Tractament de les costes en supòsits de demandes reconvencionals; proposició de proves en el procediment ordinari (normativa anterior al CPC) (6000328/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000015/2022 ORIGEN: 6000328/2019 - 00

NIG: 5300542120190001879

PARTS:

Apel·lant: Sr. Corbacho

Advocat: Sra. Vélez

Apel·lat: Sra. Valverde

Representant: Sra. Palmer

Advocat: Sr. Miró

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: tractament de les costes en supòsits de demandes reconvencionals; proposició de proves en el procediment ordinari (normativa anterior al CPC)

SENTÈNCIA 083-2022

Andorra la Vella, el 12 de maig del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Corbacho va interposar, en data 25-7-2019, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Valverde, en què sol·licitava que es dictés Sentència condemnant aquesta darrera:

a fer efectiu el lloguer del pis i del traster de la propietat comuna que va ocupar del mes de febrer del 2016 i fins al 8 de gener del 2019 en què es van vendre dites unitats immobiliàries, d'un import de 13.125.-euros, majorats de l'interès legal a comptar de cada venciment el dia 5 de cada mes corrent o subsidiàriament des del moment de la contesta a la demanda;

a satisfer la suma de 9.500.-euros que correspon a la meitat de l'import que va transferir al seu compte personal el 28 d'octubre del 2015 i a pagar la meitat dels lloguers de la plaça d'aparcament quina propietat era comuna, cas que en el curs del procés es provi que va llogar la mateixa a tercers;

a pagar la suma de 5,33.-euros en concepte de despeses de correus per raó del requeriment extrajudicial de pagament i la meitat de les despeses notarials corresponents a l'àpoca i la cancel·lació de la hipoteca que van ascendir a 264,42.-euros a saber l'import de 132,21.-euros;

Altrament que es dedueixi de l'import objecte de condemna l'import de 5.000.- euros que correspon a un deute mantingut amb el fill de la darrera i que es declari la seva propietat sobre el vehicle marca Seat M amb matricula andorrana XXXX i que es dedueixi igualment de l'import al que la defenent sigui condemnada, la meitat del valor que resulti de la taxació del referit vehicle i es faci imposició a la part demandada del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit, a acreditar en període d'execució de sentència.

2.- El 19-9-2019 la Sra. Valverde contestava la demanda articulada i alhora formulava demanda reconvencional sol·licitant es dictés Sentència que desestimés les pretensions del Sr. Corbacho i estimés les que ella articulava en el sentit de condemnar el Sr. Corbacho a pagar la meitat del valor del vehicle Seat M a data octubre del 2015, la meitat de la factura de la cèdula d'habitabilitat. Referia tanmateix que sobre l'import resultant s'havia de descomptar la suma de 2.500.- EUR corresponent a la meitat del saldo de què va disposar del compte corrent una volta deduït l'import de 14.000.- EUR equivalent al préstec atorgat al seu fill. També sol·licitava la condemna del demandant a retornar determinats objectes personals del fill de la demandada (es tractaria de cd's i una manta que es trobaven a l'interior del vehicle).

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles acull substancialment la demanda del Sr. Corbacho condemnant la Sra. Valverde a pagar els imports de 12.090,23, 4.500 i 132,21.-euros en concepte d'indemnització per l'ús dels béns immobles de propietat comuna de la parella des del mes de febrer del 2016 i fins al mes de gener del 2019; la meitat dels fons retirats del compte bancari conjunt una volta deduït l'import del deute mantingut amb el fill de la Sra. Valverde i la meitat de les despeses notarials meritades per raó de la cancel·lació de la hipoteca. D'altra part, declara la propietat del Sr. Corbacho, sobre el vehicle Seat M, condemnant-lo no obstant a satisfer a la Sra. Valverde l'import de 6.210.- EUR corresponent a la meitat del seu valor de taxació així com altres 62,50.- EUR equivalent a la meitat del cost del certificat d'habitabilitat encarregat per aquesta, i després d'operar la compensació entre deutes respectius, condemna la Sra. Valverde a satisfer la suma de 10.449,94.- EUR i al Sr. Corbacho a retirar en el termini de 15 dies els efectes personals que es troben en el traster propietat de la Sra. Valverde i a retornar els efectes personals del seu fill que es trobin en el seu poder, el tot sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

3.- El 20-1-2022, Sr. Corbacho ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en que en essència interessa la seva revocació parcial. En primer lloc, pretén que les costes derivades de la seva demanda siguin imposades a la Sra. Valverde. Quant a les costes derivades de la demanda reconvencional considera que no havia de fer-se pronunciament al seu respecte. D'altra banda, s'alça contra la decisió d'instància que rebutja la prova complementària proposada mitjançant escrit de 7-1-2020, sostenint que aquesta no esdevenia extemporània i en tal eventualitat considera que l'import dels lloguers que la demandada havia d'abonar derivat de l'ocupació del pis i traster d'autes era de 13.386,90.- EUR en lloc dels 12.090,23.- EUR que la Sentència contemplava tot i condemnant l'adversa al pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada i confirmant els restants pronunciaments de la resolució recorreguda.

4.- La representació processal de la Sra. Valverde s'ha oposat al recurs articulat, interessant la confirmació íntegra de la Sentència dictada, imposant-se a la part recurrent el pagament de les costes derivades del seu recurs.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

Els Srs. Corbacho i Valverde van mantenir una relació de convivència, en el decurs de la qual van adquirir: 1) l'apartament cinquè quarta, la plaça d'aparcament número 20 i els trasters números T5 i T6 de l'edifici E, situat a la XXXX del mateix i 2) el vehicle marca Seat M matrícula XXXX per quina adquisició, el fill de la Sra. Valverde els va atorgar un préstec de 14.000.- EUR.

D'altra part, els avui litigants eren titulars d'un compte prop d'Y en què ingressaven les seves nòmines respectives. En aquest compte, poc temps abans d'intervenir la seva separació, la Sra. Valverde ordenava en benefici propi, la transferència de 19.000.- EUR, la meitat de quin import el Sr. Corbacho reclama.

A partir del mes de febrer del 2016, la Sra. Valverde s'instal·lava en l'apartament propietat dels litigants i emprava els trasters. Aquesta ocupació es perllongà fins el dia 8-1-2019, quan els litigants venien a uns tercers l'apartament i plaça d'aparcament de la seva titularitat, cancel·lant la hipoteca que amb aquesta finalitat havien subscrit. El mateix dia, el Sr. Corbacho venia a la Sra. Valverde la meitat indivisa dels quartets trasters en el seu dia adquirits pel preu global de 6.900.- EUR passant aquesta a ser-ne la propietària exclusiva.

En aquesta situació, el 25-7-2019 el Sr. Corbacho articulava la demanda que originava el present procediment exercitant les pretensions que hem pogut descriure en el primer antecedent de fet de la present resolució. La Sra. Valverde contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions del Sr. Corbacho i introduïa una demanda reconvencional, a través de la qual pretenia es condemnés la part demandant, a satisfer la meitat del valor del vehicle Seat M a data octubre del 2015, la meitat de la factura de la cèdula d'habitabilitat. Referia tanmateix que sobre l'import resultant s'havia de descomptar la suma de 2.500.- EUR corresponent a la meitat del saldo de què va disposar del compte corrent una volta deduït l'import de 14.000.- EUR equivalent al préstec atorgat al seu fill. També sol·licitava la condemna del demandant a retornar determinats objectes personals del fill de la demandada (es tractaria de cd's i una manta que es trobaven a l'interior del vehicle).

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles acull substancialment la demanda del Sr. Corbacho condemnant la Sra. Valverde a pagar els imports de 12.090,23, 4.500 i 132,21.-euros en concepte d'indemnització per l'ús dels béns immobles de propietat comuna de la parella des del mes de febrer del 2016 i fins al mes de gener del 2019; la meitat dels fons retirats del compte bancari conjunt una volta deduït l'import del deute mantingut amb el fill de la Sra. Valverde i la meitat de les despeses notarials meritades per raó de la cancel·lació de la hipoteca. D'altra part, declara la propietat del Sr. Corbacho, sobre el vehicle Seat M, condemnant-lo no obstant a satisfer a la Sra. Valverde l'import de 6.210.- EUR corresponent a la meitat del seu valor de taxació així com altres 62,50.- EUR equivalent a la meitat del cost del certificat d'habitabilitat encarregat per aquesta, i després d'operar la compensació entre deutes respectius, condemna la Sra. Valverde a satisfer la suma de 10.449,94.- EUR i al Sr. Corbacho a retirar en el termini de 15 dies els efectes personals que es troben en el traster propietat de la Sra. Valverde i a retornar els efectes personals del seu fill que es trobin en el seu poder, el tot sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

Segon.- El Sr. Corbacho s'alça contra aquesta decisió i pretén la seva revocació parcial. En primer lloc, pretén que les costes derivades de la seva demanda siguin imposades a la Sra. Valverde. Quant a les costes derivades de la demanda reconvencional considera que no havia de fer-se pronunciament al seu respecte. D'altra banda, s'alça contra la decisió d'instància que rebutja la prova complementària proposada mitjançant escrit de 7-1-2020, sostenint que aquesta no esdevenia extemporània i en tal eventualitat considera que l'import dels lloguers que la demandada havia d'abonar derivat de l'ocupació del pis i traster d'autes era de 13.386,90.- EUR en lloc dels 12.090,23.- EUR que la Sentència contemplava tot i condemnant l'adversa al pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada i confirmant els restants pronunciaments de la resolució recorreguda.

Tercer.- Per tal de produir una anàlisi sistemàtica dels motius de recurs articulats, abordarem, en primer lloc, el motiu de greuge que es planteja amb relació a la inadmissió de les proves complementàries suggerides en data 7-1-2020 decidida en la Sentència dictada, reformant-se així la decisió inicial adoptada en el decurs del procediment quan la seva pràctica va ser admesa.

L'òrgan judicial fonamenta aquesta decisió en la necessitat de preservar els drets de defensa i d'igualtat d'armes processals, argumentant que "les parts han d'acompanyar als seus escrits d'al·legacions la prova en què fonamenten les seves pretensions, com aquella que pel contrari té caràcter obstatiu o impeditiu, i tan sols pot ser admesa una volta tancat dit període d'al·legacions, aquella relacionada entre altres amb fets de nova notícia o aquella que es destini a impugnar fets al·legats de contrari".

Per a resoldre el motiu de recurs que es planteja, no podem oblidar que el present procediment s'ha substanciat de conformitat amb la normativa anterior al Codi de Procediment Civil (Decret de 4-2-1968), sota l'aixopluc de la qual i pel que respecta a la proposició de proves en el procediment ordinari, la Sala ja ha pogut establir que: "El principi de preclusió, segons el qual si un acte processal no es realitza en el moment escaient o dins el període processal establert ja no es pot realitzar després, té un abast diferent en el procediment civil andorrà en relació amb les circumstàncies temporals que envolten el període de proves. Ja que en relació amb el procediment abreujat l'article 10 del Decret de 4 de febrer de 1968 (en la seva redacció actual) estableix dos períodes preclusius de proposició i de pràctica de la prova; mentre que en relació amb el procediment ordinari s'estableix un termini únic de trenta dies per a la pràctica de les proves que s'han proposat, però sense establir un període inicial per a proposar proves (article 3r del Decret d'1 de maig de 1922). Amb la conseqüència que si ens trobem davant d'un procediment ordinari, en el qual no s'estableixen dos terminis preclusius de proposició i de pràctica de les proves, no es pot considerar que s'ha vulnerat el principi de contradicció ni pot ésser declarada nul·la per preclusió l'aportació de documental posterior, com interessa la part apel·lant, sinó que es produeix l'efecte menys dràstic de que els documents s'uneixin a les actuacions i que siguin valorats juntament amb els altres elements probatoris d'acord amb les regles generals sobre valoració de la prova. Ja que la seva aportació en període posterior no ha 'produït indefensió real a la part adversa, que ha tingut l'oportunitat de formular les seves consideracions crítiques sobre aquests documents en els seus escrits de conclusions inicials i de conclusions complementàries" (Sentència de 27- 1-2000, rotlle TSJC-104/99).

Aquestes indicacions resulten d'aplicació al supòsit que s'examina atès que la Sra. Valverde no ha experimentat cap mena d'indefensió material efectiva derivada de la prova complementària proposada, sinó que pel contrari n'ha tingut ple coneixement a partir de la notificació de la Providència d'admissió de prova de data 27-1-2020, sense que res li impedís proposar prova complementària encaminada a combatre-la i també ha pogut articular tota mena d'observacions respecte del seu resultat, en el definitiu escrit de conclusions.

Malgrat el que acabem d'exposar al respecte de la proposició de proves en el procediment ordinari, no podem obviar que l'òrgan judicial d'instància fonamenta també el rebuig de fixar una compensació per l'ús del traster en altre argument suplementari. Concretament, considera que el Sr. Corbacho també havia usat d'aquest element durant el període controvertit, deixant-hi pertinences personals, alguna de les quals encara s'hi mantenen i això malgrat la insistència de la Sra. Valverde perquè se'ls endugués.

El fet per part del Sr. Corbacho, de deixar diferents elements de la seva titularitat en el traster, suposa que el mateix també n'ha gaudit i en aquestes condicions no resultaria ni just ni equitatiu pretendre que aquest ús hagi d'intervenir de manera gratuïta per a ell i que en canvi, la Sra. Valverde hagi de satisfer una indemnització, per l'ús de la meitat del traster que no li pertanyia. En realitat ambdós litigants haurien de compensar-se recíprocament per 'l'ús individual que cadascun d'ells ha pogut realitzar. No obstant, en defecte d'elements de prova que permetin quantificar l'ús realitzat per a cadascun d'ells, aquest s'ha de fixar en el 50%, sense que per tant, el demandant res pugui reclamar a la Sra. Valverde per l'ús del traster de constant referència.

Quart.- Pel que es refereix al recurs que s'articula respecte de les costes, el mateix sí que haurà de triomfar.

En efecte, hem indicat repetidament que "... la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." ( TSJC 22-06-2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complet i efectiu del dret del vencent.

Així, és conegut que en el dret andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No és precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10. Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.

Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas.

Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent.

Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.

És des d'aquesta òptica que l'existència d'un requeriment previ a l'acció judicial té una gran importància, tota vegada que permet oferir al deutor, un cop plenament informat del crèdit reclamat, de liquidar el seu deute per tal d'evitar un procés judicial.

Fins i tot, és doctrina constant d'aquesta Sala que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes quan el defenent s'aplana i no ha estat objecte d'un requeriment extrajudicial previ.

És també en la mateixa lògica que es considera que si es desestimen en part les pretensions de l'agent, s'està necessàriament reconeixent el dret del defenent a oposar-se al seu requeriment." (Sentència de 5-2-15, rotlle 244/14).

En el present supòsit, les pretensions condemnatòries articulades pel demandant han estat substancialment estimades en una proporció molt superior al 80% del que es reclamava i en conseqüència la regla del venciment objectiu resultava imperativa, sense que la coexistència en un mateix litigi d'una demanda principal i d'una reconvencional i que aquestes hagin estat estimades permeti derogar del principi indicat. En efecte, pel que es refereix als efectes del criteri impositiu de les costes, ambdues demandes (principal i reconvencional) han de seguir un règim separat, atès que en definitiva en el litigi s'han substanciat dues pretensions que malgrat resultar connexes han merescut cadascuna d'elles un tractament autònom.

En conseqüència escau també revocar aquest extrem de la Sentència dictada, disposant que les costes en la instància, derivades de la demanda principal plantejada pel Sr. Corbacho hauran de ser imposades a la Sra. Valverde.

Quant a les costes derivades de la demanda reconvencional, hem de ressaltar que algunes de les pretensions que s'introduïen ja es contemplaven pel propi Sr. Corbacho en la seva demanda (repercussió del préstec realitzat pel fill de la Sra. Valverde i del valor residual de la meitat del vehicle), resultant la reclamació efectuada al respecte d'aquestes supèrflua. En realitat, la sola nova pretensió que s'introduïa consistia en el pagament d'un certificat d'habitabilitat (62,50.- EUR), el retorn de diferents objectes personals i que el demandat traïes dels trasters diferents béns que hi havia deixat. En aquesta situació, s'ha de considerar que la demanda reconvencional articulada ha estat parcialment admesa i en conseqüència, no escau fer pronunciament respecte de les costes que en derivaven.

Cinquè.- L'èxit parcial del recurs articulat comportarà que no hagi de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Corbacho contra la Sentència 88/2021 de data 25-11-2021, revocant-se exclusivament el punt sisè de la seva part dispositiva disposant en el seu lloc que les costes derivades de la demanda articulada pel recurrent han de ser imposades a la Sra. Valverde, sense que resulti procedent efectuar pronunciament respecte de les costes derivades de la demanda reconvencional havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes. Per la resta escau confirmar íntegrament la Sentència dictada, sense que escaigui fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.