Propietat horitzontal - reclamació del deute cominutari requisits (0052/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-052/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 28 d’abril de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de febrer del 2010 la representació processal de Vilar va formular demanda contra el Sr. Pla en reclamació de la suma de 2.299,96 euros, import de les despeses comunitàries de les què entenia que era deutor el defenent, més els interessos legals corresponents a partir de la data de la contesta a la demanda, més les costes del procediment. Mitjançant altressí demanava igualment que es través embargament preventiu del pis radicat a la XXXX, juntament amb la plaça de pàrking número XXXX i el traster número 18 del mateix edifici per tal de garantir l’esmentada suma, petició que fou estimada per l’Aute de data 17 de març del 2010.

II.- El dia 17 de maig del 2010 el Sr. Pla va comparèixer davant l’Hble. Batlle manifestant que feia tres anys que no vivia al pis de referència, que ell va lliurar les seves claus al Banc abans de que li embarguessin i que encara a la data no s’havia regularitzat la situació.

III.- L’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 5 d’octubre del 2010 desestimant la demanda interposada per Vilar contra el Sr. Pla, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de Vilar i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l’estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència que és objecte del present recurs, dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 5 d’octubre del 2010, desestima la demanda formulada per Vilar, radicat a la Parròquia d’Escaldes-Engordany, contra el Sr. Pla per manca de legitimació ad causam de dita Comunitat, entenent que al presentar la demanda no s’havien complert els requisits que exigeix l’article 34 de la Llei de Propietat Horitzontal en relació a al 12 de la mateixa Llei.

Contra l’esmentada resolució s’alça la recurrent argumentant, en primer lloc, que la part defenent no ha presentat cap prova en contra de les seves al·legacions, ni molt menys ha efectuat oposició i, en canvi, es desestima la seva demanda apreciant d’ofici la seva manca de legitimació ad causam sense que ell hagi tingut oportunitat de defensar-se de la mateixa.

Per tal de donar resposta a aquest motiu del recurs, cal destacar que és cert que en data 15 de maig del 2010 el Sr. Pla va contestar verbalment la demanda formulada contra ell, manifestant davant de l’Hble. Batlle que feia tres anys que no vivia al pis de referència, que va lliurar les seves claus al Banc abans que li embarguessin i que encara en aquella data no s’havia regularitzat la situació (foli 45), però en cap cas es pot entendre que amb aquestes declaracions es va aplanar a la demanda. És cert igualment que el citat senyor no va proposar proves, ni va formular escrit de conclusions. No obstant, el fet que el defenent no comparegui, o que ho faci però no s’oposi de manera clara a les pretensions de l’agent, no eximeix a aquest de provar haver complert els requisits que la Llei estima necessaris a l’hora de formular una demanda i en el cas present la Llei de Propietat Horitzontal exigeix de forma imperativa que el copropietari demandat pugui conèixer quina és la suma que se li reclama i per quina causa, raó per la qual ordena que amb la demanda s’aporti el certificat de l’acord de la Junta de la Comunitat aprovant la liquidació del deute del propietari morós i la prova de que dit acord se li va comunicar al defenent i les conseqüències de l’incompliment d’aquesta exigència es poden apreciar d’ofici pels Tribunals. S’ha de destacar, a més a més, que aquesta decisió judicial en cap cas ha pogut situar en indefensió al recurrent, ja que per Providència de data 19 de febrer del 2010 se’l va requerir per tal que aportés a les actuacions aquesta documentació, donant-li per tant la ocasió d’acreditar la seva legitimació per formular la demanda.

II.- Pel que fa al requisit que es recull a l’article 34.1 de la Llei de Propietat Horitzontal de que s’acompanyi a la demanda l’acord de la Junta de la Comunitat pel qual s’aprova la liquidació del deute del propietari morós per tal de considerar que aquesta està legitimada per reclamar-lo, argumenta la recurrent que aquesta exigència s’ha complert amb la documentació aportada als autes. No obstant, de l’Acta de la Reunió Ordinària de la Junta de propietaris de data 10 de març del 2009 que s’adjunta amb la demanda no resulta quin és el deute en concret del qual és titular el Sr. Pla, ja que exclusivament es fa referència a que no està al corrent dels pagaments i es proposa exercir les accions judicials oportunes, autoritzant amb aquesta finalitat tant a l’Administrador com al President (foli 5 i ss). De l’extracte de comptes de data 2 de juny del 2009 que acompanya igualment a la demanda es dedueix que el citat senyor devia 2.299,96 euros pel deute anterior al 2009 i per la previsió de despeses d’aquell any (foli 8), però, atès que el citat extracte es va elaborar tres mesos després de la data de la reunió de la Junta no es pot estimar que fos aprovat per aquesta com exigeix la Llei.

Altrament, en resposta a la Providència de data 19 de febrer del 2010, que requeria a la part agent per tal que aportés als autes el certificat de l’acord de la Junta pel qual s’aprova i quantifica la liquidació del deute reclamat al Sr. Pla lliurat per l’Administrador secretari amb el vistiplau del President, la part agent va aportar un document signat per l’Administrador de l’edifici “X.” en el qual aquest certifica quin era el contingut de l’Acta de la Reunió de data 10 de març del 2009, que ja hem examinat, i que “posteriorment al tancament de comptes el Sr. Pla adeuta la suma de 2.299,96 euros la quina es procedeix a reclamar judicialment” (foli 30), manifestacions que no fan més que posar de relleu que en la data de la reunió de la Junta no es coneixia, ni menys encara es va aprovar, el deute concret del defenent.

Per últim, en període de proves la part agent adjunta un Acta de la reunió de la Comunitat de data 24 de febrer del 2010 (foli 48), que resulta irrellevant atès que és posterior a la demanda, un balanç de la situació patrimonial a data 30 de gener del 2008 en el què el Sr. Pla presenta un saldo positiu (foli 64), un altre que no s’acredita que fos aprovat per la Junta de data 10 de març del 2009 a la què fa referència i en el què no consta el deute que se li reclama al Sr. Pla (foli 65) i un darrer, que es diu presentat a la Junta de 24 de febrer del 2010, per tant quan ja s’havia presentat la demanda que dóna origen al present procediment, en el què sí consta el deute del defenent (foli 80), de tal manera que cap d’aquests documents acredita el compliment dels requisits exigits per la Llei a l’hora de presentar la demanda.

III.- D’altra banda, l’article 29.3 LPH disposa que s’ha de remetre una còpia de l’Acta de cada reunió a tots els propietaris segons el procediment recollit a l’article 12 de la mateixa Llei i l’article 34.1 LPH exigeix igualment que aquest acord sigui degudament notificat als que resultin morosos i en el certificat emès per l’Administrador de l’Edifici que consta al foli 30 de les actuacions es destaca que la citada Acta “serà enviada per correu certificat al domicili actual del Sr. Pla juntament amb l’extracte del deute que en ell s’assenyala i es col·locarà una nota al taulell d’anuncis de l’edifici reclamant-li que es personi a les oficines de l’administrador per saldar el deute pendent amb la Comunitat”, actuació que tampoc s’ha portat a terme.

Argumenta la part recurrent que aquesta comunicació es va inserir al taulell d’anuncis de l’edifici atès que, com ell mateix reconeix, el Sr. Pla no hi residia, sense que hagués complert la seva obligació de comunicar al President o a l’Administrador de la Comunitat quin era el seu nou domicili. No obstant, per un cantó, en la citada certificació es fa menció de que es comunicaria l’acord per carta certificada dirigida “al domicili actual del Sr. Pla”, de tal manera que sembla indicar que aquest era conegut per l’Administració de l’immoble, però, en tot cas, l’article 12.1 LPH disposa que, a manca de comunicació, es considera domicili la unitat immobiliària de la seva propietat situada al mateix immoble, de manera que les comunicacions lliurades a l’ocupant de la unitat immobiliària produeixen plens efectes jurídics i sols si no és possible la notificació es considera efectuada amb la comunicació corresponent en el tauler d’anuncis que la Comunitat ha de situar de manera ben visible a l’entrada de l’immoble.

Per aquesta raó, per tal que l’agent estigués legitimada per entaular el present procediment hagués estat precís que hagués acreditat també haver enviat l’Acta de data 10 de març del 2009 per carta certificada al pis propietat del defenent, cosa que tampoc ha fet, ja que la notificació al taulell d’anuncis de l’edifici, que efectivament va realitzar, és subsidiària i produeix efectes sols quan s’ha fet sense èxit la comunicació per correu certificat.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de Vilar contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 5 d’octubre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.