Assegurances (0361/07)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA

TSJC-361/07

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 24 d’abril de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Sainz, titular administratiu del negoci “Sanç”, va formular demanda contra la companyia asseguradora “Pérez” el dia 24 de maig del 2006 en reclamació de la suma de 4.729,15 euros, import de les factures que s’aportaven amb la demanda resultants de diversos treballs de reparació portats a terme per la seva mandant, més interessos i costes.

II.- En data 7 de juny del 2006 la representació processal de la societat “Pérez” va contestar a la demanda, oposant-se a la mateixa i argumentant que mai va contractar els serveis de l’adversa i que, per tant, no li devia les quantitats reclamades.

III.- L’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 24 d’octubre del 2007 desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Sainz, titular administratiu del negoci “Sanç”, i absolent a la societat “Pérez” de les pretensions de la part agent.

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal del Sr. Sainz, titular administratiu del negoci “Sanç” i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i l’estimació íntegra de la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part demandant en aquest litigi afirma que el negoci “Sanç”, del qual és titular administratiu, va portar a terme determinades obres de reparació al “Bar C.R.” de Canillo, a l’XXXX, al XXXX en benefici del Sr. Escolano i a la Pelleteria “A.” d’Escaldes i, com a conseqüència de les mateixes, va emetre quatre factures en les que constava com a client “Pérez” per un import total de 4.729,15 euros.

L’efectiva realització d’aquests treballs queda acreditada no sols per les declaracions de la demandant i pels esmentats documents, sinó especialment per les declaracions dels Srs. Salamanca (foli 103 en relació al 37 i 50), Izquierdo (foli 109 en relació al 38 i 48, 52, 53 i 54), Amador (foli 106 en relació al 37 i 49) i Barba (foli 47) que van portar a terme diferents treballs als llocs citats junt amb la demandant i també de les manifestacions de la propietària de la Pelleteria “A.” (foli 51), que reconeix que les reparacions a la botiga de la seva propietat les va fer “Sanç”.

II.- També s’ha provat que la defenent actuava al Principat en algunes ocasions en interès propi com a companyia d’assegurances en el ram general o de “riscos diversos” i en altres en interès de la companyia “Galan” com agent de d’assegurances, com s’acredita al certificat que consta al foli 76 de les actuacions i que altres vegades havia contractat a “Sanç” per portar a terme la reparació d’algun sinistre pagant ella la corresponent factura, com es reconeix al contestar a la demanda.

Sent per tant possible que la defenent actués en ocasions en nom propi i en altres com a mediadora d’un altre companyia d’assegurances, el que cal resoldre en el present litigi és si la defenent va encomanar a l’agent les tasques que es reflecteixen a les factures que es reclamen, si al fer-ho va comunicar al demandant que actuava en la seva qualitat d’agent d’assegurances de la companyia “Galan”, o si aquest sabia o havia de saber actuant amb la diligència deguda que ho feia en aquest concepte i per tant en nom seu.

III.- Pel que fa a si la defenent va encomanar o no a la part agent les tasques que es reflecteixen en les factures reclamades, cal entendre que va ser ella i no pas “Galan” qui va intervenir en tots els tractes amb la part agent per tal que fossin reparats els danys causats per diferents sinistres, ja fos en interès propi o d’una tercera entitat.

Aquesta conclusió es deriva de la intervenció del Sr. Vendrell, perit independent que, segons les seves declaracions, actua per compte de la companyia “Pérez” quan aquesta li demana (foli 101 en relació al 36), en tots els tràmits procedents per tal de reparar els danys que presentaven els immobles i que van generar les factures que es reclamen. El citat senyor admet en les seves declaracions que coneix al Sr. D. com a reparador, com reconeix el representant legal d’aquesta entitat, l’actuació de “Sanç” reparant els danys produïts per diferents sinistre no era nova, sinó que s’havia produït altres vegades, abonant-li la defenent el seu cost en aquelles ocasions, com es reconeix a la contesta a la demanda, i el seu perit intervé en tots els sinistres que repara “Sanç” i que ara factura i qui presumiblement els ordena per decisió pròpia o amb el consentiment exprés o tàcit de la defenent, sense que enlloc consti que la demandant coneixia que es tractava de sinistres assegurats per “Galan”, de tal manera que l’agent podia creure justificadament que la defenent actuava en nom propi.

No s’ha acreditat en cap moment que “Pérez” li manifestés al Sr. D. que actuava en representació de “Galan”, ni que aquest ho coneixia, ni que era evident, ni ostensible que ho feia en nom d’un altre companyia asseguradora. L’actuació de la defenent tampoc podia ser interpretada en un altre forma quan ella també es dedicava a aquesta activitat, encara que manifesti que ho fa en el ram general o de “riscos diversos”, ni el constructor tenia perquè conèixer en interès de qui actuava, ja que el titular d’una empresa de reparació no acostuma a tenir coneixements jurídics i senzillament pot raonablement entendre que qui li encarrega un treball se’n fa responsable i per tant a és a ell a qui factura. Per aquesta raó, d’acord amb el que disposa el Digest 42,1,4 pr., qui encarrega un treball en nom propi sense donar a conèixer en nom de qui actua, ni això es pot deduir per qui porta a terme l’activitat procedint amb una diligència mitja, resta responsable enfront el tercer de les obligacions que deriven de la seva actuació com si es tractés d’assumptes personals seus, com destaca la Sentència d’aquesta Sala de 23 de juliol del 1998.

IV.- No discutint-se en aquest procediment l’import que es reflexa en les factures que es reclamen i havent considerat que les actuacions que les van generar van ser encarregades per la demandada en nom propi, encara que és possible que ho fes en interès aliè, procedeix estimar aquest recurs i, per tant, condemnar a la defenent al pagament de les sumes reclamades a la demanda, imposant- li a més les costes de la instància i sense fer especial pronunciament en relació a les generades per aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Sainz, en tant que titular administratiu del negoci “Sanç” contra la Sentència dictada per l’Hble. Batlle en data 24 d’octubre del 2007, que REVOQUEM, condemnant a la companyia “Pérez” a pagar a l’agent la suma de quatre mil set-cents vint-i- nou euros amb quinze cèntims, més els interessos legals d’aquesta quantitat a partir de la contesta de la demanda, més les costes de la instància inclosos els honoraris d’advocat i procurador, sense fer especial pronunciament respecte de les d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.