Reclamació de quantitat i indemnització per pèrdua d'oportunitat en un cas bancari

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Águila

Representant: Sr. Vives

Advocat: Sr. JMA

Apel·lat: B, S.A.

Representant: Sra. Guerrero

Advocat: Sra. MFC

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: BANCARI: reclamació de quantitat, error en la data d'execució de la transferència ordenada. Dret a indemnització. Acreditació del perjudici de pèrdua d'oportunitat. Valoració probatòria.

SENTÈNCIA 000017/2025

Andorra la Vella, 14 de gener del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26 de gener de 2021, la representació processal del Benítez, interposà demanda en reclamació de quantitat contra l'entitat bancària B, SA, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la suma de 45.060,77 EUR, majorada amb interessos i costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- El dia 10 de març de 2022, l'entitat bancària B, va efectuar petició d'intervenció voluntària del Porras com a litisconsort del demandat. Petició que va ser denegada per Aute de data 7 de setembre de 2022, procedint l'entitat bancària a contestar la demanda en data 19 de setembre de 2022, tot oposant-se a la mateixa.

3.- En data 21 de juny de 2024, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Águila contra la societat B, SA, i absoldre aquesta darrera de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a la part agent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Quart.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Benítez en base a una errònia valoració de la prova. Considera, en síntesi, que la qüestió discutida consisteix en determinar si concorre responsabilitat contractual de B i, en afirmar que sí, entén que li ha d'abonar l'import de les transferències efectuades sense haver obtingut prèviament el seu consentiment. Demana la revocació de la resolució d'instància, la condemna de la part defenent a les pretensions contingudes en la seva demanda i al pagament de les costes generades en ambdues instàncies.

5.- La representació processal de l'entitat B, SA s'oposa al recurs d'apel·lació interposat. Considera que malgrat l'error en què va incórrer el seu gestor, la part agent i avui apel·lant no ha acreditat que el mateix li hagués ocasionat cap perjudici econòmic, tenint en compte l'obligació de retorn per duplicat de les arres a què s'havia compromès el Benítez contractualment amb el Porras, quant a beneficiari de les transferències. Demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat, amb imposició de les costes processals a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present litigi rau en determinar si l'entitat bancària B ha ocasionat, a través de l'actuació del seu gestor, algun perjudici al Benítez, en no haver esperat les seves instruccions per efectuar les transferències de les que ja havien parlat trobant-se pre-ordenades i, de ser el cas, l'import de la indemnització que pugui correspondre a la part agent.

Segon.- No és discutit entre les parts que en data 15 de juliol de 2020 el Benítez i el Porras van atorgar un contracte privat de compra-venda amb arres. En mèrits del mateix el Benítez es comprometia a vendre la unitat immobiliària número 0 radicada a la XXXX per un import de 200.000 EUR, havent d'abonar el Porras, comprador, la suma de 20.000 EUR en concepte d'arres. S'establia, a més, que en cas de què la venda no es formalitzés per causa imputable a la part venedora, aquesta hauria de retornar el doble de la quantitat lliurada en concepte d'arres.(folis 45 a 49).

Tampoc és discutit que el Porras també li va pagar 5.000 EUR en concepte de mobles per la volguda venda (foli 50). Ni que en data 6 d'octubre de 2021 el Benítez va reunir-se amb el seu gestor de l'entitat B, Gomila, comunicant-li que possiblement s'haurien d'efectuar dues transferències des del seu compte, d'uns imports de 40.000 EUR i 5.000 EUR, havent deixat tota la documentació preparada al respecte, a l'espera de confirmació expressa per part del Benítez.

Ni tampoc que el gestor, Gomila, es va equivocar i al dia següent, 7 d'octubre de 2021, va realitzar les dues transferències pre-autoritzades però pendents de confirmació a favor del Porras, sota el concepte "devolució arres duplicades", essent la primera (foli 9), d'un import de 40.000 EUR més 43,80 EUR de despeses i sota el concepte "devolució dipòsit" i la segona, per un import de 5.000 EUR més 16,97EUR de despeses (foli 10). Tot sense gaudir de la confirmació del Benítez, qui li va demanar de retrocedir-les, sense haver-ho pogut efectuar per oposició expressa del beneficiari, Porras, que va manifestar que els diners li pertocaven.

El que es discuteix és si la realització de les transferències per part de l'entitat bancària sense la deguda confirmació d'execució per part del Benítez, va ocasionar alguna mena de perjudici econòmic a aquest i, en el seu cas, l'import del mateix.

Tercer.- La Sentència recorreguda considera que la part agent al·lega haver patit un perjudici derivat d'una pèrdua d'oportunitat per raó de no haver pogut portar a terme una negociació encaminada al retorn de les arres penitencials. Tot i així i després d'efectuar una valoració de les proves practicades, que la Sala no pot més que compartir, conclou que el Porras ni tan sols no ha aportat cap principi de prova sobre l'existència d'unes tals negociacions, diferents de simples converses que les parts haguessin pogut mantenir al respecte.

Quart.- Compartim, com dèiem, el criteri de la resolució recorreguda: tot i l'error comés pel banc en l'execució de les transferències pre-ordenades pel Benítez, aquest no ha acreditat haver sofert cap perjudici. Però fins i tot, cas d'existir, no ha acreditat tampoc que el mateix es correspongui amb l'import íntegre de les transferències realitzades.

Perquè tal i com posa de relleu la resolució recorreguda, en aquest cas el perjudici que es reclama és el de pèrdua d'oportunitat que en el cas d'espècie es correspondria a no haver-se-li permès continuar les negociacions que afirma que estava realitzant amb el Porras sobre l'import a retornar en concepte d'arres penitencials.

En relació a aquest perjudici ens remetem a la Sentència que vàrem dictar en data 17 de gener de 2022 i que invoca i transcriu parcialment la resolució del Tribunal a quo, afegint-hi només una part que considerem important i que resulta d'aplicació al present supòsit:

"El perjudici s'ha de determinar només en funció de la probabilitat que la part tenia d'obtenir un resultat favorable i ha de correspondre per vincle de causalitat a un dany efectiu consistent en la disminució certa de les possibilitats de defensa.

Es tracta per tant d'una indemnització proporcional a aquesta disminució."

I considerem important afegir aquest paràgraf perquè dels escrits de l'agent i avui recurrent sembla derivar-se justament una relació de causalitat objectiva entre l'error i el perjudici, en el sentit de què aquest es correspon a la totalitat de les transferències efectuades.

I no només aquest pretès automatisme no es pot produir sinó que, en aquest cas, segons posàvem de relleu abans, no s'ha aportat ni tan sols cap principi de prova de la realitat d'un perjudici que la realització de les transferències li hagi pogut ocasionar.

Cinquè.- I això malgrat en la declaració efectuada en la vista oral de la instància, el Gomila afirmés que el Benítez li havia dit que encara no es podia executar les transferències perquè estava negociant amb el creditor, Porras, ja que aquesta afirmació fou contradita pel propi Porras en la testifical per ell efectuada també en la instància, ja que tot i haver manifestat que sí que havien parlat del pagament de les arres, no estaven negociant, ell esperava el pagament íntegre de l'acordat i per això va contractar una advocada, no per negociar l'import que se li havia de pagar. De fet, fou l'advocada qui li va aconsellar que ho denunciés a la Policia, havent-ho fet i havent rebut al dia següent l'import que li era endeutat.

A més, del fet que el gestor del banc hagués reconegut que havia d'esperar a la confirmació del Benítez per executar les transferències perquè aquest li va dir que estava negociant, no es pot derivar l'aplicació automàtica de la doctrina dels actes propis per obligar al banc a assumir el pagament del perjudici pretès. L'únic que es pot derivar d'aquest extrem, és el que el banc ja ha fet, reconèixer el seu error. Qualsevol altra conseqüència ha de ser degudament acreditada, tant en relació a la seva procedència com a la seva quantificació.

Sisè.- En conseqüència, el Tribunal a quo ha efectuat una adequada valoració de la prova, ja que tot i que el negoci subjacent no formés part del fons del litigi, la prova practicada sobre el mateix ha pogut determinar l'origen de l'obligació de pagament del Benítez -ja que és ell el que va negar-se a continuar amb la venda d'una unitat immobiliària compromesa i quina execució es trobava garantida per arres penitencials-, a banda de què l'agent no ha pogut acreditar ni cap pèrdua d'oportunitat ni cap perjudici econòmic que l'error del gestor bancari en l'execució de les transferències de constant referència li ha pogut ocasionar. Recordem que, com hem exposat en el Fonament de Dret anterior, el beneficiari de les mateixes volia rebre la totalitat de l'import que li corresponia, sense que la part recurrent hagi pogut demostrar el contrari. I recordem també que és a qui demana a qui li correspon acreditar la procedència de la seva pretensió i en aquest cas no ho ha fet, tot pretenent -indegudament, com hem vist- que l'error d'execució ja comportava el seu dret a recobrar la totalitat de l'import transferit.

Així doncs, en no haver acreditat el Benítez que l'error del banc li hagi produït cap mena de perjudici econòmic, la seva pretensió ha de decaure, tot procedint la confirmació de la resolució recorreguda. Afegirem encara que la d'aquesta Sala dictada en data 27 d'octubre de 2016 (rotlle 96/2016) invocada per la part recurrent no resulta en absolut d'aplicació, ja que la mateixa es fonamentava en haver-se abonat per error la transferència ordenada a una tercera persona, havent-li el banc carregat per duplicat l'import transferit, i constituint aquest, evidentment el perjudici sofert pel mateix.

I no resulta d'aplicació, perquè ja hem vist que en el supòsit objecte d'anàlisi, no s'ha acreditat l'existència de cap perjudici derivat de l'error o negligència del banc en l'execució de la transferència ordenada, ni tan sols no s'han acreditat, com hem vist, les negociacions de les que portaria causa el perjudici de pèrdua d'oportunitat reclamat.

Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició del pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Benítez contra la Sentència dictada en data 21 de juny de 2024 pel Tribunal unipersonal a quo, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.