LABORAL: desistiment justificat. Article 99.1.g), procedència (5000001/2022)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000230/2022 ORIGEN: 5000001/2022 - 00

NIG: 5300542120210002430

PARTS:

Apel·lant: B, SA

Representant: Sr. Catalá

Advocat: Sr. Téllez

Apel·lat: Sr. Plana

Representant: Sr. Jover

Advocat: Sr. Nogués

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: LABORAL: desistiment justificat. Article 99.1.g), procedència.

SENTÈNCIA 032-2023

Andorra la Vella, el 7 de març del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12 d'octubre de 2021, el senyor Plana interposà demanda pel procediment laboral en reclamació de reconeixement de desistiment justificat de contracte laboral i de reclamació de quantitat i d'indemnització contra la societat B SA, tot sol·licitant que es dictés sentència declarant justificat el seu desistiment laboral i condemnés a la societat B SA a pagar- li l'import de 38.717,38 EUR bruts en concepte d'indemnització per comiat injustificat; de 3.182,45 EUR bruts en concepte de preavís per comiat injustificat; i de 3.000 EUR bruts en concepte de danys morals; quantitats que sol·licitava que fossin declarades prop de la CASS i amb interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda, i amb imposició de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 9 de febrer de 2022, la representació processal de la societat B, SA contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva íntegra desestimació amb la condemna a l'agent al pagament de les costes processals i judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- En data 2 d'agost de 2022, el Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X

PRIMER.- Estimar en gran part la demanda formulada per part del Sr. Plana contra la societat B SA.

SEGON.- Declarar com a justificat el desistiment laboral presentat per part del Sr. Plana mitjançant carta del 3 de setembre del 2021.

TERCER.- Condemnar a la societat defenent a satisfer-li 38.717,38EUR bruts en concepte d'indemnització per compensació així com 3.182,45EUR bruts en concepte de preavís o en tot cas la part que no li hagi estat ja satisfeta. Imports que es veuran augmentats amb els interessos legals que es meritin a comptar del 9 de febrer del 2022.

QUART.- Condemnar a la societat defenent a satisfer-li 1.500EUR nets en concepte de danys morals, juntament amb els interessos al tipus legal que es generin a partir de la fermesa de la present resolució.

CINQUÈ.- Les quantitats brutes resultants d'aquesta Sentència hauran de ser declarades i cotitzades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social).

SISÈ.- Condemnar en costes a la societat defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

SETÈ.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 Cpc"

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B, SA en considerar, en síntesi, que la resolució d'instància conté error en la valoració de la prova, ja que al seu entendre els testimonis de l'agent falten a la veritat en les seves declaracions, tractant- se en tot cas de testimonis de referència; que la càrrega de la prova dels fets invocats pel treballador la tenia ell i no l'empresa; s'oposa també a tots i cadascun dels fets descrits en la carta de desistiment del senyor Plana, en el mateix sentit que va fer en la instància; i respecte dels danys morals reconeguts al treballador per la resolució d'instància, considera que la sanció disciplinària que li van intentar imposar no era motiu suficient per motivar la crisi d'angoixa que li va provocar la seva baixa mèdica, ni existeix tampoc prova de què el mateix fos objecte d'assetjament laboral; tot sol·licitant l'estimació del seu recurs d'apel·lació i la revocació de la resolució d'instància, en el sentit de què es desestimi íntegrament la demanda interposada pel senyor Plana, i se'l condemni a abonar les costes processals generades en ambdues instàncies.

5.- La representació processal del senyor Plana s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, tot sol·licitant la seva desestimació i la confirmació de la resolució d'instància, condemnant a l'adversa al pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Constitueix l'objecte del present recurs d'apel·lació la determinació del caràcter justificat o no del desistiment laboral presentat pel senyor Plana a la societat B, SA, en data 3 de setembre de 2021 i, en el seu cas, la procedència de les indemnitzacions reclamades, inclosa la que li ha estat reconeguda en la instància en concepte de dany moral.

Al respecte, la resolució impugnada considera que mercès a la prova testifical practicada en la instància ha resultat degudament acreditada la versió del senyor Plana sense que existeixi cap motiu, ni tan sols cap sospita, que permeti fer dubtar de la imparcialitat dels testimonis que pugui afectar a la seva credibilitat. Considera en tot cas que el defenent no va practicar cap prova que desvirtués les testificals practicades i entén acreditat que l'empresa va modificar les tasques professionals del senyor Plana, que va passar d'efectuar funcions directives a efectuar les funcions corresponents a un tècnic, considerant que l'empresa el va degradar, passant a realitzar tasques que no es corresponien amb la categoria que li era pròpia. Conclou, doncs, justificat el seu desistiment i l'import reclamat en concepte d'indemnització per compensació del comiat injustificat i també el que es reclama en concepte de preavís. Finalment entén també que correspon abonar al senyor Plana una indemnització complementària per danys morals derivats de l'actitud prèvia de la societat defenent per haver-lo intentat sancionar per unes faltes inexistents que van donar lloc a un previ procediment judicial, coincidint aquests fets temporalment amb la crisi d'ansietat i el trastorn depressiu que va patir el senyor Plana, i fixant la indemnització per aquest concepte en l'import de 1.500 EUR.

I contra la mateixa s'alça la part recurrent.

Segon.- No és discutit entre les parts litigants que en data 6 de novembre de 2006 van iniciar una relació laboral, havent atorgat un contracte de durada indefinida, i essent del darrer salari mensual del senyor Plana d'un import de 2.545,76 EUR bruts (foli 25 i ss.).

Tampoc discuteixen les parts que mitjançant carta de data 28 de gener i que el treballador va rebre el dia 1 de febrer de 2021, l'empresa li va comunicar la imposició d'una sanció disciplinària consistent en la retirada de les primes salarials de rendiment i de càrrec de responsabilitat, tot i advertint-lo que per causa de les infraccions per ell comeses, també el podien haver acomiadat disciplinàriament (f. 37 i ss). Sanció que el senyor Plana va haver d'impugnar a la Batllia després de presentar una denúncia prop del Servei d'inspecció de treball. Resultant també objectivament acreditat que l'empresa es va aplanar a la demanda del senyor Plana, i que el procediment es va resoldre per sentència de la Batllia el 7 d'abril de 2021, anul·lant la sanció imposada i reposant-lo al seu lloc de treball, com a Director tècnic de l'empresa.

Ni tampoc resulta discutit que el senyor Plana va restar en atur de treball per malaltia comuna des del dia 25 de febrer de 2021 i fins el dia 23 d'agost de 2021, per causa d'un diagnòstic principal d'estat d'ansietat (f. 41). Ni que en data 3 de setembre de 2021 va presentar prop de l'empresa un desistiment justificat.

El que és objecte de discussió entre les parts litigants és que la societat B hagués degradat professionalment al senyor Plana a partir de la seva reincorporació al treball i, doncs, el caràcter justificat del seu desistiment laboral, així com la relació de causalitat entre el procediment sancionador seguit amb anterioritat al seu desistiment i la baixa mèdica que el mateix va patir per motius de salut i que, segons la resolució d'instància, és suficient per motivar la indemnització per dany moral que li atorga.

Tercer.- La carta de desistiment presentada pel senyor Plana en data 3 de setembre de 2021, és del següent contingut literal:

"Per la present, lamento comunicar que presento el meu desistiment del contracte laboral que m'uneix amb la seva empresa per causes justificades de conformitat amb el que disposen els articles 89, 90, 91 i 92 de la Llei 31/2018, de Relacions Laborals i amb efectes d'avui.

Concretament, presento el meu desistiment de manera justificada per els supòsits ocorreguts que preveuen els apartats b), e), g) i h) de l'article 91 de la mateixa llei. Més concretament, després de que el dia 23 d'Agost del 2021 em reincorporés al meu lloc de treball com Director Tècnic de la seva empresa i continuadament fins avui, després d'estar molt de temps malalt com a conseqüència d'una depressió motivada per el tracte laboral i personal rebut de vostès, han continuat fent pressió, mal, danys morals i, en la seva conseqüència, "mobbing" a la meva persona i, entre d'altres, han comés les irregularitats legals següents :

M'han ordenat realitzar funcions diferents de les estipulades, dins del meu grup professional.

Han incomplert greument el meu contracte de treball i les meves condicions de treball.

M'han assignat tasques inferiors a les corresponents al meu grup professional i/o, en tot cas, m'han impedit fer les tasques que anteriorment a la meva baixa medica estava fent.

M'han ordenat ocupar una taula i una cadira que sempre ha estat ocupada i és el lloc de treball dels tècnics que estan sota les meves ordres.

La taula i la cadira que jo he utilitzat sempre com a Director Tècnic li han donat a un Ajudant.

No m'han posat a disposició el telèfon fixe que sempre jo tenia disponible per fer adequadament la meva feina.

No m'han posat a la meva disposició l'ordinador que jo sempre utilitzava.

M'han tret l'accés al programa de gestió amb la conseqüència de que estic totalment impedit per fer el meu treball.

M'estan discriminant laboralment com a treballador i com persona.

M'estan provocant un aïllament laboral.

M'han rebaixat les meves funcions, que sempre he fet abans de la baixa medica.

Faltes de respecte dins la meva jornada laboral.

Difamació professional y/o personal.

Tots aquets fets anteriors han produït un tracte vexatori a la meva persona i a la meva dignitat amb coneixement de tot per part de l'empresa i de manera absolutament injustificada.

Molt més concretament, les meves tasques com Director Tècnic abans de la meva reincorporació el 23 d'Agost del 2021 eren aquestes :

Fer pressupostos conjuntament amb el dept. Comercial.

Gestionar les incidències diàries i execució de les tasques dels pressupostos acceptats

Coordinar aquestes feines distribuint-les entre els tècnics i jo mateix, ja que faig feina al igual que ells.

Assessorar als tècnics i als instal·ladors independents (ja que son clients de l'empresa) i revisar que els treballs es facin correctament.

Plena llibertat per trucar a tots els clients, ja que era jo el que revisava les feines i les coordinava amb els tècnics.

Atendre les trucades dels clients referint-se a incidències o trucar jo a ells. Tasques de gestions de correus, accessos a sistemes etc. amb total accés a tot en els 15 anys de treball que porto a la seva empresa.

Investigació i recerca de nous sistemes de seguretat, vigilància etc... i fer les formacions corresponents amb els proveïdors dels sistemes esmentats.

Formar als tècnics del meu departament, al Cap de seguretat i al responsable del departament comercial i formar al Cap del Departament de Seguretat sobre el funcionament dels sistemes de la Sala de Control, receptora etc..

Abans de la contractació i desprès de la seva dimissió feia i vaig continuant fent les tasques de dos secretaries, les tasques son;

Recepció de trucades del departament tècnic i selecció de les mateixes. Gestió del correu de ST (averies que s'envien des de sala de control. Recepció dels albarans dels tècnics i portar-los a administració

A partir de la meva reincorporació el 23 d'Agost del 2021, entre d'altres decisions i actituds per la seva part que vostès coneixen perfectament i que afecten a la meva persona, vostès van decidir també el següent:

Que la meva taula i instruments de treball que jo disposava com Director Tècnic la ocupi el Ajudant Sr. Escudero.

Prohibició d'adjudicar tasques administratives pròpies del departament tècnic al ajudant Sr. Escudero.

Impediment de realitzar tasques administratives pròpies del departament. El ajudant Sr. Escudero és el que comunica als tècnics la organització diària de les feines per cadascú.

Les trucades de clients referents a les incidències o averies, per ordre del Director General es passen totes al dept. comercial, que farà de filtre i les passarà al departament que considera apropiat.

L'horari i dies de vacances o absències del ajudant no se m'ha comunicat desconeixent quins dies esta i quins no.

L'ajudant Sr. Escudero ocupa la meva taula de direcció i instruments de treball. M'han tret el meu ordinador que utilitzava per el meu treball.

El ajudant Sr. Escudero te autorització per utilitza el seu Mobil per les gestions de feines i a mi m'han dit que no el necessito per la meva feina, sense tomar-me el que sempre he dut.

M'han tret les eines per desenvolupar les tasques i treball que he fet sempre. M'han tret l'accés al programa de gestió S que és indispensable per poder treballar dins el meu lloc de treball com Director Tècnic, ja que dins aquesta accés i programa està d'informació de pressupostos, contractes, albarans facturats, contacte amb clients etc.

Ara no tinc accés a cap sistema d'informació de la empresa.

Les trucades de clients no me les passen a mi, a no ser que el client insisteixi. No puc trucar als clients de manera lliure, quan ho considero necessari per fer la meva feina.

No tinc accés als proveïdors i tinc que demanar permís.

Ara tinc que anar a visitar als clients a cegues ja que no disposo del estat del client en pagaments ni dels planols de la instal·lació, ni la fitxa tècnica dels elements del pressupost o del servei que tingui el client.

I no disposo de les dades de contacte dels client que estan dins el mòbil que tenia sempre i que ara no m'han entregat per treballar.

Com resum, no disposo des del 23 d'Agost del 2021 dels instruments per realitzar el meu treball com sempre abans dins la seva empresa i m'han tret la major part de les funcions que tenia com Director Tècnic amb assignació de tasques inferiors.

Amb independència de lo anterior però relacionat amb la meva decisió, resulta clar que dins aquest any he patit per part de vostès conductes reiterades de provocacions, assetjament i mala fe. Entre d'altres, la sanció disciplinària comunicada el dia 28 de Gener del 2021 on em feien imputacions de fets amb amenaces de comiat disciplinari i on em van sancionar amb la retirada de la prima de rendiment i de la prima i el càrrec de responsabilitat a partir de Gener i de Febrer del 2021 respectivament. I és una conducta que denota la seva mala fe quan molt poc després, van aplanar-se i van reconèixer davant la M.l. Batllia l'error i la incorrecció de vostès en l'aplicació d'aquesta sanció i la M.l. Batllia va declarar en la seva Sentència de 7 d'Abril del 2021 la no comissió de les faltes a mi imputades, anul·lant la sanció disciplinària, restituint i reposant-me en el meu lloc de treball com a Director Tècnic i condemnant a pagar-me les primes que volien eliminar.

Però la seva actitud manipuladora i d'assetjament contra la meva persona amb el seu comportament i amb aquesta carta i sanció disciplinària per fets que van aplanar-se i manifestar error, va provocar-me greus problemes personals i una situació patològica de depressió amb conseqüència d'una llarga baixa laboral per incapacitat temporal amb danys morals evidents i clars.

Finalment, destacar que mai he estat sancionat disciplinàriament per la seva empresa menys la sanció retirada per vostès per error i incorrecció i la seva actitud i comportament des de la meva reincorporació el 23 d'Agost del 2021 després del que he manifestat, és un altre exemple de les pressions, irregularitats laborals, mobbing i mala fe per la seva part que m'obliguen a prendre aquesta decisió per no patir una altre situació igual.

En la seva conseqüència i segons l'article 92 de la Llei de Relacions Laborals, el que signa reclama a la seva empresa el pagament dels meus drets salarials fins el dia d'avui així com la indemnització prevista per un acomiadament injustificat com disposa l'article 91.3 de la mateixa llei i faig expressa reserva a reclamar els danys morals que, de tot tipus, la seva conducta injustificada e irregular han provocat a la meva persona. Aquesta decisió de rescindir unilateralment per part meva el contracte de treball és sense preavís segons el que disposa l'article 91.1 de la referida llei 31/2018."

Del seu contingut es deriva que el senyor Plana detalla les tasques que efectuava per la seva feina abans de la seva baixa mèdica (25 de febrer de

2021) i al moment en què el van intentar sancionar disciplinàriament (1 de febrer de 2021):

Fer pressupostos conjuntament amb el departament comercial

Gestionar les incidències diàries i execució de les tasques dels pressupostos acceptats

Coordinar aquestes feines distribuint-les entre els tècnics

Assessorar als tècnics i als instal·ladors independents i revisar que els treballs es fessin correctament

Contactar per telèfon o presencialment amb el client

Atendre les trucades amb els clients

Gestions de correus

Accessos a sistemes

Investigació i recerca de nous sistemes de seguretat i fer les formacions amb els proveïdors dels mateixos

Formar als tècnics dels seus departament

Altra feina administrativa com recepció i selecció de trucades i recepció dels albarans dels tècnics.

I les que podia efectuar en reincorporar-se de la seva baixa mèdica (23 d'agost de 2021), que corresponien als tècnics i no al seu càrrec de Director Tècnic:

Prohibició d'ocupar la seva taula i cadira, dient-li que ocupés una de les que abans ocupaven els tècnics a les seves ordres

No tenint a la seva disposició el telèfon fixe ni el mòbil que tenia assignat, ni l'ordinador

Impedir-li l'accés al programa de gestió anomenat S

Impedir-li realitzar les tasques administratives pròpies del departament

Impedir-li atendre les trucades dels clients referents a avaries o incidències

Prohibir-li organitzar els treballs dels tècnics que tenia sota les seves ordres

Prohibició d'accedir als proveïdors sense demanar permís

Prohibició d'accedir a la situació de pagaments dels clients i a les dades de contacte dels mateixos

Noti's, doncs, com el senyor Plana sí que detalla les diferents funcions que podia efectuar amb posterioritat a l'intent d'imposició de la sanció que menciona en la seva carta -i a la que després també referirem-. A banda de què en la denúncia que el mencionat senyor Plana formulà al Servei d'Inspecció de Treball de data 1 de març de 2021 (foli 70 i ss.) ja es refereix a limitacions en les seves funcions directives i també en el complement que efectua amb posterioritat a la seva reincorporació de la baixa mèdica i del seu posterior desistiment (foli 73 i ss).

Quart.- Com sigui que el motiu principalment invocat i acceptat per la resolució d'instància per considerar justificat el desistiment és el contingut a l'apartat g) de l'article 91.1 de la Llei 31/2018, de relacions laborals que fa referència a "assignar-li (a la persona assalariada) tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional", caldrà veure què entenem per grup o classe professional versus el poder de direcció de l'empresari.

I, al respecte, vam poder precisar en la Sentència de data 29 d'abril de 2016, rotlle TSJC-498/2015 que s'havia de distingir entre una simple modificació de les condicions de treball i una modificació del contracte : "el canvi de treball o, millor dit, de les funcions de l'assalariat, només constitueix una modificació del contracte laboral quan l'empresa destina la persona interessada a una tasca que no correspon a la seva qualificació professional. I aquesta alteració d'un element essencial del contracte, requereix, és clar, l'acord del treballador. Per contra, l'empresa pot dur a terme els canvis que estima oportuns, de conformitat amb el seu poder de direcció i d'organització (article 75), si respecta l'esmentada qualificació. En suma, escau distingir els canvis en el contracte de treball i en les condicions laborals, essent només imperatiu l'acord de l'empleat en el primer supòsit." (TSJC 23/13 i 168/13)."

I en la Sentència de data 4 de març de 2022,rotlle TSJC-378/2021: "Quart.- Sustenta la societat demandada -i l'Òrgan judicial "a quo" ho avala- que la decisió adoptada consistia en una reestructuració de l'empresa decidida pel Consell d'Administració que es recolzava en les previsions de l'art. 70.3 de la Llei de Relacions Laborals que preveu: "Si, per la seva naturalesa, el tipus de treball no es pot dur a terme exercint diverses funcions, alternatives o successives, l'empresa té dret a canviar la persona assalariada de funcions, dins del seu grup professional, per motius d'organització o per manca de personal, sempre que el canvi de funcions no afecti la dignitat de la persona assalariada ni comporti una reducció important de la seva responsabilitat o del càrrec que exerceix en l'empresa. El canvi de funcions no pot comportar una reducció salarial, llevat que hi hagi un acord exprés i per escrit amb la persona assalariada".

Aquest precepte s'erigeix com a manifestació del poder de direcció de l'empresari, a partir del moment en que, en tant que responsable de l'organització dels mitjans de producció de l'empresa, li atribueix un "ius variandi" que l'autoritza, per a poder fer front a les necessitats productives de l'empresa, a instaurar la mobilitat funcional dels treballadors. Aquesta mobilitat però, en afectar la pròpia prestació a càrrec del treballador i causa del contracte de treball, requerirà verificar de manera molt cautelosa que els requisits legals que s'exigeixen es trobin reunits, el tot per a descartar modificacions substancials del contracte de treball que el precepte indicat no autoritza. Amb aquesta finalitat destacarem en primer lloc, que la mobilitat funcional ha de respondre a la causa prevista per la Llei que no és altra que fer front a unes concretes necessitats de treball derivades de motius d'organització o a manca de personal per a realitzar-les. Verificada aquesta causa, l'objecte de la mobilitat funcional del treballador serà de caire exclusivament horitzontal, en el sentit que les noves funcions que desenvoluparà hauran de ser les pròpies al grup professional en què es troba enquadrat, sense que en defecte del seu acord se li puguin assignar funcions corresponents als grups professionals superiors o inferiors (mobilitat vertical). Tanmateix, en l'assignació de les noves funcions s'exigeix que no afectin la dignitat del treballador, ni comportin una reducció important de la seva responsabilitat ni finalment que incideixin sobre la seva retribució llevat d'acord de l'assalariat.

Si el conjunt d'indicacions que acabem d'efectuar es trasllada al concret supòsit que examinem, no podem considerar que la mobilitat que es va practicar en la persona del Sr es traduís pel manteniment d'unes funcions equivalents a les que vertebren el grup professional en que fins a la data es desenvolupava. En realitat la valoració dels mitjans de prova practicats acord al paràmetre de la sana crítica, ens aboca a considerar que malgrat la condició de gerent o de persona de confiança li fos admesa en algun correu electrònic, en realitat es tractava d'un reconeixement merament formal atès que en cap moment la prestació efectiva al seu càrrec ni les funcions que va desenvolupar, poden considerar-se que s'encabien en el grup professional que fins la data ocupava. En realitat, el Sr. .... patí un degradació funcional clara, que corresponia a una modificació substancial, estructural del contracte de treball que excedia materialment de l'àmbit objectiu prevista per la mobilitat funcional contemplada en la Llei."

I si traslladem aquesta nostra jurisprudència al cas concret que ens ocupa, veiem que la mateixa és perfectament aplicable al supòsit concret del senyor Plana. Perquè tal i com també es va posar de relleu en la Sentència de 27 de setembre de 2019, rotlle TSJC-59/2019 "En efecte, recordarem que les funcions de gerent o càrrec directiu es caracteritzen per l'autonomia o llibertat d'actuació immediata en el desenvolupament de la seva comesa, sense perjudici de l'eventual supervisió o control posterior de l'empresari o les persones per aquest delegades". Autonomia o llibertat que es deriva de les funcions que el senyor Plana afirma que desenvolupava en la seva tasca diària en la societat i que fou limitada unilateralment per la dita societat, havent-lo fins i tot desplaçat del seu lloc habitual de treball, a ocupar la taula destinada generalment als tècnics, se li tallava la comunicació directa que fins a la data tenia amb el Gerent, senyor M, i se li limitaven també les tasques que podia exercitar, sobre tot aquelles de les que se li derivava certa autonomia, com elaboració de pressupostos, tracte directe amb els clients, etc..., el tot segons es deriva del resultat de l'activitat probatòria a la que ens referirem en el següent Fonament de Dret.

Cinquè.- Conclusió de l'anterior és que, efectivament, el senyor Plana fou degradat professionalment.

I la certesa d'aquest extrem no es deriva només de les seves pròpies afirmacions, sinó també del resultat de la prova practicada i que només ha estat aportada per la part agent i avui recorreguda. Ens referim concretament a la prova testifical practicada a instància de la part agent en les persones dels senyors Viñas i Serra. Certament ambdós testimonis foren tatxats per la part defenent per entendre que mantenien amistat amb la part agent i per treballar, al moment de la seva declaració per una empresa competidora de la part defenent en l'àmbit professional. A més també afirma que menteixen en benefici del senyor Plana per quant l'encapçalament de la declaració escrita que van efectuar cadascun d'ells és idèntica.

Al respecte d'aquesta prova, la Sala no pot més que coincidir amb la resolució d'instància, en el sentit de què en autes no hi ha ni tan sols cap indici que permeti posar en dubte la credibilitat d'ambdós testimonis. Respecte de la tatxa, ens remetem a la nostra jurisprudència, segons la qual, "La tatxa, actua com a mecanisme de garantia de l'objectivitat i credibilitat del testimoni a partir del moment en que permet a una part informar el Tribunal sobre determinades circumstàncies que podrien influir en la seva fidelitat. Això no impedeix que el resultat d'aquesta prova pugui ser presa en consideració pel Batlle si aquest adquireix, de conformitat a la regla de la sana crítica, el racional convenciment que el testimoni tatxat ha declarat conforme a la veritat (en aquest sentit vegi's les nostres Resolucions TSJC-58/02, TSJC-55/04 ···)."

I això encara sense perjudici del contingut idèntic de l'encapçalament del document redactat per cadascun d'ells i que obren als folis 62 i 63. Perquè aquesta identitat no existeix en relació al contingut de la resta dels documents redactats, que és diferent, havent estat a més confirmat en les seves respectives testificals que foren practicades per davant del jutge a quo i de forma contradictòria, explicant ambdós que només exposaven el que havien presenciat directament -no podent en conseqüència ser considerats testimonis de referència, com pretén la part recurrent- i que la seva única relació amb la part agent era d'haver coincidit laboralment durant un període temporal concret, no essent suficient tampoc per poder dubtar de la seva credibilitat el fet de treballar per una altra empresa que es dedica al mateix àmbit que la part recurrent. A banda de què les testificals d'ambdós referits senyors han pogut també ser valorades per la Sala, mercès a la gravació que obra als autes.

Front a l'esmentada prova de la part agent i avui recorreguda, la part defenent i recurrent no va reaccionar. Ben al contrari, va optar per desistir de la pràctica de la prova que havia proposat i se li havia admès, en considerar la pròpia part, el seu escàs valor probatori.

Al respecte, només posarem de relleu que és a la Sala a qui correspon efectuar la valoració de la prova practicada, i que en qualsevol cas, tot i ser cert que és a la part agent a qui correspon acreditar els fets que afirma, una vegada aportada prova per la mateixa -com és el cas-, correspon també a la part defenent acreditar el que pretén. Dit en altres paraules, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen.

Així, en el present supòsit ens trobem amb què una sola part ha aportat prova sobre els fets que pretén acreditar i, malgrat la seva validesa sigui discutida per la part contrària, aquesta és considera adequada, sense que la part defenent hagi acreditat res del que pretén. Totes i cadascuna de les afirmacions -negatives- que efectua en el seu recurs d'apel·lació en relació a les manifestacions de la part agent en la instància, són simples manifestacions de part sense que cap prova pugui validar el seu contingut. I això a banda de què malgrat s'afirmi que la major part dels canvis que afecten a les funcions que duia a terme el senyor Plana eren anteriors i fonamentats en l'àmbit decisori del poder de direcció, en cap cas no acredita quan s'haurien produït -només diu que són anteriors-. Noti's que alguns ja foren evidenciats pel propi treballador al Servei d'Inspecció en data 1 de març de 2021. Noti's també que la major part d'explicacions fornides per la societat recurrent són contradites per les testificals practicades i abans referides, essent -com hem dit- bàsicament l'única prova existent als autes al respecte.

Sisè.- Procedeix, en conseqüència, considerar justificat el desistiment del contracte laboral efectuat pel senyor Plana i confirmar la condemna de la societat B, SA a satisfer al senyor Plana les sumes de 38.717,38 EUR bruts en concepte d'indemnització per compensació i de 3.182,45 EUR, en concepte de preavís, amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, en no haver estat discutides aquestes quantitats en aquesta alçada.

Setè.- Pel que fa a la indemnització d'un import de 1.500 EUR que la resolució d'instància reconeix en concepte de dany moral al senyor Plana i quina procedència és discutida per la part recurrent, aquesta també ha de ser confirmada.

La resolució d'instància fonamenta la seva procedència en el deteriorament de la salut del treballador que el comportament de l'empresa li va comportar des de l'1 de febrer de 2021 en què li va comunicar la imposició d'una sanció que finalment va ser anul·lada per la Batllia, havent-se aplanat la societat B SA la demanda per la que el treballador impugnava judicialment la imposició de la sanció, i va continuar amb totes les situacions acreditades en el marc de la present causa.

La Sala ja ha tingut ocasió de manifestar en més d'una ocasió que les indemnitzacions legals contemplades en la llei tenen caràcter de mínims, podent-se reconèixer indemnitzacions complementàries quan l'assalariat demostri perjudicis específics que pugui haver experimentat per causa del trencament laboral, més enllà de la pròpia pèrdua del treball (Sentència de data 22 de desembre de 2022, rotlle TSJC 252/21).

En aquest cas, la Sala considera acreditat, en base als principis de la sana crítica, que des del 1 de febrer de 2021, l'empresa va sotmetre al treballador a un assetjament moral que no va finalitzar fins que el mateix va desistir del seu lloc de treball, i que li va provocar un important deteriorament de la seva salut, havent-se originat per un estat d'ansietat i evolucionat fins a un trastorn depressiu major (foli 60). Degradació de la salut que coincideix temporalment amb la situació viscuda a causa de la sanció que imposada per l'empresa. Noti's que rep la comunicació de la imposició de la sanció l'1 de febrer, ell l'impugna i pateix l'ansietat el 25 de febrer, restant en situació de baixa mèdica fins al mes d'agost de 2021. Ja hem tingut ocasió de donar una definició de l'assetjament moral a la feina com essent constituït per "aquelles conductes executades de forma prolongada en el temps i que atempten greument contra la dignitat i la salut d'un treballador, ja sigui pel desprestigi causat a la pròpia persona, com pel descrèdit a la feina per ella ocupada" (TSJC 363/11 del 28/02/2012), situació perfectament aplicable al senyor Plana.

Al respecte, no pot servir per desvirtuar aquesta realitat documentalment acreditada, el fet de què el senyor Plana no manifestés textualment a l'inspector de treball el dia 1 de març de 2021 la situació d'assetjament en què es trobava, ja que sí que va posar de relleu que ja en aquell moment s'havien produït canvis que afectaven al desenvolupament de la seva feina, i es desconeix el grau de desenvolupament en què es trobava del trastorn mental que va patir.

En conseqüència, procedeix novament confirmar la resolució d'instància.

Vuitè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat comportarà la imposició del pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat B, SA contra la Sentència dictada en data 2 d'agost de 2022 pel senyor Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.