Import de la pensió d'aliments a favor d'un fill menor (TSJC-387/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-387/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 1 d'abril del 2010 la Sra. Tur va formular demanda de separació contra el Sr. Pino, manifestant que del matrimoni contret pels litigants havia nascut un fill anomenat Mercader, però que la relació entre els esposos s'havia deteriorat fins arribar al trencament, raó per la qual sol·licitava que es declarés la separació matrimonial dels cònjuges, es fixés el domicili familiar a l'XXXX, s'atribuís la pàtria potestat del fill als dos progenitors i la seva guarda i custòdia a ella, s'establís un règim de visites en favor del Sr. Pino que descrivia, es condemnés al citat senyor a abonar-li la suma de 600 euros mensuals en concepte d'aliments pel fill comú, fent-se càrrec les dues parts de les despeses extraordinàries del menor i a abonar-li a ella la suma de 300 euros mensuals durant un termini de 10 anys en concepte de pensió compensatòria, import que en les seves conclusions va reduir a 100 euros mensuals, i que no se li imposessin les costes del procediment. Mitjançant altressí, sol·licitava igualment que, atesa la seva situació econòmica, s'establís com a mesura cautelar un auxili econòmic imprescindible de 500 euros mensuals al càrrec del Sr. Pino mentre es substanciés el procediment per aplicació del que disposava l'article 64 LQM.

II.- La representació processal del Sr. Pino va contestar a la demanda en data 20 de maig del 2010, acceptant les peticions de la Sra. Tur pel que fa a la declaració de separació dels esposos, a la fixació del domicili familiar, a l'establiment de la pàtria potestat conjunta sobre el seu fill i a l'atribució de la seva guarda i custòdia a la seva mare i al règim de visites proposat, encara que no compartia que se li prohibís viatjar a l'estranger amb el seu fill. Pel contrari, entenia que la pensió d'aliments que es requeria era desproporcionada, manifestant que no es podia fer càrrec d'una suma superior als 250 euros mensuals i s'oposava a que es reconegués una pensió compensatòria a favor de la seva esposa i a que se li concedís un auxili econòmic per import de 500 euros.

III.- Per Aute de data 28 de setembre del 2010 es va fixar un auxili econòmic pel menor a càrrec del seu pare per mentre es substanciés el procediment per l'import de 250 euros mensuals i, havent-se formulat recurs contra aquesta decisió, aquesta Sala la va confirmar.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 10 d'octubre del 2011 estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Tur contra el Sr. Pino, declarant la separació dels esposos i la dissolució del règim econòmic matrimonial, disposant que la pàtria potestat sobre el fill menor seria exercida de manera compartida pels dos progenitors, quedant aquest sota la guarda i custòdia de la seva mare, amb un règim de visites a favor del pare que descrivia, fixant la pensió alimentària del menor en 350 euros mensuals, que serien augmentats anyalment d'acord amb l'IPC a partir del dia 1 de gener de cada any, havent-se de repartir els pares el pagament de les despeses extraordinàries del menor per meitat i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Pino i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de fixar la suma que ell ha de pagar en concepte d'aliments a favor del seu fill en 250 euros, més la meitat de les despeses extraordinàries del menor.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a únic motiu del seu recurs la representació processal del Sr. Pino sol·licita que es redueixi a 250 euros la pensió en concepte d'aliments pel seu fill que l'obliga a abonar la resolució d'instància i, com a fonament d'aquesta petició, argumenta que els salaris dels dos progenitors són similars, que ell ha de pagar el lloguer del pis que habita, l'electricitat, el telèfon i la resta de despeses ordinàries i a més una pensió d'aliments d'un altre filla nascuda d'una relació anterior, de tal manera que no li queda pràcticament res per ell.

La jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en entendre que, per tal de fixar l'import de la pensió d'aliments que el progenitor que no conviu amb el menor ha d'abonar al que el té en la seva companyia, s'han de tenir en compte els ingressos dels seus progenitors i les necessitats del fill. En el cas present, de l'examen de les actuacions resulta que els dos consorts tenen ingressos similars, encara que una mica inferiors els de la Sra. A., ja que ella va cobrar 1.578,95 euros bruts mensuals de mitjana els mesos de juny a octubre del 2010 (foli 87) mentre que el Sr. H. va percebre un promig de 1.707,96 euros bruts dels mesos de juliol a novembre del mateix any (foli 85). D'altra banda, cal entendre que, atesa la situació econòmica actual, la suma de 700 euros mensuals resulta adequada per atendre les necessitats d'un menor que en el moment de presentar la demanda tenia quatre anys, de tal manera que en principi caldrà repartir aquesta quantitat de manera similar entre els dos progenitors.

II.- Ateses aquestes consideracions, no es pot admetre la petició del recurrent en el sentit de que li sigui reduïda la pensió que està obligat a pagar en concepte d'aliments a favor del seu fill a 250 euros, ja que si s'admetés aquesta possibilitat la seva mare s'hauria de fer càrrec d'una quantitat superior a fi de proporcionar al menor allò precís per un correcte desenvolupament físic i emocional i cal destacar que s'han de considerar superiors les despeses que la Sra. A. ha de suportar que aquelles a les què ha de fer front el Sr. H. En aquest sentit, tots dos han d'abonar les despeses que s'han de considerar ordinàries, com ara les del lloguer del pis a on habiten, l'aigua, l'electricitat, el gas o el telèfon i tots dos han d'atendre les necessitats d'un altre fill nascut d'una relació anterior, encara que el Sr. H. no prova fer-ho, però a més a més l'agent ha de prestar aliments al fill comú dels litigants de manera continuada, mentre que el recurrent sols ho ha de fer durant els dies que gaudeix de la seva companyia atès el règim de visites fixat.

III.- Atesa la naturalesa de les qüestions debatudes en aquest litigi no procedeix efectuar especial condemna en les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Pino contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 10 d'octubre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.