Apoderament de vehicle amb violència.- Danys dolosos i amenaces.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència. (0011/94)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 11-94 DE 15 DE JUNY DE 1994

Apoderament de vehicle amb violència.- Danys dolosos i amenaces.- Error en l'apreciació de la prova.- Presumpció d'innocència.

Ponent: M.I. Sra. Marie Conte

Antecedents de fet

ANTECEDENTS

RESULTANT: que el Tribunal de Corts en data 30 de desembre de 1993 va dictar sentència contenint els següents fets provats: "en data 29 de gener de 1992 Calatayud, Alfaro i Hoyos seguiren pel Principat el vehicle Ford Orion conduït per Capellà, que n'és el propietari, quan en un moment donat i havent-se adonat que era seguit a l'alçada dels Magatzems Andorra 2000, aturà el seu vehicle parlant amb Pau A.M., el qual saltà sobre el capó causant-li danys i agredint-lo, i que fou també amenaçat per Alfaro Acte seguit els tres processats en companyia del també processat, Almansa, continuaren el seguiment del vehicle esmentat i es dirigiren vers Espanya, prop de la frontera andorrana espanyola, l'interceptaren amb el seu vehicle, obligant-lo a aturar-se, i traient del vehicle en Capellà amb violència, a l'igual que Téllez (passatgera del vehicle) causant-li lesions lleus. Almansa se situà al volant del vehicle, i conduí en direcció Sant Julià de Lòria, i ocasiona un accident (del qual seguidament va fugir).

RESULTANT: que aquesta decisió conté la següent part dispositiva "FALLEM" que hem de condemnar i condemnem Pau Alexandre A.M. D.S. a la pena de vuit mesos de presó ferma, a la multa de 100.000 pessetes pel delicte d'apoderament de vehicle amb violència i per la contravenció penal de danys dolosos i amenaces, Carles P.B., a la pena de 6 mesos de presó dels quals cinc dies ferms i la resta condicional i a la multa de 100.000 pessetes, així com a la seva expulsió definitiva pels mateixos delictes que els anteriors. En concepte de responsabilitat civil, es condemna in solidum els processats a pagar a la Sra. Téllez la quantitat de 20.000 pessetes.

RESULTANT: que contra la sentència abans esmentada s'interposà recurs de suplicació pel lletrat Sr. Vendrell, en interès del condemnat Pau Alexandre A.M., el qual al·lega com a motius del recurs:

1.- error en l'apreciació de la prova o per violació del dret a la presumpció d'innocència (art. 3.5 del Decret regulador d'aquesta instància de suplicació), sostenint que, ni s'ha admès per confessió del propi inculpat, sinó que s'ha negat, ni s'han portat proves concloents respecte del delicte d'apoderament de vehicle amb violència ni per la contravenció penal d'amenaces ni agressió i que solament es pot condemnar el seu processat per una contravenció penal de danys, que demana consegüentment la reducció de la pena imposada d'acord amb les penes establertes a l'article 351 del Codi penal.

RESULTANT: que també interposà recurs de suplicació el lletrat Sr. Josep Parramón Llavet, advocat del condemnat Carles P.B., fonamentant-se en els motius següents:

Per no contenir la sentència la narració precisa dels fets provats (art. 3.4 del Decret de 13 de juliol de 1990)

Per violació del dret de presumpció d'innocència (art. 3.5)

Per error en l'apreciació de la prova (art. 3.5)

RESULTANT: que el condemnat Carles P.B. va recórrer la decisió del Tribunal de Corts (pels motius: d'una part que, la sentència, ha descartat una part dels fets i dels testimoniatges que establien l'absència de participació en les contravencions de danys dolosos i amenaces, d'una altra part, que no ha tingut en compte les declaracions fetes en el moment de la vista, de les quals resulta que el previngut no va sortir en cap moment del seu propi vehicle, i no coneixia per tant la víctima, Sr. B. Demana, consegüentment que el Tribunal processi una sola contravenció penal d'amenaces, en qualitat de còmplice, imposant la pena de quatre arrestos de cap de setmana, i amonestació pública i que s'anul·li la pena d'expulsió d'Andorra.

RESULTANT: que els recursos van ésser admesos per aute de data 18 d'abril de 1994.

RESULTANT: que el Magfc. Ministeri Fiscal demana la confirmació de la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts.

9. RESULTANT: que en la vista oral del dia 18 de maig de 1994, l'advocada Sra. Caro, en interès de Capellà víctima dels delictes i contravencions penals reprovats als previnguts demana la modificació de la decisió presa i la condemna dels previnguts a pagar al seu defensat la suma de 64.000 pessetes en reparació del seu perjudici.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: que la demanda sotmesa per davant d'aquest Tribunal per Capellà en l'audiència del dia 18 de maig de 1994 és inadmissible per no haver estat proposada dins la forma i el termini previstos en el decret de 13 de juliol de 1990 que regeix el recurs de suplicació.

CONSIDERANT: que la relació dels fets continguda dins de la sentència del Tribunal de Corts és precisa i completa, i reprodueix el desenvolupament d'aquests fets, tal i com resulta de les declaracions fetes davant del Servei de Policia per Pau Alexandre A.M. i Carlos P.B., ells mateixos, els seus coprevinguts i les víctimes de llurs accions.

CONSIDERANT: que resulta del conjunt dels elements del procediment que els delictes i contravencions reprovats als recurrents procedeixen d'una actuació col·lectiva, destinada a intimidar el Sr. B., en la qual Pau Alexandre A.M. apareix com "l'instigador", i estava sota procés per un assumpte de contraban de tabac; que l'acció era concertada amb cada un dels participants tenint perfectament consciència del resultat esperat; que així, els previnguts van reconèixer haver fet ús entre ells de ràdios portàtils per coordinar llur acció; Carles P.B. admet haver seguit a demanda de Pau Alexandre A.M. el Sr. B. al restaurant on dinava i admet haver estat un passatger d'un dels vehicles que varen servir per aturar el de la víctima.

CONSIDERANT: que dins d'aquestes condicions, retenint la culpabilitat dels dos acusats en qualitat de co-autors dels delictes i contravencions penals que els hi són imputables el Tribunal de Corts ha fet una justa apreciació dels elements de la causa.

CONSIDERANT: que no obstant això, el condemnat Carles P.B. justifica que treballa des del mes d'abril de 1993 en l'empresa "Pirineu Palma" i que hi exerceix la seva feina amb plena satisfacció, que es pot excepcionalment donar al processat una última oportunitat de reintegració a la societat andorrana.

CONSIDERANT: que en data 14 de març del present any els Excms. Srs. Coprínceps d'Andorra han atorgat un indult de fins a 6 mesos de presó, la disposició del qual ha estat promulgada mitjançant la seva publicació en el BOPA del dia 23 de març de l'any en curs; disposa el seu article 3 que quan es tracti de fets delictius no jutjats definitivament el procediment continuarà fins que recaigui sentència ferma i, en aquest moment, el Tribunal que la dicti aplicarà els beneficis de l'indult. Per això procedeix acordar-ho en favor dels processats recurrents, els quals són beneficiaris de l'indult de 6 mesos de presó.

Decisio

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència, els usos i costums i les altres fonts del Dret del Principat.

D E C I D I M

Que desestimant els motius de suplicació articulats per la defensa del processat, Pau Alexandre A.M., i estimant parcialment els motius de suplicació articulats per la defensa del processat, Carles P.B.,

Confirmem la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts de data 30 de desembre de 1993, a excepció de la pena d'expulsió pronunciada contra el processat, Carles P. B. la qual serà d'aplicació condicional i es revoca exclusivament el seu pronunciament.

Imposem al processat recurrent, Pau Alexandre A.M. el pagament de les despeses processals causades pel seu recurs.

Declarem d'ofici les despeses processals causades pel recurs del processat Carlos P. B.

Acordem el benefici de l'indult de sis mesos de presó a la pena de privació de llibertat imposada per la sentència.

Manem que es remetin les actuacions amb testimoni d'aquesta sentència al Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i firmem.