LAFU, despeses assumides voluntariamernt per arrendatari ( TSJC 075/15)
- Resolució
- Sentència · 28/05/2015
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 115/2015
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2015:115
- Recurs
- 75/15
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Pere Pastor Vilanova, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Família i successions
- Descriptors
- PROPIETAT OBLIGACIONS CONTRACTE ARRENDAMENT ARRENDATARI CURADOR ADVOCAT PROCURADOR RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Somoza contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle que resolia el contracte d'arrendament d'un xalet a la Massana i condemnava el Sr. Somoza a pagar 1.663,30 euros en concepte de lloguers impagats, així com la quantitat mensual equivalent a la renda pactada des de maig del 2013 fins al retorn de la possessió de la unitat immobiliària. El tribunal considera que el contracte d'arrendament estableix que l'arrendatari era responsable de realitzar les obres necessàries perquè l'habitatge fos habitable sense dret a cap indemnització, i que el Sr. Somoza havia acceptat aquestes condicions amb ple coneixement de causa. Per tant, el tribunal confirma la sentència original i condemna el Sr. Somoza a pagar les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000075/2015 ORIGEN: 2000752/2013 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de maig del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions núm. 2000752/13, seguides segons el procediment establert en la llei d'arrendaments de finques urbanes i instades per la Sra. Miró contra el Sr. Somoza, en data 31 d'octubre del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant majoritàriament la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Miró contra el Sr. Somoza he de declarar i declaro la resolució del contracte subscrit per sengles parts en judici, a comptar del mes de maig del 2013, ordenant ensems el desnonament immediat de la part arrendatària, i condemnant-la per tant a deixar les parcel·les de terreny assenyalades amb el número 40 i 41 radicades a la Urbanització - , així com el xalet el qual s'hi troba bastit en les mateixes, de la Massana, lliures, vàcues, expedites i a la lliure disposició de la part arrendadora. Segon.- Condemnar al Sr. Somoza a pagar a la part agent: - la quantitat de 1663,30.- euros en concepte de lloguers impagats i corresponent als mesos de desembre del 2012, gener, febrer, març i abril del 2013, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 18 de juny del 2013. - la quantitat mensual equivalent a la renda pactada, a saber 332,66.- euros mensuals, a partir del mes de maig del 2013 i fins al dia en què es procedeixi a retornar a la part arrendadora la possessió de la unitat immobiliària objecte dels presents autes, tot plegat juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 18 de juny del 2013. - La quantitat de 41.- euros en concepte de consum d'aigua des del 20 de març del 2013, així com futurs serveis d'aigua que generin fins al retorn de la possessió, sempre i quan siguin degudament acreditades en període d'execució de sentència. Havent-se de descomptar d'aquestes sumes la quantitat de 665,32.- euros que el Sr. Somoza ha abonat a la part agent. Tercer.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".
II.- El Sr. Somoza ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit de que li sigui compensat el preu de les obres realitzades en el xalet arrendat i sense efectuar especial condemna en costes judicials.
Els arguments revocatoris són els següents: la vivenda arrendada no era habitable i va haver de realitzar molts treballs per adequar-la; va esmerçar-hi 11.990,77 EUR; no havia realitzat millores sinó obres indispensables per garantir l'habitabilitat dels llocs; el lloguer pactat havia de ser molt inferior als 332,60 EUR establerts.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Miró va formular demanda en resolució de contracte d'arrendament i de reclamació de quantitat contra el Sr. Somoza per raó de l'impagament de rendes i altres despeses connexes. El defenent es va aplanar parcialment a la demanda, tot reclamant la presa en compte de les obres efectuades en la vivenda de l'arrendadora (4.513,57 EUR). La demanda ha estat estimada substancialment i sense donar lloc a la compensació esmentada.
II.- El recurs de revisió es limita a combatre el refús de la instància a descomptar el preu de les repetides obres.
Segons el contracte d'arrendament del dia 10 d'octubre del 2005, els contractants van pactar, entre altres extrems, un termini d'arrendament per 10 anys, una renda trimestral de 900 EUR, com també l'obligació, a càrrec de l'arrendatari, de fer les obres necessàries "per tal que l'habitatge ... sigui habitable i obtingui el certificat d'habitabilitat corresponent" (foli 118). A l'ensems, ambdues parts van convenir, expressament, que les obres i treballs accedien a la propietat de l'immoble "sense dret a cap indemnització" (foli 119).
Per tant, és innegable que l'arrendatari era perfectament sabedor que el xalet no revestia les condicions mínimes d'habitabilitat i que li pertocava assumir, sense dret de repetició, les despeses corresponents. Tot i així, no apareix cap mena d'abús per part de la propietat doncs va acceptar un termini d'arrendament molt superior al mínim legal i una renda reduïda. En aquestes condicions, el recurrent no pot pretendre cap compensació i, encara menys, quan hi va renunciar contractualment amb ple coneixement de causa. El recurs d'apel·lació no pot prosperar per via de conseqüència.
III.- La desestimació del recurs d'apel·lació dóna lloc a la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 31 d'octubre del 2014; condemnar el Sr. Somoza a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.