Prova de la contractació d'un viatge (0304/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-304/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 9 de març del 2009 la representació processal de la societat "Campillo" va formular demanda contra el Sr. Ramirez en reclamació de la suma de 2.267,95 euros, import dels bitllets d'avió que el defenent va encarregar a la seva mandant i que no va pagar.

II.- La representació processal del Sr. Ramirez va formular excepció peremptòria de dol, excepció dilatòria de manca de litisconsorci passiu necessari, manca de legitimació activa i passiva i finalment va contestar la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que la seva mandant mai va contractar el viatge que se li pretenia cobrar.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 13 d'octubre del 2009 va desestimar les excepcions formulades per la defenent i va desestimar igualment la demanda per manca de prova dels fets al·legats.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Campillo" i en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació integra de la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Està fora de discussió que el Sr. Ramirez es va desplaçar a l'agència "Campillo" per tal de demanar informació sobre un viatge per ell i la seva família que en un primer moment havia de tenir com destí els EEUU i després l'illa de Creta, raó per la qual es va redactar el pressupost corresponent (folis 103 i ss). Ha quedat acreditat igualment que una empleada del citat establiment va reservar els bitllets d'avió, les habitacions d'hotel i el lloguer d'un vehicle per tal que el Sr. Ramirez i els seus familiars poguessin gaudir de les seves vacances, a més d'una assegurança pel cas de cancel·lació. Atès que el citat senyor finalment no va poder efectuar el viatge projectat i que els certificats mèdics que va presentar per justificar la cancel·lació no van ser admesos per l'entitat asseguradora, l'agència va girar a nom seu una factura per l'import de 2.267,95 euros, corresponents a aquells dels serveis esmentats que no es van poder cancel·lar, i el Sr. Ramirez es va negar a pagar-la argumentant que ell mai va arribar a contractar el citat viatge, posició que fa seva la Sentència recorreguda.

II.- Per tal d'acreditar que el Sr. Ramirez els hi va encarregar en ferm el viatge projectat que finalment no es va dur a terme la demandant adjunta a la seva demanda les factures que reclama i els justificants de les reserves fetes per l'agència, però no aporta cap prova de que el defenent estava d'acord en que es fes la reserva, com podria haver estat la signatura d'un contracte o el lliurament d'una paga i senyal, argumentant que, atesa la relació comercial que existia entre les parts que l'esposa del Sr. Ramirez confirma al respondre a les preguntes que se li formulen (foli 144 en relació a 143), es van fiar de la seva paraula, actuació que no és excepcional en aquest tipus d'encàrrecs, encara que és molt arriscada, ja que en cas de conflicte impedeix a la part creditora acreditar el deute de forma clara.

En període de proves l'agent aporta el testimoni de la Sra. Palau, que va ser la dependenta de l'agència que va fer les reserves pel viatge en nom del Sr. Ramirez, que manifesta (foli 138 en relació al 137) que el citat senyor el va encarregar en ferm i va confirmar la reserva i si bé és veritat que es tracta d'un únic testimoni i que, com a mínim en aquell moment, existia una relació de dependència de la citada senyora respecte de l'agència, el cert és que en aquestes situacions és difícil que, fora de la persona que atén al client, algú pugui certificar què va succeir realment, raó per la què si bé no es pot considerar aquesta declaració com una prova definitiva d'allò que afirma tampoc es pot deixar de tenir en compte. Consten igualment les manifestacions del Sr. Azorin (foli 141 en relació al 140), que afirma que va portar un sobre a la Casa del Formatge de Sant Julià de Lòria per tal d'entregar-lo al Sr. Ramirez de part de l'agència de viatges, i si bé és veritat que no es coneix el contingut del sobre no deixa de ser estrany que un mer projecte es lliurés a ma a l'interessat, raó per la què es podria pensar que es tractava de la documentació definitiva del viatge.

Aquestes proves per sí soles, fins i tot valorades conjuntament d'acord amb la sana crítica, difícilment podrien ser suficients per entendre acreditat que el defenent va encarregar en ferm el viatge en qüestió, encara que és clar que el Sr. Ramirez com a mínim va crear en la dependenta de l'agència la confiança racional i fonamentada de que ho volia fer, perquè en cas contrari no s'entén que una professional de la matèria fes una reserva definitiva que no es pot dir que servís per captar un client, i aquella persona que en els tractes preliminars crea en l'adversa la convicció de que finalment contractarà i la porta a actuar en conseqüència ha de respondre dels danys que la seva actuació li hagi pogut produir. No obstant, en el cas present existeix una dada més que porta a estimar que el compromís del viatge va ser definitiu i és que el Sr. Ramirez va fer arribar a l'agència dos certificats mèdics (folis 58 i 59) per tal que l'assegurança li reemborsés el cost dels bitllets, actuació que no s'entén si realment no s'havia arribat a concertar el viatge en ferm.

El defenent argumenta que això es va fer per tal que l'agència recuperés el cost d'una reserva feta imprudentment, criteri que comparteix la Sentència d'instància, però el fet que altres vegades hagués encarregat viatges a la demandant no justifica que el Sr. Ramirez s'avingués a aquesta estratagema si realment la reserva s'havia fet sense el seu consentiment. Cal tenir en compte, a més, que el Sr. Ramirez potser no, però l'agència havia de saber que un certificat mèdic en el què s'al·leguen genèricament problemes de salut de la persona que vol recuperar el cost del viatge (foli 58) i un altre en el què un facultatiu acredita que aquest ha patit "un petit brot depressiu" (foli 59) no són suficients per tal que una pòlissa d'aquest tipus cobreixi el seu cost, raó per la qual a la demandant no li sortia a compte convèncer al Sr. Ramirez de que es proveís dels citats certificats i, en tot cas, no es pot presumir que el defenent actués fraudulentament si realment la causa de no fer el viatge no tenia cap relació amb la seva salut, ja que l'ordenament andorrà el que presumeix és que les persones actuen d'acord amb la bona fe.

III.- En estimar-se el recurs procedeix imposar les costes de la instància a la part defenent sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Campillo" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que REVOQUEM íntegrament, condemnant al Sr. Ramirez al pagament de la suma de 2.267.95 euros, junt amb els interessos legals d'aquesta suma a partir de la contesta a la demanda, imposant les costes de la instància a la part defenent i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.