Accident- quantia d'una indemnització pels perjudicis soferts (TSJC-029/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-029/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 10 de març del 2010 la representació processal de la Sra. Vives va formular demanda solidàriament contra el Sr. Bonet i la companyia "Almansa" i, subsidiàriament, contra la Sra. Machado sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar a la seva mandant la suma de 18.718,26 euros en concepte d'indemnització pels danys que aquesta va patir com a conseqüència de l'accident de trànsit del qual entenia responsables a les defenents, més interessos i costes.

II.- La representació processal dels Srs. Bonet i Machado, així com de la companyia "Almansa", va contestar a la demanda en data 14 d'abril del 2010 oposant-se a la mateixa argumentant que algunes de les despeses mèdiques que reclamava l'agent no eren conseqüència directa de l'accident en el què es van veure implicades les parts, que la suma reclamada pel salari no percebut tampoc era correcta, de tal manera que s'hauria de fixar en execució de Sentència, que la IPP s'havia d'establir en un 3% i quantificar en la suma de 2.700 euros, que, pel que fa a la repercussió laboral, la suma que es reclamava hauria de ser desestimada i no es podia admetre la incidència sobre les activitats no professionals, finalment, pel que fa al pretium doloris entenia que s'havia de valorar en la suma de 1.500 euros.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i posteriorment van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 11 de gener del 2012 va decidir estimar parcialment la demanda principal formulada per la Sra. Vives contra els Srs. Bonet i Machado, així com contra la companyia "Almansa", condemnant solidàriament als defenents a abonar a l'agent amb la suma de 4.314,45 euros, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vives i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat que en data 19 de febrer del 2009 es va produir un accident de trànsit en el que es van veure implicats el vehicle Volkswagen Golf 1.9 TD, matrícula XXXX i propietat de la Sra. Vives i el turisme Daihatsu Sirion, matrícula XXXX, conduït pel Sr. Bonet, propietat de la Sra. Machado i assegurat per "Almansa", com a conseqüència del qual la Sra. S. va ser diagnosticada en un primer informe mèdic de cervicàlgia i dorsàlgia. Tampoc es discuteix que el responsable del sinistre va ser el conductor del turisme Daihatsu Sirion.

Arrel de la demanda formulada per la Sra. S. es va iniciar un procediment que va concloure amb la Sentència objecte del present recurs que va decidir estimar-la parcialment i contra aquesta decisió s'alça la recurrent sol·licitant la seva estimació íntegra.

II.- Com a primer motiu del seu recurs argumenta la recurrent que la resolució d'instància ha condemnat als defenents a abonar a la seva mandant la suma de 34,45 euros, corresponents al cost de la part no abonada per la CASS i a les despeses de desplaçament d'una visita efectuada al Dr. Sandoval, neurocirurgià de la Clínica "D. C." de C. (França), més l'import de 80 euros relativa a la factura de l'osteòpata Sr. Serra, fent un total de 114,45 euros, desestimant en canvi l'import d'una visita prèvia al Dr. E., el de les consultes efectuades al Doctor Canales, neurocirurgià de l'Hospital Q. de Barcelona- Espanya, i el de les realitzades pel Dr. M.A.C., neurocirurgià de la Clínica C. (Barcelona-Espanya), entenent que totes elles s'havien produït per causa de malaltia i no pas com a conseqüència de l'accident d'autes.

En contra d'aquesta desestimació argumenta la recurrent que no es veu la raó per la qual no s'admet la primera visita al Dr. E. i en canvi es reconeix la segona i que dels informes dels Drs. J. Recio, B. Recio i S. Narváez es dedueix sense cap mena de dubte que les visites que va efectuar als Drs. Canales i A. van ser conseqüència de la fuetada cervical que li va produir el sinistre d'autes i aquests arguments s'han d'estimar.

Pel que fa a les visites que l'agent va efectuar al Dr. E., al llistat de prestacions mèdiques de la CASS del foli 63 sols hi consta una visita a aquest professional de data 29 de setembre del 2009 i en ella apareix com a causa "accident de treball", mentre que ni en aquest llistat, ni en el que es recull al foli 116 i ss. de les actuacions es fa referència a cap altre consulta. No obstant, l'agent ha aportat un full d'assistència del citat doctor (foli 60) de data 15 de maig del 2009 i, malgrat no hi consta la causa que la va propiciar, ni aquesta visita s'ha recollit al llistat de la CASS, s'ha de presumir que les raons per les quals es van efectuar aquestes dues consultes era la mateixa, tenint en compte que la de 15 de maig era més pròxima a l'accident d'autes, i que el full d'assistència aportat és suficient per acreditar la seva veracitat malgrat no es declarés a la CASS, raó per la qual s'ha d'afegir la suma de 70 euros a la quantitat que li correspon a la Sra. S. per aquest concepte.

En relació a les dues visites realitzades al Dr. Canales Capellà, consta al foli 119 que van ser dos, una el dia 24 de març i l'altre el 23 d'abril del 2009, raó per la qual cal augmentar la suma a la què la sentència d'instància condemna els defenents en 12,20 euros, més 37,82 euros en concepte de despeses de desplaçament, més 6,60 euros i 43,50 euros per la visita efectuada al Dr. A., fent un total de 100,12 euros.

III.- La Sentència d'instància considera que la suma que l'agent reclama en concepte d'I.T.T. no ha estat degudament constatada i quantificada i contra aquesta decisió s'alça igualment la recurrent argumentant que ha quedat acreditat a les actuacions que la seva mandant havia causat baixa laboral sis dies després de l'accident i un mes posteriorment.

És cert que de l'informe de la Dra. Tamarit (foli 130) resulta que la Sra. S. va estar inicialment sis dies de baixa laboral i posteriorment va recaure del 27 d'abril fins el 27 de maig, comportant una baixa laboral de 36 dies. No obstant, si bé no és discutible que una fuetada cervical pot comportar que durant sis dies la persona afectada per ella no pugui realitzar les seves tasques laborals habituals, entenem que el període d'un mes de baixa que es va produir dos mesos després del sinistre no es pot considerar conseqüència del mateix, sinó, en tot cas, de les lesions que patia prèviament la Sra. S., criteri que concorda amb el que exposa la Dra. Tamarit en relació a una possible operació. Per aquesta raó entenem que procedeix indemnitzar a la Sra. S. en la suma de 200 euros que resulta de la diferència entre allò que la Sra. S. va cobrar el mes de gener del 2009 i el que va cobrar el mes de febrer més el que va rebre per l'atur d'aquells dies (foli 64).

IV.- En relació a l'I.P.P. la Sentència d'instància concedeix a l'agent la suma de 2.700 euros, acceptant la valoració feta per la Dra. Tamarit que la fixa en un 3%. Pel contrari, la recurrent estima que s'hauria de valorar en un 8% d'acord amb l'informe del Dr. Capellà i tenint en compte la possibilitat d'haver d'efectuar una rizòlisi. No obstant, malgrat és cert que el citat doctor defensa aquest criteri (foli 69), entenem que cal donar major credibilitat a l'informe del metge forense que clarament manifesta que "la rizòlisi, en el cas que finalment sigui necessària, serà una intervenció sobre l'estat anterior i no atribuïble al factor causal d'autes", raó per la qual no es pot estimar aquest motiu del recurs.

D'altra banda, entenem que la fixació de la indemnització corresponent a un 3% d'IPP en 2.700 euros s'ha de considerar correcta ateses les circumstàncies del cas, sense que el fet que en altres ocasions s'hagi concedit una suma superior pugui resultar rellevant quan l'import que s'acorda pot variar segons les circumstàncies del mateix.

V.- Argumenta igualment la recurrent que la Sentència d'instància desestima la seva petició de que se la compensi per la repercussió laboral i la incidència de les lesions que va patir, mentre que ella considera que, com a conseqüència dels danys que va patir, va haver de deixar la seva feina a les pistes d'esquí XXXX a on treballava com encarregada de "snowpark" tots els caps de setmana i no pot realitzar les activitats esportives intenses que practicava habitualment, però tampoc aquest motiu es pot estimar.

En primer lloc, de l'informe presentat per "S." es dedueix que la seva baixa va ser voluntària (foli 65), del signat pel Dr. R. sols es deriva la necessitat de suspendre les seves activitats laborals habituals degut al quadre "actual", de tal manera que, superat el període de baixa, no hi havia motiu per donar per finalitzada la seva activitat a les pistes, o, en tot cas, no més que el que existia abans del sinistre, ja que, com destaca l'informe elaborat per la Dra. Tamarit, les lesions que va patir la Sra. S. com a conseqüència de l'accident no intervenien en la capacitat per realitzar activitats esportives. Pels mateixos motius, cal descartar l'argument de la recurrent en el sentit que la lesió patida li impedia fer l'activitat esportiva "intensa" que practicava anteriorment, ja que no hi ha a les actuacions cap prova d'aquesta pràctica i, en tot cas, aquest argument és contradit clarament pel metge forense.

VI.- Finalment, argumenta la recurrent que l'import de 1.500 euros que la Sentència d'instància li concedeix per compensar-la d'un quantum doloris, que el metge forense assenyala amb un 2/7, és insuficient, en primer lloc, perquè el Dr. Capellà el quantifica en un 3/7 i en segon lloc, perquè la jurisprudència dels Tribunals andorrans el valora en imports força superiors. No obstant, com hem argumentat àmpliament, cal preferir la valoració raonada i complerta del metge forense front aquella que realitza un professional que actua a instància de part i els imports que es fixen com indemnització en cada cas no són immutables i depenen de les circumstàncies del mateix.

VII.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Vives contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de gener del 2012, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de fixar la suma de la qual s'han de fer càrrec els defenent en l'import de 4.684,57 euros, CONFIRMANT en tots els demés punts la citada resolució i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-