Laboral, hores extraordinàries, prova

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000010/2026

ORIGEN: 3000079/2025 - 0

NIG: 5300542120250000473

SENTÈNCIA 000048-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000010/2025

Nig : 5300542120250000473

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00048

SENTÈNCIA 000048/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Magalí

Representant: Sr. Ilidi

Advocat: Sr. Pasqual

Apel·lat: ORG000

Representant: Sra. Jacinta

Advocada: Sra. Júlia

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Laboral, hores extraordinàries, prova

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit de data 28/02/2025, la representació processal de la Sra. Magalí va interposar demanda laboral contra la societat ORG000 en reclamació de diversos havers laborals derivats de la relació de treball que havia unit les parts. La part actora exposava que havia prestat serveis des de l'01/02/2024 fins al seu acomiadament no causal, comunicat el 07/01/2025, i articulava una pretensió de condemna al pagament de quantitats per hores extraordinàries, hores nocturnes, dies festius treballats, així com per diferències en la compensació derivada de l'acomiadament (preavís i compensació econòmica).

2.- La representació processal de la societat ORG000 contestava la demanda oposant-se a les pretensions de la part actora, demanant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

3.- Celebrat el judici oral, i formulades per les parts les seves corresponents conclusions, el dia 05/12/2025 requeia Sentència que desestimava íntegrament la demanda interposada per la Sra. Magalí contra la societat ORG000, absolent la part demandada de tots els pediments formulats i imposant a la part actora les costes processals.

4.- En data 13/01/2026, la representació processal de la Sra. Magalí va interposar recurs d'apel·lació contra la resolució dictada per la Batllia, sol·licitant la seva revocació i que, en el seu lloc, fossin estimades íntegrament les pretensions deduïdes en el seu escrit rector, amb fonament en els greuges que, de manera succinta, s'exposen a continuació.

En primer lloc, sosté que la sentència no efectua una valoració adequada de la prova practicada, en particular de la documental -especialment els registres de jornada i els documents de control horari- ni de la testifical, els quals, al seu entendre, constitueixen indicis suficients i precisos de la realització d'hores extraordinàries no compensades ni abonades. En aquest sentit, afirma que, aportat un principi de prova suficient per part de la treballadora, corresponia a l'empresa desvirtuar-lo, cosa que no hauria fet tot i disposar dels mitjans de control horari necessaris.

En segon lloc, denuncia una incorrecta aplicació de la normativa laboral i de la jurisprudència en matèria de prova de les hores extraordinàries, així com la manca d'aplicació del principi "in dubio pro operario", tot defensant que els elements aportats acreditaven l'existència d'una jornada superior a l'ordinària i, correlativament, la procedència de les quantitats reclamades per hores extraordinàries, nocturnes i festives.

Finalment, al·lega la infracció de les normes relatives a la prescripció i a la irrenunciabilitat dels drets laborals, en considerar improcedent que es valori negativament la manca de reclamació prèvia durant la vigència de la relació laboral, atès que les accions derivades del contracte de treball poden exercir-se dins el termini legal d'un any.

5.- La representació processal de ORG000 s'oposa íntegrament al recurs i sosté que la sentència resultava ajustada a dret perquè, al seu entendre, no havia quedat acreditada la realització d'hores extraordinàries no compensades ni abonades, i que els sistemes de control horari i els butlletins de salari, validats per la treballadora sense cap objecció, reflectien correctament la jornada efectuada.

En segon lloc, defensa la correcta aplicació de la legislació laboral i sosté que els registres de fitxatge aportats no constitueixen prova suficient de l'excés de jornada.

Finalment, rebutja la resta de reclamacions, considerant que ni les hores nocturnes ni els dies festius reclamats han estat provats i que la liquidació per acomiadament és conforme a dret.

Per això demana la desestimació del recurs articulat amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en segona instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació passa per determinar si la sentència de primera instància ha incorregut en error en la valoració de la prova i en l'aplicació del dret, en particular pel que fa a la pretesa existència i acreditació d'hores extraordinàries, nocturnes i festives suposadament no compensades ni abonades, així com respecte de la correcció de la liquidació practicada amb motiu de l'acomiadament no causal.

La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda i imposa a la demandant el pagament de les costes ocasionades, sostenint que la treballadora no hauria acreditat els fets en què fonamenta les seves pretensions. En particular, conclou que no quedava provada la realització d'hores extraordinàries més enllà de les reconegudes i compensades, en no existir prova suficient de la seva efectiva prestació ni de la seva sol·licitud en els termes legalment exigits. Per això atorga especial rellevància a la informació continguda en els butlletins de salari i en la planificació horària, que havien estat posats a disposició i validats per la treballadora sense objecció durant la relació laboral, i qüestiona els registres de fitxatge aportats en la demanda per acreditar un excés de jornada.

Igualment, rebutja les reclamacions relatives a hores nocturnes i dies festius per manca de prova, i entén ajustada a dret la liquidació derivada de l'acomiadament no causal.

Segon.- De l'examen de les al·legacions versades al procés per les parts litigants resulten ser fets admesos i així es declara que la Sra. Magalí iniciava l'01/02/2024 una prestació laboral de caràcter indefinit prop d'un establiment comercial titularitat de ORG000 amb una jornada ordinària de 40 hores setmanals, que es desenvolupava de dimarts a dissabte de 7'30 a 13'30 i de 15 a 17 hores (diumenge i dilluns festius), i amb la percepció d'un salari brut mensual de 2.666,67.- €.

Així mateix, les parts coincideixen en què la relació laboral es va extingir mitjançant acomiadament no causal comunicat el 07/01/2025, així com en el fet que es va practicar la corresponent liquidació dels havers laborals derivats de l'extinció, que fou abonada a la treballadora, si bé aquesta va manifestar la seva disconformitat amb el seu contingut.

Finalment, tampoc és controvertit que durant la vigència de la relació laboral l'empresa disposava de sistemes de planificació horària i de registre del temps de treball, així com de butlletins de salari amb indicació del còmput d'hores, que eren posats a disposició de la treballadora de manera periòdica i que aquesta signava setmanalment segons s'aprecia en la documental proveïda per la societat demandada.

Tercer.- La qüestió central que ha de resoldre aquest Tribunal en seu d'apel·lació consisteix a determinar si la resolució d'instància ha efectuat una correcta ponderació del material probatori en relació amb la realització d'hores extraordinàries, i si la valoració resultant s'acomoda als criteris que de manera reiterada i uniforme ha establert la jurisprudència d'aquesta Sala en aquest àmbit.

A aquest efecte, convé recordar que des de la Sentència de 18/10/2012 (TSJC 136/2012), confirmada i desenvolupada en pronunciaments ulteriors, aquesta Sala ha assentat un criteri hermenèutic de caràcter constant: quan l'assalariat aporta un principi de prova suficientment concret i precís -que permeti a l'empresari articular una contradicció efectiva- i l'empresari no acredita, per cap mitjà probatori idoni, quina va ésser la jornada realment executada, la dita manca probatòria pot determinar la seva condemna. La raó d'ésser d'aquest criteri es fonamenta en que la Llei posa a càrrec de l'empresari el control de la jornada laboral de l'assalariat i, per tant, és ell qui ha de suportar les conseqüències que es deriven d'una gestió deficient d'aquells instruments o de la seva omissió a l'hora d'incorporar-los al procés.

En el cas objecte d'examen, la treballadora va aportar en el seu escrit rector una relació diària i detallada de les hores extraordinàries que afirma haver realitzat durant el període comprès entre el 02/02/2024 i el mes de gener de 2025, amb deducció expressa de les hores compensades -recuperades- i amb un còmput mensual que arriba globalment a 382 hores i 30 minuts. Davant d'aquesta pretensió, l'empresa va formular oposició, oposició que la resolució d'instància va acollir amb fonament principal en uns documents identificats en la presentació documental com a "còmput hores setmanals" -document 90 de l'índex electrònic-, en els quals s'hi reflectia una jornada de 7 a 13 hores i de 15 a 17 hores, formalment convalidada amb la signatura setmanal de la treballadora i del responsable de l'establiment.

Això no obstant, un examen acurat d'aquests documents evidencia que la qualificació que l'empresa els atribueix no s'ajusta amb la seva naturalesa real. La menció que figura expressament en el seu marge superior esquerre revela que es tracta, en rigor, d'instruments de planificació horària i no pas d'un registre de còmput d'hores. Aquesta precisió no resulta irrellevant des d'un punt de vista jurídic, atès que l'article 59 de la LRL estableix una clara distinció entre tots dos documents, erigint-los en instruments de naturalesa i finalitat diferenciades: la planificació horària és una eina d'organització empresarial que "fixa les hores de treball que s'han de fer i el temps de descans o d'àpats", mentre que el compte d'hores és el document en el qual "s'inscriuen les hores extraordinàries i els dies festius del calendari laboral treballats, així com les vacances fetes i les absències". La diferència entre ambdós documents irradia també en el seu règim formal: la planificació ha de trobar-se simplement a l'abast dels assalariats com a instrument informatiu, mentre que en el compte d'hores, s'ha d'anotar l'horari practicat i ha d'ésser comunicat mensualment al treballador juntament amb el butlletí de salari a efectes de control (article 59.1 i article 59.2 de la LRL). Si traslladem aquestes precisions al supòsit que ens ocupa, s'observa que el contingut material dels documents controvertits respon inequívocament a una previsió organitzativa: els horaris d'entrada i sortida que s'hi consignen presenten una uniformitat absoluta i immutable, sense recollir cap incidència, desviació ni excés de cap mena. D'altra banda, el mecanisme de signatura setmanal que s'hi exigia s'allunya clarament del règim de comunicació mensual que l'article 59.2 de la LRL preveu per als comptes d'hores. Aquestes particularitats s'han de posar en relleu no per a establir un incompliment formal de l'empresa, sinó per a il·lustrar la confusió que legítimament podia haver generat en l'assalariada, qui raonablement podia entendre que la signatura que s'exigia intervenia com a expressió del reconeixement de l'organització de la jornada laboral però no del temps de treball efectiu realitzat. En conseqüència, no és procedent atorgar a aquells documents la força probatòria absoluta i excloent que els confereix la sentència d'instància, la qual ha omès ponderar adequadament els restants elements probatoris que permeten qüestionar-ne la fiabilitat.

En efecte, no pot passar desapercebut que l'empresa tenia implantat un sistema de control de presència mitjançant terminals de fitxatge d'ús obligatori per a la totalitat dels treballadors, en el qual s'havia de registrar la totalitat de les incidències de la jornada laboral. Aquesta circumstància ha estat confirmada tant per la pròpia treballadora com pels testimonis que han declarat en el procediment. Un mecanisme d'aquesta naturalesa constitueix, per la seva pròpia estructura, un instrument objectiu i idoni per a la determinació de la jornada realment executada: no és una anotació manual de caràcter subjectiu, ni un document elaborat unilateralment per alguna de les parts, sinó un registre automatitzat i sistemàtic de les incidències de la jornada laboral, la custòdia del qual corresponia a l'empresa. En aquest context, si bé la informació de fitxatge incorporada per la treballadora és de caràcter parcial -comprèn fotografies de les dades diàries del terminal referides al període del 18/11/2024 al 29/12/2024 i no un volcat complet i estructurat de la totalitat de les dades emmagatzemades-, la seva rellevància probatòria no queda desvirtuada per aquesta circumstància. Al contrari: aquesta informació, tot i ser parcial, revela la presència de la treballadora en el lloc de treball en uns períodes superiors a la seva jornada i posa de manifest divergències rellevants i sistemàtiques entre el que reflecteixen els registres automatitzats i el que es consignava en la planificació horària signada. En aquest sentit, convé ressaltar que els fitxatges mostren una realitat variable -entrades i sortides en horaris diversos, pauses de durades desiguals, incidències quotidianes d'allò més diverses-, mentre que els documents signats projecten una regularitat absoluta i immutable, de vuit hores diàries i quaranta setmanals, sense recollir cap desviació ni cap incidència. Aquesta uniformitat, lluny de constituir una garantia de fiabilitat, resulta precisament sospitosa per la seva contradicció radical amb la variabilitat que els registres objectius projecten.

La conclusió que s'imposa és que els dits documents, malgrat constar formalment signats per la treballadora, no poden ser valorats com el reflex fidel de la jornada efectivament realitzada i en aquesta situació, el fet que la treballadora els hagi subscrit no pot erigir-se en un element que exclogui la realització d'hores extraordinàries o conferir la condició d'exactes a uns registres que els elements objectius del cas desmenteixen. Tampoc pot operar en la pràctica com una renúncia anticipada dels drets dels treballadors que es derivin d'una situació de fet diferent de la documentada.

A això cal afegir que la pròpia empresa ha admès que la treballadora va gaudir d'algun dia de recuperació en compensació d'hores extraordinàries, fet que no té cap reflex en els documents de planificació aportats i que, per si sol, és suficient per posar en dubte la certesa del seu contingut.

En aquestes condicions, s'ha de concloure que la part actora ha aconseguit desvirtuar, a través d'indicis consistents i concordants, el valor probatori dels documents de planificació horària signats. En aquesta eventualitat, la càrrega d'acreditar quina va ser la jornada realment realitzada es desplaça sobre l'empresari, qui ostentava la custòdia del sistema de fitxatge i es trobava en disposició d'aportar, de manera senzilla, el volcat complet i fidedigne de la totalitat dels registres del període reclamat.

La part demandada insisteix, d'altra part, en la manca de concordança entre el temps de treball efectiu que realitzaria la treballadora i les anotacions figurant el sistema de fitxatge, o en el fet que aquest mecanismes obeïa a motius de seguretat interns, això no obstant, no pot oblidar-se que aquest element es trobava en una zona reservada de l'establiment comercial el que evidencia que el temps de presència que contempla el treballador es trobava en l'empresa, sense que en aquesta eventualitat es pugui oblidar que la permanència en el lloc de treball es presumeix com a temps de treball efectiu en virtut de l'article 51 de la LRL. La manca d'aportació d'aquells elements -malgrat la seva disponibilitat evident i la facilitat de la seva obtenció- ha de pesar irremeiablement sobre la part que els tenia en el seu poder i que va optar per no incorporar-los al procés.

En aquesta eventualitat, les pretensions de la treballadora demandant articulades en concepte de 382 hores i 30 minuts hauran de ser estimades, i una volta aplicada les compensacions corresponents per dies de recuperació gaudits que la seva direcció lletrada reconeix, comporta 344.- hores que calculades en atenció al preu del salari per hora amb els increments legals corresponents suposen 7.406,32.- € bruts.

Quart.- Reclama també la treballadora la compensació dels dies festius que hauria treballat i no hauria recuperat. Aquesta pretensió es veurà abocada al fracàs perquè a través dels butlletins de salari incorporats per la demandada (document 91 de l'índex electrònic) s'aprecia que els dies festius que sosté que va treballar (29 de març, 1 de maig, 3 d'agost i 15 d'agost) es varen recuperar els dies 3 i 10 d'abril, 7 de maig i 2 d'octubre del 2024 de conformitat amb les previsions del Decret 487/2023 del 25/10/2023 d'aprovació del calendari laboral corresponent a l'any 2024.

Cinquè.- Pel que es refereix a les hores que sosté haver treballat en règim nocturn (26,15.- €), corresponent a 1 h 1/4 realitzada el 20 de març i 10 minuts el 2 d'abril no es descriu l'horari concret en què aquestes s'haurien efectuat el què impedeix verificar si es van realitzar entre les 22 hores i les 6 del matí com prescriu l'article 75 de la LRL.

Tampoc aquest motiu del recurs pot prosperar.

Sisè.- El darrer motiu del recurs intervé en relació a la regularització del preavís i compensació econòmica satisfets en relació al salari variable resultant de les hores extraordinàries.

El salari variable per hores extraordinàries ascendeix a 7.406,32.- € bruts el que suposa, atesa una antiguitat d'11 mesos i 6 dies (equivalents a 11,2) i segons preveu l'article 76.4 de la LRL, 661,28.- € mensuals o 22,04.- € diaris. Si a aquest import s'hi afegeix el salari dia (88,89.- €) en resulta 110,93.- € el que suposa una compensació econòmica de 2.588,37.- € i un preavís de 1.242,42.- €, dels quals s'ha de descomptar els imports satisfets en la quitança (2.104,98.- € i 1.010,40.- € respectivament) d'on resulta els imports bruts a pagar de 483,39.- € i 232,02.- €.

Setè.- Els imports establerts per la present resolució s'hauran d'incrementar dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda. Ens es aquests hauran de ser declarats i cotitzats a la CASS per la societat demandada. Per assegurar l'efectivitat d'aquest pronunciament, l'òrgan "a quo" haurà de comunicar la present resolució a la CASS.

Vuitè.- Atesa la naturalesa laboral del present litigi i l'estimació del recurs d'apel·lació articulat, s'ha d'imposar a la societat demandada el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Magalí contra la Sentència de data 05/12/2025 que es revoca íntegrament i en el seu lloc estimem substancialment la demanda condemnant la societat ORG000 a satisfer a la primera els imports bruts de 7.406,32.-€ en concepte d'hores extraordinàries i de 483,39.-€ i 232,02.-€ en concepte de suplement de compensació econòmica i preavís, més els interessos legals generats des de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament i a declarar i cotitzar aquests imports prop de la CASS. Escau imposar a la societat demandada el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

La Batllia haurà de trametre còpia de la present resolució a la CASS als efectes en dret oportuns.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.