IMMIGRACIÓ. desestimació sol·licitud d'autorització de residència i treball; apreciació pel risc per a la seguretat de l'estat, de les persones o dels bens o per a l'ordre públic. TSJA-IM-004/13

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0086-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-004/13

SENTÈNCIA NÚM. 38-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Gibert

Representant: ídem

Advocat: Conde

Apel·lada: M. I. GOVERN

Representant: Tejera

Advocat : Pombo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-dos d'abril de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0086-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Gibert va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 24 d'octubre de 2012, confirmatòria de la resolució de data 14 setembre de 2012 adoptada pel M. I. Ministre de Justícia i Interior, que desestima la seva sol·licitud d'autorització de residència i treball.

2.- En la sentència del 31 de gener de 2013 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Gibert.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 14 de febrer del 2013, la Sra. Gibert estima en substància:

la vulneració del principi d'innocència amb aquesta decisió és ben clara per part del Govern.

no havent-se celebrat el judici i no existint una condemna en contra meu, no puc admetre que ja se'm consideri una persona perillosa.

s'ha provat el meu lligam al Principat.

4.- En la seva contesta de data 1 de març del 2013, el M. I. GOVERN estima en substància :

la denegació de l'autorització d'immigració és una mesura de policia administrativa que té com a finalitat la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

per tal d'establir-se novament al Principat, la interessada havia de sol·licitar una autorització inicial, com així ha fet, i en tot cas ha de complir amb els requisits legals establerts perquè es pugui procedir a la seva concessió.

la interessada no té el seu centre d'interessos personals al Principat.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la naturalesa de la resolució del M. I. GOVERN.

La desestimació de la sol·licitud d'autorització de residència i treball inicial de la Sra. Gibert es basa sobre les disposicions dels articles 43 i 49 c) de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració.

L'Article 43 disposa: "Seguretat i ordre públic. La persona que sol·licita una autorització d'immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns ni per a l'ordre públic, i ha d'acreditar que no té antecedents penals de resultes de la comissió d'infraccions doloses, ni al Principat d'Andorra, ni als països de residència anteriors".

L' Article 49 disposa: "Motius. Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d'autorització d'immigració la constatació d'un o més dels supòsits següents:

c) El fet de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic".

La decisió recorreguda s'inscriu en el marc de la policia administrativa.

Cal recordar, que la policia administrativa no es refereix a la noció d'infracció, però si a la d'ordre públic. La missió de la policia administrativa és preservar l'ordre públic, independentment de la repressió d'infraccions.

Com ja ha jutjat aquesta Sala, especialment en la sentència núm. 99-31 del 20 d'octubre de 1999, la finalitat de la policia administrativa "no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los. Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador...".

En aquestes condicions, la legalitat de la resolució del M. I. GOVERN s'ha d'apreciar en funció de l'objecte de manteniment de l'ordre públic. Com ha jutjat aquesta Sala (sentència núm. 98-08 del 16 de gener de 1998): " ...no resulta incompatible l'adopció de la mesura de policia amb l'existència d'un procediment penal...".

En conseqüència, els arguments de la Sra. Gibert relatius a la vulneració del principi d'innocència i al fet que no existeix una condemna penal no poden prosperar.

El recurs d'apel·lació ha de ser desestimat en aquest punt.

Tercer.- Sobre la legalitat de la resolució del M. I. GOVERN.

En el marc relatiu a les qüestions de policia administrativa i de seguretat pública, el jutge ha de controlar la materialitat dels fets, però ha de deixar un marge d'apreciació a l'autoritat administrativa sobre el punt de saber si aquests fets exactes eren de naturalesa que justifiqués legalment la decisió individual que s'ha pres. Desprès, essent una mesura que toca a la protecció de la llibertat dels individus, el jutge ha d'assegurar-se que la decisió és proporcionada a la gravetat dels fets, la realitat dels quals ha quedat establerta.

Cal aplicar aquests principis als fets d'aquest cas.

En data 16 d'agost del 2012, la Sra. Gibert va sol·licitar una autorització de residència i treball inicial (v. foli 32).

En resulta de l'informe del Servei de Policia (v. foli 44) que en data 4 de maig del 2012 la Sra. Gibert "va ser detinguda i posada a disposició judicial per la comissió d'un delicte major continuat de tràfic en gran quantitat de droga tòxica i per una contravenció penal contra els interessos generals (consum en grup d'haixix), havent estat seguidament ingressada al Centre Penitenciari i posada en llibertat en data 27 de juliol del 2012, a l'espera de judici".

Per tant, la resolució es basa sobre una realitat objectiva i el M. I. GOVERN podia legítimament estimar que aquest comportament és susceptible de presentar, pel futur, un risc per l'ordre públic.

Finalment, resta per examinar si la mesura és proporcionada en aquest cas, en funció de les diverses circumstàncies que hi concorren.

La interessada ha viscut uns anys a Andorra, però a hores d'ara no té el seu centre d'interessos personals a Andorra. En efecte, resulta de l'informe de la Policia que el seu espòs no viu a Andorra des de l'any 2007 (en el seu escrit d'apel·lació, la interessada diu que "el meu marit es troba privat de llibertat al centre penitenciari").

Tampoc viuen a Andorra els seus pares ni germans. Sí que hi viuen els seus cunyats, germans del seu espòs. La Sra. Gibert ho reconeix en el seu escrit d'apel·lació: "igualment visc a casa de la meva cunyada i nebots i amb anterioritat he residit des de molt petita a Andorra amb els meus pares".

El M. I. GOVERN ha pogut valorar, encertadament, que la interessada no tenia el seu centre d'interessos personals al Principat. Per tant, la mesura no és desproporcionada.

En conseqüència, el recurs d'apel·lació ha de ser rebutjat.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del M. I. GOVERN de data 24 d'octubre de 2012, confirmatòria de la resolució de data 14 de setembre de 2012, adoptada pel M. I. Ministre de Justícia i Interior, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.