DELICTES MAJOR D'ASSASSINAT EN GRAU DE TEMPTATIVA, MAJOR DE ROBATORI QUALIFICAT PER L'ÚS D'ARMA I MENOR DE PORT IL*LEGAL D'ARMA. Elements constitutius del delicte menor de port il·legal d'arma en zona habitada, circumstàncies atenuants de reparació a la víctima i analògica de confessió, circumstància atenuant de i la valoració de les circumstàncies per a imposar les penes. (6000100/2015; 40000146/2015)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: 6000100/2015 (Origen: 4000146/2015) Núm. de Rotlle: TSJP-0000010/16

SENTÈNCIA 26-2016

PARTS:

Recorrent: Mgfc. Ministeri Fiscal

Recorrent: Sr. Sancho (PRES)

Advocat: Sr. Sandoval

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-set de maig del dos mil setze.

En els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència de data 27 de gener de 2016 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pels delictes major d'assassinat en grau de temptativa, major de robatori qualificat per l'ús d'arma i menor de port il·legal d'arma, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 27 de gener de 2016 amb la següent part dispositiva:

"FALLEM:

Condemnem l'acusat Sancho com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'assassinat en grau de temptativa i d'un delicte major de robatori qualificat per l'ús d'arma, amb la concurrència de les circumstàncies modificatives atenuant de ser menor de vint-i-un anys i atenuant de reparació.

Absolem a l'acusat Sancho del delicte menor de port il·legal d'arma, pel quin venia acusat.

Imposem a l'acusat Sancho pel delicte major d'assassinat en grau de temptativa la pena de CINC ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ, així com les penes complementàries de prohibició de contactar amb la víctima Ramirez per un període de sis anys i expulsió del Principat per un període de vint-i-cinc anys.

Imposem a l'acusat pel delicte major de robatori qualificat per l'ús d'arma la pena de TRES ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ.

Condemnem a l'acusat al pagament de les despeses processals causades i a indemnitzar a la ORG_0 en la quantitat de 10.102,78 euros, amb els interessos legals.

Acordem el comís del ganivet intervingut, havent-se de procedir a la seva destrucció."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant:

"SÓN FETS PROVATS i així es declara: l'acusat Sancho, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa, resident al Principat i amb antecedents penals no computables en la present causa, vers les 13:35 hores del dia primer d'agost del 2014 sortí del seu domicili radicat a la Massana duent un ganivet de cuina amb fulla dentada d'una longitud de 11,5 centímetres, ganivet que l'acusat agafà doncs tenia la intenció d'obtenir diners, havent ideat la manera fàcil de demanar el servei d'un taxi per dirigir- se a un lloc apartat i, un cop allí, amenaçar al taxista i prendre-li els diners. Per tal d'evitar la identificació de la trucada, l'acusat va demanar el servei de taxi trucant a la centraleta de l'Associació de Taxistes d'Andorra des d'una cabina telefònica, sol·licitant que li enviessin un taxi a l'aparcament del complex A., a La Massana, essent atribuïda la carrera al taxista Ramirez, qui tot seguit es dirigí vers el lloc indicat per l'acusat conduint el seu vehicle marca Skoda matrícula XXXX.

Arribat el taxi al lloc, l'acusat hi pujà i s'assegué al seient del darrera, a la part esquerra just darrera del taxista, a qui demanà que el dugués a S.. Un cop el taxi va arribar a S., a l'alçada de la Borda R., el taxista li demanà a l'acusat a quin lloc de S. volia que el deixés, dient-li l'acusat que seguís en direcció als Cortals de S. Quan, ja passada la Borda F., el taxi arribà on s'acaba el camí asfaltat, el taxista li preguntà a l'acusat a quin lloc volia anar exactament, tot dient que no pensava pujar-lo fins al Pic de C., responent-li l'acusat que seguís uns vint metres més enllà i, un cop transcorreguts, li preguntà el taxista a l'acusat si allí la anava bé de baixar, responent-li l'acusat que sí.

En aquest moment l'acusat, en lloc de baixar del taxi i sense dir cap més paraula, va agafar el ganivet i des de la seva posició al darrera mateix del taxista li propinà un tall al coll, d'esquerra a dreta, amb la intenció de degollar-lo i acabar amb la seva vida, reaccionant Ramirez intentant agafar el ganivet amb les mans per apartar la fulla del seu coll i sortir del taxi, obrint la porta, moment en què l'acusat li clavà dues vegades el ganivet a l'espatlla, tot i així Ramirez aconseguí sortir del vehicle, essent perseguit per l'acusat que l'empentà fent-lo caure damunt d'uns matolls on els dos forcejaren fins que Ramirez pogué deslliurar-se de l'acusat i marxar corrents camí avall en busca de socors.

Tot seguit, l'acusat Sancho es posà al volant del taxi, deixà el ganivet a la guantera del vehicle i marxà conduint-lo, sortint el vehicle de la carretera en un revolt, seguint l'acusat a peu després d'agafar els diners que hi havia en una bossa, on el taxista hi guardava la recaptació, ascendint a uns seixanta euros en xavalla que, més tard, va bescanviar per bitllets a l'establiment D. de La Massana.

Com a conseqüència de les ganivetades que l'acusat Sancho inferí a Ramirez, aquest patí una ferida incisa a cara anterior del coll, de 12 centímetres de llargària, en direcció obliqua d'esquerra a dreta i ascendent, sense afectació d'estructures profundes i una ferida inciso punxant a la zona posterior del tòrax, de 3 centímetres de fondària, que li provocà un pneumotòrax, ferides ambdues que requeriren tractament quirúrgic urgent i necessari per a la curació, així com una ferida incisa superficial, lliscant, a 1 cm de l'anterior i que no requerí sutura, ferides incises als segon i tercer dits de la mà dreta, compatibles amb ferides de defensa, ferida superficial al dors de la mà esquerra i erosions cutànies a ambdós genolls i a ambdós talons de la planta del peu.

De dites ferides, la ferida al coll era en zona vital, d'extrema gravetat que, en el cas de ser més profunda, hagués comportat la mort de la víctima en seccionar la tràquea, i la ferida penetrant en el tòrax tanmateix suposà un risc vital doncs provocà un pneumotòrax, ferides ambdues que requeriren intervenció mèdica immediata per evitar la mort de la víctima. En qualsevol cas ambdues ferides haguessin causat la mort del Ramirez en cas de no haver rebut assistència mèdica.

Ramirez fou primerament assistit pels habitants de la Borda F. que donaren avís als serveis d'urgències, essent ingressat a l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell on fou intervingut quirúrgicament d'urgència, restant nou dies hospitalitzat i tardant uns cinc mesos en curar de les ferides sofertes.

La CASS reclama la quantitat provisional de 9.759,22 euros en concepte de prestacions abonades al perjudicat Ramirez.

El perjudicat Ramirez ha renunciat a res reclamar en virtut d'acord extrajudicial de data 24 de novembre del 2015.

III.- RESULTANT: que contra la dita sentència, el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs per escrit de data 5 de febrer de 2016.

En primer lloc, no està d'acord amb l'absolució de Sancho del delicte menor de port il·legal d'arma, tipificat i penat a l'article 263.1 del Codi Penal, per quan, si bé és cert que el processat cercà un lloc apartat per atacar al taxista, considera també acreditat que aquest es passejà pel nucli urbà de la vila de la Massana, essent aquesta una zona habitada, fent el trajecte comprès des d'una cabina pública radicada al mig de l'Avinguda S. fins a l'aparcament públic del local "A." -on agafà el taxi- amb un ganivet de fulla superior als 7 centímetres, límit previst al Decret d'Armes.

Observa que per a que aquest delicte menor quedi efectivament constituït no és necessària ni la utilització ni l'exhibició de l'arma, sinó el mer port de la mateixa. Sol·licita, per tant, la condemna del processat pel delicte menor de port il·legal d'arma i la imposició de la pena de 4 mesos de presó.

Addicionalment, estima que la pena imposada no s'adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada l'extrema gravetat dels fets pels quals ha estat condemnat i les seves circumstàncies personals, sol*licitant la imposició de les penes de 6 anys de presó pel delicte major d'assassinat en grau de temptativa, 4 anys i mig de presó pel delicte major de robatori amb arma, així com l'expulsió definitiva del Principat ateses la manca d'arrelament del processat i la necessitat de protegir l'interès general.

IV.- RESULTANT: que per escrit de data 18 de febrer de 2016 la defensa de Sancho també formula recurs d'apel·lació contra la dita sentència en base als següents motius:

PRIMER.- Es mostra en desacord amb la apreciació del Tribunal de Corts de no concedir-li una significació especial a la circumstància atenuant de reparació a la víctima. Entén que la transacció judicial entre ambdós es va signar el dia abans de la celebració del judici oral i que el pagament efectiu de la indemnització va ocórrer en 2 vegades, un primer pagament el mateix dia de la signatura de l'acord i un segon 10 dies després. Observa que l'article 29.7 del Codi Penal no exigeix una reparació complerta a la víctima abans de la vista oral, sinó aquesta solament ha de ser rellevant d'acord amb la seva pròpia capacitat i l'encausat s'ha d'haver esforçat per assolir aquesta compensació, requisits que manifesta es compleixen en el cas d'autes.

Manifesta que el motiu per a l'aplaçament del pagament d'una part de la indemnització fou la impossibilitat de poder-hi fer front abans i que els oferiments per a rescabalar al perjudicat van començar mesos abans, però s'allargaren en el temps per motius aliens al seu defensat, fet que va provocar que també es retard és el pagament.

A l'ensems, al·lega la incorrecta aplicació dels articles 54.1 i 54.3 del Codi Penal per quan la circumstància de reparació a la víctima ja és, en sí mateixa, una reducció qualificada, i doncs, té una rellevància superior a les altres circumstàncies atenuants. Per tot demana que s'atorgui a aquesta atenuant una significació especial.

SEGON.- Impugna la no aplicació per part del tribunal aquo de la circumstància atenuant de l'article 29.8 del Codi Penal, per analogia a l'apartat 5 del mateix article.

Tot i que el seu defensat no es va entregar voluntàriament al Servei de Policia ni va confessar la seva participació, recalca que aquest va ser controlat a la parada de l'autobús quan decidí retornar voluntàriament al Principat des de Portugal, amb la ferma intenció d'entregar-se a les Autoritats del país sense oposar resistència, i ser jutjat pels seus actes. Insisteix que fou aquesta representació lletrada qui avisà al Servei de Policia del lloc i l'horari on podria ser controlat.

A més, tot i que el seu defensat s'acollí al seu dret a no declarar davant el Servei de Policia, sí ho feu a la Batllia, on reconegué espontàniament els fets d'autes i col·laborà amb la instrucció de la causa.

En conseqüència, i compte tingut que la defensa de Sancho sol·licita l'aplicació de dues circumstàncies atenuants, una d'elles de reparació a la víctima, estima complerts tots els requisits per a que la Sala apliqui la reducció potestativa de la meitat de la pena, tant pel que fa a la imposada pel delicte major d'assassinat com per la del delicte de robatori amb arma.

TERCER.- Impugna la imposició de la mesura d'expulsió del Principat per un període de 25 anys, compte tingut el fort arrelament del seu defensat (és resident des de l'any 2006 i conviu amb la seva mare des que va arribar al Principat, amb qui ha compartit lloc de treball), el seu penediment i el comportament exemplar al Centre Penitenciari, el qual mostra que les seves expectatives futures de reinserció social són favorables.

Creu que la mesura d'expulsió implicaria obligar al seu defensat a construir una nova vida en un lloc on no té coneixences ni arrelaments.

QUART.- Considera que la pena imposada a la sentència és del tot desproporcionada i contrària a les disposicions de l'article 56 del Codi Penal.

No s'han tingut en compte les circumstàncies personals, la manca d'antecedents penals, la conducta processal exemplar mantinguda al llarg del procediment ni les opcions de reinserció del seu defensat -que actualment té 21 anys- i, en tot cas, tampoc s'ha reconegut el fet que s'entregués voluntàriament i rescabalés els danys i perjudicis a la víctima. De fet, al·lega respecte al delicte major d'assassinat en grau de temptativa i amb circumstància atenuant d'esser menor de 21 anys, se li ha imposat una pena de tot just sis mesos inferior a la pena màxima aplicable.

En síntesi, la defensa sol·licita la imposició al processat d'una pena conjunta no superior a 5 anys de presó (o per separat, una pena de 3 anys de presó pel delicte major contra la vida humana independent i de 2 anys de presó pel delicte major de robatori amb arma), part en condicional qualificada, i una pena complementària de prohibició de no contactar la víctima per un període de 6 anys, sense que s'imposi la mesura d'expulsió temporal del Principat.

V.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal, per informe presentat en data 4 de març de 2016, s'oposa al recurs formulat per la defensa de Sancho en base als mateixos arguments esgrimits al seu recurs.

Afegeix que no concorre cap de les circumstàncies atenuants invocades per l'adversa, per quan la reparació a la víctima fou molt tardana i, d'altra banda, perquè no es pot considerar que Sancho es lliurés voluntàriament a les Autoritats confessant la seva participació.

Sol·licita doncs la desestimació del recurs interposat per l'adversa en tots els seus extrems.

VI.- RESULTANT: que la defensa de Sancho s'oposa al recurs formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal, contestant als seus dos motius principals.

Pel que fa al primer motiu de recurs, la defensa considera que si s'emprés el raonament esgrimit pel Mgfc. Ministeri Fiscal de considerar constituït el delicte menor de port d'arma il·legal pel simple port d'arma en una zona habitada, implicaria que tota persona que compra un ganivet de cuina en dimensions superiors a 7 cm a un comerç situat en zona habitada estaria infringint l'article 263.1 del Codi Penal, tot i que la seva intenció fos endur-se'l a casa per cuinar. Per tant, s'adhereix als raonaments de la sentència apel·lada i demana que es confirmi l'absolució del seu defensat respecte aquest delicte menor.

En segon lloc, i respecte a la petició d'augment de les penes imposades, insisteix que ni les penes recollides a la sentència ni encara menys les sol·licitades pel Mgfc. Ministeri Fiscal prenen en consideració les circumstàncies personals o la conducta processal exemplars del seu defensat, ni tampoc valoren les seves possibilitats reals de reinserció, remetent-se als arguments exposats al seu escrit de recurs.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal impugna la sentència per la indeguda inaplicació de l'article 263.1 del Codi Penal en considerar que el sol fet de portar el processat una arma blanca de la 7a. categoria segons el Decret d'Armes -ganivet d'una fulla superior als 7 centímetres- en zona habitada constitueix el delicte.

El recurs del Ministeri Fiscal no pot prosperar.

L'article 263.1 del Codi Penal castiga al que il·legítimament posseeixi o porti una o més armes.

Per determinar quan la possessió i port d'una arma és il·lícita hem d'acudir al Decret de possessió, ús i circulació d'armes de data 3 de juliol de 1989. El seu article 3 es titula "armes el port de les quals està prohibit" i el punt 1 diu que "queda prohibit el port en zona habitades, en els locals públics, en llocs de reunió o d'esbarjo, camps i sales d'esport i d'una manera general en llocs freqüentats pel públic, de les armes de la 7a. categoria que tinguin una fulla d'una longitud superior als 7 centímetres i tot tipus de navalles automàtiques".

Aquesta conducta està sancionada en el mateix Decret quan el seu article 120 preveu sancions per la infracció de les seves normes.

La delimitació de l'àmbit del què és punible no pot prescindir de la coexistència de la infracció penal amb la infracció administrativa, que ja protegeix els béns jurídics seguretat ciutadana i immediatament la vida i integritat física de les persones. Per aquesta coexistència i tenint en compte el principi d'"última ratio" que ha d'atribuir-se a la sanció penal, només s'han de considerar delictives les conductes més greus i intolerables, i en els altres casos s'ha d'acudir al dret administratiu sancionador perquè la sanció penal seria innecessària i desproporcionada.

El port d'una arma de la 7a. categoria que tingui una fulla superior als 7 centímetres en una zona habitada, o en els altres llocs previstos a l'article 3.1 del Decret d'Armes, per a constituir infracció administrativa o penal exigeix que es faci en unes condicions que suposin un perill per a les persones, per la possibilitat, derivada del mer port, de que es faci un ús il·lícit de les mateixes, ja sigui, per exemple, per agredir o per amenaçar amb elles a altres persones, i és necessari que qui porti l'arma en sigui conscient d'aquest perill i vulgui crear-lo. Això fa que el port puntual d'una arma blanca amb una longitud superior a 7 centímetres en una zona habitada per a traslladar-la de la botiga on s'ha comprat a la casa de qui l'ha comprada no sigui ni delicte ni infracció administrativa, perquè es tracta d'un port innocu, en el sentit de que el portador no té cap intenció ni previsió de fer un ús indegut de la mateixa ni suposa cap risc ni perill per a les persones.

D'altra banda, la sanció penal exigeix un plus de perillositat sobre la infracció administrativa que considerem que no es dóna en el cas enjudiciat, ja que el port pel processat del ganivet no es va produir en unes condicions o circumstàncies que el fessin especialment perillós per la possibilitat d'ésser immediatament utilitzat per causar lesions a les persones, creant un risc o perill per la seva integritat física. El processat va agafar el ganivet no amb la intenció o voluntat específica de portar-la a sobre en un lloc on hi haguessin persones en previsió o con la finalitat de, si s'esqueia, poder fer-lo servir, sinó que, segons consta en els fet provats que no han estat impugnats, amb la intenció d'usar-lo en un lloc apartat per amenaçar a un taxista i sostreure-li diners, de manera que el port de l'arma en una zona habitada va ser merament instrumental, com a pas necessari per poder fer-la servir en un lloc apartat i sense cap voluntat per la seva part de fer un potencial ús en un lloc poblat.

L'aplicació de l'article 363.1 del Codi Penal va ser correctament descartada pel Tribunal de Corts i la seva decisió ha de ser confirmada.

II.- CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal impugna també l'extensió en què s'han fixat les penes per considerar-les insuficients per a complir les finalitats de prevenció especial i general, impugnació que, com després s'exposarà al analitzar el recurs del condemnat, es desestima perquè no només les penes imposades són suficients sinó que per a la seva fixació no s'han valorat una sèrie de circumstàncies que són tributàries d'una reducció punitiva.

És cert que els delictes comesos per Sancho són greus, però concorren circumstàncies, com el grau de perfecció del delicte d'assassinat i la seva edat, que determinen unes reduccions qualificades de les penes a les que hem d'afegir la concurrència d'una atenuant, de forma que l'exacerbació punitiva postulada pel Ministeri Fiscal no pot ser estimada.

Pel que fa a la pena d'expulsió del Principat, considerem adequada la duració fixada pel Tribunal de Corts ponderant la gravetat dels fets i l'arrelament del processat al Principat.

II.- CONSIDERANT: que, en relació al primer motiu d'impugnació de la sentència plantejat per la representació lletrada de Sancho, la decisió del Tribunal de Corts de no concedir una significació especial a la circumstància atenuant de reparació a la víctima, la Sala la considera correcta ja que, si bé és cert que concorren els requisits per a l'apreciació de l'atenuant ordinària, no apreciem l'especial significació que exigeix l'article 54.4 del Codi Penal per a la reducció qualificada de la pena, sense que en cap cas aquesta reducció esdevingui obligada.

L'especial significació s'ha d'entendre procedent apreciar-la quan s'arriba a una intensitat superior a la normal per la corresponent atenuant, pel que s'han de tenir en compte les condicions del culpable -posició econòmica, condicions familiars i socials, etc.- les circumstàncies de la reparació -import i forma en què es produeix-, i qualssevol altres elements que puguin revelar especials mereixements en la conducta de l'acusat.

En el cas enjudiciat, tot i que es va pactar el pagament de la indemnització amb el perjudicat abans de la celebració del judici oral, amb anterioritat a aquest acte només es va abonar una part -10.000 euros dels 25.000 euros acordats- i, malgrat la rellevància econòmica de la reparació, s'ha de tenir en compte que, encara que fos per iniciativa del processat i tal conducta mereixi l'atenuació, el gruix de l'esforç econòmic reparador, tal com es reconeix en el recurs, l'ha assolit la mare del processat, que és qui s'ha endeutat per poder aconseguir els 25.000 euros, de forma que la conducta del processat no es revela creditora de la atenuació privilegiada de la pena.

Tampoc es pot atendre la queixa de la part recurrent relativa a la inaplicació de l'atenuant analògica a la de confessió pel fet d'haver tornat el processat a Andorra per poder ser jutjat i haver admès la seva participació en els fets.

És veritat que la conducta de l'acusat de tornar al Principat i admetre la seva participació en els fets ha facilitat el seu enjudiciament, però no pot obviar-se que prèviament es va donar a la fuga marxant al seu país i que no ha aportat en les seves declaracions dades -inclosa la de l'autoria- que no pogueren ser conegudes d'una altra manera. És per això que no s'ha produït una col·laboració rellevant del processat per a la investigació i enjudiciament dels fets que sigui mereixedora de l'atenuació pretesa, però considerem que la seva actuació processal sí que s'ha de tenir en compte a l'hora de fixar la pena.

III.- CONSIDERANT: que l'expulsió és una pena complementària d'imposició potestativa per als condemnats estrangers.

No diu l'article 38.1 del Codi Penal els criteris a tenir en compte per imposar aquesta pena, però considerem que davant de la realitat de l'afectació que pot tenir en els drets fonamentals de les persones, s'ha de valorar la gravetat i la naturalesa dels fets i les circumstàncies d'arrelament del condemnat al Principat per a evitar que la pena sigui desproporcionada.

En el cas del recorrent, l'expulsió imposada per un període de 25 anys la consideren adequada en consideració a la gravetat dels fets comesos i la seva perillositat i el grau d'arrelament de l'acusat al Principat, ja que l'única família que té a Andorra és la seva mare, en el moment dels fets no treballava i només ha viscut nou anys al país.

IV.- CONSIDERANT que el Tribunal de Corts, tot i admetre la concurrència de la circumstància atenuant de reparació del dany, fixa la pena pel delicte d'assassinat en grau de temptativa en cinc anys i sis mesos de presó -només nou mesos per sota de la pena màxima de sis anys i tres mesos quan la mínima és de tres anys i sis mesos de presó-, i imposa pel delicte de robatori la pena de tres anys i sis mesos de presó, quan la que es pot imposar va d'un any i sis mesos a quatre anys i sis mesos de presó. Argumenta el Tribunal l'entitat de penes imposades en la concurrència en el delicte d'assassinat de dues circumstàncies qualificatives i en el comportament de l'acusat immediatament després dels fets en no revelar la més mínima senyal de penediment i denotar fredor i falta d'empatia cap a la víctima.

No es pot negar la gravetat del delicte contra la vida comés pel processat, però precisament per la seva gravetat el Codi Penal el castiga amb unes penes també greus que, en el cas del processat, s'han vist necessàriament reduïdes pel grau imperfecte d'execució assolit i per tenir el processat menys de 21 anys. Una vegada aplicada la reducció punitiva legalment establerta, d'acord amb l'article 56 del Codi Penal, per fixar la pena s'ha de valorar les circumstàncies atenuants i agreujants, la gravetat dels fets, les circumstàncies personals i la reinserció social assumida pel condemnat o les expectatives que afavoreixen una futura reinserció.

En el delicte d'assassinat considerem que la concurrència de dos circumstàncies qualificatives i també l'actitud del processat immediatament després dels fets fan que el delicte tingui una gravetat superior a la que li és pròpia i mereix ser sancionat amb una pena superior a la mínima i, en concret, en la meitat superior de la pena prevista, però entenem que també s'ha de valorar la concurrència d'una circumstància atenuant i l'actuació del processat facilitant el seu enjudiciament, de forma que considerem més proporcionada a totes les circumstàncies exposades la pena de cinc anys de presó.

En el delicte de robatori no constitueix un factor d'agreujament les circumstàncies que qualifiquen l'assassinat ni concorren circumstàncies d'atenuació, de manera que valorant l'entitat de la violència exercida per l'acusat i la seva posterior actitud, però també la seva actuació en el procediment i l'escassa quantia de l'import del què es va sostreure, considerem més proporcionada a les concretes característiques del fet la pena de tres anys de presó.

V.- CONSIDERANT: que es declaren d'ofici les costes del recurs interposat per la representació de Sancho.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.-Desestimar el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

2.- Estimar en part el recurs interposat per la representació lletrada de Sancho.

3.- Revocar parcialment la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 27 de gener del 2016 en la causa de referència, en el sentit de fixar la pena pel delicte d'assassinat en grau de temptativa en CINC ANYS DE PRESÓ i la pena pel delicte de robatori amb violència la pena de TRES ANYS DE PRESÓ.

4.- Confirmar tots els pronunciaments de la sentència recorreguda que no hagin estat modificats per aquesta resolució.

5.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pels recursos.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.