POUP La Massana (0033/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0116-3/07 TSA: 036/09

S E N T È N C I A NÚM. 33-2011

PARTS:

Apel·lant: Ruiz

Representant: Olmo

Advocat: Pino

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Catalá

Advocat : Castilla

Apel·lada: M.I. GOVERN(CTU)

Representant: Girona

Advocat : Bonet

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de maig de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de data 25 de març de 2009 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Ruiz contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú de La Massana, en que s'impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 20 d'abril de 2007, la qual havia desestimat el recurs d'alçada interposat per l'agent contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de La Massana, en la part relativa a la unitat d'actuació E-027, en la qual quedaven inclosos els terrenys de l'agent anomenats "Camp de més Amunt", classificats com a sòl urbanitzable.

2n.- La representació del Sr. B.B. va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual s'articulen tres arguments fonamentals. En virtut del primer, es defensa que el terrenys del recurrent compleixen els requisits per a ser classificats com a sòl urbà no consolidat. En el segon, s'argumenta que la prova pericial ha estat mal practicada en la primera instància i, també, mal interpretada pel Tribunal a quo. Segons el tercer fonament, es discuteix la segregació de la finca d'un tercer que es va dur a terme en la primitiva unitat d'actuació E-24, i es demana que es reintegrin a la mateixa aquests terrenys, o bé, subsidiàriament, que es classifiquin els terrenys de l'agent com a sòl urbà no consolidat, o, en darrer terme, que es declari que s'ha produït un perjudici que dóna lloc a indemnització, com a conseqüència de la segregació de la finca del tercer.

3r.- Les respectives representacions del Govern i del Comú de La Massana es van oposar al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la classificació de la unitat d'actuació E-027.

L'article 26 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà no consolidat els terrenys situats en unitats d'actuació qualificades com a sòl urbà, però encara pendents d'urbanitzar. Aquest sòl urbà es qualificarà com a consolidat quan s'hagin executat els treballs d'urbanització de conformitat amb el Pla parcial o especial d'urbanisme, i disposi efectivament, i com a mínim, de tots els serveis referits a l'article anterior".

Segons l'article 8.2 del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, el sòl urbà no consolidat "comprèn els terrenys inclosos en una unitat d'actuació de sòl urbà pel fet d'estar en àrees urbanitzades en el 40% o més de la seva superfície i no es classifiquin com a sòl urbà consolidat pel fet de no tenir definida l'ordenació i no tractar-se d'àrees consolidades per l'edificació. En aquest cas, l'ordenació del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial no és necessari que arribi al nivell de detall, ja que l'ordinació detallada d'aquestes àrees s'ha de fer mitjançant l'aprovació d'un pla parcial o especial".

L'article 7.1.b) del Reglament urbanístic determina que constitueixen el sòl urbà, entre d'altres supòsits, els "terrenys compresos en àrees pendents d'urbanitzar, però que posseeixen els serveis urbanístics bàsics esmentats en l'anterior apartat a), en el 40% o més de la seva superfície".

També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà. Només poden tenir aquesta condició si el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d'actuació de sòl urbà.

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

D'altra banda, la jurisprudència d'aquesta Sala ha precisat de manera reiterada que la declaració com a sòl urbà no exigeix només la presència dels serveis que enumera l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, als quals fa referència l'article 26 del mateix text legal, sinó que, a més, la dimensió d'aquests serveis ha de ser suficient per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament.

En el cas que ara s'examina, la prova pericial posa de relleu que "només l'extrem de la unitat que limita amb la urbanització existent disposa d'aquests serveis, i en cap cas seria viable edificar d'una manera raonable el conjunt de la unitat d'actuació sense realitzar grans obres d'urbanització i realització de canalització de serveis". Igualment s'afirma que "actualment no existeix cap tipus d'urbanització en el conjunt de la unitat d'actuació i, per tant, és evident que no s'arriba al 40% de la unitat urbanitzada.

La part recurrent pretén desvirtuar aquestes conclusions afirmant que el concepte d'àrea que utilitza l'article 8.2 del Reglament urbanístic s'ha de referir a la totalitat del nucli de Xixerella, però aquesta argumentació no pot ser compartida. Com es desprèn clarament de l'article 7.1.b) del Reglament urbanístic, en funció del qual s'ha d'interpretar el correlatiu article 8.2, els serveis urbanístics bàsics han d'abastar el 40% o més de la superfície dels terrenys compresos en les àrees pendents d'urbanitzar. En conseqüència, aquest percentatge no pot ser referit al conjunt del nucli de La Xixerella, que excedeix notòriament de la unitat d'actuació litigiosa.

En definitiva, el contingut de les actuacions permet afirmar sens dubte que la unitat d'actuació E-027, on s'ubica la finca del recurrent, no disposa del serveis necessaris per a les finalitats previstes en el planejament, sinó que, ben al contrari, serà imprescindible dur a terme importants obres d'urbanització. D'altra banda, tampoc es disposa d'aquests serveis urbanístics bàsics en el 40% o més de la seva superfície, per la qual cosa s'ha de concloure que resulta improcedent la classificació de la unitat d'actuació com a sòl urbà no consolidat.

Tercer.- Sobre la validesa de la prova pericial.

L'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal disposa que, en la mesura que sigui compatible amb la naturalesa del seu objecte la prova pericial tindrà un caràcter contradictori. Les parts seran convocades i escoltades i podran demanar que les seves observacions i les de les persones que les assisteixin en l'acte siguin consignades en l'informe pericial.

La part recurrent afirma que no va ser convocada pel perit a l'hora d'inspeccionar els llocs i elaborar el dictamen, cosa que suposa certament una irregularitat, atès que no s'han observat les previsions del precepte legal a què s'acaba de fer referència.

Tanmateix, aquesta deficiència només podria donar lloc a la invalidesa del dictamen en el supòsit de què la mancança hagués comportat una situació d'indefensió material o substantiva per a la part, i no merament formal, de manera que s'haguessin menystingut els seus drets de defensa. En el cas que ara s'examina, no es pot considerar que la manca de convocatòria de les parts hagi suposat un vici rellevant, des del moment en què no es posa de relleu l'existència de cap omissió o desviació en el dictamen, que pugui derivar d'aquell fet. En realitat, les discrepàncies substancials entre les parts no versen sobre la situació fàctica, sinó sobre la interpretació de les normes aplicables al cas, com succeeix amb la determinació del percentatge del 40% de l'àrea pendent d'urbanitzar i la segregació de la parcel·la d'un tercer que abans formava part de la unitat d'actuació E-24.

En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.

Quart.- Sobre la delimitació de la unitat d'actuació E-027.

En aquest recurs, la part agent sol·licita que es torni a delimitar la unitat d'actuació E-24 com estava contemplada en l'aprovació inicial del P.O.U.P., és a dir, integrant l'actual unitat E-027 -on es situa la finca de l'agent- amb els terrenys d'un tercer que han passat a constituir una unitat d'actuació diferent. D'aquesta manera, considera el recurrent que la unitat resultant confrontarà amb vials que li donaran accés al serveis urbanístics bàsics.

En realitat, aquesta pretensió és inadmisible, ja que s'ha formulat per primer cop en aquesta instància, i resulta aplicable la reiterada doctrina jurisprudencial, segons la qual no es poden plantejar en apel·lació qüestions noves que no s'haguessin desenvolupat prèviament en la primera instància.

En efecte, en l'escrit de demanda l'agent es va limitar a defensar que l'alteració d'aquestes unitats d'actuació constituïa una modificació substancial que obligava a un segon període d'informació pública, però en cap cas es va demanar que es refés la primitiva unitat E-24. En conseqüència, resulta improcedent examinar les pretensions relatives a l'alteració de les unitats d'actuació, així com les que fan referència a les indemnitzacions substitutives.

Sobre la qüestió relativa al nou tràmit d'informació pública, únic que procedeix examinar en el marc d'aquest recurs, s'han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, atès que l'alteració d'una unitat d'actuació no suposa una modificació substancial del projecte inicial, per la qual cosa no resulta exigible aquest segon tràmit, que preveu l'article 98 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Ruiz, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Ruiz contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en data 25 de març de 2009, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.