COL·LEGIS PROFESSIONALS. Sanció per incompliment dels deures i obligacions professionals. Vulneració del dret de reserva. Necessitat de motivar la qualificació de la infracció. (1000057/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000057/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000076/2020

SENTÈNCIA 31-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vaquero

Representant: Sra. Badía

Advocat: Sr. Garzón

Apel·lat: Carnero

Representant: Sra. Carnero

Advocat: Sr. Corbacho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, el vint-i-dos d'abril de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000057/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Vaquero va interposar demanda contra el Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra, en què impugnava la resolució d'11 de juliol de 2019 de la Junta disciplinària de segona instància, desestimatòria del recurs d'alçada formulada contra una anterior resolució de 12 de març de 2019 de la Junta de Govern, constituïda en Junta disciplinària de primera instància, que va imposar a l'agent dues sancions de 1.001 EUR de multa, com a responsable de sengles infraccions greus de l'article 25.4.b) de la Llei 48/2014, de 18 de desembre, de l'exercici de la professió d'advocat i del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra.

Les infraccions consisteixen en l'incompliment dels deures i obligacions que contempla l'article 13, apartats 2 i 3, de la mateixa Llei, respecte del deure de reserva sobre les converses i la correspondència mantingudes amb els altres advocats, i del deure de no implicar de manera directa o indirecta l'advocat de la contrapart en el litigi, i evitar tota al·lusió que s'hi refereixi.

2.- La sentència de 10 de setembre de 2020 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda i va anul·lar les resolucions impugnades, amb retroacció del procediment al moment de dictar-se la resolució de la Junta disciplinària de primera instància, per tal que aquesta motivi la qualificació jurídica de la infracció com a greu i no lleu.

3.- La representació del Sr. Vaquero ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'agent va presentar en un procés civil la correspondència mantinguda amb la lletrada de la contrapart i va fer respecte d'aquesta determinades al·lusions, amb la finalitat d'evitar un frau de llei, que tenia per objecte evitar la competència dels tribunals andorrans en aquell litigi. Aquests fets podien constituir un delicte de creació mediata de document inveraç per particular i un altre delicte d'ús de document inveraç per particular, de manera que resulta prevalent el Codi de procediment penal sobre la Llei 48/2014, atesa l'obligació de denunciar els il·lícits penals perseguibles d'ofici.

L'agent no disposava de temps material per sol·licitar l'autorització de la Junta de Govern del Col·legi abans de presentar la correspondència amb l'altra advocada.

S'ha vulnerat el procediment, ja que l'instructor de l'expedient va formular una proposta de resolució que no està contemplada en la Llei 48/2014, i que han reproduït quasi íntegrament les dues Juntes disciplinàries, de primera i de segona instància, de manera que aquell ha intervingut en la decisió final, contra la prohibició de l'article 23.4 de la Llei 48/2014. Això ha d'implicar que, en el seu cas, la retroacció acordada per la Batllia s'hagi de remuntar a l'inici de l'expedient.

4.- La representació del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles.

En la seva opinió, l'entitat dels fets i la intencionalitat dels mateixos justifiquen que s'hagin de qualificar com a greus i no de caràcter lleu.

5.- Cadascuna de les parts s'ha oposat al recurs de la contrària, en el sentit que resulta de les actuacions.

6.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte del procés versa sobre l'examen de la legalitat de les resolucions del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra, en virtut de les quals es van imposar al demandant dues sancions de 1.001 EUR de multa cadascuna d'elles, com a responsable de sengles infraccions greus de l'article 25.4.b) de la Llei 48/2014, de 18 de desembre, de l'exercici de la professió d'advocat i del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra.

Aquestes infraccions consisteixen en l'incompliment dels deures o de les obligacions professionals establertes en la pròpia Llei o en els estatuts del Col·legi, quan no es pugui qualificar com una infracció professional molt greu.

Són dos els incompliments que s'imputen a l'agent. Per una part, la infracció del deure de reserva sobre les converses i la correspondència mantingudes amb els altres advocats i procuradors, que estableix l'article 13.2 in fine de la Llei 48/2014, i que impedeix revelar-les o fer-ne ús, en judici o fora de judici, sense el seu consentiment exprés. Només en el cas de concórrer una causa greu justificada, la Junta de Govern del Col·legi por autoritzar de forma motivada la revelació o presentació en judici sense el consentiment esmentat.

D'altra banda, s'atribueix al demandant haver incomplert el deure previst en l'article 13.3 de la mateixa Llei 48/2014, segons el qual l'advocat no pot implicar de manera directa o indirecta l'advocat de la contrapart en el litigi o els interessos en controvèrsia, i ha d'evitar tota al·lusió personal que s'hi refereixi.

Tercer.- De forma prèvia, s'ha d'examinar la qüestió que planteja la part agent en el seu escrit de contesta al recurs del Col·legi d'Advocats d'Andorra, en què defensa que s'hauria d'inadmetre aquest recurs, ja que no es va acompanyar còpia de la sentència impugnada, com exigeix l'article 57 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

Encara que és cert que el Col·legi d'Advocats va ometre aquest requisit formal, una interpretació ajustada al dret fonamental que recull l'article 10 de la Constitució impedeix acordar la inadmissibilitat del recurs per aquest motiu. Es tracta d'un requisit susceptible d'esmena i, a més, la sentència es troba ja incorporada a les actuacions de primera instància, i va ser notificada en el seu dia a les dues parts, de manera que tots els intervinents en el recurs, tant el Tribunal com els recurrents, en tenen coneixement suficient i la omissió de la còpia no ha causat cap indefensió a la contrapart. En conseqüència, la inadmissió del recurs seria desproporcionada, per la qual cosa s'han de desestimar les pretensions de l'agent en aquest punt.

Quart.- Sobre la primera de les infraccions imputades a l'interessat, no és objecte de discussió que el mateix va presentar en un procés civil uns correus electrònics que el seu despatx professional havia intercanviat amb la lletrada de l'altra part, amb la qual cosa és evident que va incomplir el deure de reserva que estableix l'article 13.2 de la Llei 48/2014.

Aquest precepte incorpora una norma deontològica àmpliament estesa en l'àmbit professional en els països del nostre entorn, que té per objecte afavorir els contactes i les negociacions entre els advocats de les parts, sense que cap d'aquests pugui fer ús posteriorment de les converses o de la correspondència mantingudes en aquest àmbit, cosa que suposaria un obstacle per a la llibertat d'actuació dels professionals i per a la pròpia finalitat de la negociació.

Tot i que l'agent admet haver presentat en judici aquesta correspondència intercanviada entre els advocats de les parts, al·lega que va considerar que les actuacions de la contrapart eren constitutives de delicte, de manera que va complir amb l'obligació de denunciar que estableix el Codi de procediment penal, que prevaldria sobre la Llei de l'exercici de la professió d'advocat.

Aquestes al·legacions no poden ser compartides. En primer lloc, perquè la relació entre llei qualificada i llei ordinària no es regeix pel principi de jerarquia, sinó pel de competència, de manera que la segona no pot incidir en totes aquelles matèries reservades a la primera, sense que això impliqui un rang superior de l'una sobre l'altra.

A més, el deure genèric de denunciar els delictes que es poden perseguir d'ofici, que contempla el Codi de procediment penal, no suposa un obstacle a l'aplicació de la normativa específica de l'advocacia, ja que els professionals es troben subjectes a unes normes deontològiques concretes, decantades al llarg d'un llarg període.

En concret, si l'agent creia que havia de denunciar una infracció penal, estava obligat a posar-ho en coneixement de la Junta de Govern del Col·legi, com preveu l'article 13.2 de la Llei 48/2014, que podia autoritzar- ho de forma motivada. Aquest deure va ser incomplert per l'interessat, que no acredita cap impediment per a fer-ho, com afirma la sentència apel·lada.

En conseqüència, s'ha de concloure que ha quedat suficientment acreditat l'incompliment del deure de reserva que preveu el referit article 13.2 de la Llei 48/2014.

Cinquè.- La segona infracció consisteix en haver introduït en dos escrits processals diverses al·lusions personals a l'advocada de la contrapart, a la qual arriba a atribuir conductes il·lícites i fins i tot un delicte.

És obvi que aquesta actuació contradiu el deure establert en l'article 13.3 de la Llei 48/2014, segons el qual l'advocat no pot implicar de manera directa o indirecta l'advocat de la contrapart en el litigi o els interessos en controvèrsia, i ha d'evitar tota al·lusió personal que s'hi refereixi.

En el seu recurs, l'agent no fa menció específica a aquesta infracció, sinó que es limita a invocar els mateixos arguments ja examinats quant a la primera, i que han de seguir la mateixa sort.

Sisè.- Quant al procediment, el recurrent al·lega que l'instructor va formular una proposta de resolució que la Llei 48/2014 no contempla, la qual va ser recollida de forma pràcticament literal per les resolucions de les Juntes disciplinàries de primera i de segona instància. D'aquesta manera, s'hauria infringit la prescripció de l'article 23.4 de la referida Llei, segons el qual l'instructor, que és membre de la Junta de Govern, no pot formar part de la Junta disciplinària.

És cert que la Llei 48/2014 no contempla específicament la formulació d'una proposta de resolució per part de l'instructor, però si ho fan els estatuts del Col·legi, de la mateixa manera que ho fan de forma general l'article 123 quinquies del Codi de l'Administració i l'article 11 del Reglament regulador del procediment sancionador.

En conseqüència, el fet que s'hagi elaborat una proposta de resolució no suposa en cap cas un vici invalidant, sinó que, en realitat, comporta una major garantia per a l'interessat, que ha vist concretats el fets que hom l'imputa, la seva qualificació jurídica i la sanció que es proposava per part de l'instructor. En definitiva, el silenci de la Llei 48/2014 sobre aquest tràmit no impedeix l'aplicació de les disposicions més completes dels estatuts col·legials.

D'altra banda, el fet que la resolució sancionadora reculli més o menys àmpliament el contingut de la proposta de resolució no suposa tampoc cap vici invalidant. La regla essencial és que l'instructor no participi en l'adopció de la resolució de la Junta de Govern, constituïda en Junta disciplinària, i aquest principi ha estat respectat en aquest cas.

Procedeix, doncs, desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa la part agent.

Setè.- El Col·legi d'Advocats impugna el pronunciament de la sentència del Tribunal de Batlles, que ha considerat que la resolució sancionadora no va motivar de forma suficient la qualificació jurídica de la infracció imputada a l'agent, ja que l'incompliment dels deures o de les obligacions professionals pot constituir una falta greu o lleu, segons l'article 25, apartats 4.b) i 5.a), i no s'ha justificat per què s'ha optat en aquest cas per la infracció greu.

L'examen de la resolució de la Junta disciplinària de primera instància, i també de la de segona, permet apreciar que s'ha fet referència en els dos casos a la graduació de la sanció, però no estrictament a la qualificació de la infracció. En bona tècnica, procedeix establir en primer lloc quin tipus d'infracció s'aprecia i, un cop fet això, determinar la sanció aplicable dins dels límits legals. Tanmateix, en aquest cas no es justifiquen les raons per les quals s'ha optat per considerar que es tracta d'una infracció greu. En el seu recurs, el Col·legi al·lega ara raons relatives a l'entitat dels fets i a la seva intencionalitat. Ara bé, aquests arguments havien d'haver-se incorporat a la resolució sancionadora per a poder ser valorats per part del Tribunal de Batlles.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs del Col·legi i confirmar la retroacció del procediment per tal que es dicti una nova resolució amb expressió dels motius que justifiquin la tipificació d'una o altra infracció. Tampoc poden prosperar les al·legacions de l'agent sobre el reinici del procediment, ja que el vici s'aprecia només en la resolució sancionadora, i per això és suficient retrotraure els tràmits al moment en què aquesta va ser dictada.

Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen el Sr. Vaquero i el Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra, ambdós contra la sentència dictada el 10 de setembre de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.