Servitud de pas (TSJC 223/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000223/2011 ORIGEN: 1100467/2008

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de gener del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Caixa Andorrana de la Seguretat Social va interposar demanda, de data 2-03-2009 envers la Sra. Vives els ignorats hereus de la Sra. Quesada (ha estat hereu el Sr. ENTITY_7) i la mercantil Recio, segons la qual sol·licita la condemna dels demandants de la família P. a lliurar una clau per obrir el cadenat i poder accedir en vehicle al carrer que esmenta i a la mercantil a treure tots els obstacles que impedeixen a l'agent accedir amb vehicles pel passatge i deixar el passatge lliure i expedit. Subsidiàriament, demanava que es declarés que el carrer d'accés té la condició de vial d'ús públic, comú i general i està obert a la circulació de vehicles i vianants i, per tant, que el contracte perfeccionat entre les germanes P. i la mercantil demandada és nul i es condemnés a la mercantil a treure tots els obstacles que impedeixen la circulació de vehicles i vianants. En tots els casos, demanava la imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de l'11-05-2009, i va sol·licitar la desestimació de la demanda i amb imposició de les costes processals.

Consta a les actuacions que la mercantil defenent va articular amb caire previ una excepció de manca de legitimació activa.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 17-05- 2011, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que estimant la demanda formulada per Caixa Andorrana de la Seguretat Social contra els Srs. Vives i Diez (en sa qualitat d'hereu de la Sra. ENTITY_6) i contra la societat Recio ha de declarar l'existència d'una servitud de pas per a vehicles pel carrer innominat que té l'accés per l' XXXX en benefici de la demandant, condemnant-se en conseqüència la Sra. Vives i Diez a permetre el pas de vehicles de Caixa Andorrana de la Seguretat Social pel mateix, havent a tal efecte de lliurar una clau per obrir el cadenat que existeix a l'entrada del camí; condemnant-se la societat Recio a retirar de dit carrer tots els elements que no siguin altres que les taules, cadires i parasols que s'hi troben de tal manera que quan Caixa Andorrana de la Seguretat Social vulgui gaudir del dret de pas reconegut el mateix pugui realitzar-se de manera efectiva i ràpida; i imposant als demandats les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència".

III.- La representació processal de la mercantil Recio va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 20-10-2011, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual va demanar la revocació de la resolució d'instància. Així mateix, la representació processal de la Sra. Vives i del Sr. Diez va interposar recurs i, en data de registre 20-10-2011, va presentar escrit de conclusions.

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social, com a part recorreguda, va presentar escrit de contesta a les conclusions, en data 25-11-2011, i va sol·licitar la confirmació de la sentència d'instància amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Tant la representació processal de la Sra. Vives i del Sr. Diez com la de la mercantil Recio van presentar, en data 25-11-2011, escrit de contesta a les conclusions dels recursos interposats.

IV.- Per Providència del 17-01-2012 es va suspendre la tramitació del present Rotlle fins que tingués lloc la successió processal derivada de la mort de la Sra. Vives.

Per Providència del 4-07-2013 es va concedir un termini improrrogable fins el 30-09-2013 per tal que la representació processal dels difunts Sra. Vives i Sr. Diez comuniquessin si havia tingut lloc l'acceptació d'herència a fi de poder continuar el procés.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La mercantil defenent fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges. Entén, en primer terme, que la resolució dictada incideix en el vici d'incongruència ultra petita o extra petita, ja que la sentència declara l'existència d'una servitud de pas pel carrer innominat quan la part agent no ho ha sol·licitat ni ha interposat l'acció confessòria corresponent. En segon terme, manifesta que ha tingut lloc una estimació molt parcial de la demanda, de manera que com que solament s'ha estimat la pretensió de lliurar una clau del cadenat i ha establert el dret de la defenent ha ubicar taules, cadires i parasols, la qual cosa comporta, conforme al que disposa la Novel·la 82, cap. X, que no procedeix la imposició de les costes processals. Afegeix, a més, que existeix una iusta causa litigandi perquè les pretensions formulades per l'agent respecte del projecte d'urbanització de l'any 1961 planteja dubtes raonables en relació a la seva articulació jurídica i les facultats dels diferents propietaris quan es projecta sobre el carrer innominat.

El recurs de la Sra. Vives i del Sr. Diez es fonamenta en els següents motius. Afirma, en primer terme, que el resultat de les proves practicades a la instància no permet declarar l'existència d'una servitud de pas de vehicles perquè el carrer innominat mai ha estat obert a la circulació i quan es va signar el conveni de 1964 la Caixa Andorrana de la Seguretat Social no tenia cap edifici en aquest lloc i el paràgraf diu ben clar que "Des d'aquell moment, aquest carrers seran d'ús públic" i es refereix al moment en el qual el carrer s'obri a la circulació. Així mateix, sustenta que el paràgraf XI del conveni indicat, atès que es refereix als carrers oberts a la circulació, quan el carrer innominat no s'ha obert mai. Aquest carrer mai passa a ésser públic per quant no s'ha complert la condició establerta per les parts de que sigui obert a la circulació. En el sentit indicat, assevera que existia una cadena amb clau per accedir i aquest és un acte inequívoc de propietat, com ho és l'existència del gual i la consideració de privat del carrer segons la certificació del Comú d'Andorra la Vella, sense que Caixa Andorrana de la Seguretat Social mai hagi demanat la clau ni mai l'hagi tingut. El fet que després es facilités una clau als veïns respon a un acte de bon veïnatge.

II.- Correspon, en ares de la congruència i de la claredat expositiva, així com del deure de fonamentar en dret les resolucions judicials, com a garantia del justiciable (cfr. arts. 10 i 86 C.A.) analitzar, en primer terme, la al·legada incongruència de la sentència i la errònia valoració de la prova respecte de la servitud de pas declarada i, en segon terme, l'extrem referent a les costes processals.

Quant a la incongruència que es denúncia, consisteix aquesta en denunciar que la sentència d'instància ha apreciat una acció confessòria de servitud, quan la part agent no va exercitar aquesta acció en la seva demanda. Aquest primer greuge ha de ser estimat. La incongruència constitueix un vici de la resolució judicial que significa una discordança o manca d'acomodació entre les pretensions de les parts i la part decisòria de la resolució judicial. En aquest sentit, la part decisòria de la sentència recorreguda declara l'existència d'una servitud de pas a favor del predi dominant de Caixa Andorrana de la Seguretat Social, tota vegada que aquest pediment declaratiu no ha estat sol·licitat i analitzar, tot seguit, si la condemna que s'ha fonamentat en l'existència d'un dret real de servitud es pot o no mantenir.

III.- El segon extrem que ha de ser analitzat és el relatiu a si de les actuacions s'extreu l'existència d'una servitud de pas, a favor del predis de Caixa Andorrana de la Seguretat Social, que justificaria les pretensions de condemna, consistent en obtenir una clau del cadenat per a poder realitzar el pas amb vehicles i la retirada dels obstacles que puguin impedir aquest accés.

Si s'analitza la prova que es troba a les actuacions, de la prova documental s'infereix amb claredat l'existència d'una servitud de pas per l'accés amb vehicles. Així, el conveni de 5 de gener de 1961 (pacte B) estableix que els propietaris col·lindants de la parcel·la descrita, amb la finalitat de facilitar la urbanització dels terrenys van acordar obrir un carrer entre els mateixos i en el pacte V es cedia la superfície del carrer per l'ús públic i es reserven la propietat del subsòl, a la vegada que s'indica (pacte VI) que els carrers esmentats sempre tindran un caire privat, tot i quedant oberts a la circulació a mesura que es vagin venent les parcel·les contigües al mateix, podent els adquirents ja fer-ne ús, és a dir que dit carrer és d'ús públic però no de domini públic. I el conveni de 16-11-1964, que parteix de l'existència de l'escriptura pública de 5-01-1961, i per a solventar els problemes que la situació derivada del mateix ha produït, pacten (cfr. pactes VIII, IX i XI) que les zones aportades per cada part per obrir els carrers, sobre els quals s'estableix la servitud de pas per a vehicles i persones, tindran sempre un caràcter privat i quedaran oberts a la circulació a mesura que s'edifiquin els solar contigus. Des d'aquest moment, aquests carrers seran d'ús públic però mai de domini públic. Així mateix, les parts es reservaven la propietat del subsòl o en aquests carrers oberts a la circulació resta prohibit l'aparcament de tot mena de vehicles en llur extensió, i que solament es toleraria l'estacionament de vehicles per a càrrega i descàrrega de les mercaderies en els magatzems i botigues de la circulació.

Per tant, de la prova documental referida s'extreu que existeixen dues fases diferenciades en la urbanització: una primera, quan els carrers no estan oberts a la circulació, es constitueix la servitud de pas i aquestes zones tindran caràcter privat i, una segona, en la qual quan els carrers s'obrin a la circulació seran d'ús públic. Pel que abasta al carrer innominat, aquest constitueix un "cul de sac" i no ha estat obert a la circulació, per la qual cosa el dret d'accés al mateix es regula pels pactes continguts a l'escriptura pública de 1964 i, en concret, per la servitud de pas que permet l'accés de vehicles i de persones. És més, segons l'escriptura pública de 2- 07-1973 Caixa Andorrana de la Seguretat Social adquireix l'immoble en construcció amb totes les seves entrades i sortides, drets, servituds i pertinences (foli 100), a la vegada que s'estableix que la compradora es conformarà amb els convenis de 5-01-1961 i de 16-11-1964. I l'escriptura del 20-04-2006 refereix que s'adquireix l'edifici annex anomenat X. que té entrada pel carrer innominat.

En segon terme, com encertadament, posa de relleu la sentència recorreguda, de la prova testifical s'ha provat la utilitat de la servitud ja que mitjançant el carrer innominat s'accedeix a un magatzem i que la terrassa del bar existent es desmuntava per a permetre el pas dels vehicles (cfr. testificals dels Srs. R.S., P.G., A.C., G.R i G.S.) i portar a terme operacions de càrrega i descàrrega que comportaven retirar la cadena (cfr. testificals Sr. V., R., P., L., i C.). A més, esdevé també rellevant ressenyar les testificals dels Srs. R.G. i B.B. (cfr. folis 300 i 304 respectivament) que manifesten que des de l'any 2007 la família P. va lliurar una clau del cadenat a Caixa Andorrana de la Seguretat Social i aquestes asseveracions s'acomoden a les pròpies manifestacions de la part defenent (cfr. foli 155 de la contesta a la demanda dels Srs. N.P. i I.R.) que reconeixen que van enquitranar el carrer, van posar una cadena i van lliurar una clau del cadenat a Caixa Andorrana de la Seguretat Social i als restants propietaris. I si bé la recurrent ho fonamenta en una relació de bon veïnatge i en actes tolerats, el cert és que, com es desprèn de la documental referida i examinada, així com de la testifical, la cessió de la clau responia a permetre l'exercici de la servitud de pas existent.

En conseqüència, aquest motiu de recurs es desestima.

IV.- En darrer terme, resta per analitzar el motiu relatiu a les costes processals. Manifesta la mercantil recurrent que ha tingut lloc una estimació molt parcial de la demanda, de manera que com que solament s'ha estimat la pretensió de lliurar una clau del cadenat i ha establert el dret de la defenent ha ubicar taules, cadires i parasols, la qual cosa comporta, conforme al que disposa la Novel·la 82, cap. X, que no procedeix la imposició de les costes processals. Afegeix, a més, que existeix una iusta causa litigandi perquè les pretensions formulades per l'agent respecte del projecte d'urbanització de l'any 1961 planteja dubtes raonables en relació a la seva articulació jurídica i les facultats dels diferents propietaris quan es projecta sobre el carrer innominat.

Tampoc aquest motiu pot ésser estimat. L'existència de dubtes raonables respecte de la interpretació dels convenis de 1961 no constitueix un motiu per a no imposar les costes processals, perquè del conveni de 5- 01-1961 i de 16-11-1964 es descriu els carrers que conformen la urbanització i l'estatut jurídics dels diferents propietaris, així com la constitució de la servitud de pas per a accés de vehicles i persones. I, quant a que l'estimació de la demanda ha estat molt parcial, tampoc pot ésser estimat. En efecte, la demanda articula una súplica amb peticions principals i subsidiàries. Quant a les pretensions principals, es demanava la condemna dels demandats de la família P. a lliurar a Caixa Andorrana de la Seguretat Social una clau per obrir el cadenat i poder accedir amb vehicle al carrer innominat (pretensió que ha estat acollida per la sentència) i que la mercantil defenent tregui tots els obstacles que impedeixen accedir amb vehicle al passatge esmentat (aquesta pretensió també ha estat substancialment estimada, ja que la sentència condemna a retirar tots els elements que no siguin taules, cadires i parasols, de manera que aquests descrits es puguin retirar de manera efectiva i ràpida quan Caixa Andorrana de la Seguretat Social vulgui exercir el seu dret de pas).

Consegüentment, la demanda de la part agent ha estat estimada en relació a les dues pretensions exercitades amb caire principal (la primera íntegrament i la segona substancialment), de forma que, en consonància amb la norma continguda del Codi 7,51,5, s'ha de mantenir la condemna en costes de la instància.

V.- La desestimació del recurs interposat per la Sra. Vives i el Sr. Diez i ara succeïts processalment pels seus hereus, segons la providència d'aquesta Sala del 14-10-2014, comporta la imposició de les costes processals a la part recurrent. En canvi, l'estimació del recurs interposat per la representació processal de la mercantil Recio justifica la no imposició de les costes d'aquesta alçada en relació al mateix.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vives i el Sr. Diez succeïts processalment pels seus hereus i ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Recio contra la sentència, de data 17-05-2011, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revoquem la seva part decisòria, únicament en el sentit d'eliminar de la part dispositiva la declaració de l'existència de servitud de pas a favor de Caixa Andorrana de la Seguretat Social, tot mantenint la resta de pronunciaments de la mateixa. Procedeix imposar les costes processals d'aquesta alçada a la part recurrent que ha vist desestimat el seu recurs i no efectuar imposició en relació al recurs interposat per la representació processal de la mercantil Recio, derivat del seu èxit.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.