Lesions doloses causades usant mitjà perillós (TSJP-037/10)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. 37/10 Causa núm. TC-021-3/09 Sentència núm. 07-11

Ponent M.I. Sr. Yves Picod

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, a vint-i-quatre de març de dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Palmer contra la sentència de data 11 d'octubre del 2010 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses causades usant mitjà perillós. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal i el Sr. Morell. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. I. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 11 d'octubre del 2010 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem al processat Palmer, com a responsable en concepte d'autor del delicte major de lesions doloses causades usant mitjà perillós, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUINZE MESOS (15) DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un període de suspensió de la pena d'igual durada, i al pagament de les despeses processals causades (exclosos els honoraris d'advocat de l'altre part).

En concepte de responsabilitat civil es condemna al processat a satisfer a la CASS la quantitat de 513,98 euros, i a Morell la quantitat de 1.500 euros.

Que, per concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal d'estat de necessitat, hem d'absoldre i absolem a Morell, de la contravenció penal de lesions doloses que se li imputava. Declarant d'ofici les despeses processals corresponents.

II.-RESULTANT: que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara, que el dia 23 de juny de 2007, vers les 14.30 hores, el processat Palmer, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, circulava conduint el seu vehicle Hyundai XXXX pel carrer Bra. Armengol de la vila d'Andorra la vella en direcció ascendent vers l'Av. Meritxell, essent requerit perquè s'aturés per l'implicat Morell, nascut l'11 d'agost de 1984, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, agent del Servei de Circulació del Comú d'Andorra la Vella, i actuant com a tal, per una infracció circulatòria suposadament comesa per Palmer aquell mateix matí.

Dirigint-se l'implicat Morell vers el vehicle conduït pel processat Palmer, va recolzar-se amb l'avantbraç esquerra a la finestra del conductor, acostant la part superior del cos a la finestra, mentre li demanava la seva documentació i les claus el vehicle.

Mentre això succeïa Palmer arrencà el cotxe sobtadament, quedant enganxat Morell amb el braç esquerra dins el cotxe, agafant-se a la camisa i coll de Palmer per tal de no caure. Essent arrastrat d'aquesta manera pel vehicle durant uns 10 metres.

Presentant Palmer a rel d'aquests fets unes equimosis per compressió a la part anterior i lateral del coll, que no requeriren cap assistència mèdica, així com va presentar la camisa que duia trencada.

Al seu temps Morell, a causa de l'arrossegament, va patir una lumbàlgia mecànica no irradiada sense parestèsies ni pèrdua de força, i una possible ruptura fibril·lar de tríceps dret (que no ha estat concretada), que requeriren una primera assistència mèdica per a la seva curació. Patint un temps de baixa laboral de 17 dies i tardant en curar les lesions 27 dies.

La CASS reclama les sumes de: 513,98 euros en concepte de prestacions abonades a l'implicat Morell, i 62,60 euros en concepte de prestacions abonades al processat Palmer.".

III.-RESULTANT: que contra la referida sentència interposa recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Palmer. Estima que l'actitud del seu client fou deguda al comportament agressiu de l'agent de circulació que va abusar de la situació. Per tant, no es pot afirmar que la conducta del Sr. Palmer fos la causa única per la qual es produïren les lesions sofertes pel propi Morell, donat que aquest últim va introduir el seu avantbraç en el vehicle.

Sol·licita en conseqüència la revocació de la sentència en el sentit que es pronunciï una absolució i subsidiàriament i en el negat cas que el Tribunal declari una participació del seu defensat en el resultat de lesions sigui d'un 20% com a màxim.

Demana finalment que es condemni al Sr. Morell per una contravenció penal de lesions doloses de l'article 476.2 del Codi Penal.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal tot i oposar- se al recurs formulat pel condemnat, en l'escrit s'adhereix parcialment a l'argumentació de la defensa en quant a la condemna del Sr. Morell per la contravenció penal i la responsabilitat civil d'aquest últim.

V.- RESULTANT: Que la defensa del Sr. Morell s'oposa al recurs, observant que la part adversa no pot formular acusació en contra del seu client. En efecte, va ser el Ministeri Fiscal qui va exercir d'ofici l'acció penal en nom del presumpte perjudicat. En no haver pogut exercir l'acció penal, no pot demanar sanció per absència d'acció en primera instància.

Sol·licita la confirmació de la sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que el Ministeri Fiscal no va formular cap recurs contra la sentència del Tribunal de Corts, malgrat l'absolució del Sr. Morell per la contravenció penal.

Que el Sr. Palmer no va poder exercir l'acció penal davant del Tribunal de Corts i que per conseqüència no ho pot fer davant de la Sala Penal per demanar una condemna del Sr. Morell.

II.-CONSIDERANT: Subsidiàriament que en favor del Sr. Morell concorre la circumstància modificativa de la responsabilitat penal. Però es tracta més d'un cas de legítima defensa que d'un estat de necessitat.

En efecte, l'agent de circulació va fer front a una agressió simultània i injusta quan el conductor va arrencar amb el cotxe de manera perillosa. Va oposar una defensa necessària i proporcionada als fets es a dir les lesions voluntàries del conductor, ocasionant-li danys per evitar conseqüències físiques greus per ell mateix.

En el cas d'aquestes el Sr. Morell es va agafar a allò que va trobar més a prop en arrencar el cotxe i per evitar caure sota la roda del mateix, situació que no va ser buscada per ell, malgrat que hagués anteriorment introduït el seu braç en el cotxe. Cal remarcar que el conductor va avançar de 10 a 30 metres sobtadament, provocant un perill per la vida de l'agent de circulació.

III.-CONSIDERANT: En canvi no concorre en el processat Palmer cap mena de circumstància modificativa de la responsabilitat penal, ni legitima defensa ni estat de necessitat. Per tant ha de suportar la totalitat de la seva responsabilitat civil.

IV.-CONSIDERANT: No obstant, la pena pronunciada no pren suficientment en consideració les circumstàncies dels fets. Es possible que el Sr. Palmer tingués por de l'actitud desimbolta de l'agent de circulació, sense que aquesta excusi la seva reacció totalment excessiva i perillosa, donat que no va suportar cap agressió per part del Sr. Morell. Per tant una pena de vuit mesos de presó condicional amb un període de suspensió de la pena de quinze mesos, i el pagament de les despeses processals causades, exclosos els honoraris d'advocat de l'altra part, és una sanció més proporcionada als fets d'autes i a les circumstàncies particulars de les lesions.

V.-CONSIDERANT: que no hi ha lloc a modificar la sentència en quant a la responsabilitat civil.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la defensa del Sr. Palmer, en el sentit de reduir la pena de presó condicional imposada a vuit mesos amb un període de suspensió de quinze mesos, confirmant-se tota la resta de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 11 d'octubre del 2010 en la causa TC-021- 3/09.

2.- Declarar d'ofici les costes processals causades pel recurs.

3.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.