Demanda de lliurament de documentació (0020/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0036-2/2004

S E N T È N C I A NÚM. 20-2006

PARTS:

Apel·lant: Narváez

Representant: Izquierdo

Advocat: Serra

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Gomila

Advocat: Roda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-036-2/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència dictada el 25 de febrer de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment les demandes, posteriorment acumulades, que havia interposat l'ORG_1, ORG_0 (ENTITY_4) contra dues resolucions del M.I. GOVERN de data 25 de març de 2004, que van desestimar sengles recursos de reposició formulats contra la desestimació per silenci de la sol·licitud de còpia de la documentació relativa als expedients d'adjudicació corresponents a l'estudi d'avaluació de l'impacte sobre la salut de les emissions del nou Centre de tractament de residus i a l'estudi de dispersió de les emissions del mateix Centre.

L'esmentada sentència va declarar el dret d'Narváez a obtenir l'estudi d'avaluació de l'impacte sobre la salut de les persones a què s'ha fet referència i, pel que fa a l'estudi de dispersió de les emissions del Centre de tractament de residus, va concloure que ja s'havia atès per part de l'Administració el dret d'informació de l'entitat agent.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l'Associació demandant va interposar recurs d'apel·lació contra la mateixa, que es fonamenta en tres línies argumentals diferents, que es refereixen, respectivament, a la composició del Tribunal que va dictar la sentència de primera instància, al fet de què el GOVERN no ha certificat expressament que no existeix als expedients de referència cap altre document més que els que van ser facilitats a l'agent i, finalment, a la procedència d'imposar les costes processals a l'Administració demandada.

3r.- La representació del M.I. GOVERN es va oposar al recurs en totes les parts, en considerar que la sentència apel·lada resulta plenament ajustada a dret. En particular, afirma que l'Administració ha facilitat a la recurrent tota la documentació sol·licitada i que, a més, pot conèixer en qualsevol moment l'estat de la seva tramitació a les oficines corresponents.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El primer dels motius en què es fonamenta el recurs d'apel·lació interposat per l'entitat agent, que es refereix a la composició del Tribunal que va dictar la sentència impugnada, ja ha estat examinada i resolta en altres processos que han enfrontat a les mateixes parts, per la qual cosa no cal sinó remetre's a les consideracions que es contenen en les resolucions anteriors d'aquesta mateixa Sala, que són suficientment conegudes per les parts interessades (cfr. sentència núm. 32-05, de 29 de juny de 2005). Com es va dir llavors, la mera al·legació de que el Tribunal de Batlles ha tingut la mateixa o semblant composició en els diversos processos que han enfrontat Narváez amb l'Administració general no comporta cap vulneració del dret a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, que garanteix l'article 10 del text constitucional, especialment si es té en compte que no tots els Hbles. Batlles es troben adscrits a la Secció Administrativa, d'acord amb les previsions de l'article 50.2 de la Llei qualificada de la Justícia, i per això només podien constituir el Tribunal aquells que hi haguessin estat adscrits amb caràcter principal o secundari.

En conseqüència, per les mateixes raons que ja s'han exposat in extenso en anteriors ocasions, procedeix desestimar el primer dels motius en què es fonamenta el present recurs d'apel·lació.

Tercer.- Pel que fa al fons de la qüestió litigiosa, es planteja en aquest recurs una situació peculiar, atès que el GOVERN ha reconegut el dret de l'entitat agent a obtenir còpia de la documentació sol·licitada, però aquella no es dóna per satisfeta, ja que pretèn que, a més dels documents que ja li van ser entregats, li sigui lliurada una certificació acreditativa de què no consta en els expedients corresponents cap altra documentació.

Es pot dir, doncs, que l'Administració ha satisfet les pretensions de l'agent, amb l'excepció de l'estudi d'avaluació de l'impacte sobre la salut de les persones que ja assenyala la sentència impugnada, però la recurrent sol·licita una garantia addicional, en base al temor de què no li hagin estat entregats tots els documents de l'expedient.

L'article 109 del Codi de l'Administració reconeix el dret dels interessats a conèixer l'estat de la tramitació dels expedients que els afectin, així com a sol·licitar còpia certificada de qualsevol extrem concret contingut en l'expedient. En aquest cas, el dret de l'entitat agent ha quedat satisfet amb l'entrega dels documents que li van ser lliurats, i no resulta legalment exigible un certificat addicional, que no es correspon amb cap dels documents que integren l'expedient administratiu, i que se sol·licita en base a meres conjectures que no venen recolzades en cap element objectiu que pugui fer pensar en l'existència d'altre tipus de documentació.

En conseqüència, s'han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre aquest punt.

Quart.- Una reiterada jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat que, en l'àmbit del procés administratiu, regeix el principi de la temeritat o mala fe en matèria de costes processals. En aplicació de la mateixa, i també pel fet de què procedeix desestimar l'apel·lació de l'entitat agent, s'han de desestimar les pretensions de la mateixa pel que fa a la imposició al GOVERN de les costes de la primera instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'ORG_1, ORG_0 (ENTITY_4) contra la sentència dictada el 25 de febrer de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.