revisió de mesures de suport, institució càrrecs de suport.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000035/2026

ORIGEN: 5000243/2025 - 0

NIG: 5300542120200001075

SENTÈNCIA 000045-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000035/2026

Nig : 5300542120200001075

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00045

SENTÈNCIA 000045/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Nick

Advocat: Sr. Artur

Apel·lat: GOVERN D?ANDORRA

Representant: Sra. Bonaventura .

Advocada: Sra. Eliane

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: revisió de mesures de suport, institució càrrecs de suport.

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Sentència de 13/09/2021, es declarava la incapacitació del Sr. Nick, establint-se una mesura tutelar.

Posteriorment, mitjançant sentència de 12/05/2023, revocàvem parcialment aquesta decisió, deixant sense efecte la declaració d'incapacitat, reconeixent la capacitat de la persona interessada i mantenint una mesura de suport consistent en la curatela, amb designació d'un òrgan administratiu com a curador.

2.- Mitjançant escrit presentat en data 14/07/2025, el Sr. Nick, sol·licitava la modificació del règim de suport i, en particular, el canvi de curador, demanant que aquest passés a ser desenvolupat pel seu progenitor.

3.- Evacuats els tràmits d'al·legacions, i reconduït el procediment per la via contenciosa, i una volta celebrat judici oral, el 16/01/2026 requeia Sentència que, en síntesi, acordava substituir la prèvia declaració d'incapacitat per un sistema de mesures de suport articulat mitjançant curatela, mantenint el caràcter assistencial i representatiu de la mesura; atribuir la funció de curador en l'àmbit jurídic, patrimonial i econòmic a la Direcció dels Serveis Socials del Ministeri d'Afers Socials, habitatge i joventut; tot designant el progenitor com a curador en l'àmbit de la salut i en les gestions administratives ordinàries; establir un règim de coordinació entre ambdós curadors; i confirmar la resta de mesures de suport adaptades a les necessitats actuals de la persona interessada, sense especial pronunciament en costes.

4.- La direcció lletrada del demandant s'alça contra aquesta resolució, demanant es dicti Sentència en aquesta alçada que revocant la decisió d'instància atribueixi al seu pare tots els atributs inherents al càrrec de curador.

Amb aquesta finalitat sosté que havia experimentat una evolució favorable i que la gestió per part dels Serveis Socials en l'àmbit econòmic no havia estat adequada, mancant -segons relata- confiança, transparència i comunicació eficaç, essent el progenitor una opció més idònia.

D'altra banda, destaca que el progenitor prestava de fet el suport en els àmbits sanitari i administratiu, la qual cosa justificaria, per coherència i eficàcia, l'atribució unitària de totes les funcions de curatela.

5.- El Ministeri Fiscal i la representació processal del Govern d'Andorra s'han oposat al recurs d'apel·lació que es plantejava demanant la confirmació íntegra de la resolució dictada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació es limita a determinar si escau modificar la sentència de primera instància pel que fa a la titularitat i distribució de les funcions de curatela, en el sentit d'atribuir la totalitat de les mesures de suport -incloent-hi l'àmbit jurídic, patrimonial i econòmic- al progenitor de la persona interessada, en lloc de mantenir la seva distribució entre aquest i la Direcció dels Serveis Socials.

La Batllia justifica l'establiment d'una curatela compartida a partir d'una ponderació dels antecedents personals i familiars i de la realitat funcional existent, entenent que no escau atribuir íntegrament el càrrec al progenitor atesos els antecedents de conflictivitat i les dificultats prèvies, que aconsellen preservar un element d'estabilitat institucional, especialment en l'àmbit econòmic, mentre que, al mateix temps, constata que el progenitor ja presta de manera efectiva i adequada el suport en els àmbits sanitari i administratiu, motiu pel qual opta per formalitzar aquesta situació mitjançant una distribució funcional de la curatela, reservant a l'òrgan administratiu la gestió econòmica i patrimonial i atribuint al progenitor els àmbits personal, sanitari i administratiu, amb imposició d'un deure de coordinació entre ambdós per garantir un suport coherent i eficaç.

Segon.- Examinats els motius del recurs a la llum de les actuacions i de la prova practicada, convé recordar, amb caràcter previ, que el règim jurídic de les mesures de suport a les persones que les necessiten per a l'exercici de la seva capacitat jurídica ha experimentat una transformació profunda orientada a adequar el nostre ordenament a les exigències derivades de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquesta transformació suposa, en essència, el trànsit des d'un model de substitució en la presa de decisions cap a un model d'assistència i acompanyament, en el qual la persona conserva en tot moment la seva condició de subjecte actiu de dret, i en el qual les mesures de suport han de respondre, en cada cas concret, als principis de necessitat, proporcionalitat i adequació a les circumstàncies individuals de l'interessat. Des d'aquesta perspectiva, no és acceptable una concepció de la curatela com a mecanisme de representació global i indiscriminada, sinó que la seva configuració ha de derivar-se d'una anàlisi rigorosa i particularitzada de les necessitats reals de la persona (doctrina del vestit a mida), dels recursos disponibles i de les garanties que cada opció ofereix per a la protecció efectiva del seu interès superior.

Des d'aquesta perspectiva, la pretensió del recurrent de concentrar la totalitat de les funcions de curatela en la persona del progenitor, fonamentada en l'evolució favorable de l'interessat i en el fet que aquell ja exerceix funcions de suport en l'àmbit personal i sanitari, no pot ser acollida. L'examen de les actuacions posa de manifest que una de les causes origen de les dificultats en la relació entre ambdós s'ha situat històricament en l'àmbit econòmic i patrimonial, essent en aquest terreny on han emergit les tensions més rellevants, vinculades a la gestió dels recursos i a la cobertura de les necessitats materials de l'interessat, fins al punt que aquestes dinàmiques van generar episodis de conflictivitat significativa. No és irrellevant, en aquest context, que l'actual controvèrsia tingui novament el seu origen en una problemàtica de naturalesa econòmica, la qual cosa evidencia la persistència del focus de risc associat a aquest àmbit.

Aquesta apreciació es veu reforçada pel fet que va ser el mateix progenitor qui, en el seu moment, va sol·licitar ser rellevat del càrrec de curador, adduint la inviabilitat de continuar exercint les funcions de suport en un context de conflictivitat amb el seu fill. Aquest antecedent no pot ser menystingut, atès que obliga a qüestionar si les causes que van motivar aquella situació han desaparegut realment o si, per contra, s'han vist simplement desplaçades fora de l'àmbit familiar com a conseqüència de la intervenció institucional. En aquestes coordenades, tot ens porta a considerar que atribuir ara al progenitor la totalitat de les funcions, incloent-hi aquest àmbit, implicaria reproduir les condicions que van generar aquella situació, amb el consegüent risc de reiteració en perjudici de l'interessat.

A més, no pot desconèixer-se que la intervenció dels serveis socials, i en particular la instauració d'un seguiment efectiu en l'àmbit econòmic a través de la persona que en aquests moments n'és el referent, ha permès reconduir de manera significativa les disfuncions detectades, aportant estabilitat i control en la gestió dels recursos. Suprimir aquest element d'equilibri, atribuint íntegrament la gestió econòmica al progenitor, no només manca de suport en els antecedents acreditats, sinó que contradiu l'exigència de configurar les mesures de suport en funció de criteris d'eficàcia i protecció real de l'interessat.

En aquestes circumstàncies, tot i que la voluntat de l'interessat constitueix un element rellevant, aquesta no pot erigir-se en criteri únic ni determinant, sinó que ha de ser ponderada conjuntament amb el seu interès superior i amb el conjunt de circumstàncies concurrents. En el cas examinat, l'atribució íntegra de la curatela al progenitor implicaria desconèixer els antecedents de conflictivitat associats precisament a l'àmbit econòmic i prescindir del model equilibrat que deriva de la distribució funcional establerta, la qual permet conjugar el suport personal i de proximitat amb les garanties d'estabilitat i control institucional en els àmbits més sensibles.

Tercer.- Per tot el que ha estat exposat, cal concloure que la resolució dictada per la Batllia s'ajusta plenament als principis que informen el règim de mesures de suport a la persona, i constitueix una resposta jurídica equilibrada i fonamentada en una valoració racional de la prova i de les circumstàncies concurrents, sense que s'apreciï cap error en la valoració dels fets ni en l'aplicació del dret que pugui justificar la seva revocació o modificació. Procedeix, en conseqüència, la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació interposat amb confirmació de la Sentència dictada.

Quart.- Atesa la naturalesa del present litigi, no ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la direcció lletrada del Sr. Nick contra la Sentència 5/2026 dictada per la Batllia el 19/01/2026 que es confirma íntegrament. I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.