Reconeixement del deute i càrrega de la prova

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

PARTS:

Apel·lant: Sra. Rius

Advocat: Sr. JRR

Apel·lat: Sr. Caro

Representant: Sra. Agullo

Advocat: Sr. EAM

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: RECLAMACIO DE QUANTITAT. RECONEIXEMENT DE DEUTE. EFECTES I CÀRREGA PROBATÒRIA

SENTÈNCIA 000058/2025

Andorra la Vella, el 10 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 25.10.22 la representació processal del Sr. Caro va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la Sra. Rius, en què sol·licitava que es declarés l'existència d'un dret de crèdit a favor del seu de 16.398,94.-euros, en concepte de deute principal i de despeses de reclamació extrajudicial del deute, i que s'imposés a la contrapart el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 21.6.24 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar de forma integra la demanda formulada per la representació processal del Sr. Caro contra la Sra. Rius, i reconèixer l'existència a favor del primer d'un dret de crèdit front la Sra. Rius.

Segon.- Condemnar la Sra. Rius a pagar la suma de 16.398,94.-euros.

Tercer.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Cinquè.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial.".

3.- El 30.7.24 la representació processal de la Sra. Rius ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit sol·licita que es revoqui la resolució d'instància íntegrament.

4.- Per escrit de 2.10.24 la representació del Sr. Caro ha demanat la desestimació completa del recurs i que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, tot imposant les costes judicials incloent els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta segona instància a la part recurrent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Sr. Caro reclama a la part defenent Rius una suma de diners (16.398,94EUR) que li havia reconegut en un document de data 18 d'octubre de 2019 i que havien de ser pagats en el termini màxim de l'1 d'octubre de 2021, més les despeses ocasionades i les costes.

La demandada s'hi va oposar i la sentència d'instància estima íntegrament les costes.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- El reconeixement de deute i els seus efectes.

Ja hem tingut diverses ocasions en la qual hem pogut fer l'abordatge del significat de l'existència d'un reconeixement de deute en favor del demandant.

Es pot resumir en el següent extracte de la sentència TSJC 180/2021 que diu:

"El reconeixement de deute és aquell negoci jurídic en mèrits del qual el deutor admet l'existència d'un deute en benefici d'un creditor que ostentarà una acció per a fer-ne efectiu el seu cobrament. Es tracta en definitiva d'un acte unilateral realitzat voluntàriament pel deutor que no comportarà cap obligació pel creditor que conté la voluntat negocial de delimitar i assumir una relació obligatòria preexistent i que comporta l'efecte material característic d'obligar el deutor en els seus termes al que s'associa un efecte processal: la dispensa del creditor de justificar la relació jurídica obligacional preexistent atès que cal reconèixer al reconeixement de deute una presumpció "iuris tantum" d'existència de la seva causa."

Aquesta doctrina l'hem reiterat en altres sentències posteriors com les de 241/23 i la 298/23.

Es pot resumir en dos aspectes transcendentals: 1) que davant l'existència d'un reconeixement de deute vàlid, el creditor està dispensat de demostrar la relació obligatòria preexistent o material que és la que dona justificació de la suma reclamada; 2) que existeix una presumpció iuris tantum sobre la veracitat del deute, és a dir que correspon al deutor acreditar que el pacte no és lícit o ja ha estat satisfet; 3) afegirem que la nostra doctrina (STJC 17/7/2003 -2010-; STJC 13/11/2003 -2040- I 15/9/2005 -075/2005, i d'altres posteriors) també ha reiterat que la seva existència, com a tal reclamació extrajudicial, no interromp el termini de prescripció en el nostre ordenament jurídic.

Tercer.- Valoració de la prova

En el seu recurs la part apel·lant cerca la impugnació de la sentència en la errònia valoració del material probatori aportat, en especial, el document 2 de la demanda de data 18.10.19.

Recordem que la clàusula cinquena del document diu:

"5. La Sra. Rius reconèixer (sic) el deute envers el Sr. Caro de 19.000 (DINOU MIL EUROS) a retornar abans del 01/10/2021 i sense interessos"

Ja no discuteix la part recurrent si el reconeixement de deute interessava a la societat en la que la que les parts s'integraven (IMMOBILIÀRIA B,SL) i no personalment a l'agent Sr. Caro. Ara bé pretén excusar la seva obligació de pagament en que "volen fer-li pagar un deute social inexistent, que mai va ser reconegut, perquè mai va ser acreditat ni justificat. Sota el pretext però d'uns préstecs personals que tampoc han estat provats. Res." (pàg. 8 in fine del seu recurs).

Doncs bé, no encerta en cap de les seves afirmacions. Ni ha acreditat la part que sigui un deute social inexistent (sic) (com ja hem dit que li correspondria fer-ho, així com per coherència hauria de seguir sostenint la manca de legitimació activa del Sr. Caro); ni tampoc han estat provats que fossin deutes personals entre les dues parts, com sosté (sense necessitat de fer-ho) el demandant que era el pare de la parella de la Sra. Rius.

Per altra banda, tampoc la qüestió gramatical d'usar l'infinitiu "reconèixer" i no l'indicatiu "reconeix" té cap transcendència jurídica sinó únicament un mal ús gramatical del seu redactor que també va incorre en la clàusula quarta quan diu "Donar de baixar de totes les funcions..." en lloc de "Donar de baixa" i que no va impedir el compliment per les parts de fer efectiu aquest pacte sense protesta o objecció de cap mena de la Sra. Rius.

En conclusió, la prova ha estat perfectament valorada i la sentència no pot ser impugnada en base a excuses de mal pagador.

Quart.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de de Procediment Civil en el seu article 354.2 darrer incís.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Rius contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 21 de juny de 2024, que confirmem íntegrament.

SEGON.- IMPOSAR el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.