Recurs d'apel·lació interposat amb finalitats estrictament dilatòries.- Costes: criteris per a la seva imposició (0030/04)

Sentència

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA de 22 de juliol de 2004

Recurs d’apel·lació interposat amb finalitats estrictament dilatòries.- Costes: criteris per a la seva imposició

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes de núm. B-0974-4/2002, tramitats pel procediment abreujat, en reclamació de quantitat, seguit per la mercantil ORG_0 contra la Comunitat de Propietaris de l’edifici SUPERLAURÈDIA i contra la mercantil ORG_1, el 29 de gener passat l’Hble. Batlle, actuant en Tribunal unipersonal, va dictar una Sentència en la qual, amb estimació substancial de la demanda, va condemnar les defenents a pagar a l’agent l’import de 3.055,98 € juntament amb els interessos legals devengats a comptar de la data de fermesa de la resolució, més les costes judicials amb inclusió dels honoraris d’advocat i de procurador de l’altra part.

II.- Disconformes les defenents amb tal Sentència, van interposar contra ella aquest recurs d’apel·lació el qual ha estat tramitat segons ordenen les prescripcions legals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per impugnar el fons de la Sentència d’instància les defenents, desprès de fer esment que han actuant en tot moment de bona fe, demanen “l’apreciació de les al·legacions fetes en el seu escrit de contesta a la demanda i per consegüent que s’estableix (sic) que la suma corresponent a la justa indemnització dels perjudicis realment soferts per part del perjudicat, el Sr. Varesc, a conseqüència del sinistre abans esmentat no és la reclamada de 3.411,63 € sinó la de 2.275,81 €”.

II.- No escau atendre el motiu d’apel·lació anterior en no complir les regles mínimes que li són exigibles. Aquesta Sala ha dit molt repetidament que el recurs d’apel·lació ha de rebatre els arguments de la Sentència apel·lada, i que no és escaient donar per reproduït l’al·legat a la primera instància sense exposar i raonar els motius pels quals el recurrent dissenteix del que la mateixa ha decidit i per què el Tribunal Superior hauria de resoldre en un sentit diferent d’allò que el Batlle ha pronunciat.

En aquest cas el Batlle ha exposat i raonat abastament la seva decisió, i com que els seus raonaments no s’ataquen de cap forma pels recurrents, ni donen les raons per les quals entenen que aquella decisió no és correcte, escau confirmar-la i rebutjar aquesta manera de procedir dels recurrents, processalment inescaient.

III.- La Sentència del Batlle també justifica la condemna en costes que pronuncia en el fet que l’estimació de la demanda és substancial, raó per la qual aplica el principi objectiu del CODI (3,1,13,6) i imposa les costes als defenents; criteri i aplicació que escau també confirmar pel seu mateix fonament, i això suposa la desestimació total del recurs amb imposició als recurrents de les costes que ha causat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest recurs d’apel·lació; CONFIRMAR la Sentència apel·lada i IMPOSAR A LES RECURRENTS les costes del recurs, amb inclusió dels honoraris d’advocat i procurador de l’altra part.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.