Sanció disciplinària (0037/07)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0071-1/06 TSA: 07/07

S E N T È N C I A NÚM. 37-2007

PARTS:

Apel·lant: Tejera Representant: Corbacho Advocat: Bernat

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: Daza Advocat : Pina

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Barberá Advocat. Álvarez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 9 de juliol de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0071-1/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1- La Sra. Tejera va interposar recurs contra la destinació tàcita del Govern en relació amb el recurs d'alçada contra la resolució comunal del 26 d'abril del 2006.

2.- En la sentència del 15 de gener del 2007, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Tejera.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 27 de febrer del 2007, la Sra. Tejera manifesta principalment que:

-la falta està prescrita, ja que el termini de prescripció ha de començar a comptar des del mateix moment en que el funcionari incompleix els seus deures i obligacions i no des del moment en que l'Administració decideix exigir-li el compliment.

En el seu escrit de conclusions de data 13 d'abril del 2007, precisa que no es pot tenir com a data d'incompliment de l'obligació de treballar 6 hores diàries la comunicació del 29 de novembre del 2005, ja que al no estar correctament notificat l'acord corresponent no entra en vigor i no és oponible. La negligència del Comú d'Encamp per no haver exigit a la Sra. Tejera amb anterioritat el compliment de l'horari acordat el 2 de febrer de 1995 no pot ara perjudicar-la.

4.- En la seva contesta de data 19 de març del 2007, l'Hble. Comú d'Encamp manifesta principalment que:

-la falta ha estat comesa per la Sra. Tejera de forma continuada en el temps;

-el fet causant, por l'aplicació de l'article 76.1 de l'Ordinació de la Funció pública del Comú d'Encamp és l'incompliment a comptar del moment que se li torna a exigir el compliment de l'horari laboral, és a dir, a comptar de l'any 2004. En conseqüència no es pot estimar la prescripció invocada per la part demandant i avui apel·lant.

L' Hble. Comú d'Encamp ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 13 d'abril del 2007.

5.- En la seva contesta de data 21 de març del 2007, el MI Govern manifesta principalment que:

-l'eficàcia de tot acte administratiu està condicionada a la seva correcta notificació i, en el cas que ens ocupa, la notificació no va tenir lloc fins al desembre del 2005. En conseqüència no es admissible l'argument de la prescripció invocat per l'apel·lant i demana la imposició de les costes judicials.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 16 d'abril del 2007.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'única qüestió que resta en litigi és la de l'aplicació de la prescripció. La demandant estima que el punt de partida del termini de prescripció és la data de l'acord del 2 de febrer de 1995.

El present litigi s'inscriu dins el quadre jurídic següent:.

L'article 76-1 de l'Ordinació de la funció publica d'Encamp de data 19 de desembre de 2002: BOPA n° 99 del 27/12/2002) disposa:

« Prescripció de faltes i sancions

1. Les faltes prescriuen al cap de quatre anys en els casos de faltes molt greus; al cap de dos anys en els casos de faltes greus, i al cap de sis mesos en els casos de faltes lleus. El termini de prescripció comença a comptar-se des de la data del fet causant.

El termini de prescripció de les faltes s'interromp per la iniciació de l'expedient disciplinari. »

En aquest cas, el termini de prescripció és de dos anys, ja que el procediment disciplinari és una falta greu (veure foli 110).

Es tracta, per tant de determinar « el fet causant » de la falta greu. En primer lloc, aquesta determinació suposa identificar la « falta » que s'ha comès. Segons els fets que no són discutits, la Sra. Tejera no ha complert les 6 hores de treball setmanals. Aquesta obligació consta des d'un acord de data 2 de febrer de 1995. Aquest acord no se li va notificar oficialment i durant molts anys les autoritats del Comú no han exigit formalment l'aplicació d'aquest. text.

L'ordre formal d'observar l'acord de treballar 6 hores diàries se li va notificar per carta de data 29 de novembre del 2005. Per tant, és a partir d'aquesta data que cal apreciar si una falta ha estat o no comesa. En efecte, és a partir d'aquesta notificació quan la interessada hagués hagut de respectar l'ordre que se li va adreçar.

Resulta dels elements que figuren en l'expedient que aquesta obligació no l'ha respectada la Sra. Tejera i aquesta mancança se li ha indicat per carta de data 16 de gener del 2006: « els informes emesos a comptar d'aquella data evidencien que no compliu l'ordre dels vostres superiors, i per tant aquests fets exposats podrien ésser constitutius d'una falta greu d'indisciplina o falta d'obediència deguts als superiors... » (veure foli 107).

El « fet causant », segons l'article 76-1, ja mencionat, queda constituït pel no respecte a l'ordre formal continguda en la carta de data 29 de novembre del 2005.

Per tant, el termini de prescripció no ha expirat i en conseqüència, escau declarar que la sanció disciplinaria és conforme a dret.

Tercer.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Tejera.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució sancionadora comunal del 26 d'abril del 2006, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.