Contracte de compra-venda: obligacions a càrrec de les parts venedora i compradora.- Clàusula penal: efectes (0012/04)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA de 30 de juliol de 2004

Contracte de compra-venda: obligacions a càrrec de les parts venedora i compradora.- Clàusula penal: efectes

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El dia 14 de desembre de 1999, el Sr. Quesada va passar comanda a la societat Esteban, per la compra d'un vehicle marca ORG_0, model TT coupe, per un preu de 4.693.000 pta. amb lliurament de 100.000 pta. en concepte de paga i senyal. Considerant que desprès de més de 14 mesos des de la signatura del contracte de comanda de compra del vehicle, la societat Esteban no havia lliurat el vehicle encomanat, el que constituïa una rescissió de la venda per part de Esteban, el Sr. Quesada va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat Esteban, en reclamació de la quantitat de 225.000 pta. més els interessos legals, en concepte de retorn del doble de la quantitat lliurada a títol de paga i senyal.

II.- La societat Esteban es va oposar a les pretensions de l'agent i va formular una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat de 469.300 pta. més els interessos legals, en mèrit del contracte signat entre les parts, contestant que el vehicle encomanat pel Sr. Quesada va arribar a Andorra a principis del mes de març del 2000; que el mateix va comunicar a la societat que no li interessava més el vehicle, atès que ja l'havia adquirit en el mercat paral·lel; que mai la societat es va desistir de la venda i que el Sr. Quesada ha de complir les obligacions pactades que estableixen que en cas que el comprador no formalitzes el contracte definitiu de compra venda o desistit de l'adquisició, haurà de pagar, en concepte d'indemnització, un màxim del 10% del preu del vehicle.

III.- Per sentència de data 2 de desembre del 2003, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, desestimant la demanda principal i estimant la demanda reconvencional, va condemnar el Sr. Quesada a pagar a la societat Esteban, l'import de 2.219,54 EUR, més els interessos legals des del dia 15 de novembre del 2001, fent imposició de les costes al Sr. Quesada.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Quesada ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que en cap cas el fet d'haver comprat un altre cotxe pot acreditar un suposat desistiment de la seva comanda a ENTITY_5; que la part adversa mai s'ha posat en contacte amb el Sr. Quesada per a avisar-lo de que el cotxe que havia encomanat estava a la seva disposició, malgrat l'obligació contractual d'un tal avis; que per tant és la societat Esteban que no ha respectat amb les seves obligacions contractuals; que subsidiàriament, per a poder reclamar la indemnització del 10%, la part venedora ha d'acreditar d'un perjudici que sigui imputable a l'incompliment de la part compradora, i el quantum de la indemnització, elements que no foren acreditats no provats per la part adversa.

II.- En un contracte de compra venda, les obligacions de les parts són: el lliurament de la cosa venuda per part del venedor i el pagament del preu convingut per part del comprador. En el cas d'autes, encara que no consta la prova fefaent que la societat Esteban hagi avisat el Sr. Quesada que el vehicle encomanat estava a la seva disposició a comptar de l'inici del mes de març del 2000, es pot suposar raonablement que fos el cas, perquè no es pot entendre que el Sr. Quesada hagi esperat un any per entrar en contacte amb Esteban, sense preocupar-se del vehicle encomanat durant tot aquest termini. Al contrari, aquesta situació és perfectament explicable, si l'adquisició del vehicle litigiós no interessava més el Sr. Quesada perquè el mateix havia comprat un vehicle del mateix tipus prop d'un altra venedor. Queda acreditat en autes, que el Sr. Quesada va adquirir al cap de 3 mesos i mig de la signatura del contracte de comanda amb Esteban, un vehicle ORG_0 TT, i que per tant, no tenia cap interès de complir el contracte de compra venda firmat amb Esteban. No pot sense mala fe, el Sr. Quesada, sostenir que el fet que hagi comprat un altre cotxe, no constitueix, per la seva part, un desistiment de la seva comanda, quant del fet mateix d'aquesta adquisició, el contracte de comanda de compra venda amb Esteban, no tenia més objecte pel Sr. Quesada. En conseqüència, el trencament de la relació contractual és de la total responsabilitat del Sr. Quesada, que no va acceptar el lliurament de la cosa venuda i el pagament del preu.

III.- Respecte a la demanda reconvencional de la societat Esteban, el contracte lligant les parts estipula que: "en el cas que el comprador, per qualsevulla que sigui la raó, transcorreguts que siguin 15 dies des l'entrada de vehicle a Andorra, no formalitzés el contracte definitiu de compra venda o, de forma expressa o tàcita, desistís de l'adquisició, la venedora podrà disposar lliurament del vehicle nou, en concepte d'indemnització pels perjudicis ocasionats, retindrà i farà seva la paga i senyal i fins a un màxim d'un 10% del preu del vehicle avui". Es tracta doncs d'una clàusula penal a efecte d'indemnitzar preufeterament els perjudicis soferts per la part venedora. En cas d'autes, aquest preufet no apareix exagerat compte tingut de la mala fe del Sr. Quesada, que ja havia actuat amb la mateixa societat de manera capriciosa quan, una primera vegada, va canviar de marca i de model de vehicle, i del perjudici ocasionat a la societat Esteban, que, malgrat que ho hagi fet tot per a satisfer el seu client, es va quedar amb un vehicle amb equipaments i accessoris concrets, més difícil a vendre. Per conseqüent s'ha de confirmar la sentència impugnada que ha fet una apreciació encertada dels elements de fet i de dret del litigi.

IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals a la part que recorre.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 2 de desembre del 2003, en tots els seus extrems; condemnar el Sr. Quesada al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.