EXEQUÀTUR nova llei - Espanya (1000165/2021)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000014/2022 ORIGEN: 1000165/2021 - 00

NIG: 5300542120210002139

PARTS:

Apel·lant: Sr. Espada

Advocat: Sr. Salamanca

Apel·lat: Srs. Romeu i Pulido

Representant: Sra. Almansa

Advocat: Sra. Mercader

Part : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Exequàtur nova llei - Espanya

SENTÈNCIA 076-2022

Andorra la Vella, el 12 de maig del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 30-05-2018, en el procediment ordinari de reclamació de quantitat Nº 1058/2016 instat pels Srs. Romeu i Pulido en contra del Sr. Espada, el Jutjat de primera instància 6 de M va adoptar la sentència Nº 75/2018 amb la següent part decisòria:

"Que HAIG D'ESTIMAR I ESTIMO ÍNTEGRAMENT la demanda interposada per la representació processal del Sr. Romeu i de la Sra. Pulido contra el Sr. Espada i, en conseqüència :

1.- CONDEMNO la part demandada a pagar a l'actor la quantitat de 15.848,40 euros i les despeses i els interessos que hagi meritat el préstec personal subscrit pels demandants el 10 d'agost de 2016, pòlissa n°0000 0000 0000 00000000000000 amb l'entitat X, més l'interès legal des de la interposició de la demanda, incrementat de dos punts des de la data de la present resolució."

El 31-07-2018, aquesta sentència es va notificar a Andorra via comissió rogatòria al Sr. Espada.

En data 03-09-2020, el lletrat de l'administració de justícia va emetre el corresponent certificat de fermesa.

Segon.- En el procediment d'execució del procediment Nº 1058/2016, el Jutjat de primera instància 6 de M va dictar dues resolucions.

D'una part, en data 16-01-2019, va dictar un Aute decidint :

"Es DESPATXA L'EXECUCIÓ a instància del Sr. Romeu i de la Sra. Pulido, la part executant, contra el Sr. Espada, la part executada, per les quantitats següents: 18.794,38 EUR de principal (15.848940 + 1.215,27 + 291.18 + 684.25 + 755.28),

més 5.638.31 EUR pressupostats per a interessos i costes sense perjudici de la liquidació posterior. (...) La present resolució és ferma i contra ella no pot interposar-se cap recurs (art. 551.4 de la LEC), sense perjudici que el deutor pugui oposar-se a l'execució despatxada en un termini de DEU DIES a partir de la notificació del present aute".

El 04-02-2019, aquest Aute es va notificar a Andorra via comissió rogatòria al Sr. Espada.

En data 15-03-2021, el lletrat de l'administració de justícia va emetre certificat indicant que l'executat no havia formulat cap oposició en contra del referit Aute.

D'altra part, en data 25-10-2019, va dictar un Aute decidint :

"S'AUTORITZA I ORDENA DESPATXAR L'EXECUCIÓ a instància del Sr. Romeu i de la Sra. Pulido, representats per la procuradora MMG, en endavant la "part executant", contra el Sr. Espada, en endavant la "part executada", per les quantitats de 3.243,80 euros més un total de 973,14 euros pressupostats inicialment per a interessos i costes sense perjudici de la liquidació posterior. (...) La present resolució és ferma i contra ella no pot interposar-se cap recurs (art. 551.4 de la LEC), sense perjudici que el deutor pugui oposar-se a l'execució despatxada en un termini de DEU DIES a partir de la notificació del present aute".

El 09-11-2020, aquest Aute es va notificar a Andorra via comissió rogatòria al Sr. Espada.

En data 15-03-2021, el lletrat de l'administració de justícia va emetre certificat indicant que l'executat no havia formulat cap oposició en contra del referit Aute.

Tercer.- Mitjançant escrit presentat en data 26-07-2019, la representació processal dels senyors Romeu i Pulido va formular demanda d'exequàtur pel que fa a la condemna de 18.794,38 euros en concepte de principal i pel que fa a la condemna de 3.243,80 euros en concepte de les costes processals ocasionades a Espanya, tot i sol·licitant la condemna del Sr. Espada a pagar totes les costes processals derivades del present procediment d'exequàtur, incloent-hi els honoraris d'advocat, de procuradora i de traductora, essent part en el procés el Ministeri Fiscal.

Quart.- El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 11-10-2021 manifestant que procedeix donar lloc a la demanda d'exequàtur.

Cinquè.- Per escrit del 28-10-2021, el Sr. Espada es va oposar-se a la demanda d'exequàtur.

Sisè.- Evacuat el tràmit de proves, es va dictar sentència de data 03-12- 2021, decidint :

"Estimar la demanda d'exequàtur formulada pels senyors Romeu i Pulido contra el senyor Espada i declarar executiva a Andorra la Sentència núm. 75/2018, de data 30.05.2018, dictada pel jutjat de 1 instància núm. 6 de M, Espanya. Al respecte, les quanties objecte de condemna respecte a la sentència i als autes d'execució de la mateixa importen les quanties següents :

18.794,38 euros més 3.243,80 euros en concepte de costes (folis 55,64,90). S'imposen les costes processals a la part defenent.".

Setè.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Sr. Espada demanant la seva revocació amb imposició de costes d'ambdues instància a l'adversa.

Afirma que la sentència encorre en un error en la valoració de les proves i que ha fet una indeguda aplicació del dret.

Argumenta en síntesi que ell ha comparegut en l'audiència prèvia i ha proposat proves quan la primera i única notificació que ha rebut és la de la sentència número 75/2018 i que no sabia que s'havia entaulat una acció en reclamació de quantitat contra la seva persona ; que és per error que la sentència número 75/2018 del Jutjat de M afirma que es va personar en forma i va comparèixer a l'acte d'audiència prèvia a on no va impugnar la documental aportada de contrari i va proposar la prova que va tenir per convenient ; que per tant la sentència no és conforme amb l'ordre públic nacional i internacional i la mateixa conté fraus a la llei nacional andorrana puix no se l'ha convocat personalment com exigeix el CPC i que no ha pogut gaudir del dret fonamental a la defensa reconegut en l'article 10.2 de la Constitució per quan el jutjadors sempre han de garantir els drets processals relatius a la fase prèvia o preliminar d'entrada al procés, facilitant-li a la part demandada la possibilitat de portar davant dels Tribunals tots els arguments i les proves necessàries en defensa dels seus drets.

Afegeix que es dona un clar frau a la Llei nacional andorrana al no haver- se procedit a notificar-li personalment mitjançant la corresponent comissió rogatòria internacional la demanda presentada davant el Jutjat de M.

A més, insisteix en el fet que la sentència objecte d'exequàtur li imposa les despeses i interessos devengats al préstec personal subscrit lliurement pels demandats amb X quan ell no ha estat part en aquest contracte de préstec que no ha de generar cap tipus d'obligació contractual.

En darrer lloc, s'alça en contra de la seva condemna automàtica en costes del procediment d'exequàtur en base al principi objectiu del venciment quan existia una iusta causa litigandi.

Vuitè.- En data 03-12-2021, el Ministeri fiscal es va oposar al recurs, interessant la confirmació de la sentència d'instància.

Novè.- La representació processal dels senyors Romeu i Pulido, per escrit del 07-03-2022, sosté que els arguments d'apel·lació són només una repetició dels de primera instància i que les infraccions denunciades no existeixen.

Demana la confirmació de la sentència amb imposició de costes a l'apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Atesa la disposició transitòria primera del Codi de procediment civil en vigor des del dia 01-05-2021, s'han aplicat les normes del capítol quart "de reconeixement i execució de resolucions judicials fermes estrangeres " que fixa en el seu article 248 el criteris per a acordar tal reconeixement, disposant :

"1. Les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra d'acord amb els convenis internacionals que formen part de l'ordenament jurídic andorrà.

En absència de conveni internacional, les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra en cas que així ho decideixi el tribunal competent en virtut del procediment d'exequàtur que estableix l'article 429 i que té com a objecte verificar i controlar que la resolució judicial estrangera que es pretén reconèixer compleixi cumulativament els requisits següents:

La competència de la jurisdicció que ha dictat la resolució.

La regularitat del procediment que s'ha seguit davant aquesta jurisdicció.

L'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

La conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional.

L'absència de qualsevol frau a la llei nacional.

El tribunal competent pot demanar la traducció al català dels documents que es presentin a l'efecte d'obtenir el reconeixement i l'execució de resolucions judicials estrangeres en cas que el fet que estiguin redactats en una llengua estrangera li pugui suposar una comprensió insuficient del seu contingut.

El Ministeri Fiscal sempre és part en els processos de reconeixement i execució de resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers."

Segon.- Si bé l'apel·lant presenta el seu recurs sobre la doble perspectiva de l'error en la valoració de les proves i de la mala aplicació del dret, els seus arguments en aquesta alçada es centren en l'idea que no va poder participar en el plet de M doncs el procediment de reclamació de quantitat s'hauria instat i dut a terme amb el total desconeixement del Sr. Espada qui només hauria descobert l'existència d'aquest procediment al moment de notificar-li la sentència.

I al respecte, hem de constatar que sí que existeix un aparent error en la valoració de la prova per part del tribunal d'instància.

En efecte, per rebutjar el plantejament del defenent que no se l'havia citat degudament davant del jutjat de M, el Tribunal va posar de relleu que la simple lectura de la sentència espanyola permet constatar que la mateixa motiva en els FONAMENTS DE DRET, apartat SEGUNDO in fine, pàg. 4/12, que el demandat comparegué a l'audiència prèvia i proposà les proves que tingué per convenient, les quals foren també admeses.

Això és cert.

Ara bé, si es llegeixen els ANTECEDENTS DE FET, SEGUNDO I TERCERO, en ressurt que :

"SEGON.- Un cop esmenat el defecte processal advertit, la demanda ha estat admesa a tràmit mitjançant el decret de 02 de desembre de 2016 i s'ha citat a la part demandada perquè en un termini de 20 dies comparegués en forma legal a les actuacions i contestés a la demanda, cosa que no ha estat comprovada ("verificado" en espanyol), motiu pel qual mitjançant diligència del 07 de juny de 2017 se l'ha declarada en situació de rebel·lia processal i s'han convocat les parts per celebrar l'audiència prèvia.

TERCER.- Finalment, l'audiència prèvia es va celebrar el 24 de maig de 2018, on només va comparèixer la part demandant, que va ratificar la demanda. No va comparèixer la part demandada declarada en situació de rebel·lia processal.

Un cop fixats els fets controvertits, es va proposar una prova i ha estat admesa la que s'ha considerat convenient, és a dir l'única prova documental, en virtut de l'article 429.8 la Llei d'enjudiciament civil (en endavant, la «LEC») i prèvia concessió de la paraula al lletrat de la part actora per formular les seves conclusions, les actuacions van quedar vistes per sentència.".

A més, el paràgraf Cinquè de la sentència es pot llegir que :

"En el present cas, l'única prova practicada ha estat la documental que obra en les actuacions".

Per tant, la comparació entre les diferents parts de la sentència permet constatar una aparent contradicció sobre el fet de sí el demandat va o no comparèixer a l'audiència prèvia, motiu pel qual la sentència de la Batllia no podia invocar útilment el paràgraf que afirma que el Sr. Espada que sí que va comparèixer, doncs finalment no es pot afirmar a través de la lectura de la sentència si va comparèixer o no en dita audiència prèvia.

Dit això, aquesta contradicció de la sentència espanyola i aquest aparent error de la sentència de la Batllia no permeten avalar l'afirmació del defenent que no fou citat i que no hauria pogut exercitar el seu dret a la defensa.

En efecte, ressurt de la sentència espanyola i dels seus ANTECEDENTS DE FET que si que s'ha citat a la part demandada per contestar a la demanda i que no ho va fer, essent declarada en situació de rebel·lia processal.

Res permet contradir aquestes mencions de la resolució i res permet dir que no se'l va citar a la seva adreça personal, ni que no va tenir la oportunitat de comparèixer a l'audiència prèvia.

Apareix en realitat que el Sr. Espada ha decidit romandre en situació de rebel·lió processal.

De fet, després de la notificació de la sentència, no va presentar cap recurs, deixant per tant la sentència adquirir força de cosa jutjada, quan es pot pensar raonablement que si hagués estat aquesta notificació la primera informació que va rebre sobre el procediment, i descobrint que havia estat jutjat "per sorpresa", hauria presentat un recurs per poder exercitar el seu dret a la defensa.

Així les coses, la violació del dret a la defensa no existeix i per tant cap violació de l'ordre públic ni cap violació del procediment espanyol, puix sí que es va donar compliment als principis de defensa, audiència i contradicció, i el procediment va respectar els seus drets i les degudes garanties processals del Sr. Espada.

Tercer.- Pel que fa a la condemna a pagar les despeses i interessos del préstec personal subscrit pels Srs. Romeu i Pulido amb X, el Sr. Espada sosté que això era impossible tota vegada que ell no ha estat part en aquest contracte de préstec.

Però de cap manera se'l va condemnar com a deutor d'una obligació contractual derivada del contracte préstec.

Com la sentència ho motiva de manera detallada, es tracta d'una acció en repetició de l'article 1158 del codi civil espanyol instada pels demandants pel fet que, malgrat el compromís recollit en l'acte de compravenda de la seva casa de M d'abonar l'impost sobre la plusvàlua, el Sr. Espada no ho va fer i són els compradors que es van veure obligats per l'Administració a fer-ho per un total de 15.542,42.-euros, devent per això subscriure un préstec personal prop de X.

Com a conseqüència de l'estimació de la pretensió principal de reemborsament el Jutjat, aplicant l'article 1101 del Codi civil espanyol, ha condemnat el defenent a pagar les despeses i interessos del préstec en concepte de danys i perjudicis causats als compradors pel venedor, i de cap manera en execució del contracte de préstec mateix.

Quart.- D'altra banda, la jurisprudència d'aquesta Sala (STSJC 064/97 i 065/97 del 18-12-1997 i TSJC 182/02 i 110/02 del 17-07-2003) ha definit el frau a la llei com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar a l'aplicació d'una normativa nacional contrària.

Tal supòsit no es dóna en el present cas.

Així les coses, les sentències de les quals es sol·licita l'exequàtur en res contravenen l'ordre públic nacional o internacional, i no existeix cap frau a la llei nacional.

Per totes aquestes consideracions, els motius d'oposició havien de ser desestimats i és amb bon criteri que el Tribunal va concedir l'exequàtur.

Cinquè.- Quant a la qüestió de les costes de primera instància en seu d'exequàtur, no existeix criteri específic en el codi de procediment civil, i és amb bon criteri que el tribunal ha oposat les costes processals a la part defenent que s'ha oposat a l'exequàtur en aplicació de l'article 350 del mateix codi CPC que disposa que en tots els processos, les costes de la primera instància s'imposen a les parts a les quals el tribunal ha desestimat totes les pretensions que han exercit.

D'altra banda, el cas no presentava cap dubte seriós ni cap dificultat nova o especial i és en va que el defenent invoca una iusta causa litigandi.

Sisè.- En aplicació de l'article 354.2 del Codi de procediment civil, la desestimació íntegra del recurs comporta la imposició de les costes processals de segona instància a l'apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs del Sr. Espada en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 03-12-2021 de la qual confirmen íntegrament la part dispositiva.

Segon.- IMPOSAR al Sr. Espada les costes processals d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.