Explotació d'un negoci de venda i lloguer de material d'esport. (0049/09)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0249-2/08 TSA: 001/09

S E N T È N C I A NÚM. 49-2009

PARTS:

Apel·lant: Tamarit

Representant: Pombo

Advocat: Aguilar

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: Espada

Advocat : Alvarado

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Mena

Advocat : Manzano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de maig de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0249-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- L'HBLE. COMÚ D'ENCAMP va interposar recurs contra la seva resolució de data 20 de desembre del 2007 sol·licitant la declaració de la seva lesivitat i anul·lació juntament amb la Resolucio del M.I. GOVERN del 4 de gener del 2008 confirmatòria de l'autorització comunal.

2.- En la sentència del 27 de novembre del 2008, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP i ha declarat la no imposició de costes a la part demandant.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 29 de gener del 2009, Tamarit manifesta principalment que:

-demana la revocació parcial de la decisió del Tribunal a quo, en el sentit d'imposar les costes del procediment a la demandant.

La conducta de l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP ha estat manifestament temerària, ja que ha quedat clarament demostrat que l'autorització comercial a Tamarit va ser concedida per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP sense infracció de cap llei.

4.- En la seva contesta de data 19 de febrer del 2009, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP manifesta principalment que:

-no es pot considerar ni molt menys temerària la decisió de l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP d'instar un procediment judicial per a obtenir la declaració de lessivitat i la subsegüent nul·litat de la resolució dictada pel mateix HBLE. COMÚ D'ENCAMP en data 20 de desembre de 2007.

5.- En la seva contesta de data 20 de febrer del 2009, l'M.I. GOVERN sol·licita que es dicti sentencia confirmant íntegrament la sentencia impugnada.

6.- Per escrit de data 27 de gener del 2009, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP desisteix del recurs d'apel·lació que desitjava interposar contra la sentencia de data 27 de novembre de 2008.

7.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per resolució de data 20 de desembre del 2007, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP ha autoritzat a la societat Tamarit va obrir i explotar un negoci destinat a la venda al detall i lloguer de material d'esport i de lleure, sota la denominació comercial de « V. 14 » (Veure foli 10). Aquesta resolució ha estat conformada pel M.I. GOVERN per una resolució de data 4 de gener del 2008 (veure foli 11).

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP i aquest Comú ha desistit del seu recurs d'apel·lació.

La única qüestió que es planteja en segona instància es la de les costes processals.

Tercer.- El recurs del HBLE. COMÚ D'ENCAMP contra la seva resolució fan referència a les disposicions de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal que diu:

« Poden demanar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal....

L'administració publica per a obtenir la declaració de nul·litat de ple dret d'un acte administratiu, d'acord amb el Codi de l'Administració »

Cal recordar que, amb la intenció d'evitar que siguin aplicats, eventualment, actes il·legals, aquesta Sala ha efectuat una interpretació amplia de l'article 23, ja mencionat, i ha admès igualment que es pugui aplicar no tan sols en el cas de nul·litat de ple dret, sinó també en el cas d'anul·labilitat.

Par conseqüent, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP tenia legitimació activa suficient per a demanar la revocació de la seva resolució, com ha remarcat encertadament la sentencia de primera instància (veure punt segon).

Sobre el fons, cal remarcar que l'escrit presentat en primera instància per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP contenia una argumentació jurídica detallada, tot i que aquests arguments els va rebutjar la sentència de primera instància.

Resulta d'aquestes constatacions que l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP, no ha actuat amb temeritat, el que constitueix el criteri d'aplicació de les costes processals.

En conseqüència, la demanda presentada per la societat Tamarit s'ha de rebutjar.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Tamarit

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.