CASS. invalidesa per malaltia comuna. TSJA-089/12

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0087-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-089/12

SENTÈNCIA 43-2013

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Azorin

Advocat: Sr. Porras

Apel·lat: Sr. Ropero

Representant: Sra. Ricart

Advocat: Sra. Sandoval

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0087-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Ropero va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 27 de juliol del 2011, confirmant en alçada la decisió del 17 de maig del 2011, sol·licitant-ne la revocació i la declaració del seu dret a percebre les prestacions per incapacitat temporal des del 25 de maig del 2011 o la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia.

2.- En la sentència del 8 d'octubre de 2012 el Tribunal des Batlles ha estimat en part la demanda promoguda pel Sr. Ropero.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 4 de desembre del 2012, la CASS estima en síntesi :

pel que fa al grau de minva global d'ambdues espatlles, els perits valorem una minva del 20 % per l'espatlla dreta i un 15 % per l'espatlla esquerra; la CASS estima que les minves a nivell d'ambdues espatlles han de ser fixades en un 10 % i un 8 % respectivament.

a l'hora de quantificar les minves en dues espatlles s'ha d'aplicar la regla de la capacitat residual.

el Sr. Ropero té reconeguda una pensió d'invalidesa per accident laboral amb un grau de minva del 20,40 %, per la qual cosa la seva capacitat residual de treball és del 79,6 %, així que la IPP derivada de malaltia comuna, 61 % segons els perits, s'ha d'aplicar sobre aquesta capacitat residual del que en ressurt una IPP del 48,556 %, percentatge insuficient per invalidesa.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 21 de febrer del 2013 i precisa que la sentència apel·lada aplica parcialment l'article 16.1 del Reglament de les pensions d'invalidesa.

4.- En la seva contesta de data 9 de gener del 2013, el Sr. Ropero estima en síntesi:

no s'escau efectuar cap altra deducció perquè les afeccions derivades de l'accident de treball ja no s'han tingut en compte per calcular la nova IPP.

El Sr. Ropero ha confirmat els seus arguments en el escrit de conclusions de data 8 de febrer del 2013.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Prèviament, és convenient presentar un breu resum dels fets que han generat el present litigi.

L'assegurat ha patit un accident laboral el dia 8 d'octubre del 2007.

Per sentència núm. 37/2011 de data 20 de juny del 2011, aquesta Sala ha reconegut al Sr. Ropero el dret a percebre una pensió per accident laboral amb un grau de minva del 20,40%.

El litigi actual versa sobre l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

Per resolució del 27 de juliol del 2011 (foli 9) confirmant la resolució del 17 de maig del 2011 (foli 11), la CASS ha resolt "desestimar la pensió d'invalidesa derivada de malaltia sol·licitada, atès que no acrediteu una pèrdua de la capacitat de guany del 60%".

En efecte, la CASS estima que l'assegurat "té reconeguda una pensió d'invalidesa per accident laboral amb un grau de minva del 20,40 % (v. més amunt), per la qual cosa la seva capacitat residual de treball és del 79,6 %, així que la IPP derivada de malaltia comuna, 61 % segons els perits, s'ha d'aplicar sobre aquesta capacitat residual del que en ressurt una IPP del 48,556 %, percentatge insuficient per invalidesa" (escrit d'apel·lació, foli V).

La sentència recorreguda manté la minva del 61% reconeguda per la pericial sense detreure el percentatge reconegut per l'accident laboral.

Tercer.- Sobre el dret a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia.

Cal aplicar les disposicions de l'Article 16 del Reglament de les pensions d'invalidesa, que disposa (la negreta és nostra):

Concurrència d'accident laboral o de malaltia professional amb accident no laboral o malaltia comuna.

És compatible la percepció dels dos tipus de pensions d'invalidesa, per accident laboral o malaltia professional i per accident no laboral o malaltia comuna, sempre que no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici.

S'entén per perjudici l'estat de l'organisme, que inclou les funcions, l'estructura corporal i l'activitat, així com la reducció de la capacitat de guany produïda, que s'han tingut en compte per establir el grau d'invalidesa.

Conseqüentment, per valorar el deteriorament de l'organisme arran de la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna, es consideren solament les patologies derivades d'aquest origen. No es tenen en compte les derivades de l'accident laboral o de malaltia professional, llevat que n'agreugin la transcendència invalidant, cas en el qual es pot incrementar de manera percentual i fins a un màxim del 10% el valor de les patologies agreujades derivades de l'accident no laboral o de la malaltia comuna.

Quan es perceben dos o més pensions d'invalidesa, la suma de la quantia de les pensions esmentades no pot superar el 100% de la base de càlcul de la pensió més elevada.

El punt essencial d'aquest text és la frase següent: "És compatible la percepció dels dos tipus de pensions d'invalidesa, per accident laboral o malaltia professional i per accident no laboral o malaltia comuna, sempre que no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici".

És essencial que els mateixos perjudicis no siguin indemnitzats dues vegades.

Però si els perjudicis són diferents, el text en treu la conseqüència lògica en quant al càlcul de la pensió (la negreta és nostra).

Conseqüentment, per valorar el deteriorament de l'organisme arran de la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna, es consideren solament les patologies derivades d'aquest origen. No es tenen en compte les derivades de l'accident laboral o de malaltia professional, llevat que n'agreugin la transcendència invalidant, cas en el qual es pot incrementar de manera percentual i fins a un màxim del 10% el valor de les patologies agreujades derivades de l'accident no laboral o de la malaltia comuna.

Per tant, és convenient, en primer lloc, examinar la naturalesa dels perjudicis en causa.

Pel càlcul de la pensió d'accident laboral, s'ha tingut en compte els perjudicis següents:

-vertígens: 5 %

-dèficit auditiu lleu: 2 %

-cerviàlgia que s'acompanya de cefalea: 10 %

-lumbàlgia 5 %

(v. la Sentència d'aquesta Sala, núm. 37-2011 del 20 de juny del 2011: foli 304).

En l'informe de data 7 de maig del 2012, els perits judicials escriuen:

"Així doncs, el grau d'incapacitat amb exclusió de les seqüeles de l'accident de treball succeït el 8 d'octubre de 2007 són d'un 40% corresponent a les seqüeles de la columna vertebral, associades a les seqüeles d'ambdues espatlles valorades en un 35%. Una vegada efectuada la regla de Balthazard, la IPP total i definitiva en aquest cas seria del 61%" (v. foli 265).

Per tant podem constatar que els perjudicis presos en consideració no són idèntics. La sentència recorreguda ha jutjat amb bon criteri: "hem de concloure que no procedeix detreure de les seqüeles derivades de malaltia, el percentatge de minva física derivada de seqüeles de l'accident laboral" (Fonament de dret Tercer).

En conseqüència, el Sr. Ropero té dret a percebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia.

Quart.- Sobre la qualificació de la pensió.

La situació del demandant s'emmarca en la categoria A de l'article 169 de la Llei 17/2008:

"a) Categoria A: persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària".

Quant a la classificació de l'article 170 de la mateixa Llei, els perits judicials conclouen, en l'informe de data 11 de gener del 2012: "desaconsellen totalment al Sr. Ropero, tenir una activitat professional que requereixi una posició dempeus perllongada, així com un equilibri important com es requereix en la seva professió dins el sector de la construcció" (v. foli 244).

L'assegurat l'hi pertoca el Grup 2:

"Grup 2) Si la persona assegurada està incapacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent".

Per conseqüent, la pensió serà qualificada A 2.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar el dret del Sr. Ropero a percebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia A2 amb efectes econòmics des del 25 de maig del 2011.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.