Legalitat d'una sanció de duana (0018/06)
- Resolució
- Sentència · 24/04/2006
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 103/2006
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2006:103
- Recurs
- 18/06
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Albert Andrés Pereira, Lluís Saura Lluivia
- Àrea
- Administratiu
- Descriptors
- SEGURETAT JURÍDICA BATLLES JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA CONCLUSIONS (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
La sentència del Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa, desestima el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Daza contra la sentència del Tribunal de Batlles que li havia imposat una sanció de 2.460 euros i el pagament de les costes. El tribunal considera que la demanda del Sr. Daza és temerària, ja que havia presentat la seva demanda fora de termini i no havia adduït arguments suficients per justificar aquest retard. Per tant, el tribunal confirma la sentència de primera instància i condemna el Sr. Daza al pagament de les costes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia
Núm. de Protocol: AD-0135-2/04
S E N T È N C I A NÚM. 18-2006
PARTS:
Apel·lant: Daza Procuradora : Girona Advocat: Ferreras
Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Badía Advocat : Manzanares
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : M.I. Sr. Bernard Plagnet
Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0135-2/04-
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Daza va interposar recurs contra la resolució del Govern núm. 35263/ 2004 de data 17 de novembre de 2004, confirmant en alçada la decisió del 28 de juliol anterior sol·licitant l'anul·lació de l'acte administratiu impugnat i deixant sense efecte la sanció imposada al demandant de 2.460,-EUR.
2.- En la sentència de 30 de setembre del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda formulada pel Sr. Daza.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 24 de novembre del 2005, el Sr. Daza manifesta que impugna la sentència concretament pel que fa a la seva decisió de condemnar a la part actora al pagament de les costes.
Confirmant la seva demanda en el seu escrit de conclusions de data 24 de gener del 2006.
4.- En la seva contesta de data 14 de desembre del 2005, el MI GOVERN manifesta principalment que l'actuació de la part actora s'ha de considerar com a temerària, actuació sense motiu i sense fonament.
Confirma els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 20 de gener del 2006.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència. El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- El litigi versa exclusivament sobre la condemna en costes.
Aquesta Sala ha jutjat que el criteri d'imposició de les costes era la «temeritat» (veure especialment la sentència 95-48 del 19 de desembre de 1995).
Convé doncs examinar si, en substància, la demanda és temerària.
Tercer.- Aquesta Sala ha jutjat en varies ocasions que l'expiració dels terminis de recurs comporten la inadmissibilitat de la demanda (veure per exemple la sentència n° 97-38 de l'1 d'octubre de 1997 - sentència 2000-47 del 13 de novembre de 2000). És impossible d'admetre la teoria de «l'antiformalisme» mencionada pel recurrent. Al contrari, el formalisme és una des les garanties fonamentals previstes en un Estat de Dret; contribueix, en particular al manteniment de la seguretat jurídica.
El mateix demandant ha reconegut en el seu recurs de primera instància que la seva demanda fou presentada fora de termini (veure foli 4). Es limita a invocar la seva nacionalitat belga i el fet que fa pocs mesos que resideix al Principat i lògicament encara no entén el català.
Però els seus arguments no són suficients per excloure la temeritat ja que, compte tingut de la jurisprudència constant d'aquesta Sala, recordada anteriorment, evidentment la demanda no podia prosperar.
Per tant, es confirma la sentència de primera instància..
D E C I S I Ó
El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra decideix
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Daza
Segon: Confirmar la sentència recorreguda.
Tercer: Condemnar el Sr. Daza al pagament de les costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.