Legalitat de la decisió d'incoació d'un expedient sancionador i de les seves resolucions posteriors (0034/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0078-2/05

S E N T È N C I A NÚM. 34-2006

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: S. Somoza

Advocat: M. Esparza

Apel·lada: ORG_0

Representant: M. Vives

Advocat : B. Calderón

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de maig de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0078-2/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- En un expedient sancionador, la Ministra d'Agricultura i Medi Ambient, en resolució de 20 de desembre de 2004, va imposar a la Societat Anònima d'Equipament Turístic Esportiu de la Parròquia d'Encamp (SAETDE) una multa de 1.500 EUR per haver iniciat les obres de substitució d'un telesquí existent, anomenat "Coma Blanca I bis" per un telecadira anomenat TDS4 "Coma Blanca" al sector de Grau Roig, de l'estació d'esquí del Pas de la Casa-Grau Roig, sense disposar del permís del Govern, resolució que fou confirmada per la del Govern de 30 de març de 2005, al desestimar el recurs de reposició interposat contra l'anterior.

Interposada demanda per S., la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 2005-141, de 22 de novembre de 2005, la va estimar, anul·lant les resolucions esmentades, en considerar que la competència per imposar la sanció no corresponia al Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient sinó al d'Economia.

2.- La representació del Govern interposa un recurs contra la sentència en el que indica que la competència que va exercir la Ministra d'Agricultura i Medi Ambient li venia atribuïda pel Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, de 25 de juliol de 2001, de manera que havent-hi competència la sentència s'ha de revocar mantenint la legalitat de les resolucions administratives.

3.- S. s'oposa el recurs d'apel·lació del Govern i demana la confirmació de la sentència en atenció a que la competència per imposar sancions pels fets que es recullen correspon al Ministeri d'Economia, del que depèn l'òrgan competent em matèria de transport, de conformitat a allò establert en la Llei relativa a les estacions d'esquí i les instal·lacions de transport per cable, de 9 de novembre de 2000.

4.- Després dels tràmits anteriors, s'ha donat trasllat a les parts per tal que puguin formular conclusions, cosa que han fet, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que es van sancionar en la resolució de la Ministra d'Agricultura i Medi Ambient refereixen que ORG_0 havia iniciat unes obres de substitució d'un telecadira per un altre en l'estació d'esquí del Pas de la Casa-Grau Roig sense disposar del permís del Govern, però el que es debat en aquesta instància no és tant allò relatiu als fets com l'encert de la sentència dictada pel Tribunal de Batlles que va anul·lar la resolució sancionadora per manca de competència de qui la va imposar.

El Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, de 25 de juliol de 2001 (BOPA d'1 d'agost de 2001) el nucli regulador del qual és la integració de l'avaluació d'impacte ambiental en el procediment principal d'autorització dels projectes que modifiquen l'estat dels terrenys, diu, en l'article 12, i amb una tècnica molt discutible, que "l'Ordinació núm. 6 de data 13 de juliol de 1.987 estableix que les infraccions per l'execució diferent dels treballs al projecte aprovat o bé l'execució d'obres d'aquesta naturalesa sense permís donarà lloc a que el Govern pugui sancionar al propietari" amb les multes que cita.

Amb independència de que en aquest precepte, que és el que es va aplicar com a suport jurídic de la sanció, la competència s'atribueix al Govern i no al Ministre, el cert és que la normativa d'aplicació al supòsit de fet que es volia sancionar no és l'esmentada.

Tercer.- En efecte, és la Llei relativa a les estacions d'esquí i les instal·lacions de transport per cable, de 9 de novembre de 2001, la normativa aplicable, per raó de la especialitat de la matèria i la tipicitat que conté.

Així, l'article 41.1.d) considera infracció greu "construir, modificar i explotar instal·lacions d'esquí sense les autoritzacions corresponents del Govern", i per previsió expressa de l'article 36.1 la competència per imposar les sancions és del ministre encarregat de transports. En conseqüència, amb independència de qui detectés uns fets que en principi eren clarament subsumibles en la infracció descrita, l'expedient ordenat a depurar les possibles responsabilitats de S. s'havia d'haver incoat en el Ministeri d'Economia, del que depèn la competència en matèria de transports i la sanció només es podia imposar pel Ministre d'Economia.

En no haver estat així, la Ministra d'Agricultura i Medi Ambient careixia de competència i la sentència que ho ha entès així s'ajusta al Dret, sense que la circumstància de que les actuacions realitzades per S. tinguin una clara incidència en el territori i, per tant, puguin afectar els valors mediambientals, justifiqui el desplaçament d'una competència que la Llei reserva al Ministeri d'Economia en favor del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Govern contra la sentència 2005-141, de 22 de novembre de 2005, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer cap condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.