Laboral - absència de la feina, manca de prova (0012/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 012/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Zapata va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el Sr. Daza, titular i gerent del negoci ORG_0, en reclamació de la quantitat de 8.221,81 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, fet de forma indeguda i injustificat, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda.

II.- El Sr. Daza va oposar-se a les pretensions de la part agent, estranyant-se que la Sra. Zapata formuli demanda, quan és ella qui ha abandonat el seu lloc de treball de forma totalment injustificada durant un període molt superior a 3 dies laborables consecutius, motiu que tal i com ho exposa l'article 72.7 de la Llei sobre el contracte de treball és constitutiu d'acomiadament justificat.

III.- Per sentència del dia 1 de desembre del 2009 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de l'agent, va condemnar al Sr. Daza a pagar a la Sra. Zapata, la quantitat de 8.221,81 EUR, augmentada amb els interessos legals comptadors des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 2 de setembre del 2008, fent imposició a la part defenent de les costes processals causades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Daza ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el primer jutge dóna plena credibilitat, sense motivació especial, als testimoniatges aportats per la part adversa i nega sistemàticament la credibilitat dels testimoniatges aportats per aquesta part; que respecte al motiu essencial de l'acomiadament, que és l'absència injustificada de l'adversa a partir del dia 5 de maig del 2008 al seu lloc de treball, la sentència interpreta a favor de l'adversa els pocs nombrosos i pocs consistents elements obrant en autes, i en contra de l'empresa, tots els elements que venen a acreditar aquest abandó del lloc de treball; que l'adversa havia començat a treballar per una altra empresa, abans del desistiment unilateral del seu treball; que també ha quedat acreditat que els dies d'absència de la treballadora es situaven durant un pont en el qual hi havia molts visitants al Principat, i que el restaurant necessitava tots els seus assalariats per fer front a aquest pont; que els altres empleats de l'empresa ratifiquen aquest abandó unilateral i no es pot treure, tal com ho fa la sentència, tota credibilitat a aquestes declaracions en relació amb una declaració indirecta recollida a prop d'una amiga de la part adversa.

II.- La Sra. Zapata va començar a treballar pel compte del Sr. Daza en data 1 de desembre del 2003, en qualitat d'ajudant de cuina al ORG_0, mitjançant un salari mensual de 1.234,51 EUR. El dia 12 de maig del 2008, l'empresari va entregar a la treballadora una carta en la qual li comunicava el seu acomiadament immediat per, des del dia 5 de maig del 2008, no haver-se presentat a treballar sense aportar la més mínima justificació de la seva absència, d'acord amb la previsió de l'article 72.7 de la llei sobre el contracte de treball. A més a més en la referida carta, l'empresa reprotxava a la Sra. Zapata que en reiterades ocasions la mateixa s'havia negat a efectuar diverses tasques laborals que formaven part de les seves obligacions, incomplint d'aquesta manera les instruccions donades pels seus superiors, i creant baralles i mala relació amb els seus companys de treball, quin l'han tingut de suplir en les tasques que es negava a efectuar.

III.- S'ha prèviament de posar de manifest que els fets imputats a la treballadora relatius a l'incompliment de les instruccions donades pels seus superiors, a la creació de baralles i mala relació amb els companys de feina, no poden constituir motius d'un acomiadament justificat, per manca de precisió i de concreció. En canvi, és pacífic que la Sra. Zapata no va presenciar-se al seu lloc de treball els dies 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 del mes de maig del 2008, el que pot constituir una causa d'acomiadament justificat sense necessitat de preavís i d'indemnització, contemplada en l'article 72.7 de la Llei sobre el contracte de treball. Nogensmenys la treballadora afirma que si no va venir a treballar els dies esmentats, és perquè el diumenge 4 de maig el Sr. Daza va comentar-li que havia vist que li quedaven 6 dies recuperables i que se'ls agafés per descansar. Pertoca a la part que al·lega provar la realitat de les seves afirmacions, i per tant, la Sra. Zapata ha d'establir que des del dia 5 fins al 12 de maig estava de vacances amb el permís del seu amo, cosa molt difícil quan l'autorització de l'empresari fou donada oralment.

IV.- Si s'examina els testimoniatges aportats en autes per la Sra. Zapata, cap dels mateixos estableix que l'empresa va donar alguns dies de vacances a la treballadora, llevat de la Sra. Giner, però aquesta darrera només fa que declarar el que va comentar-li la Sra. Zapata i no va constatar res personalment. En canvi, els Srs. Pérez i Querol han manifestat que els hi constava que el dia 5 de maig del 2008 la Sra. Zapata va abandonar el seu lloc de treball sense cap justificació. És cert que tractant-se de testimonis empleats per l'empresa, s'han de considerar amb molta cautela, però sense tampoc descartar-los íntegrament. Les circumstàncies envoltant els fets tampoc no permeten acreditar la versió de la Sra. Zapata. En efecte, si s'ha de tenir per provat que quan algun treballador tenia dies recuperables l'empresa els hi donaven verbalment sense fer signar cap document, s'ha també de posar de relleu, que en principi, llevat cas excepcional, l'empresa mai feia recuperar una setmana sencera de festa, sinó que els dies es recuperaven puntualment, i que, a més a més, la Sra. Zapata va absentar-se 6 dies quan només li pertocava recuperar 4 dies. Igualment, és pacífic que el dia 11 de maig l'empresa va contractar un empleat per tal de substituir la Sra. Zapata al restaurant. Encara que aquest fet no sigui la prova formal de que la Sra. Zapata va abandonar el seu lloc de treball de manera voluntària i unilateral, tanmateix deixa presumir que l'empresa es va trobar desemparada per l'absència de la Sra. Zapata, quan ja hi havia 2 altres treballadors que feien de vacances. En conseqüència, força és de constatar que la Sra. Zapata no acredita de manera suficientment significativa que la seva absència al seu lloc de treball durant 6 dies al mes de maig del 2008 sigui deguda a uns dies de vacances donats per l'empresari, ço que determina la desestimació de la seva demanda.

VI.- Malgrat l'estimació del recurs i la desestimació de la demanda de la treballadora, la matèria laboral del litigi i la situació d'insolvència de la part agent imposen no fer especial imposició de costes d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_5;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 1 de desembre del 2009;

Desestimar la demanda de la Sra. Zapata en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i injustificat;

Sense fer especial imposició de les despeses processals d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.