Manca de reclamació d'un deute (342/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-342/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'abril de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 27 de juny del 2008 la representació processal del Sr. Manso va formular demanda contra el Sr. Elías en reclamació de la suma de cinc mil euros, import prestat en el seu dia pel seu mandant al defenent, més l'interès del sis per cent anual de dita quantitat a partir del dia 26 d'octubre del 2007, més altres cinc mil euros en concepte de clàusula penal per manca de retorn de la quantitat prestada en el termini establert, més els interessos legals de dita quantitat d'ençà de la data de la contesta a la demanda, més la totalitat de les costes judicials.

II.- El demandat no comparegué, malgrat havia estat degudament citat per edictes, i l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 12 de setembre del 2008 desestimant la demanda formulada per l'agent atès que aquest mai havia reclamat el cobrament del deute i, per tant, no es podia considerar desatès.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Manso i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació de la demanda formulada pel seu mandant, imposant les costes del procediment a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació processal del Sr. Manso es fonamenta en la tesi que el dret del seu mandant a recuperar l'import deixat en préstec al defenent no estava condicionat al fet d'haver intentat prèviament el cobrament del pagaré en el què aquest es documentava, com de fet estima la Sentència recorreguda, raó per la qual considera que cal revocar aquesta resolució i estimar íntegrament la demanda formulada pel seu mandant.

La demanda que dóna origen al present procediment es fonamenta en un document que s'aporta amb ella en el què es fa constar que el dia 26 d'octubre del 2006 el Sr. Elías, en nom i interès propi i en nom i interès de la societat "D.H. SL", i el Sr. Manso van subscriure un contracte de préstec en virtut del qual el primer s'obligava a retornar al segon, com a màxim en el termini d'un mes, la suma de cinc mil euros que aquest li havia prestat, més els interessos meritats per aquesta quantitat fins la seva devolució al sis per cent anual, acordant que, en el supòsit que el prestatari no retornés la suma rebuda en el termini pactat, hauria d'abonar al Sr. Manso cinc mil euros addicionals en concepte de clàusula penal indemnitzatòria. S'ha aportat igualment a les actuacions la fotocòpia d'un pagaré en virtut del qual la societat "D.H. SL" s'obliga a pagar al Sr. Manso la suma de deu mil tres-cents euros, document en el què consta una signatura per poder que sembla la del Sr. Elías, trobant-se a més signada aparentment la dita fotocòpia per les mateixes persones que van signar el contracte.

No s'han aportat amb la demanda altres proves que poguessin acreditar la veracitat d'aquests documents, ni s'ha pogut contrastar la seva autenticitat mitjançant les declaracions del Sr. Elías, que no va poder ser localitzat al domicili assenyalat per l'agent i va ser citat per edictes.

II.- És cert que el fet que el demandat no hagi pogut oposar-se a la demanda per no haver estat localitzat al domicili assenyalat per l'agent no exclou que no pugui ser condemnat a portar a terme la prestació que se li reclama, si així es dedueix de les proves que consten a les actuacions, però també ho és que el fet de no comparèixer havent estat citat per edictes no comporta que el defenent s'hagi aplanat a les pretensions deduïdes contra ell.

En el cas present, el recurrent afirma, i amb raó, que el fet de que el compliment de les seves obligacions per part del deutor del deute que reclama no estava condicionat a un requeriment de pagament previ, però el que posa de relleu l'Hble. Batlle al desestimar la demanda és que no s'han aportat a les actuacions altres proves de l'existència de l'obligació que s'imputa al defenent que un contracte i un pagaré presumptament signats per ell i que el fet d'haver aportat a les actuacions una reclamació dirigida al defenent i rebuda per ell sense oposició, encara que no hagués anat acompanyada de compliment, hauria acreditat que el Sr. Elías no negava ser deutor de la suma reclamada, sinó que en tot cas decidia incomplir les seves obligacions, mentre que el fet de no aportar altres proves de l'existència d'una obligació per part del demandat que uns documents que no s'ha acreditat que siguin autèntics justifica la desestimació de la demanda, criteri que aquesta Sala comparteix.

D'altra banda, l'agent ha actuat com a mínim amb manca de diligència a l'hora de sol·licitar la citació del Sr. Elías al domicili que constava al contracte de préstec, sense haver intentat localitzar-lo prèviament per requerir-lo extrajudicialment de pagament o, com a mínim, intentant esbrinar a on es podia dirigir la demanda per tal que el defenent es pogués oposar a ella si ho creia oportú. Aquesta manca de diligència es posa de relleu també en el fet que l'agent no demandés juntament amb el Sr. Elías a la societat "D.H. SL" amb domicili, segons el contracte de préstec, a la XXXX, que era igualment deutora de la suma reclamada, actuació que hauria permès que aquesta entitat conegués la reclamació de l'agent i s'oposés a ella, si és que ho considerava adient, preferint que l'únic demandat fos declarat en rebel·lia i obtenint així una resolució judicial que li permetés exigir coactivament el pagament de la suma prestada augmentada amb una penalització elevadíssima, actuació que fàcilment es pot interpretar com derivada de la mala fe.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Manso contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 12 de setembre del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.