Sentència sobre la nul·litat del POUP d'Escaldes-Engordany

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000019/2025

ORIGEN.- 2000029/2022 - 0

NIG: 5300545320220000043

SENTÈNCIA 38-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000019/2025

Nig : 5300545320220000043

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00038

SENTÈNCIA 038-2025

PARTS :

APEL·LANTS: Sra. Giner i Criado

Representant: Sra. Canales

Advocat: Sr. Esparza

APEL·LAT: ADDRESS_3

Representant : Sra. Catalá

Advocat: Sr. Barba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Declaració de nul de ple dret del POUP ADDRESS_3 per qualificar com a sol urbà consolidat a urbanització aprovada però no executada

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions núm. 2000029/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent -el Comú ADDRESS_3- va interposar demanda jurisdiccional en la qual pretenia la declaració de nul·litat de determinats actes administratius així com del POUP del 2007 i del 2018.

2.- En la sentència núm. 30/2024, de data 3 de juliol del 2024, el Tribunal de Batlles, va desestimar la demanda promoguda pel Comú, qui va interposar posteriorment recurs d'apel·lació..

3.- La sentència d'aquesta Sala núm. 74/2024, va estimar en part el recurs d'apel·lació presentat pel Comú. La seva part dispositiva és la següent:

"Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el ADDRESS_3contra la sentència dictada el 3 de juliol de 2024 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca en l'exclusiu particular relatiu a la impugnació dels decrets enumerats com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda.

Segon.- Acordar la retroacció de les actuacions, amb devolució de les mateixes a l'òrgan de procedència, a fi que examini i resolgui si existeix un motiu de nul·litat de ple dret de les resolucions enumerades com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda, en aplicació del principi de jerarquia normativa, per la possible existència d'una contradicció entre les previsions del POUP amb la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, quant a la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades."

Retornades les actuacions al Tribunal de Batlles, i desprès de concedir un nou tràmit d'al·legacions a ambdues parts, la sentència ara apel·lada estima en part la demanda i acorda la nul·litat de ple dret dels POUP del 2007 i el del 2018, únicament en quant a la classificació com a sòl urbà consolidat dins de la unitat d'actuació UA-SUC-39 de la finca anomenada ADDRESS_0.

4.- En el seu escrit d'apel·lació, la part agent estima, en substància, que:

La sentència infringeix l'article 83 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000 (en endavant LGOTU), i en concordança també dels articles 7.1c) i 8.1.1.2 del Reglament Urbanístic de 3 d'octubre del 2012.

Infracció de la jurisprudència recollida a la Sentència núm. 20-2010 dictada en data 12/04/2010 per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

Infracció de la Disposició addicional segona de la LGOTU introduïda per la Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. .

Infracció del principi d'igualtat reconegut a l'article 6 de la Constitució.

La sentència és incongruent i està mancada de motivació.

S'ha de revocar la sentència i retornar les actuacions al Tribunal de primera instància, compte tingut que no en fa cap pronunciament sobre el fet que la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat es sustenta en l'aplicació de l'esmentada Disposició addicional segona de la LGOTU, que va ser l'argument clau mantingut en via administrativa i també en el procés judicial.

4.- En la seva contesta, el Comú estima, en substància, que:

Els agents busquen treure profit dels avantatges que obtindrien si el seu terreny rebés finalment la condició de sòl urbà consolidat com a conseqüència d'un error de l'Administració, contràriament a les càrregues que ha hagut de suportar qualsevol administrat en una situació similar, i, en definitiva, pretenen que és un tracte diferent i avantatjós front la resta d'administrats.

A la STSJA 74/2024 aquesta Sala ja es va posicionar en el sentit que la urbanització no està completada, però els recurrents eviten qualsevol valoració sobre els treballs o les obligacions omeses pels propietaris.

La sentència no està mancada de motivació, ni el fet que no s'hi refereixi directament a l'aplicació o no de la Disposició addicional segona de la LGOTU ha d'implicar el retorn de la causa a primera instància.

La sentència apel·lada sí ha resolt l'aplicació o no de la repetida Disposició addicional de la LGOTU, però ho ha fet implícitament, compte tingut que el raonament que ofereix la sentència de primera instància sobre aquest article 83 de la LGOTU, és perfectament aplicable a la Disposició addicional segona de la mateixa Llei.

En el cas de l'aplicació de l'art. 83 de la LGOTU, el POUP pot regular l'ordenació de manera directa, però ho ha de fer amb la precisió i el detall suficients, de tal forma que faci innecessaris plans parcials d'urbanisme posteriors, i, en aquest cas, ni en el POUP del 2007, ni a la revisió del 2018, es va regular amb el suficient detall i precisió la unitat d'actuació on es va incloure el terreny ADDRESS_0, de fet, ni tan sols es va regular.

Al POUP del 2018, malgrat hi ha un fitxa específica dels polígons d'actuació, no s'hi troba la finca d'autes, la qual cosa demostra que no es va pretendre mai atorgar al terrenys dels agents la condició de sol urbà consolidat.

La STSJA 20/2010 porta a la mateixa conclusió, compte tingut que no en ella no se'n dedueix que en aquell cas el POUP havia regulat de manera directa aquella unitat d'actuació on s'ubicava el terreny, de forma suficientment precisa com perquè sigui innecessari un pla parcial posterior.

L'art. 83 de la LGOTU estableix una excepció que únicament pot ser aplicada a aquells poblats o urbanitzacions, amb un estat ja consolidat o en funcionament.

La Disposició addicional segona de la LGOTU no distingeix entre urbanitzacions aprovades i existents, sinó que està pensada per aquelles urbanitzacions que tinguin pendents d'execució alguns treballs d'urbanització, però que ja es trobin en funcionament i estiguin consolidades.

La hipotètica urbanització a la finca dels agents mai ha entrat en funcionament, ni gaudeix de l'aprovació comunal de finalització de la urbanització. Tampoc assoleix els mínims necessaris de subministraments d'aigua, electricitat, telecomunicacions, evacuació d'aigües pluvials i fecals, així com tampoc compta amb un accés reglamentari mínim quant a amplada i pendent, com ha quedat acreditat per la pericial que consta en autes, ni s'ha concedit cap llicència de construcció no hi ha cap construcció bastida.

No es vulnera el principi d'igualtat compte tingut que ADDRESS_1 és una urbanització construïda i ocupada per persones que hi resideixen.

5.- En el tràmit de conclusions, la part apel·lant va afegir, que:

La STSJA 74/2024 es va limitar a fer un pronunciant respecte a l'admissibilitat de l'acció de declaració de lesivitat tenint en compte la possible concurrència dels principis generals de seguretat jurídica, la consolidació de situacions, l'equitat o la bona fe, però en cap moment aquesta Sala s'ha pronunciat respecte si el terreny d'autes s'ha de classificar com a sòl urbà consolidat o no.

La pretensió formulada en la instància es limita a que es reconegui que el fet que es disposi d'una urbanització aprovada amb anterioritat a la LGOTU, implica que siguin d'aplicació els efectes i el règim jurídic que la Llei atribueix a aquesta situació jurídica determinada.

L'article 39 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu en cap cas permet que els defectes de motivació de la sentència puguin ésser esmenats pel Tribunal Superior en la resolució del recurs d'apel·lació, i les parts tenen dret d'obtenir una resolució degudament fonamentada, i presentar en tot cas un recurs d'apel·lació amb totes les garanties necessàries, preservant-se així el dret a la doble instància.

Al seu escrit de conclusions no es va afegir cap argument nou.

En cap cas es pot entendre que el planificador té la facultat discrecional de decidir en quins casos classifica els terrenys amb urbanització aprovada com a sòl urbà consolidat i en quins casos no.

El planificador va decidir classificar la finca com a sòl urbà consolidat, com resulta de l'apartat 7.5 de la memòria del POUP, que distingeix clarament l'apartat 1 (urbanitzacions consolidades) de l'apartat 3 (urbanitzacions aprovades).

Si es donés el cas que el POUP no tingués la informació precisa i detallada, aquesta omissió d'informació no afectaria la classificació del sòl, ja que aquesta ve donada, segons l'article 83 de la LGOTU, pel fet de tenir una urbanització aprovada.

Com es pot veure en els plànols (entre d'altres, plànol O4B) el planejament grafia el vial interior de la urbanització i fins i tot la parcel·lació existent (degudament inscrita al Cadastre).

L'execució de les obres d'urbanització seran executades d'acord amb el projecte d'urbanització presentat que és l'objecte dels autes 20000030/2021 (actualment suspesos).

El legislador ha creat una categoria excepcional de sòl urbà pels terrenys amb urbanització aprovada amb anterioritat a la LGOTU.

6.- A l'últim, a les conclusions del ADDRESS_3es manté que, en cas d'acollir-se la posició dels agents, aquests podran construir una urbanització i les posteriors edificacions que s'hi bastiran, sense gaudir, però, d'un vial d'accés que compleixi amb la normativa pertinent, i, per contra, la postura del Comú comporta que es vegin obligats a haver de construir aquest vial, de la mateixa forma que li correspondria a qualsevol altra urbanització, evitant així cap discriminació, sense impedir però que pugui urbanitzar i edificar el seu terreny, lògicament amb un nou projecte, i que el Comú afegeix que, si finalment la urbanització s'arriba a construir però el vial no, serà el Comú el qui es veure obligat a fer-ho, quan aquesta és una inversió que han de fer els propietaris del terreny.

7.- Estant designada la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Antecedents rellevants i delimitació de la controvèrsia subsistent

Com a ambdues parts els hi consta, el ADDRESS_3va iniciar un procediment per declarar la nul·litat de determinats actes administratius ferms així com els POUP del 2007 i del 2018, i va procedir posteriorment a impugnar-los per la via contenciosa en aquest procediment.

Aquets actes són els següents:

"Grup 1.- Nul·litat de ple dret en haver-se reconegut la delimitació del terreny conegut com a ADDRESS_0, sense haver-se acreditat prèviament la titularitat sobre el mateix, havent-se transgredit així de manera total i absoluta el procediment legalment establert. Els actes integrats en aquest grup són els següents:

-Document núm. 1: l'acta del Ple del Comú d'Escaldes-Engordany de data 28 de maig del 1992 en la que s'acorda a l'apartat 2.n) aprovar els límits de propietat comunal amb la finca ADDRESS_0, definits en el plànol topogràfic núm. 454. AND 7.91.

-Document núm. 2: el Decret núm. 536/95 de 29 de novembre del 1995 on s'autoritza al Sr. Briones a procedir a la construcció d'un vial privat dins de la finca ADDRESS_0.

-Document núm. 3: el Decret núm. 142/99 de 17 de març del 1999 on s'autoritza al Sr. Briones a dur a terme els treballs de parcel·lació, urbanització i construcció dins de la finca ADDRESS_0.

-Document núm. 4: l'acord de l'apartat 5 de la sessió del Consell de Comú de 13 de desembre del 2007, pel qual s'aprovà declarar l'alienabilitat de la parcel·la de terreny comunal situada a la ADDRESS_2, d'una superfície de 885,70 m2 i la permuta d'aquest terreny amb un altre terreny propietat del Sr. Briones. I per via de conseqüència, l'actuació que va dur a terme el cònsol major per procedir a l'execució d'aquell acord mitjançant escriptura pública.

Grup 2.- Nul·litat de ple dret en haver-se procedit a la permuta de terreny comunal amb part de la finca coneguda com a ADDRESS_0 sense haver-se acreditat prèviament l'interès públic i havent-se qualificat el terreny com urbà de sol consolidat, havent-se transgredit així de manera total i absoluta el procediment legalment establert, així com el principi de jerarquia normativa. L'acte integrat en aquest grup és el següent:

-Document núm. 4: l'acord de l'apartat 5 de la sessió del Consell de Comú de 13 de desembre del 2007, pel qual s'aprovà declarar l'alienabilitat de la parcel·la de terreny comunal situada a la ADDRESS_2, d'una superfície de 885,70 m2 i la permuta d'aquest terreny amb un altre terreny propietat del Sr. Briones. I per via de conseqüència, l'actuació que va dur a terme el cònsol major per procedir a l'execució d'aquell acord mitjançant escriptura pública.

Grup 3.- Nul·litat de ple dret en haver-se aprovat els POUPs contravenint la LGOTU, en relació a la finca coneguda com a ADDRESS_0, havent-se decretat un contingut impossible, havent-se transgredit totalment el procediment legalment establert, així com haver-se transgredit el principi de jerarquia normativa. Els actes integrats en aquest grup són els següents:

-Document núm. 6: el Decret de 31 de desembre del 2007, núm. 16, any 20, on s'aprova el POUP ADDRESS_3 i exactament on s'estableix que la finca coneguda com a ADDRESS_0" -que en el POUP s'anomena ADDRESS_0- té la consideració de sòl urbà consolidat i dins de la unitat d'actuació UA-SUC-39.

-Documents núm. 7 i 8: l'acord del ADDRESS_3de 17 de setembre del 2009 on s'acorda modificar els límits de la unitat d'actuació UA-SUC-89 i el consegüent decret de la mateixa data on es publica la referida decisió, ja que en aquest acte igualment es qualifica el terreny com a sòl urbà consolidat.

-Document núm. 9: el Decret de 25 de juny del 2018, on s'aprova la primera revisió del POUP, en aquella part que afecta a la finca ADDRESS_0".

La sentència de 3 juliol de 2024 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar inicialment la demanda, declarant la improcedència d'acordar la nul·litat de ple dret dels actes impugnats.

Disconforme amb aquesta decisió, el Comú va presentar recurs d'apel·lació, que fou estimat parcialment per la sentència d'aquesta Sala núm. 74/2024, en la qual s'analitzen els vicis al·legats als efectes de considerar si es tracta de defectes que comporten la nul·litat de ple dret o la mera anul·labilitat.

Així, pel que fa a les resolucions incloses en el Grup 1, en les quals la qüestió es circumscriu, en realitat, a l'acord d'aprovació de la delimitació de la propietat comunal amb la finca ADDRESS_0, que es va adoptar el 28 de maig de 1992, aquest Tribunal va concloure que es van seguir els tràmits essencials que preveia llavors l'article 93 del Codi de l'Administració, la qual cosa comporta que no es pugui apreciar una nul·litat de ple dret, sinó, en tot cas, una mera anul·labilitat, i que, en conseqüència, atès que les resolucions impugnades es van adoptar els anys 1992, 1995, 1999 i 2007, es conclou que ha transcorregut amb excés el termini de prescripció de quatre anys per l'exercici de l'acció, tot això sense perjudici que si la Corporació considerés que els terrenys que es van delimitar com a particulars eren comunals, en aquest cas s'hauria de plantejar una qüestió de propietat, de competència de la jurisdicció civil, a través d'una acció reivindicatòria, tenint en compte que el béns comunals són inalienables, imprescriptibles i inembargables, d'acord amb l'article 98, en relació amb l'article 79, ambdós del Codi de l'Administració.

La STSJA 74/2024 arriba a la mateixa conclusió anterior quant a l'acte impugnat que s'enuncia en el grup 2, que de fet és el mateix que el número 4 del grup 1, tot raonant que "L'afectació a l'interès públic per la realització de la permuta, en base a criteris econòmics, és una qüestió de fons i no afecta a la regularitat del procediment, de manera que tampoc per aquest motiu es pot apreciar una nul·litat de ple dret de la resolució impugnada".

I també a la mateixa conclusió s'arriba a la sentència referida pel que fa els acords núm. 7 i 8 del grup 3, dels quals es diu que "no incorren en una vulneració total i absoluta del procediment establert, circumstància que ni tan sols es justifica. En conseqüència, com que van ser adoptats l'any 2009, també ha transcorregut en aquest cas el termini de prescripció de quatre anys".

Només pel que fa als acords enumerats com a números 6 i 9 del grup 3 -el Decret de 31 de desembre del 2007, núm. 16, any 20, on s'aprova el POUP ADDRESS_3 i exactament on s'estableix que la finca coneguda com a ADDRESS_0 -que en el POUP s'anomena ADDRESS_0- té la consideració de sòl urbà consolidat i dins de la unitat d'actuació UA-SUC-39, i el Decret de 25 de juny del 2018, on s'aprova la primera revisió del POUP, en aquella part que afecta a la finca ADDRESS_0-, aquest Tribunal va arribar a la conclusió que:

"tenen naturalesa reglamentària i, en conseqüència, es troben sotmesos al principi de jerarquia normativa que estableix l'article 7 del Codi de l'Administració. En conseqüència, resulta aplicable en aquest cas el motiu de nul·litat que estableix l'article 50.d) del mateix cos legal, el que comporta la necessitat de contrastar el seu contingut amb les previsions de la norma superior, que no és altra que la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. Precisament el Comú considera que resulta improcedent la classificació dels terrenys litigiosos com a sòl urbà consolidat, per l'absència dels requisits que determina la Llei.

La sentència apel·lada no ha examinat aquesta qüestió, sinó que s'ha limitat a considerar que la revisió d'uns actes dictats els anys 2007 i 2018 seria contrària al principi de seguretat jurídica.

Ara bé, com resulta de la jurisprudència abans referida, l'acció que l'Administració pot exercir per obtenir la declaració de nul·litat de ple dret d'un acte, per infracció de la jerarquia normativa, és, en principi, imprescriptible, a diferència dels supòsits de mera anul·labilitat, com s'acaba d'examinar. És cert que, segons la mateixa jurisprudència, també són aplicables en aquests supòsits els límits derivats de la seguretat jurídica, la consolidació de situacions, l'equitat o la bona fe, tal com recull la sentència apel·lada.

Tanmateix, en aquest cas no es poden considerar aplicables aquestes limitacions a la imprescriptibilitat de l'acció. En efecte, el Comú pretén impugnar la classificació atorgada a uns terrenys per un pla urbanístic que va ser revisat l'any 2018, menys de quatre anys abans de la formulació de la demanda. D'altra banda, resulta de les actuacions que la urbanització d'aquests terrenys no està completada, per la qual cosa no es pot parlar de consolidació de situacions, sinó que resulta plenament actual la discussió sobre l'abast que han de tenir aquests treballs d'urbanització i les obligacions que pesen sobre els propietaris.

En conseqüència, procedeix revocar en aquest punt la sentència apel·lada i, d'acord amb el que sol·licita la part recurrent, acordar la devolució de les actuacions al tribunal de procedència, a fi que examini i resolgui si existeix un motiu de nul·litat de ple dret de les resolucions enumerades com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda, en aplicació del principi de jerarquia normativa, per la possible existència d'una contradicció entre les previsions del POUP amb la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme."

En coherència amb aquesta argumentació, la part dispositiva de la STSJA 74/2024 va acordar:

"Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el ADDRESS_3contra la sentència dictada el 3 de juliol de 2024 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca en l'exclusiu particular relatiu a la impugnació dels decrets enumerats com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda.

Segon.- Acordar la retroacció de les actuacions, amb devolució de les mateixes a l'òrgan de procedència, a fi que examini i resolgui si existeix un motiu de nul·litat de ple dret de les resolucions enumerades com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda, en aplicació del principi de jerarquia normativa, per la possible existència d'una contradicció entre les previsions del POUP amb la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, quant a la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat."

Per això, la sentència del Tribunal de Batlles havia de resoldre la controvèrsia plantejada per les parts tenint en compte el pronunciament previ d'aquesta Sala, que es limita a considerar que la vulneració del principi de jerarquia normativa és un vici que comporta la nul·litat de ple dret, i que, en conseqüència, l'acció del Comú no havia prescrit, comminant al Tribunal d'instància a valorar si les dues normes (POUP del 2007 i del 2018) respecten "les previsions de la LGOTU". Observi's que aquest control no es limita a uns determinats preceptes de la LGOTU. A més, no es pot oblidar que la Batllia havia de resoldre la controvèrsia en els termes que havia estat plantejada per les parts, la qual cosa comportava que s'havia d'analitzar si resultaven aplicables els preceptes de la LGOTU invocats per les parts en el procediment d'instància, i decidir si la interpretació dels mateixos permetia o no al Comú declarar la nul·litat de ple dret del POUP del 2007 i del 2028.

Tercer.- Normativa d'aplicació

Com s'ha dit, la tesi del ADDRESS_3és que, com sigui que la urbanització situada a la finca dels agents no està consolidada, i no gaudeix dels serveis necessaris que preceptua l'art. 25 de la LGOTU, el POUP no la pot qualificar com a sòl urbà consolidat, i aquest plantejament és compartit pel Tribunal de Batlles També sosté l'Administració comunal que no és possible aplicar la Disposició addicional segona de la LGOTU (així es diu a l'apartat 19è de l'escrit de demanda), sense que la sentència apel·lada en faci cap referència a aquesta disposició.

Contràriament, la tesi de la part demandada és que la pròpia LGOTU preveu un règim excepcional, no només per les urbanitzacions consolidades, sinó també per aquelles que estiguessin simplement aprovades, amb independència del grau d'execució de les obres d'urbanització. Així, al foli 25 escrit contestació a la demanda (foli 424 de les actuacions) ja es defensa que la finca te la condició de sol urbà consolidat per aplicació de la Disposició addicional segona de la LGOTU introduïda per la Llei 7/2018. De fet, aquesta mateixa posició es va mantenir en via administrativa, com reconeix el Comú a l'apartat 19è de l'escrit de demanda.

I a l'escrit de conclusions de la part demandada (concretament al foli 8 d'aquell escrit, o foli 938 de les actuacions), s'esmenta també l'art. 83 de la LGOTU, de la qual -es diu-, n'és complement la Disposició addicional segona de la mateixa llei, i la STSJA 20/2010 que s'hi refereix, sentència que també s'esmenta a les al·legacions complementàries que els propietaris de la finca van presentar -com també el Comú-, en el termini concedit a ambdues parts per la Batllia una volta dictada la STSJA 74/2004.

Ara bé, la sentència del Tribunal de Batlles ara apel·lada, analitza la manca de compliment de l'art. 25 de la LGOTU, i conclou que el POUP del 2007 -i també el del 2018- "no respecta la legalitat vigent, doncs la finca en qüestió no disposava, ni disposa, dels serveis urbanístics bàsics necessaris per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Seguidament, la sentència apel·lada fa una referència a l'art. 83 de la LGOTU, del qual diu que "no pot ser d'aplicació doncs, tal i com s'ha exposat, ni ens trobem davant d'una urbanització ja existent o d'una zona consolidada. I en qual al fet que la mateixa es pogués considerar aprovada amb anterioritat a la pròpia llei, la seva manca de consolidació en quant a la implantació dels serveis bàsics per prestar servei a la previsió urbanística impedeix sostreure's dels requisits que preveu la norma base per poder considerar uns determinats terrenys com a sòl urbà consolidat."

Ara bé, com s'ha dit, els propietaris havien plantejat en el debat en el fet que la urbanització estigués autoritzada abans de l'aprovació de la LGOTU, encara que les obres d'urbanització estiguessin inacabades, permetia que la seva finca tingués la condició de sòl urbà consolidat, en virtut de la Disposició addicional segona de la pròpia LGOTU, i la demanda del Comú també s'hi refereix a aquesta qüestió, com s'ha dit.

La referida Disposició estableix:

"Disposició addicional segona. Urbanitzacions amb autorització aprovada anteriorment a l'entrada en vigor dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial.

1. En les urbanitzacions aprovades d'acord amb la normativa anterior als plans d'ordenació i urbanisme parroquials que encara tenen obres d'urbanització inacabades, que no han entregat la vialitat al comú, o que no compleixen els estàndards mínims que estableix el Reglament d'urbanització, el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial pot fixar una amplada dels vials inferior i uns pendents superiors als que estableix el Reglament d'urbanització, però que han de ser iguals, com a mínim, als previstos en el decret d'autorització de la urbanització. L'autorització d'una amplada de vial inferior o d'un pendent superior als que resulten de la normativa vigent requereix el previ informe favorable del Ministeri titular de protecció civil.

2. En les urbanitzacions a què es refereix l'apartat precedent, els propietaris tenen l'obligació de realitzar, a les seves costes, les obres d'urbanització pendents i, si escau, l'entrega de vials al comú. Amb aquesta finalitat, el comú delimita polígons d'actuació, a proposta dels propietaris, o bé d'ofici. Els propietaris han de contribuir a l'execució de les obres d'urbanització pendents en proporció a l'aprofitament urbanístic que els correspon, estigui materialitzat o no; amb aquesta finalitat, s'han de constituir en Associació de Promoció Urbanística. Completades les obres d'urbanització pendents, es procedeix a l'entrega dels vials al comú.

(...)"

Tanmateix, cap referència fa la sentència sobre l'aplicació al cas d'autes de la referida Disposició, ni de forma directa ni indirecta, quan aquesta qüestió era la nuclear o principal per resoldre el procediment.

És cert que a la STSJA 74/2024 no es diu de forma expressa que el Tribunal de Batlles també havia de referir-se a aquesta qüestió, però cal tenir en compte que aquella sentència resolia del recurs d'apel·lació en els termes en els quals es va plantejar per les parts el debat en el propi recurs d'apel·lació, que eren els relatius a si hi havia un motiu de nul·litat de ple dret o de mera anul·labilitat, i si, en conseqüència, havia prescrit l'acció del ADDRESS_3per l'exercici de l'acció de nul·litat, però no sobre l'aplicació o no al cas de la Disposició addicional segona de la LGOTU.

A més, la STSJA 74/2024 acorda la retroacció de les actuacions, amb devolució de les mateixes a l'òrgan de procedència, a fi que examini i resolgui si existeix un motiu de nul·litat de ple dret de les resolucions enumerades com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda, en aplicació del principi de jerarquia normativa, per la possible existència d'una contradicció entre les previsions del POUP amb la LGOTU, quant a la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat, però sense limitar aquesta possible contradicció a cap precepte, i, com abans s'ha dit, resultava imprescindible referir-se a aquells que les parts consideraven aplicables al procediment seguit en primera instància.

Així les coses, i com sigui que la part apel·lant ha sol·licitat expressament que es revoqui la sentència i es retornin les actuacions a primera instància per garantir el dret a la doble instància, així s'acordarà a la part dispositiva d'aquesta sentència.

Quart.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la part demandada.

Segon.- Acordar la retroacció de les actuacions, amb devolució de les mateixes a l'òrgan de procedència, a fi que examini i resolgui si resulta aplicable la Disposició addicional segona de la LGOTU a la finca dels demandats i els efectes que se'n deriven.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.