Responsabilitat contractual-sucessio processal-indemnitzacio IMP TSJC 247/13

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-247/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de març del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.Tejera Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.Tejera Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.Tejera Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.Tejera Vincent Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Morell va formular demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, en data 08-02-2007, contra la Sra. Tamarit, en qualitat de titular administrativa de l'ORG_0, la companyia d'assegurances Hoyos i la companyia d'assegurances Puig SA, demanant que es dictés sentència condemnant solidàriament les parts demandades al pagament dels danys i perjudicis soferts a conseqüència d'una caiguda patida després d'haver relliscat en la zona relax de dit establiment, quantitats a acreditar en fase de proves, més interessos legals des de la contesta, i la totalitat de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal de la Sra. Tamarit i de l'entitat Puig SA va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes processals a la part actora.

III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i s'han començat a practicar les proves.

Per providència de data 12-04-2010, desprès de la defunció de la Sra. Tamarit, es va acordar tenir com a part compareguda la Sra. Duque, hereva de la Sra. Tamarit, i per providència de data 28-04-2011 es va acordar tenir com a part compareguda la Sra. Villegas per a què juntament amb la primera, substitueixin processalment a llur difunta mare.

Després que s'hagin acabat de practicar les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions, la part agent quantificant aleshores les seves demandes indemnitzatòries.

Per providència de data 01-09-2011, es va acordar una inspecció ocular al lloc de l'accident, després de la qual les parts van formular uns escrits de conclusions complementàries.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 13-06-2013 decidint: "Estimar la demanda formulada en data 8 de febrer de 2007 per la Sra. Morell contra les Sres. Duque i Villegas i la Companyia, ORG_1 i condemnar les defenents, solidàriament amb la companyia ORG_1 a pagar a l'agent la quantitat de 14.398,93 EUR; més interessos legals des del 3 de març del 2007 i costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador."

V.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia d'assegurances Puig SA, i també la de la Sra. Duque com la de la Sra. Villegas.

La representació processal de la companyia d'assegurances Puig SA demana la revocació de la resolució recorreguda; desestimant les reclamacions formulades per l'actora en la seva totalitat, i condemnant a la Sra. Morell al pagament de les costes processals ocasionades a la seva mandant en primera i segona instància, inclosos els honoraris d'Advocat i de Procuradora.

Per ALTRESSI i subsidiàriament, demana que la indemnització es fixés:

en la suma de 10.000 euros pel que fa l'Incapacitat Parcial Permanent;

en la suma de 2.400 euros pel que fa el Quantum Doloris; tot i deixant per execució de sentència la quantificació de la indemnització a satisfer en concepte d'ITT.

La representació processal de la Sra. Duque demana que es reformés la sentència de primera instància en el sentit que la Sra. Duque substitueixi processalment a la difunta Sra. Tamarit en la seva qualitat d'hereva, i que la compareixença de la Sra. Villegas al procés sigui voluntària sense ésser substituta processal de la difunta i al fons, dictar sentència d'acord amb el petitum de la seva contesta a la demanda.

La representació processal de la Sra. Villegas sol·licita la revocació de la sentència i la seva substitució per altra desestimant la demanda i absolent les demandades, imposant les costes a la part demandant, i, subsidiàriament, desestimar la reclamació en concepte d'ITT.

La representació processal de la Sra. Morell demana la confirmació de la resolució recorreguda, imposant als apel·lants les costes judicials generades a aquesta part en aquesta segona instància, amb expressa inclusió de les derivades d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.Tejera Vincent Vincent Anière

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 15- 04-2006, sortint del bany turc, la Sra. Morell va patir un accident mentre circulava per la zona de relax de l'"R.B." d'Escaldes-Engordany, tot i portant els peücs que l'Hotel li havia facilitat.

Va caure al passadís d'accés de la sortida del bany turc a la zona de la piscina, lloc on hi ha una petita rampa per passar el desnivell existint entre ambdues zones.

La Sra. Morell va patir "una fractura de tercio distal radial con empotramiento" quina va requerir reducció de la fractura, immobilització amb guix durant 5 setmanes i un programa de rehabilitació funcional.

II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer lloc el recurs de la Sra. Duque quin concerneix la determinació de les parts en el procés, i en segon i tercer llocs els recursos de la companyia d'assegurances Puig SA i de la Sra. Villegas quins concerneixen els fons del litigi.

III.- El recurs de la Sra. Duque rau en el fet que no es podia considerar que la seva germana, Na Villegas, va substituir processalment llur difunta mare, ja que no és possible que les dues germanes substitueixin processalment a la difunta puix la única que ho pot fer és l'hereva (ENTITY_8) quina compareix en tal qualitat i no la legatària (ENTITY_9) quina compareix voluntàriament.

Aquest recurs s'ha d'estimar per les raons que segueixen.

La Sra. Duque compareix en qualitat d'hereva universal dels seus pares en mèrit d'una escriptura pública de donació i heretament universal de data 20-01-1975 per la qual fou instituïda donatària i hereva universal, sense perjudici però, de la donació feta a favor de l'altra filla, Sra. Villegas, de la meitat de tots llurs propis béns, mobles i immobles, crèdits i accions, existents quan faltin els donadors. L'escriptura precisa que els donadors, es reserven el dret de designar per testament els béns que formaran part del llegat equivalent a la meitat de llur patrimoni per a fer-ne la corresponent entrega.

Pel que fa la Sra. Villegas, va comparèixer en qualitat de propietària de l'hotel, en virtut del testament de data 08- 11-2004 pel qual la seva mare li va llegar en plena propietat el ORG_0 "incloent-hi ..les obligacions afectes al mencionat Hotel-Balneari". I com a conseqüència de la providència de data 28-04-2011 per la qual es va acordar tenir-la com a part compareguda per a que juntament amb la seva germana, substitueixin processalment a llur difunta mare.

Aleshores, la qüestió plantejada és de determinar en quina qualitat processal la Sra. Villegas compareix en les presents actuacions.

Processalment, la institució de la successió processal suposa que en el decurs d'un procés pendent, es pugui reconèixer per les parts i aprovar per l'òrgan judicial, el fet que la cosa litigiosa s'ha transmet de manera vàlida i eficaç de la part inicial a una nova persona quina passa a ocupar el seu lloc.

Si la posició de part processal de la Sra. Villegas no pot ser denegada, ja que va ser vàlidament emplaçada i va intervenir voluntàriament, hem però de constatar que la seva compareixença es fa en qualitat pròpia de legatària i de propietària actual de l'hotel i no en qualitat de succeïdora de la seva mare puix , com ho ha jutjat aquesta Sala "la successió en el pol passiu de les relacions jurídiques, obligacionals i reals, del causant es produeix en la figura de l'hereu i no en la del legatari".

Per conseqüent, la Sra. Villegas no substitueix processalment a la seva mare, sinó que compareix en qualitat de co- demandada.

Pel que fa a la seva condemna, atès que la Sra. Villegas no ha d'assumir els deutes hereditaris, la pretensió inicial d'indemnització formulada contra la seva mare no pot portar a la seva condemna.

Per conseqüent, s'haurà de revocar la decisió d'instància en el sentit de modificar la seva part decisòria ja que no es podia estimar "la demanda formulada...contra les Sres. Duque i Villegas" sinó que s'havia de condemnar a la Sra. Duque en la seva qualitat de successora processal de la demandada sense que la condemna es pugui pronunciar en contra de la Sra. Villegas.

IV.- El principal motiu del recurs de la companyia d'assegurances Puig SA és que l'establiment hoteler no ostenta cap mena de responsabilitat i argumenta en essència que: 1) el tribunal ha incorregut en una incorrecta valoració de la prova i no ha valorat totes les proves; no existeix cap prova que l'hotel ha mancat a la seva obligació de seguretat; 2) el fet que l'hotel ha afegit una catifa a l'indret de la caiguda posteriorment a aquesta no significa que amb anterioritat no existisen tots els mitjans de seguretat exigibles i necessàries i 3) l'hotel tenia una obligació de mitjans i es tracta d'una activat arriscada amb un grau de risc assumit pels usuaris.

No es discuteix que la qüestió central de plet és de determinar si l'ORG_0 ha incomplert la seva obligació contractual de seguretat.

La part agent ha sostingut que l'accident s'havia produït perquè sortint d'una sauna havia relliscat i que la seva caiguda era deguda a la manca de superfície antilliscant en la totalitat de les zones transitables del recinte de la zona relax.

Pel que fa a les proves d'interès per la resolució del litigi, s'han aportat en autes dos informes de pèrits i l'Hble. Batlle va realitzar una inspecció ocular.

És cert que de l'informe realitzat pel Sr. Ribes, pèrit d'assegurances designat a l'inici per la companyia demandada, en ressurt que no existia cap incompliment de les normes per part de l'hotel i que al lloc de l'accident, és a dir al nivell de la rampa, el dia de la seva visita, això és el 12 juliol de 2006, existia una barana així com una moqueta de goma antilliscant per terra, moqueta que va ser canviada desprès per una més moderna.

Però aquests elements són contradits o matisats per l'altre informe de pèrit i per la inspecció ocular de l'Hble. Batlle.

De l'informe detallat i motivat del Sr. Tejera, arquitecte, en ressurt uns elements concrets d'importància, doncs el pèrit explica que al seu parer les instal·lacions i concretament el lloc de l'accident no acomplien les mesures de seguretat necessàries.

En primer lloc, el Sr. Tejera apunta una sèrie de defectes lligats a la manca de senyalització i de lluminositat de la zona, al fet que la rampa té uns paràmetres sobre del normal, que el passamà no compleix normativa, tot i afegint que els peücs de l'hotel no són res més que sabatilles de bany però no són dissenyades com a sabatilles destinades a l'ús exclusiu en una piscina o zones d'humitat.

En segon lloc, i respecte a la qüestió essencial de la catifa de goma, indica que és insuficient i no soluciona el problema de l'evacuació de l'aigua i de la humitat. Així explica "Com es pot observar a les fotos de l'annex, actualment hi ha aquest element antilliscant que ressegueix tot el circuit de trànsit entre sales cosa que no era així el dia de l'accident, ja que aquesta anterior catifa només cobria la sortida de la zona més elevada dels passadís de la zona de relax i només arribava fins a mitja rampa, (segons informació facilitada per la Sra. Morell i ratificada pel Sr. ENTITY_12) lloc a on en el canvi entre la "catifa de goma" i el paviment normal es va produir l'accident. De la mateixa manera el model que es pot veure en l'actualitat no correspon amb el que hi havia col·locat el dia dels fets, com ja hem referenciat al punt b), ni tampoc, coincideix amb les dimensions i desenvolupament de recorregut d'aquell dia...No obstant aquesta superfície antilliscant no deixa de ser un element preventiu, i que com ja he dit es troba SUPERPOSAT en major o menor grau sobre un paviment...en definitiva al problema i més concretament en la zona de la caiguda, i que poc poden resoldre els equipaments personals de tipus general que s'ofereixen, ja que la solució radica en un replantejament dels materials que conformen les zones de trànsit i no en els mitjans complementaris que es puguin afegir. Hi ha un problema amb la tipologia i les característiques intrínseques als paviments de la zona de relax que no es van tenir en compte inicialment i que s'han intentat resoldre amb una sèrie d'actuacions superficials, que han servit per atenuar el problema durant aquests anys però no per eradicar-lo."

Quant a la inspecció ocular, tant el Sr. Expósito, director de l'hotel al moment dels fets, com la Sra. Morell, han indicat que el dia de l'accident no hi havia alfombra antilliscant al lloc mateix de l'accident, sinó unes barres antilliscants.

Així, queda establert el fet que al moment de l'accident no existia la catifa que va ser instal·lada després d'aquell accident i això ha de portar a considerar que totes les mesures necessàries per tal d'evitar l'accident no s'havien pres en el moment oportú.

En un altre ordre d'idees, pel que fa l'argument que es tracta d'una activitat arriscada, és cert que s'ha de prendre en consideració la pròpia actitud de la víctima i el caràcter arriscat inherent al fet de caminar sobre un terrat moll, nogensmenys, el fet de sortir d'un bany turc no es pot comparar amb activitats com són l'esqui o els esports aquàtics. En tot cas no s'ha acreditat de cap manera que la Sra. Morell hauria tingut una actitud anormal, i al contrari portava els peücs proporcionats per l'hotel.

De tots aquests elements valorats en el seu conjunt segons el criteri de la sana crítica, en ressurt que en el moment de l'accident, l'hotel no havia adoptat totes les precaucions per assegurar al màxim, la integritat física dels seus clients, ni havia emprat totes les mesures de seguretat.

Per conseqüent, la responsabilitat de l'hotel queda establerta i s'ha de confirmar la sentència.

V.- El segon motiu del recurs de la companyia d'assegurances Puig SA, formulat de manera subsidiària, és en relació amb la fixació de la indemnització ja que sosté que les demandes d'indemnització van ser quantificades en l'escrit de conclusions de l'agent i no es va poder pronunciar-se quant al perjudici en concepte d'ITT; per conseqüent el tribunal no podia reprotxar-li de no haver-se oposat al moment de la contesta; afegeix que desconeixent la pèrdua salarial, la quantificació de l'ITT s'ha de deixar per execució de sentència.

És cert que en la seva demanda, la part agent, pel fet de no disposar d'un informe medico-forense, no va quantificar les seves demandes d'indemnització, i és solament en el seu escrit de conclusions que va quantificar les seves pretensions en 2400.-euros pel que fa el pretium doloris (2/7), 10000,00.-euros pel que fa l'IPP (10%) i 1998,93.- euros pel que fa l'ITT.

Però, l'estudi de l'escrit de demanda permet constatar que la part agent va indicar que havia estat de baixa 105 dies i que havia patit en conseqüència una pèrdua econòmica en no abonar-li la seguretat social la totalitat del seu salari, i va adjuntar els documents acreditant aquests fets (baixa del 15-04-2006, foli 23, alta del 28-07-2006, foli 24 i butlletins de salari de març a juliol de 2006 fent esment de l'import de la indemnització de la IT, folis 27 a 31).

En fase de proves, l'informe mèdico-forense de la Dra. Machado ha confirmat l'ITT com es detallarà en el VII.-CONSIDERANT.

Per conseqüent, quant a la reclamació de l'ITT, de la mateixa manera que les parts han pogut pronunciar-se sobre la reclamació en concepte de pretium doloris i la reclamació en concepte d'IPP, tenien els elements per pronunciar-se sobre l'ITT.

Ara bé, força és de constatar que cap part defenent va contestar, ni tan sols subsidiàriament, sobre aquests elements.

Finalment, l'import reclamat i estimat pel tribunal correspon als elements aportats per la part agent i confirmats per l'informe medico-forense, i no existia cap motiu per dilatar la fixació d'aquest perjudici en fase d'execució de sentència.

VI.- El recurs de la Sra. Villegas recau en la valoració de la prova i la manca de responsabilitat per part seva, però no cal entrar en l'examen d'aquests extrems.

En efecte, després d'haver sostingut en el seu escrit de conclusions que li corresponia substituir processalment a la seva mare, la Sra. Villegas admet ara que com a legatària no representa la difunta ja que és la seva germana Maria, quina, com a hereva, continua la personalitat de la difunta i li succeeix processalment.

En virtut de lo que s'ha motivat en el III.-CONSIDERANT resulta impossible condemnar a la Sra. Villegas i aquest fet ha de portar a l'estimació del seu recurs.

VIII.- L'estimació dels recursos de la Sra. Duque i de la Sra. Villegas justifica no efectuar cap imposició de les costes de segona instància en relació al seu recurs, de conformitat amb el què atorga la Novel·la 10,82.

La desestimació del recurs de la companyia d'assegurances Puig SA determina la seva condemna en costes d'aquesta alçada pel que fa al seu recurs, en virtut del principi del venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.Tejera Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia d'assegurances Puig SA (Y.);

ESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals de les Sres. Villegas i Duque contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 13-06-2013, que REVOQUEM PARCIALMENT, modificant la seva part decisòria, en el sentit de dir que la condemna solidària de les parts defenents es fa únicament contra la Sra. Duque, en la seva qualitat de successora processal de la difunta Sra. Tamarit, i contra la Companyia d'assegurances ORG_1, però no contra la Sra. Villegas, tot i CONFIRMAN la resta dels seus pronunciaments;

CONDEMNAR a la companyia d'assegurances Puig SA (Y.) a pagar les costes processals de segona instància en relació al seu recurs;

NO EFECTUAR especial imposició sobre les costes de segona instància en relació als recursos de la Sra. Duque i de la Sra. Villegas.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-