CADASTRE. govern; comuns; dret de propietat; regularitat del procediment seguit per l'administració comunal. TSJA-084/12

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0023-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-084/12

SENTÈNCIA NÚM. 41-2013

PARTS:

Apel·lant: Sr. Galván

Representant: Manso

Advocat : Soriano

Apel·lat: Hble. COMÚ D'ORDINO

Representant: Morell

Advocat : Pombo

Apel·lat: M. I. GOVERN D'ANDORRA

Representant: Barberá

Advocat : Sancho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-dos d'abril de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0023-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 31 de juliol de 2012 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Galván contra el Govern i l'Hble. Comú d'Ordino, en què impugnava el Decret comunal d'1 de setembre de 2011, que va aprovar els polígons cadastrals núm. 5 i 179, així com la comunicació de 5 de desembre del mateix any, que va desestimar les al·legacions presentades per l'interessat. La impugnació s'estén a l'acord adoptat pel Govern en data 22 de febrer de 2012, que va desestimar el recurs d'alçada que l'agent havia interposat contra aquelles resolucions del Comú d'Ordino.

2.- La representació del Sr. Galván va formular recurs d'apel·lació contra la referida sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'escrit de conclusions de la part agent no va ser tingut en compte en la sentència impugnada.

Subsidiàriament, procedia acordar la pràctica d'una inscripció de divergència, que reflectís la reclamació formulada per l'agent.

No s'han valorat correctament les proves i s'havia de convocar l'interessat a la pràctica de l'acte d'identificació que va tenir lloc el 26 de juliol de 2007.

Procedeix inscriure al cadastre el terreny de 282 m2 que el recurrent ha posseït de manera permanent.

3.- Les respectives representacions del M.I. Govern i de l'Hble. Comú d'Ordino es van oposar al recurs i van sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en els termes que resulten dels respectius escrits de contestació.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La pretensió de l'agent que es planteja en aquest litigi va adreçada a obtenir la inscripció en el cadastre d'un terreny de 282 m2 que l'interessat afirma posseir de manera permanent i continuada, com resultaria d'un document signat pel llavors Cònsol major d'Ordino en data 30 de març de 1829.

Les Administracions demandades es mostren contràries a la reclamació formulada pel recurrent. En la seva opinió, només procedia convocar a l'acte d'identificació els propietaris coneguts, i així es va fer respecte dels titulars derivats del Cadastre de 1910 i de les escriptures recents, sense que el Comú tingués cap coneixement de la hipotètica titularitat de l'agent. D'altra banda, el Cadastre és un registre administratiu que no atribueix titularitats dominicals, de manera que la pretensió de l'agent s'ha d'exercir davant de la Jurisdicció civil.

Tercer.- Una jurisprudència constant d'aquesta Sala, des de la sentència núm. 96-09, de 6 de març de 1996, ha declarat que, en termes generals, correspon a la Jurisdicció civil la resolució dels litigis referents al dret de propietat, així com els que afecten tota classe de béns, siguin públics o privats, sense que l'Administració disposi en aquest àmbit de potestats exorbitants del dret comú, amb l'excepció de les facultats possessòries que expressament se li atribueixen, com succeeix amb l'atermenament i la recuperació d'ofici (interdictum proprium), l'exercici de les quals és controlat per la Jurisdicció administrativa.

En aplicació d'aquesta doctrina reiterada i pacífica, resulta clar que no es pot procedir a declarar en aquest procés la titularitat de l'agent sobre la parcel·la de 282 m2 que reclama, encara que la seva pretensió es plantegi amb motiu de l'aprovació del polígon cadastral on s'ubica el terreny. L'agent ha de plantejar la seva reivindicació davant de la Jurisdicció civil, a qui correspon en exclusiva conèixer dels litigis referents al dret de propietat.

Quart.- És cert que l'article 5.1 de la Llei 29/2008, d'11 de desembre, del Cadastre, estableix que:

"Contra els actes i les resolucions definitives dictats pels comuns com a resultat de la confecció, el manteniment i la gestió cadastral, es pot interposar recurs d'alçada en la forma i en el termini establerts pel Codi de l'Administració".

Tanmateix, la possibilitat d'interposar un recurs en via administrativa, així com la posterior demanda jurisdiccional, no altera les anteriors conclusions. L'actuació comunal en aquesta matèria es pot impugnar en seu administrativa quan es tracta de discutir la correcta utilització del procediment aplicable, que té una naturalesa pública indiscutible. Ara bé, quan es pretén obtenir un pronunciament de fons sobre la titularitat d'un immoble, el procediment administratiu no resulta idoni, sinó que cal recórrer a la Jurisdicció civil, en els termes que abans s'ha expressat.

En conseqüència, l'abast d'aquest litigi queda reduït a examinar la regularitat del procediment que ha seguit l'Administració comunal a l'hora d'aprovar el cadastre del polígon litigiós.

Cinquè.- El recurrent al·lega que no va ser convocat personalment a l'acte d'identificació que regula la disposició transitòria 3ª de l'Ordinació del cadastre de la Parròquia d'Ordino, de 26 de maig de 2011, segons la qual el Comú:

"Ha de convocar personalment els titulars coneguts dels béns immobles inclosos en la zona en què s'hagi de practicar l'acte d'identificació, i els ha d'advertir que l'assistència pot ser personal o mitjançant representant amb poders suficients i que hauran d'aportar els títols de propietat dels béns immobles i els plànols de les parcel·les i de les edificacions en original i una còpia, que s'haurà de remetre a la Comissió del Cadastre".

Les circumstàncies que concorren en aquest cas no permeten concloure que l'Administració comunal hagués vulnerat les previsions d'aquest precepte. No es pot oblidar que la norma es refereix als "titulars coneguts" i no existeix constància de què el Comú tingués constància, en aquella data, de la pretensió de l'agent. En efecte, van ser convocats els titulars que constaven segons la situació derivada del Cadastre de 1910 i de les escriptures més recents, però el recurrent no hi era inclòs. L'interessat invoca ara un document de l'any 1829 que es troba dipositat a l'Arxiu nacional, però el coneixement del mateix no era exigible al Comú, en no trobar-se en els seus propis arxius.

En conseqüència, no s'aprecia l'existència de cap defecte formal que sigui susceptible de determinar l'anul·lació de les resolucions administratives impugnades.

Sisè.- Les altres qüestions que planteja el recurrent tampoc poden donar lloc a l'estimació del recurs.

Pel que fa a l'escrit de conclusions de la part agent, el mateix va ser presentat el 19 de juliol de 2012 i la sentència es va dictar el 31 de juliol següent. No es pot compartir, doncs, l'afirmació de què aquell escrit no va ser tingut en compte a l'hora de resoldre el litigi. El fet de què la sentència no fes referència a determinats fets posteriors a les resolucions administratives impugnades, que l'agent va invocar, no comporta cap irregularitat, ja que aquests fets resultaven en realitat irrellevants per a l'examen de la legalitat dels actes recorreguts.

D'altra banda, la qüestió relativa a la inscripció d'una situació de divergència no va ser plantejada en la demanda, que és l'escrit on s'han de precisar les pretensions que són objecte del procés. En conseqüència, tampoc procedia que la sentència fes referència a aquest punt.

Setè.- Les anteriors argumentacions determinen la desestimació del recurs d'apel·lació, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe en cap de les parts.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Galván contra la sentència dictada el 31 de juliol de 2012 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.