en qualsevol dels dos casos entenia que el contracte quedava resolt i procedia que el venedor li retornés les prestacions efectuades i el mateix reiterava en el seu escrit de rèplica, argumentant que el Sr. E. no havia justificat haver patit cap dany o perjudici que justifiqués la retenció de les quantitats rebudes.

Per aquesta raó, no es pot tatxar d'incongruent una resolució que desestima el primer dels arguments que fonamenten la demanda de l'agent, considerant que el seu incompliment no es pot excusar pel fet de patir una malaltia, i n'admet el segon, entenent que la clàusula és abusiva en el marc d'un contracte d'adhesió en quan suposa una desigualtat de tractament pel que fa a l'incompliment de la part adquirent respecte a la venedora, fixant una sanció desproporcionada amb els danys i perjudicis patits per aquesta, raons per les què considera resolt el contracte per incompliment del comprador de les seves obligacions, decisió que comporta que les parts s'hagin de retornar les prestacions fetes, i redueix a la suma que el venedor li ha de retornar per tal de compensar-lo pels danys que presumiblement havia patit com a conseqüència de l'incompliment del Sr. G.

Altrament no es pot dir que aquesta decisió provoca indefensió al recurrent, ja que aquest va tenir ocasió de rebutjar els plantejaments de l'agent i ho va fer en la mesura que va considerar oportuna. En aquest sentit, cal destacar que en la demanda s'especificava clarament quines eren les causes en les què l'agent fonamentava la seva petició de que es condemnés al defenent a retornar- li les sumes lliurades per ell i el Sr. E. fa referència a elles i s'oposa a la seva procedència en el seu escrit de contesta a la demanda, encara que manifesta que no es pot estimar la nul·litat "que s'insinua en el seu escrit" atès que no es demana al Jutjador que la declari i el mateix manifesta en el seu escrit de dúplica, reiterant que l'agent va signar voluntàriament el contracte de promesa de compravenda objecte del present procediment i es va comprometre a donar compliment a les obligacions que en ell es contenien, de tal manera que el seu incompliment havia produït greus perjudicis al venedor.

III.- Defensa igualment la recurrent que l'eventual nul·litat d'aquesta clàusula ja ha estat examinada per aquesta Sala en la Sentència de data 27 de maig del 2010, que confirmava la dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles el dia 24 de novembre del 2009, i que en el curs d'aquell procediment no es va declarar la nul·litat d'una clàusula idèntica a la què consta al que és objecte del present litigi que estava inclosa en el contracte que vinculava al Sr. E. amb el Sr. Gibert, però tampoc aquest argument es pot estimar.

En efecte, en el litigi que resol la Sentència esmentada la representació del Sr. Gibert demanava la resolució del contracte que el vinculava amb el Sr. E. en relació a la promesa de compravenda d'una unitat immobiliària a l'edifici "X" de la Urbanització X del XXXX, petició que denegava la Sentència d'instància, confirmant aquesta decisió la citada d'aquesta Sala. Per aquesta raó, la conseqüència de la desestimació de la demanda del Sr. Gibert era que aquest hagués de complir el contracte signat per ell i el fet que s'hagués de procedir al compliment impedia contemplar la nul·litat o validesa de una clàusula que establia la pèrdua de les sumes lliurades, ja que aquesta sols entraria en joc en cas que es demanés i s'admetés la resolució del contracte, com succeeix en el cas present.

IV.- Pel que fa a l'al·legació del recurrent en el sentit que la Sentència d'aquesta Sala número 212/09, a la què fa referència la resolució d'instància, declara la nul·litat d'una de les clàusules d'un contracte idèntic al què és objecte del present litigi per manca d'equivalència de les prestacions en relació al pagament d'interessos, de tal manera que no es poden aplicar les conclusions a les què s'arriba en aquella als problemes que es plantegen aquest procediment, cal destacar que l'esmentada Sentència posava de relleu quins són els paràmetres que porten a entendre que una clàusula és abusiva i les mateixes causes que porten a declarar la nul·litat d'una clàusula perquè contradiu la necessària equivalència de les prestacions en relació a pagament d'interessos poden aplicar-se al supòsit en el què el que no són equivalents són les conseqüències de l'incompliment per cada una de les parts contractants.

Decisio

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Vendrell contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de juny del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.