Immigració. Expulsió. (0047/09)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-005-3/08 TSA: IM-02/09

S E N T È N C I A NÚM. 47-2009

PARTS:

Apel·lant: Sanz D.C.

Representant: en nom propi

Advocat: Luís

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Vendrell

Advocat : Bueno

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-005-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Sanz va interposar recurs contra la resolució del MI Govern de data 3 de desembre de 2008, confirmatòria de l'anterior decisió del Ministre de Justícia i Interior de data 29 d'octubre de 2008,

2.- En la sentència de l'11 de març del 2009, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada pel Sr. Sanz

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 20 de març del 2009, el Sr. ENTITY_4 demana que deixi sense efecte la mesura d'expulsió administrativa fins que recaigui sentencia judicial ferma de la causa penal.

4.-En la seva contesta de data 1 d'abril del 2009, el MI Govern manifesta principalment que:

-la mesura administrativa d'expulsió té substantivitat pròpia i caràcter preventiu, motiu pel qual, cap sentit tindria haver d'esperar al moment de la sentencia judicial en la via penal,

-l'adopció de la mesura guarda la necessària proporcionalitat en funció dels fets que la determinen.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Els fets que va donar lloc a aquest litigi son els següents:

Resulta de l'informe de la Policia de data 20 de novembre del 2008 (veure foli 34), que l'interessat l'havien detingut i posat a disposició judicial el 5 de setembre de 2007, « en concret per un delicte contra la seguretat col·lectiva i per una contravenció penal contra els interessos generals, i pels quals va ser ingressat al Centre Penitenciari per un presumpte delicte major de tinença, dipòsit i tràfic de substàncies explosives i incendiaries. D'altra banda, en data 28 de juliol de 2007 també va ser controlat per possessió de productes estupefaents (haixix) i en data 25 de novembre del 2005 el Departament de Policia va haver d'intervenir prop de l'interessat per participació en una baralla ».

Aquests fets han motivat l'ordre d'expulsió acordada pel Ministre de Justícia i Interior en data 29 d'octubre del 2008 (veure foli 32). Aquesta decisió l'ha confirmada el MI GOVERN per una resolució de data 3 de desembre del 2008 (veure foli 5).

Tercer.- La mesura d'expulsió és una mesura administrativa que entra dins el quadre de l'exercici de la policia administrativa.

Es basa en les disposicions de l'article 107 de la Llei qualificada d'immigració, de data 14 de maig del 2002, segons la qual:

« 1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura. »

Els serveis de la Policia han d'apreciar si la conducta de l'interessat constitueix un « risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels bens o per a l'ordre públic ». Segons la jurisprudència constant d'aquesta Sala, s'ha de reconèixer al servei de Policia un marge d'apreciació per a estimar si la presència de l'interessat en el territori del Principat representa o no un risc. Però la mesura ha de respectar la « necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que se li atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l'expulsió, compte tingut de les circumstàncies personals de l'interessat » (Sentencia núm. 07-03 del 26 de febrer del 2006).

En aquest cas, els fets reprotxats al Sr. Sanz són greus i justifiquen la decisió d'expulsió. A més, aquesta decisió no és desproporcionada vers la situació personal de l'interessat. En efecte, resulta de les indicacions que figuren en l'expedient que només residia a Andorra des de l'any 2005 i tampoc s'hi trobava cap membre de la seva família. D'altra banda, la durada de l'expulsió de 3 anys és raonable.

Cal per tant, concloure que la decisió d'expulsió està correctament motivada i ajustada a dret.

Quart.- L'interessat demana que es suspengui la decisió d'expulsió fins que es resolgui la sentència judicial en matèria penal.

Aquesta demanda no pot prosperar en la mesura que, com ja s'ha dit més amunt, (fonament Tercer), la mesura d'expulsió és una decisió que es situa dins el quadre de l'exercici dels poders de la policia administrativa.

Per tant, com ja ha jutjat aquesta Sala, «mentre la norma penal sanciona la comissió d'un fet delictiu concret, l'expulsió governativa té una finalitat preventiva i es basa en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat publica » (Sentencia núm. 26/2002 de data 19 de juny del 2002).

A més, l'argument tret de les disposicions de l'article 112 de la Llei qualificada ja mencionat, s'ha de rebutjar ja que preveu només la suspensió en el marc de la causa administrativa i no en el de la causa penal, com resulta clarament de la redacció de l'article 112-1 :

1. « El recurs presentat per un estranger resident contra una mesura d'expulsió administrativa que l'afecta té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma »

Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Sanz

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 73369/2008 del 3 de desembre de 2008, i amb ella la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 29 d'octubre anterior, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.