Imprudència amb resultat de lesions. Accident de trànsit. Responsabilitat civil (0001/98)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 11-98 DE 23 DE JUNY DE 1998

Ponent : M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 10 de desembre de 1.997 en la causa núm. 227-4/96, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que, hem de condemnar i condemnem Villalba com autor responsable del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de MULTA DE SETANTA-CINC MIL (75.000) PESSETES, privació del permís de conducció durant un mes i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es condemna Villalba solidàriament amb la Companyia Andorrana d'Assegurances al pagament a: 1) Manzano de la quantitat de QUATRE MILIONS SET-CENTES SEIXANTA-SIS MIL CINC-CENTES CINQUANTA-VUIT (4.766.558) PESSETES en concepte de danys i perjudicis soferts. 2) La Caixa Andorrana de Seguretat Social de la suma de QUATRE MILIONS CENT SEIXANTA-TRES MIL (4.163.000) PESSETES".

RESULTANT: Que contra la Sentència abans esmentada s'interposa recurs de Suplicació pel Lletrat Esteban en interès de Villalba i de la ORG_0, la qual al·lega com a motiu del recurs l'error en l'apreciació de la prova (art. 3.5 del Decret de 13 de juliol de 1.990). Reprotxa a la Sentència del Tribunal de Corts de no haver pres en compte en l'apreciació de les circumstàncies de l'accident i de les causes del mateix l'actitud imprudent del perjudicat.

Admet que el processat circulava per la via esquerra destinada als vehicles que es dirigien vers Escaldes- Engordany mentre que hauria hagut d'agafar la via de la dreta reservada als vehicles que circulaven en direcció a Santa Coloma, però insisteix sobre el caràcter moderat de la seva velocitat, de 40-50 Km/h.

Estima que la causa determinant de l'accident resideix en l'actitud imprudent de Manzano que travessava la carretera fora d'un pas de vianants, havia agafat la calçada entre dos vehicles en estacionament que li tapaven la visió dels altres conductors i donava l'esquena a la circulació, tal com ho demostra els danys a la moto, les lesions sofertes pel perjudicat, l'existència d'una barana i la situació de l'empresa El Conseller, a la que es dirigia pel seu treball.

En dedueix que la falta d'imprudència comesa pel peató a concorregut a la realització de les seves lesions en un 70% i sol·licita la reforma en aquest aspecte de la Sentència del Tribunal de Corts.

RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal demana la desestimació del recurs i la confirmació de la Sentència recorreguda. Posa de relleu que el processat efectuava una maniobra d'avançament utilitzant una via que no li estava destinada, i que al nivell del punt de xoc les 2 vies de circulació estan separades per una línia longitudinal continua. Afegeix a més que la velocitat de la motocicleta no estava adequada a la importància del trànsit.

RESULTANT: Que també s'oposa al recurs el Lletrat Álvarez, advocat de Manzano. Fa valer que el perjudicat que no podia preveure que li arribés un vehicle per la calçada esquerra, prohibida als que es dirigien vers Santa Coloma, no ha faltat a la seva obligació de prudència.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: Que són fets provats que el 1r d'agost de 1.996, Villalba que circulava al volant de la seva motocicleta en el XXXX vers l'XXXX, en direcció a Santa Coloma, en una calçada de sentit únic comportant dues vies de circulació, va envair, per efectuar l'avançament dels vehicles que circulaven per la via de la dreta, el carril de l'esquerra reservat exclusivament als vehicles que es dirigien vers Escaldes-Engordany, i va xocar un peató, Manzano que acabava, a més de 50 mts. d'un pas de peatons, de travessar la calçada de dreta a esquerra, segons el sentit de marxa de la motocicleta, i que per l'efecte del xoc, Manzano fou projectat per sobre la barana de protecció de la carretera per caure dos metres més avall, que a l'indret de la col·lisió les dues vies de circulació estan separades per una línia longitudinal continua.

CONSIDERANT: Que a l'efectuar un avançament al lloc on aquesta maniobra li estava totalment prohibida, i on la seva presència no podia preveure el peató, Villalba va infringir les regles del Codi de la Circulació, que no prestant cap atenció a la presència de Manzano malgrat que acabava de travessar la calçada i doncs era ben visible pel conductor de la motocicleta, va fallar a les obligacions d'atenció i de prudència, particularment requerides dels conductors en aglomeracions i de cara als peatons. Que aquestes mancances constitueixen faltes en relació directa amb l'accident.

CONSIDERANT: Que en canvi no es pot establir cap falta envers Manzano, que no estava obligat a agafar el pas de peatons situat a més de 50 mts d'on va travessar, i que no s'ha demostrat que hagués fet prova d'un comportament imprudent, residint en una gran precipitació o el fet de donar l'esquena als vehicles, aquesta prova no pot resultar del sol fet que fou xocat per la moto de la qual no podia, en aquell indret de la calçada, preveure la maniobra prohibida.

CONSIDERANT: En aquestes condicions, en absència de falta de la víctima no hi ha lloc a partir la responsabilitat, motiu pel qual s'ha de confirmar la Sentència recorreguda, amb imposició de les costes processals causades als recurrents.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat per la representació de Villalba i de la ORG_0.

2.- Confirmar en tots els seus pronunciaments la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 10 de desembre de 1.997 en la Causa núm 227-4/96.

3.- Condemnar els recurrents al pagament de les costes processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.